16/12/12
Tavertet i el seu entorn
Ruta circular des de Tavertet que passa pels indrets més bonics de la zona. Més de 18 quilòmetres i gairebé mil metres de desnivell positiu.
Sortim en direcció el castell i el Puig de la Força i d'allà descendim fortament fins al pantà de Sau, a tocar de l'àrea de picnic. Remuntem pel Sot de Balà per enmig del bosc. Al fons, veiem el Morro de l'Abella, on hem d'arribar. Un esplèndid mirador. El següent punt que trobem és la roca del barret de Parereda i, ben aprop, la bauma de les Piques, que rep el seu nom de les tres piques que recullen l'aigua de la pluja. Ens queden encara uns quants quilòmetres per arribar a Tavertet. El més destacable que trobarem en aquest últim tram del recurregut són les baumes del Sunyer. Tornem al poble a través el pont vell.
8/12/12
Mitja marató de l'Ardenya
Santa Cristina d'Aro. Cursa de muntanya amb quatre modalitats: cursa popular de 10 km, mitja marató, marató, i marató i mitja. www.matxacuca.cat
Transcorre pels singulars paratges del massís de l'Ardenya. Passa ben aprop de la via ferrata "les agulles rodones" i de la zona d'escalada de Solius. La part més bonica és quan el corriol s'enfila per entre les agulles i llavors passa ben bé per sobre de la cresta.
Distància: 21 km
Desnivell acumulat: 1.798 aprox
Transcorre pels singulars paratges del massís de l'Ardenya. Passa ben aprop de la via ferrata "les agulles rodones" i de la zona d'escalada de Solius. La part més bonica és quan el corriol s'enfila per entre les agulles i llavors passa ben bé per sobre de la cresta.
Distància: 21 km
Desnivell acumulat: 1.798 aprox
2/12/12
Sender d'Orís
Osona. sender PR-C54
El castell d'Orís era un lloc on solíem anar amb els pares a passar les tardes de dissabte i diumenge. Feia molts anys que no hi havia tornat. Està igual. O, potser, una mica més petit. Deuen ser els meus ulls de persona adulta!
El sender té forma circular. Són 23 km i uns 500 metres de desnivell. Ideal per fer en un matí d'hivern. Comencem a l'església de Vinyoles. El punt més alt és l'ermita romànica de Sant Salvador de Bellver, un racó de silenci i magnífic mirador sobre la comarca. Altres punts d'interès són la balma de Serinyà i la font de les Donzelles, pels quals cal sortir del sender i tornar-lo a trobar.
El castell d'Orís era un lloc on solíem anar amb els pares a passar les tardes de dissabte i diumenge. Feia molts anys que no hi havia tornat. Està igual. O, potser, una mica més petit. Deuen ser els meus ulls de persona adulta!
El sender té forma circular. Són 23 km i uns 500 metres de desnivell. Ideal per fer en un matí d'hivern. Comencem a l'església de Vinyoles. El punt més alt és l'ermita romànica de Sant Salvador de Bellver, un racó de silenci i magnífic mirador sobre la comarca. Altres punts d'interès són la balma de Serinyà i la font de les Donzelles, pels quals cal sortir del sender i tornar-lo a trobar.
25/11/12
K25, trail de la Calderona
La cursa per muntanya K25 és un dels grans esdeveniments en aquesta modalitat en terres valencianes. Té lloc en el Parc Natural Serra Calderona i assoleix els cims de l'Alt del Pi, el Sierro i Rebalsadors. Contenta. Per haver haver capaç d'escurçar en 23 minuts el temps que vaig fer en aquesta mateixa cursa fa 2 anys.
Distància: 25,5 km
Distància: 25,5 km
Desnivell positiu: 1700 m
Desnivell acumulat: 3400 m
Coeficient de dificultat: 43
24/11/12
La casa cantonera
La casa cantonera és troba al poble valencià d'Algemesí. És un espai lliure per a la creativitat, l’educació i la cultura, conduït per el Joanma, la Maria Àngels i dues parelles més. Una molt bona iniciativa que vaig tenir l'oportunitat de conèixer, gràcies a la presentació de l'expedició al Lenin, de la qual Joanma i jo vam formar-ne part aquest agost passat.
