24 dies de viatge per les terres de la Patagonia argentina i xilena.
Des de la bonica població argentina de El Chalten fem excursions d'un dia pel Parc Nacional de Los Glaciares:
Des de la bonica població argentina de El Chalten fem excursions d'un dia pel Parc Nacional de Los Glaciares:
Campamento Agostini - Laguna Torre, des d'on es pot veure el Cerro Torre (3.102 m)
Laguna de Los Tres - Laguna Sucia, des d'on es pot veure el Fitz Roy (3405 m)
Loma del Pliegue Tumbado; veiem el Cerro Solo, la Laguna Toro i, al fons, el Paso del Viento.
Piedra del Fraile - càmping Los Troncos. Un moment pel descans.
Abans de deixar Argentina, fem la visita obligada al Perito Moreno i passegem durant tres hores per les passarel·les que ens deixen observar la seva part frontal i, amb una mica de sort, la caiguda d'algun bloc gran.
Amb autocar públic, abandonem Argentina i, després d'haver formalitzat els tràmits burocràtics, entrem a Xile per Puerto Natales, amb l'objectiu de conèixer el Parc Nacional de Les Torres del Paine.
Ens hi acostem navegant pel fiord Última Esperanza i visitem el turístic Glaciar Serrano. Només es veu alguna solitària estancia molt de tant en tant. Apostem per descansar un parell de dies en una d'elles i gaudir d'aquesta solitud. Pekin, l'amo de la estancia, ens guia fins a la glacera Geike amb el seu cavall. Coneixem la seva família i la manera de viure a la pampa.
Reemprenem el viatge per riu per entrar al Parc Nacional de Les Torres del Paine. Farem una ruta circular de 9 dies a peu que ens ha de permetre donar la volta sencera de refugi en refugi.
Arribem al Refugio Torres amb autobus. A partir d'aquí, carreguem la motxilla a l'esquena per tota una setmana i comencem a caminar en direcció al Refugio Chileno. Seguim un sender còmode, només superem uns blocs de pedra al final, i arribem al mirador de Les Torres del Paine. Però, la boira espesa ens impedeix veure res.Una llàstima! Seguim cap al Campamento Seron, on fem nit en tenda. Voregem el Lago Paine i arribem al Refugio Dickson, situat al costat del llac, i de cara a l'imponent Cerro El Escudo. Som a la part nord del Parc i atravessem boscos espessos. Fem una curta etapa fins a Campamento Perros. Demà afrontarem la part més exigent del recorregut, ja que hem d'assolir el Paso John Gardner, des d'on observarem el majestuós camp de gel sud. Es llevem amb les tendes cobertes per una capa de neu nova que ha caigut durant la nit i que ha esborrat el camí de pujada. La neu fa que l'ascensió sigui més emocionant i bonica. Un cop a dalt, el vent patagònic bufa amb força, i la nostra vista és incapaç de captar tota l'extensió de gel que s'obre als nostres peus. És increïble! El dia acaba al Refugio Grey, on descansem molt còmodament després de la llarga etapa. De Pehoe, caminem fins al Refugio Los Cuernos, per endinsar-nos en el Valle del Francés i poder observar Los Cuernos del Paine i altres cerros com Fortaleza i Espada. Hem estat caminant pel vessant sud. Tanquem el circuit passant pel llac Nordenskjold fins al refugio Torres, on finalitzem.
Una ruta circular, sense dificultats, molt còmode de fer i amb precioses vistes sobre meravelloses muntanyes, glaceres espectaculars i vents que prenen velocitats de vertigen.
Algunes fotos recuperades d'aquells dies patagònics.
