Cursa Volcans d'Olot

Ha estat un molt bon dia per correr. Durant 13 km, hem recorregut la zona volcànica de la Garrotxa i hem seguit el curs del riu Fluvià.

Hem passat pels volcans següents: Biseroques, la Garrinada, Montsacopa i Montolivet.

Una cursa ràpida, sense grans desnivells, més semblant a un cross que a una cursa de muntanya. Organitzada pel centre excursionista d'Olot

ROC al camí dels enginyers (Núria)

Pugem des de Daió per les Gorgues del Freser fins al refugi de Coma de Vaca, on esmorzem, després de 2 hores de pujada. Aquesta colla camina ràpidament. El ROC no para quiet. Sol anar al davant de tot, i, llavors, recula a buscar-me.

El camí dels enginyers uneix aquest refugi amb el Santuari de Núria per una ruta a 2000 metres d'alçada amb vistes impressionants. Tot un clàssic!

Cursa de muntanya Ciutat de Vic

Coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, fa tres anys que se celebra aquesta cursa pel terme municipal de Gurb, amb sortida i arribada a la zona esportiva de Vic.

El seu punt més alt és la Creu de Gurb (800 m). Aquest any, el recorregut ha estat una mica més llarg (21 km) a causa de les obres a l'eix transversal. La calor ha estat la protagonista, tot i que som a mig setembre.

cursa de muntanya Ciutat de Vic 2011



Gra de Fajol petit

Via “La Vall d'en Bas” de 165 m 6a (V+ obl), a la cara sud-oest del Gra de Fajol Petit.

Havíem d'escalar-la, però C només ha portat un peu de gat. Ho hem descobert a peu de via, a punt de muntar els ràpels. La llarga pujada per la canal i la pedrera ens han servit per arribar a peu al cim del Gra de Fajol petit. Una excursió amb el ROC, que, en cas contrari, ens hagués hagut d'esperar a dalt.

Accés i croquis de la via, a caranorte.com

La Munia (3.133) - ascensió des del Circ de Troumouse

El pic de la Munia és el vèrtex del massís. La ruta parteix del Circ de Troumouse i ofereix un ambient d'alta muntanya, ja que combina l'ascensió a la murralla de la cara nord, el circ, amb la grimpada per la cresta.

• Aproximació: Gèdre (França), vall de Heás. Una carretera de pagament s'enfila fins a l'aparcament del Circ de Troumouse (2.100).  Es pot dormir a l'alberg de Le Maillet (1.800) o bé, ja dins del circ, a la cabana de la verge (2.100 m - 4 places).
• Desnivell: 1070 m
• Dificultat: PD
• Descripció de la ruta: per la cara nord i el coll de La Munia.

Sortim en direcció als llacs, però abandonem el camí abans de trobar-los. Anem cap a les pedreres de la base de la murralla. Seguim en direcció als dos monolits carcaterístics (les dues germanes), però no hi hem d'arribar. Abans de creuar el rierol, cal enfilar per un corredor (hi hem trobat neu). Seguidament, enllacem amb un altre corredor (també nevat) i sortim a una plataforma. Seguidament, cal superar "le paset" (II), equipat per a assegurar. Continuem ascendint, per roca i neu, fins al Coll de La Munia (2853), des d'on hi ha vistes impressionants a la cara nord del Mont Perdut. El punt clau de la cresta és "le pas du chat" (II+), un petit mur vertical amb una gran fisura al centre. Per arribar al pic de La Munia s'han de superar primer dues cotes secundàries (3095 i 3112).

Ruta de muntanya per Carançà i Núria.

Hem passat el Sant Joan en un petit refugi lliure a l'inici de la Vall de la Coma de Bacivers. Hem habitat una cabana de fusta, enmig del bosc, al costat de l'aigua. Els gossos, lliures i nosaltres, també. Hem apagat els telèfons. Hem menjat tot allò que a casa no podem, hem cuinat a les brases i ens hem banyat al riu. En un lloc així, d'aquesta manera, és possible oblidar-se de tot. Un parell de contratemps d'última hora, ens han fet renunciar al bany calent a les termes del poble. Una bona excusa per repetir en una altra ocasió. Una revetlla diferent, però,això sí, amb coca i cava. Com ha de ser!