27/10/12
Rasos de Peguera i serra d'Ensija (Berga)
Entrada la tarda. Estem acabant. Aquesta última pujada es fa molt llarga. El vent bufa fort i fa que tot els arbres tremolin. El bosc xiula. La temperatura ha baixat considerablement i la sensació tèrmica és sota zero. Ha arribat l'hivern!
La ruta té 3 pujades fortes, amb les quals s'acumula un desnivell positiu de gairebé 1.900 metres. La primera, és l'ascensió a la Gallina Pelada, punt més alt de la serra d'Ensija. La segona pujada és per remuntar el desnivell que hem perdut descendint fortament per la cara nord des del refugi. Anem amunt, guanyant metres per una canal, sempre seguint el sender de petit recorregut. Quan tornem a ser a la carena, es poden pujar el Puig Voltor i el Puig de la Creu. Si també fem aquest segon, haurem de tornar al coll per agafar el sender (poc freqüentat) que, amb una forta baixada, ens porta a Vallcebre. Fem uns metres per la carretera i de seguida trobem la pista. Són uns 5 km fins als peus de la tercera i última pujada, que ens enfila a l'alçada de Rasos de Peguera. Dia complert.
enllaç al wikiloc
14/10/12
Cursa de muntanya de Tivissa
Terres de l'Ebre. Hem aprofitat els tres dies de festa i hem arribat a Tivissa abans del diumenge, el dia de cursa. La primera vista del poble (venint de Móra) és molt agradable. El teló de fons són les muntanyes per on correrrem i les parets d'escalada, ben visibles.
Tenia curiositat per conèixer la Serra de Llaberia (espai d'interès natural) i no m'ha decebut; tot el contrari. Llaberia és un poblet de poques cases, recuperades amb molt bon gust. Hem caminat fins el coll de Colivassos i d'allà hem pujat al cim del Mont-redon. A sota, la cresta de la seda, que condueix a Pratdip.
Hem tingut temps també de provar la roca. La zona d'escalada més propera a Tivissa és La Llena. Més enllà, al coll de la Maula, La Cuna. aquesta última poc assegurada i de dificultat.
La cursa
Tenia curiositat per conèixer la Serra de Llaberia (espai d'interès natural) i no m'ha decebut; tot el contrari. Llaberia és un poblet de poques cases, recuperades amb molt bon gust. Hem caminat fins el coll de Colivassos i d'allà hem pujat al cim del Mont-redon. A sota, la cresta de la seda, que condueix a Pratdip.
Hem tingut temps també de provar la roca. La zona d'escalada més propera a Tivissa és La Llena. Més enllà, al coll de la Maula, La Cuna. aquesta última poc assegurada i de dificultat.
La cursa
- 23,5 km
- 1973 metres de desnivell positiu acumulat
- cursa molt tècnica, per corriols, camins, pista i cresta de muntanya
30/9/12
Cursa de muntanya Pujada al Montsià
Alcanar. Montsià. Terres de l'Ebre
Paisatge típicament mediterrani. Per correr entre el mar, el delta de l'Ebre i el massís dels Ports.
Distància total: 31 km
Distància total: 31 km
Desnivell acumulat: 3600 m
Després de la cursa hem anat a passar la tarda al port de Les Cases d'Alcanar (al mar, on jo no m'apropo gaire). També m'agraden molt els paisatges marins. Hi havia onades fortes i el ROC ha après a saltar-les. Feia bo per prendre un bany. Però, a l'aigua no hi havia nigú més. També, hem descobert una petita zona d'escalada a Ulldecona, per sobre de l'ermita de la Pietat, on, hi ha uns abrics amb pintures rupestres.
22/9/12
Volta a la serra del Catllaràs
Alt Berguedà. La Pobla de l'Illet.
