4/4/09

L'ultim cim dels Pirineus, el Puig Neulós


Puig Neulos (1.258). Zona de l'Albera - Cap de Creus.



L'ascensió al Puig Neulós comença al Castell de Requesens. Per arribar-hi, cal anar fins a La Junquera i llavors a Cantallops.

El Puig Neulós és un mirador sobre l'Empordà i el Rosselló. Permet veure el Canigó al fons. És un cim de poca alçada, però el desnivell que cal superar per accedir-hi és de gairebé mil metres. És l'últim cim dels Pirineus, abans que aquests es fonguin amb el mar.


8/3/09

ROC al Puigmal (2.913)



Pugem el Puigmal des de l'estació d'esquí francesa, com altres vegades.

Avui està molt gelat, sobretot en els trams més drets. Però, el ROC ni se n'adona, tampoc patina; com si res. Nosaltres, en canvi, hem de posar les ganivetes per facilitar l'ascensió.

El ROC sempre va a davant de tot. Li agrada ser el primer. És un gos jove, fort i amb una gran energia. Fa goig de veure com córrer muntanya amunt ... M'agrada veure'l així!

31/12/08

Viatge a Jordania - escalada en el desert del Wadi Rum per les rutes beduïnes.


Han estat 12 intensos dies d'activitat en el desert del Wadi Rum (rutes beduïnes als cims del Jebel Rum i Jebel Burdah) i de turisme per tot el país. De Wadi Musa ens dirigim en autobús cap a Rum, el desert meridional, territori de beduïns.


Dormim en un campament enmig del desert (Sunset Camp - 20 dòlars/persona/dia amb esmorzar i sopar). Som en el desert de Wadi Rum, un paradís per als amants de l'escalada en roca. Rosats, taronges i ocres de verticals parets gegants que impressionen. Imponents "jebels" que s'han anat erosionant al llarg de 50 milions d'anys.


Ruta beduïna clàssica d'ascensió al Jebel Rum pel costat oest, Sheik Hamdan (430 m, AD, 4a). Un joc de roca que exigeix resistència i no tenir por al buit.



Contractem els serveis d'un 4x4 que ens ha de portar al punt d'inici. Però el jove conductor desconeix on deixar-nos. Entre tots tres, llegim els mapes del nostre llibre de ressenyes, i ens sembla haver trobat el lloc. El vehicle s'allunya i acordem trobar-nos a les 4 de la tarda en aquest mateix punt. Després de seguir les fites, ens adonem que ens hem equivocat. El camí travessa d'oest a est i arribem al poble de Rum decebuts. Des d'allà, intentem salvar el dia i busquem l'inici d'una altra ruta beduïna, la Hammad's, que té una mica més de dificultat. La ruta es converteix en una via d'escalada seriosa i compromesa. Ens adonem que les rutes beduïnes no són per fer-ne broma. A més a més, estem completament sols. Decidim que demà intentarem novament de trobar l'inici de la Hamdan Route. 

L'experiència de C. fa que encerti el punt on ens ha de deixar el vehicle. Després d'una horeta de caminar, ens situem enmig de les parets verticals del Gran Siq.


Superem els tres primers llargs de corda, les travessies compromeses, la xemeneia ... i arribem a la terrassa de l'arbret. Hem superat el Siq i la ruta continua per petits deserts de sorra i divertits jebels que s'han de pujar amb l'ajuda de les mans. Tenim molta sed. Des de dalt, hi ha una impressionant vista de 360º sobre el desert del Wadi Rum. 


Ruta Burdah Nort. PD. Una deliciosa grimpada amb bona roca amb alguns passos de II.

El Jebel Burdah és un pic al sud est de l'àrea del Wadi Rum, espectacular pel seu arc de roca de 80 metres d'alçada. L'inici de la ruta està identificada amb una roca en forma de xampinyó.


Així finalitzen els nostres dies al Wadi Rum, una experiència totalment recomanable. Tenim ganes de tornar. Ens hem familiaritzat amb el lloc i la roca. I, segurament, en una altra ocasió les coses ja no ens seran o semblaran tant difícils. Però Wadi Rum és un desert i aquest fet no es pot perdre de vista. 

Turisme per Jordània

Amman, la capital, és una ciutat àrab moderna. L'est i el centre de la ciutat són conservadors i d'inclinació islàmica, mentre que la zona oest es caracteritza pels seus barris residencials, nombrosos restaurants i galeries d'art. Es pot visitar el teatre romà, la ciutadella i les muralles i els mercats al voltant de la mesquita del rei Hussein. 

La visita a Petra és obligada. L'accés es fa a través del Siq (1,2 km) que condueix al Tresor, l'edifici l'edifici per excel·lència.


A Petra se l'anomena la ciutat rosa per les tonalitats de la pedra i els colors de les construccions tallades a la roca. Els nabateus s'hi van establir cap al s. VI a. C. i vivien del control de les espècies que arribaven per mar. A més a més de fer el recorregut principal, és imprescindible fer la ruta dalt del Tresor, recórrer les tombes reials i desviar-se fins a l'altar dels sacrificis i pujar al Monestir, un mirador sobre Israel i els territoris palestins. Si encara hi ha temps, una opció original és tornar al centre de visitants a través de l'estret de Wadi Muthlim. Nosaltres vam fer tots aquests recorreguts (Lonely Planet) en un sol dia, però vam sortir-ne a les fosques quan ja no quedava ningú. 
  

Ens dirigim al sud del país per la Carretera del Desert fins a Aqaba, destacat centre aquàtic. Bedouin Moon Village és un establiment de petites cabanes a 12 km al sud d'Aqaba, ideal per descansar i descobrir la vida marina de les aigües del Mar Roig a pocs metres de la platja.