Descripció de les etapes de la travessa:

• 1r dia: Tues – Gorgues de Carançà (passarel.les) – refugi Ras de Carança – caseta de xocolata (nit)







• 2n dia: Coma de Basivers – coll de la Geganta - Pic de Bastiments – Pic del Freser – Pic de l'Infern – coll de Carançà – estanys blau – estany negre – estany de Carançà – riu de Carançà - refugi Ras de Carançà – caseta de xocolata (nit).

• 3r dia: caseta de xocolata – Ras de Carançà – coll mitjà – Prats de Balaguer. (final)
  

Roca Colom i Costabona

Roca Colom i Costabona (Vallter)

Hem sentit xiular les marmotes i hem vist una quarentena d'isards junts. Caminem lleugers. Sense arribar a córrer en cap moment.

L'itinerari puja per la Portella de Morens. Prenem el GR fins a la Portella del Callau. I, després d'un petit descens, pugem al Roca Colom (2.506). Es veu la forma de con que té el cim del Costabona (2.465). De tornada, descendim cap a la vall, on té lloc el naixement del Tec, per retrobar llavors el GR. Tornem per la carena, fent el Puig de la Llosa i el Puig de Coma Ermada.

Tres dies a la comarca de la Noguera

Dia 1: Congost de Mont-rebei

Decidim correr la ruta clàssica partint de l'ermita medieval de la Pertusa fins al final del congost.
Avancem grups que han sortit molt abans que nosaltres. Els puc llegir el pensament... estem en bona forma i decidim allargar el recorregut. Enllacem amb la ruta dels Altimiris (coves i carboneres), i , la tanquem atrevessant el conegut pont penjant. Però la calor apreta i molt. De tornada, no puc seguir el mateix ritme. No hi ha aigua fins a la masia.

En aquest punt la Noguera Ribagorçana divideix el Montsec en dos: el d'Ares, a la part catalana, i el d'Estall, a la part aragonesa, amb impressionants parets verticals. És molt bonic el camí excavat a la roca que creua

el congost d'una punta a l'altra. Fa uns 2 km.

Dia 2: Congost de Terradets. Escalada a la paret de les Bagasses. Via TIM 215m. 6a+.

Dia 3: Àger. Pugem al mirador i veiem com salten amb el parapent.

Via Tim. 215 m. 6a+ (Terradets)

Capcir, el Pic Peric

Hem sortit de bon matí en un dia gris i boirós, que ens ha impedit veure els pics tots sencers. L'home del temps no s'ha equivocat. Sóm els únics que estem caminant i això ens agrada molt més. Avui el ROC ha tingut companya: la Golfa, una gossa jove i plena d'energia com ell. Tenim nous amics!

El Puig Peric és un cim proper als 3.000 metres i, per tant, ens trobem en un ambient d'alta muntanya, amb gran quantitat de llacs, blocs de granit i tarteres descompostes.

Ens ha fet de tot: boira espesa, pluja fina, ruixat intens i calor d'estiu. Ens ha faltat ben poc abandonar, però, al final, hem decidit continuar una mica més. I ens ha sortit bé. Hem acabat veient fins i tot els pics en tota la seva dimensió.

Descripció del recorregut: estació d'esquí de Formigueres - cim de la serra de Mauri  (2.412) - vall de Camporells - Petit Peric (2.690) - Puig Peric (2.810).

Deixem el cotxe a l'estació superior de Formigueres, a 2.095 metres. La pista està oberta i es troba en bon estat. D'aquí al cim del Puig Peric no hi ha més de 800 metres; però, el desnivell acumulat és molt superior, ja que un cop fet el cim de la Serra de Mauri, cal baixar als Estanys de Camporrells. L'ascensió als dos cims es fa per les seves arestes, ben visibles des dels estanys. Una vegada assolit el cim del Petit Peric, cal tornar a baixar fins al coll entre els dos cims, i, des d'aquest punt, assolir el cim del Puig Peric.