Caminem per l'antic camí ral a Ripoll. Al cap de ben poc, trobem l'ermita de Santa Maria de l'Illet i, més amunt, la curiosa rotonda de Sant Miquel. Més endavant (sempre seguint el PR 52), hi ha les runes del què havia estat el castell. Ens endinsem per un bosc de faig i pi fins al xalet del Catllaràs. Després de la pujada, ens desviem del sender per admirar el paisatge des del mirador del Roc de la Lluna (val la pena): Torreneules, Puigmal, Puigllançada, la Tosa, Penyes Altes, Pedraforca, etc. També veig les parets d'escalada, on vaig ser un dia.
Passem per prats verds molt bonics i tranquils. Alguna vaca. Deixem el PR que hem seguit tota l'estona al santuari i hostatgeria del Falgars i arribem a la Pobla de l'Illet pel GR 4 i els graus. Itinerari fàcil, de 17 km, però ben bonic. Segurament, tornaré per fer-lo corrent. És ideal per a cursa.
10/9/12
Volta 360º al massís del Pedraforca
Gòsol. Plaça Major. PRC 127
Podem dividir els disset km. d'aquesta volta en dues parts. La meitat nord és la més bonica i amb diferència. Anem guanyant alçada pel bosc fins a l'àrea de picnic de Font Tarrés. Arribats a uns prats, veiem la cara sud de la serra del Cadí, imatge que ens acompanyarà fins al coll. En aquest punt, agafem la pista forestal del mirador de Gresolet, per on anirem baixant fins al peu del telefèric del refugi. Un caminet hi puja directament. Encara enmig del bosc, voregem el Pedraforca per un corriol estret fins a trobar un monòlit. Aquí comença la part menys interessant de la ruta: el camí dels minaires i la pista de la gravera per tornar a Gòsol.
Podem dividir els disset km. d'aquesta volta en dues parts. La meitat nord és la més bonica i amb diferència. Anem guanyant alçada pel bosc fins a l'àrea de picnic de Font Tarrés. Arribats a uns prats, veiem la cara sud de la serra del Cadí, imatge que ens acompanyarà fins al coll. En aquest punt, agafem la pista forestal del mirador de Gresolet, per on anirem baixant fins al peu del telefèric del refugi. Un caminet hi puja directament. Encara enmig del bosc, voregem el Pedraforca per un corriol estret fins a trobar un monòlit. Aquí comença la part menys interessant de la ruta: el camí dels minaires i la pista de la gravera per tornar a Gòsol.9/9/12
Sant Amand des de Saltor
El Ripollès. Serra Cavallera. Taga i Sant Amand
El Sant Amand es mostra majestuós pel seu vessant sud: una barca tombada de roca que domina Ripoll des de gairebé dos mil metres. L'ascensió per aquesta cara és llarga, a diferència de l'altre cantó, pel coll de Jou, que queda entre aquest cim i el Taga, el més alt de Serra Cavallera.
És interesssant fer la ruta circular, tot i que serà més llarga, pujant pel GR3 i baixant pel sender de petit recorregut. El punt on ambdós conflueixen és l'ermita de Sant Julià de Saltor. Una fita a banda esquerra, al costat del camí i al final de la casa, ens mostra la ruta cap al cim. Farem una pujada forta i sostinguda. Trobarem roca a la part final. Però, val la pena, perquè des del cim hi ha unes vistes magnífiques. És un mirador.
El Sant Amand es mostra majestuós pel seu vessant sud: una barca tombada de roca que domina Ripoll des de gairebé dos mil metres. L'ascensió per aquesta cara és llarga, a diferència de l'altre cantó, pel coll de Jou, que queda entre aquest cim i el Taga, el més alt de Serra Cavallera.
És interesssant fer la ruta circular, tot i que serà més llarga, pujant pel GR3 i baixant pel sender de petit recorregut. El punt on ambdós conflueixen és l'ermita de Sant Julià de Saltor. Una fita a banda esquerra, al costat del camí i al final de la casa, ens mostra la ruta cap al cim. Farem una pujada forta i sostinguda. Trobarem roca a la part final. Però, val la pena, perquè des del cim hi ha unes vistes magnífiques. És un mirador.
Una opció perfecte per fer més de mil metres desnivell sense haver d'anar a les grans muntanyes. Comencem a la colònia Molinou.