Tampoc us he de perdre la sensació i experimenteu la flotabilitat de les aigües del Mar Mort, el punt més baix del planeta. Un bany a "Amman Beach", la platja pública, costa 12 JOD. 


De tornada a Amman, coneixem Wael. Ens ofereix els seus serveis com a guia amb el seu turisme a l'estació d'autobusos. Ens sembla una persona de fiar i confiem en ell. Ens acaba de mostrar la resta de llocs turístics del nord del país molt còmodament. Si mai us ve a buscar com va fer amb nosaltres, no dubteu i deixeu-vos portar que no us decebrà. 

Cap d'any 2008. C i M.

25/12/08

Esmorzar de Nadal al Puigsacalm


Tenim el costum de pujar al Puigsacalm cada 25 de desembre. Aquest cop el ROC hi és. Ens hi reunim persones que ens agrada la muntanya, que la practiquem , cadascú a la seva manera, però que no necessàriament ens hem de conèixer. Un porta l'altre ... i el grup creix cada any.

És el matí de Nadal. Aquest dia sempre vaig a caminar, aquí o a un altre lloc, sola o en companyia. M'agrada llevar-me d'hora i sortir, sense dir gaire res. Deixar que el sol em toqui la cara per sentir a la pell l'escalfor de qui ja no hi és. 

8/12/08

Un càlid matí d'hivern


Can Serrallonga - les Guilleries.


Sortim del poble de Sant Hilari de Sacalm. Dediquem el matí a caminar per les terres i els amagatalls del bandoler Joan de Serrallonga. Hem arribat fins al lloc on diuen que va viure. La petita excursió d'avui m'ha permés compartir l'activitat de caminar amb N i M, que només s'apunten quan els asseguro que anem a fer un passeig. Un càlid diumenge d'hivern amb les meves amigues.



30/11/08

ROC i MAX


Cabrera i Cingles d'Aiats
El ROC i el MAX juguen en el camí de pujada al Santuari de Cabrera, el cor del Collsacabra, un dels meus llocs preferits. S'han pogut revolcar per la neu acabada de caure, dalt de tot del Pla d'Aiats.






30/8/08

Picos del Infierno (3.082)


El punt de partida és el refugi Casa de Pedra (Balneari de Panticosa).

El desnivell és de 1.500 m. La dificultat és PD. itinerari que seguim és pel coll de Pondiellos (2.809) fins al peu de la muralla dels Pics de l'Infern, per assolir, en primer lloc, el Pic Central de l'Infern (3.082) i, seguint la cresta, el cim de l' Infern Oriental (3.076).



El diumenge el dediquem a fer turisme per la zona. Visitem el monetsir de San Juan de la Peña i el castell de Loarre.


22/8/08

Seguint els passos del comte Russell, el Vignemale


Gran Vignemale (3.298)

El Vignemale és un dels cims emblemàtics del Pirineu: la glacera d'Ossoue és la segona superfície de gel més gran del Pirineu, el refugi de Bayssellance és el refugi guardat més alt del Pirineu (2.651). Les rutes d'ascensió transcorren per terreny rocós i glacera, la qual cosa li dóna un aspecte alpí. Per tots aquests encants, segurament l'aristòcrata Henry Russell va manar excavar set grutes a la muntanya per establir-hi la seva residència d'estiu.

Dediquem a aquesta prestigiosa muntanya un cap de setmana sencer. El primer dia, pugem des de l'embassament d'Ossoue fins al refugi (850m) i aprofitem per pujar el Petit Vignemale (3.032) i contemplar des de dalt la glacera d'Ossoue i la seva llengua de gel.


L'endemà fem l'ascensió salvant un altre desnivell de 800 metres fins al cim. El nivell de la glacera apareix als 2.900 metres d'alçada. S'ha d'avançar per la traça que creua la glacera en diagonal fins a la Punta Chausenque i passar el Pitón Carré. A 3.180 metres som a la base del cim i comença la trepada final, amb roca descomposta i amb risc de caiguda de pedres (F+).


8/8/08

Pic de Posets (3.375 m)

Posets - Llardana (3.375) per la vall de Llardaneta i la canal fonda.
El Posets és el segon pic de la cadena pirenaica i un dels tres mils més panoràmics per la seva alçada, situació i aïllament. Entre Eriste i Benasque surt la pista que condueix a l'aparcament per deixar el vehicle i continuar a peu fins al Refugi Àngel Orús o del Forcau (2.095). Del refugi al cim hi ha un desnivell de 1.300 metres amb una ascensió de dificultat fàcil. L'itinerari que seguim és per la vall de Llardaneta, la Canal Fonda (2.580), amb poca neu i molts blocs, el peu de la Dent de Llardana, la pujada a l'Espatlla de Posets i el merescut pic de Posets (3.375).
Els companys decideixen tornar per la Cresta de las Espadas. En aquesta ocasió no els puc acompanyar, no pas per falta de ganes, sinó per qüestions de salut. Emprenc sola el descens pel mateix camí.

12/7/08

Cims d'Andorra: Cassamanya + Estanyó; Serrera + Cabaneta


Juliol de 2008. Dediquem dos caps de setmana seguits per fer excursions a Andorra i conèixer alguns dels cims més representatius.

  • Pic de Cassamanya (2.740) + Pic de l'Estanyó (2.915).
  • Pic de la Serrera (2.913) + Pic de la Cabaneta (2.863).
La muntanya andorrana ofereix moltes possibilitats i, sense ser complicada, permet boniques ascensions i jornades d'entrenament ben satisfactòries.