8/9/12
Serra Cavallera i Puig Estela
Volta circular a Serra Cavallera amb ascensió (opcional) al puig Sestela.
- Anada PRC 90: Camprodon - collet del gener - coll de Pal - Puig Estela (2013)
- Tornada PRC 89: coll de Pal (1779) - pla de Can Plata - Camprodon.
La part més bonica va resseguint la carena ben bé per dalt i l'utilitzem per anar. D'aquesta manera, també fem un desnivell de pujada més gran. La tornada, a partir de coll de Pal, es fa per la cara sud i més per sota (a mitja muntanya), per prats de pastura amb bestiar fins al pla de can Plata, on prenem carretera uns 2 km. Arribem a Camprodon per sender. Tota la ruta amb el cim inclòs són uns 24 km (aproximadament).
1/9/12
Els Empedrats: de Bagà al refugi Sant Jordi
Excursió familiar. Ideal per fer a l'estiu, amb aigua i ombres. Itinerari circular de 10,5 km i 900 metres de desnivell, marcat en la seva totalitat (PRC125). Avui som 3 adults, un nen i dos gossos.
La ruta s’inicia al veïnat de l’Hostalet (910) i segueix el curs del riu Bastareny, que anem travessant en diverses ocasions. Aquests dies, degut a la falta de pluja, el Bullidor de la Llet (un brollador d’aigua en unes fissures a la roca calcària) està completament sec. Enfilem pel congost dels Empedrats i ens anem mullant els peus més d'una vegada. Després d'anar pujant pel frondós bosc, arribem al refugi Sant Jordi i trobem l’enllaç amb el GR107 (Camí dels Bons Homes). Fem una parada, perquè el camí encara continuarà pujant, per creuar la cinglera (arran de cingle) pel pas de la Boixassa i fins a la collada de la Pelosa, el punt més alt (1780). A partir d'aquí, la baixada és ràpida fins al punt d'inici amb unes bones vistes sobre el massís del Pedraforca.
La ruta s’inicia al veïnat de l’Hostalet (910) i segueix el curs del riu Bastareny, que anem travessant en diverses ocasions. Aquests dies, degut a la falta de pluja, el Bullidor de la Llet (un brollador d’aigua en unes fissures a la roca calcària) està completament sec. Enfilem pel congost dels Empedrats i ens anem mullant els peus més d'una vegada. Després d'anar pujant pel frondós bosc, arribem al refugi Sant Jordi i trobem l’enllaç amb el GR107 (Camí dels Bons Homes). Fem una parada, perquè el camí encara continuarà pujant, per creuar la cinglera (arran de cingle) pel pas de la Boixassa i fins a la collada de la Pelosa, el punt més alt (1780). A partir d'aquí, la baixada és ràpida fins al punt d'inici amb unes bones vistes sobre el massís del Pedraforca.
Descripció detallada i mapa a: www.altbergueda.com
27/7/12
Pic de Perdiguero (3222) i la seva cresta
Per la vall de LLiterola i la cabana de pastors del Forcallo.
L'activitat té 1.900 metres de desnivell positiu i permet enllaçar 5 tres mils per una cresta molt fàcil.
A la cabana, trobem el torrent i anem a buscar el sender que seguim fins que hem d'escollir entre dues variants: l'esquerra ceua un barranc, boreja l'ibonet i s'enfila per grans blocs; i, la dreta, arriba a la cubeta del llac per la seva part alta.
Des del cim, veiem els refugis Spingo, Portilló i el pic Spijeoles, que vam ascendir escalant el seu gran diedre fa dos dies.
El Grand Quayrat, el pic Lezat, el Maupas ... tot plegat, un ambient molt alpí. Abandonem la cresta pel coll inferor de Lliterola, a la falda dels pics dels Cabrioules, que deixarem per una altra ocasió.
24/7/12
Escalada del Gran diedre al Pic Spijeoles (3.065)
Gran Diedre, Cara Est. 300 m. D+. Màx. V
Via clàssica d'escalada en el Pirineu.
Via clàssica d'escalada en el Pirineu.
Accés pel poblet de Luchon (França) i la Vall d'Astau (granges). Pugem al llac d'Oo i d'aquí al refugi i circ d'Espingo, on dormim. Per situar-nos a la paret, prenem el camí del refugi del Portilló i tombem cap a la vall que domina la cara est, des d'on ja es pot veure la via. A la seva part final, caminem per una pedrera descomposta i un terreny força inclinat. L'inici és sobre unes roques vermelloses. La neu de la base ens obliga a accedir-hi amb un llarg de corda més.
La via té 9 llargs i està pràcticament equipada. Els més bonics i difícils són a la part final de la paret, on hi ha el bloc (V). Un cop finalitzada, queden pocs metres a peu fins al cim de l'Spijeoles. El descens és per la via normal, que es fa pel vessant del llac Gelat, seguint les fites.
Una escalada amb un ambient de pura alta muntanya.
22/7/12
Cresta dels Besiberris: nord, del mig i sud
Sortim de l'embassament de Cavallers (1785) i el voregem. El vent agita l'aigua amb força. Ens preguntem si a dalt bufarà encara més. L'indicador mostra la ruta per pujar al refugi de la Restanca. En aquest punt, abandonem el camí i enfilem pel barranc de Riumalo, que puja molt dret fins als estanyets i ens situa a peu de la muralla.
La dificultat és poca. Alguns passos de II i de III. Hi ha anclatges preparats per realitzar dos rapels (el més llarg, de 20 m). Hem resseguit tota la cresta per dalt, sense baixar pels corredors en cap moment. La cresta està completament senyalitzada amb fites i no hi ha dubtes.
7/7/12
Penyes Altes del Moixeró per Coll de Pal (Bagà)
- El recorregut és el següent: Coll de Pal - Refugi Niu de l'Àliga - Coll de Jou - Penyes Altes del Moixeró - Coll del Moixeró - canal de la serp - Gréixer.
Hem pujat un cotxe al Coll de Pal i l'altre l'hem deixat al km 4 de la carretera BV4024 a Gréixer. D'aquesta manera, només s'ha de fer la ruta en un sentit.
30/6/12
Pic d'Anrodat (Vall d'Incles - Soldeu, Andorra)
Excursió de mig dia i en família. Prenem la carretera que porta al càmping (3 km) i comencem a caminar des del pont de la Baladosa (1841 m) pel marge esquerre del riu fins als Planells de Manegor (2.020 m). En aquest punt, abandonem el camí (que ens portaria al port d'Incles i als estanys de Fontargent) i ens desviem en direcció a l'estany d'Anrodat i, més amunt, l'estany de l'Isla (2.370m). Continuo sola fins al cim del Pic d'Anrodat (2.730 m). El vent bufa amb força. A baix, en la calma, juguen i neden. Com una pel·lícula a tot color.
23/6/12
Pic de l'Alba (L'Alt Arieja)
Portem la motxilla carregada per fer una travessa de muntanya i passar dos dies en plena natura i aire pur. El circuit s'inicia a l'Ospitalet. Remunta la vall d'Arques i recorre el circ i la vall de Siscar. Amb l'ascensió al cim són 1.325 metres de desnivell positiu acumulat. És un itinerari circular que es fa en un dia, però nosaltres el volem partir i fer nit al refugi lliure de Siscaró. La nostra nit de Sant Joan.
Circuit: cal sortir per la N20 en direcció al túnel de Pimorent fins al primer revolt, per agafar un camí a la dreta fins a la Jaça de Pozola (1.782), on hi ha l'enllaç a l'itinerari que farem servir per baixar. Continuem en direcció a l'Estany de Pedorrés (2.155). Una vegada a l'estany, sense borejar-lo, prenem un camí cap a la base del Pic de Regalacio, per on comencem a pujar (de manera intuïtiva) fins a assolir la carena entre aquest pic i el de l'Alba (2.764). Hi ha unes vistes precioses del Rulhe i l'Escobes. El descens és per una canal de pedres que porta directament al coll. Entrem a la vall de Siscar i ens instal·lem al refugi lliure. A la part baixa, el riu Siscar fa uns bonics salts d'aigua. Hem vist gran varietat de flors d'alta muntanya.
16/6/12
Volta al Turó de l'Home i les Agudes
El Turó de l'Home i les Agudes són els cims més alts del Montseny amb 1.706 metres d'alçada. He conegut el vessant sud d'aquest massís, el més allunyat de casa, partint del poble del Montseny. I, ho he fet en companyia de C. i la família Pastor, que han vingut de visita aquest cap de setmana.
Prenem la cruïlla de Fontmartina i la Costa del Montseny i deixem el cotxe a l'aparcament de la Plana del Coll (936m). Caminem per la carretera fins a trobar un revolt tancat on agafem el GR5.2 que ens portarà als dos cims, enllaçats per un bonic camí carener. Baixem de les Agudes en direcció al coll i recuperem el GR5.2 direcció a Sant Marçal per enmig de grans fagedes. Des d'allà seguim una pista fins a la Fabriqueta d'en Tolin. A partir d'aquest punt, hem anat encadenant pistes i corriols (en el seu últim tram poc nets) fins a sortir una mica més amunt del GR5.2 on hem començat al matí.
Una bonica excursió que passa per llocs poc concorreguts d'aquest conegudíssim massís.
Prenem la cruïlla de Fontmartina i la Costa del Montseny i deixem el cotxe a l'aparcament de la Plana del Coll (936m). Caminem per la carretera fins a trobar un revolt tancat on agafem el GR5.2 que ens portarà als dos cims, enllaçats per un bonic camí carener. Baixem de les Agudes en direcció al coll i recuperem el GR5.2 direcció a Sant Marçal per enmig de grans fagedes. Des d'allà seguim una pista fins a la Fabriqueta d'en Tolin. A partir d'aquest punt, hem anat encadenant pistes i corriols (en el seu últim tram poc nets) fins a sortir una mica més amunt del GR5.2 on hem començat al matí.
Una bonica excursió que passa per llocs poc concorreguts d'aquest conegudíssim massís.
2/6/12
El Balandrau
Itinerari: Daió - gorgues del Freser - refugi de Coma de Vaca - coll dels tres pics - el Balandrau (2585 m)
 |
| ROC al cim del Balandrau |
Avui ha tingut lloc el trail i l'ultratrail "Els Bastions" amb sortida a Ribes de Freser. El temps no m'ha deixat veure arribar els primers corredors al cim d'aquest pic. El cel amenaçava, i, de fet, m'ha caigut pedra tot baixant. http://www.elsbastions.com/
27/5/12
Travessa Vallter - Núria
Clàssica travessa d'alta muntanya que passa per les valls d'Ulldeter, Freser, Coma de Vaca i Núria. Són gairabé 30 km de recurregut i 1900 metres de desnivell positiu. El punt de partida és el refugi d'Ulldeter. El temps està inestable i decidim no baixar a Núria i, per tant, fem més curta, però no menys bonica, aquesta travessa. Grans nubolades i vent a la carena. Un intent de ruixat baixant del Torreneules. I, quan hem posat els peus a les pistes d'esquí, ens ha caigut la tempesta. Una bona pedregada! El cel ja s'ha tapat per la resta del dia.
Descripció de la ruta: GR11 fins al coll de la Marrana, a 2500 m, i descendim cap a la fondalada del Freser. Deixem a mà esquerra la Vall de Coma de Vaca que utilitzarem per tornar. Una vegada assolit el coll de Tirapits, molt a prop de la base del pic de l'Infern, el camí ens porta fins a sota el pic de la Vaca i el coll de Carançà. Assolim el pic de Nou Creus i caranegem fins al Torreneules. Baixem pel coll i la bonica vall fins al Refugi de Coma de Vaca, on agafem el GR per tancar el cercle i pujar al Coll de la Marrana, amb vistes ja sobre Vallter.
 |
| ROC al Nou Creus |
Descripció de la ruta: GR11 fins al coll de la Marrana, a 2500 m, i descendim cap a la fondalada del Freser. Deixem a mà esquerra la Vall de Coma de Vaca que utilitzarem per tornar. Una vegada assolit el coll de Tirapits, molt a prop de la base del pic de l'Infern, el camí ens porta fins a sota el pic de la Vaca i el coll de Carançà. Assolim el pic de Nou Creus i caranegem fins al Torreneules. Baixem pel coll i la bonica vall fins al Refugi de Coma de Vaca, on agafem el GR per tancar el cercle i pujar al Coll de la Marrana, amb vistes ja sobre Vallter.
Si es disposa de més temps es pot incrementar la duresa de la travessa pujant a tots els cims que anem trobant.
20/5/12
Itinerari per la serra del Catllaràs des de la Nou de Berguedà (Alt Berguedà)
- Distància total: 23 km
- Desnivell positiu: 1680 metres
Sortim de la plaça del poble en direcció a l'església de Lourdes de la Nou i creuem el torrent. A mà esquerra, prenem el corriol que, en 3 km i 800 metres de desnivell, ens portarà al cim del Sobrepuny (1656), un vertader mirador. Baixem per enmig de bonics boscos de faigs fins al refugi del Clot. Llavors, pugem per la pista fins a Sant Romà de la Clusa. En aquest punt, seguim una part del GR 241, el qual abandonem per situar-nos a la carena. El primer cim que trobem és el Cap de la Baga (1755), llavors assolim el Pedró (1764), el tercer és el Roc de la Clusa (1728) i per últim, el Serrat de Fulleracs (1662). Després de tant pujar i baixar, emprenem el camí de tornada a La Nou directament per la pista de la Ínsula. Una opció més interessant és tornar pel GR.
6/5/12
Serra de Montgrony: La Covil, Costa Pubilla i Coma Ermada
- Distància total: 15 km
- Desnivell positiu: 1000 metres
Avui toca córrer. Feia mesos que volia pujar a la Serra de Montgrony i enllaçar els tres cims principals de la mateixa. La gent normalment inicia aquesta ruta pujant per l'Amorriador, però nosaltres ho hem fet a la inversa, començant pel refugi. L'itinerari és una mica perdedor a vegades. Cal estar atents. Hem corregut per prats d'alta muntanya en un dia ben fred. A dalt de la serra hem vist nevar al mes de maig. Si es vol fer un desnivell més gran es pot començar a Gombrèn i pujar a Montgrony per l'antic camí, a trams empedrat, que utilitzaven els peregrins.
5/5/12
Anigami fa 20 anys
I, per celebrar-ho, hem construït aquesta xarxa humana.
Felicitats per una pila d'anys, tants amics i col·laboradors.
 |
| www.anigami.cat |
21/4/12
Pic de Montmalús (Andorra)
Sortida amb esquís de muntanya, Pas de la Casa. Amb gairebé 2800 metres, el Montmalús és una bonica ascensió que parteix de l'aparacament de Grau Roig. No ens he m endinsat en el circ de Pessons i hem pujat per una pista negra fins dalt de tot. Un cop allà, el Montmalús es mostra complet i comença l'alta muntanya. L'ascensió és llarga però avancem ràpidament. Assolit el coll, deixo els esquís i prossegueixo amb crampons. El cim ofereix unes vistes magnífiques de les muntanyes d'Andorra.
ROC al cim del Montmalús
7/4/12
Tuca de Basibe (Aragó)
Ruta per Cerler amb esquís de muntanya. L'Ampriu.
Bufa vent i l'estació d'esquí està parcilament tancada. La quantitat de neu que hi ha ens anima a fer una sortida des de les pistes fins a la collada de Basibé, on arriba l'últim telecadira. Altres muntanyencs com nosaltres han optat també per aquesta opció, ja que el temps està complicat per atrevir-se a coses més grans, tal com teniem previst per aquests dies de Setmana Santa. Però finalment la sortida ha estat prou bé. Una vegada al capdamunt de tot de les pistes, hem continuat pujant i hem ascendit un cim secundari (2600 m) amb una silueta retallada i punxeguda que ens ha fet oblidar que l'estació era aprop.
Bufa vent i l'estació d'esquí està parcilament tancada. La quantitat de neu que hi ha ens anima a fer una sortida des de les pistes fins a la collada de Basibé, on arriba l'últim telecadira. Altres muntanyencs com nosaltres han optat també per aquesta opció, ja que el temps està complicat per atrevir-se a coses més grans, tal com teniem previst per aquests dies de Setmana Santa. Però finalment la sortida ha estat prou bé. Una vegada al capdamunt de tot de les pistes, hem continuat pujant i hem ascendit un cim secundari (2600 m) amb una silueta retallada i punxeguda que ens ha fet oblidar que l'estació era aprop.
26/2/12
Marató de muntanya de l'Espadà (Castelló)
42 km homologats, més de 1.600 metres de desnivell positiu, 25 graus de temperatura, 800 corredors i el Parc Natural de la Serra d'Espadà, entre Castelló i València. La meva primera marató de muntanya.
Molt satisfeta, per 3 motius: he aconseguit acabar la prova, fer-ho en bones condicions i en un temps més que correcte per a mi. Hem corregut per tot tipus de terrenys: pistes, corriols, barrancs, canyissars ... sempre per un relleu abrupte, típic de la Serra de l'Espadà, en la part més alta de la cursa. El Pic d'Espadà és un mirador sobre la plana de Castellò. Els boscos de sureres li donen un aire màgic al recurregut. Ara, també, entenc perquè hem de comprar vi amb tap de suro i no sintètic. Fem aquest esforç. Siguem sensibles.
18/2/12
Comanegra i Pic de les Bruixes - Alta Garrotxa
Beget és un petit poble amb encant entre la vall de Camprodon i la Garrotxa. El Comanegra es veu immediatament. Passem per la carena de Ricolta. Són bonics corriols solitaris que ens han portat al peu de la bassa de Monars, inici de l'ascensió pels qui no volen caminar gaire. Hem seguit la línia que fa de frontera amb França. Veiem el Canigó amb poca neu. Hem fet mil metres de desnivell continuat. Ens dirigim al Pic de les Bruixes tot passejant per boscos de faigs. Fem la tornada pel PR que passa per sobre la cinglera i ens condueix directament a la pista que baixa a Beget.
12/2/12
Volta a Pessons, Andorra
Som a Grau Roig, a peu de pistes. Estem pensant si sortim del cotxe o no. A fora hi ha 15 graus negatius. Després de rumiar-nos-ho una estona, decidim fer una volta (No pot ser que no fem res!) fins que el fred ens faci girar cua. Creuem l'estació d'esquí i anem a buscar la vall que ens ha de portar en direcció al Montmalús. Però, no hi pujarem avui. La vall ens protegeix del vent. Ens endinsem fins al final i ascendim al coll que ens permetrà baixar per l'altra banda i tancar el cercle. La neu està molt bé, però el vent bufa massa fort. La sensació de fred és més acusada encara. El ROC tremola. Hem de recular, perquè no ho passaria bé. Uns quants girs amb bona neu i ens n'hem fet passar les ganes. A 20 graus sota zero, crec que ja hem complert.
15/1/12
Cani cross 2 turons de Moià
Avui en ROC i jo hem participat per primera vegada en una cursa de canicross. A tots els que us agrada correr amb el vostre gos, us ho recomano. Emociant i gratificant. Feia temps que ho volia provar i l'experiència ha estat molt bona. Segur que repetirem.
Moià organitza aquesta cursa de caire popular que permet provar això de correr amb el gos, sense haver d'entrar en una competició o en una cursa que formi part de la lliga catalana, i haver de comprar material sofisticat, ja d'entrada.
- Distància: 10. 700 metres, pujant als 2 turons (el castell i la creu). web de la cursa 2 turons
Moià organitza aquesta cursa de caire popular que permet provar això de correr amb el gos, sense haver d'entrar en una competició o en una cursa que formi part de la lliga catalana, i haver de comprar material sofisticat, ja d'entrada.
- Distància: 10. 700 metres, pujant als 2 turons (el castell i la creu). web de la cursa 2 turons
Subscriure's a:
Missatges (Atom)