Escalades a Sella i a Guadalest

Província d'Alacant. La Costa Blanca. Temps benigne i agradable, per escalar a mig dia com a l'estiu.


- Sella. És una gran escola d'escalada amb més de 200 vies d'esportiva de roca calisa de molt bona qualitat i per a totes les dificultats. Les parets es troben a uns 4 km del poble i al voltant del refugi guardat. Vam degustar una exquisita xocolata calenta a la propera La Vila Joiosa.

- Guadalest. És una escola nova i petita als peus del preciós castell de Guadalest. Un lloc molt bonic i també tranquil. Està molt bé el petit càmping que han muntat a la part baixa del poble. Les persones que el regenten tenen un tacte molt familiar i acollidor. És una bona opció per després de l'escalada.

Marató del Montseny

Pluja, vent i fred. Avui era el dia i no ha pogut ser. M'havia preparat per participar en la meva primera marató de muntanya, amb l'objectiu d'acabar-la i provar-me en una distància més llarga. Sabia que patiria per la duresa de la mateixa prova (42 km i 2600 m+) i volia exposar-me a una situació com aquesta. Veure la meva resposta. Cos i ment. Fa uns anys que estic corrent i avui havia de fer el salt a la llarga distància.

Ahir, vam anar a Sant Esteve de Palautordera a recollir els dorsals. La organització ho ha preparat tot cuidadosament i estan molt il·lusionats per haver creat aquesta prova i portar corredors al Montseny per primer cop. La pluja, però, amenaça durant tota la setmana. Avui, diumenge, ens hem llevat a les 6 i ens hem dirigit cap al Parc Natural del Montseny. A mesura que avançavem, la pluja anava caient més densa i freqüent. L'aigua baixava a dolls pel costat de la carretera. El bosc moll, la boira present i el fred es feia sentir.

Una cosa és esforçar-se per superar la prova, i, una altra ben diferent, passar-ho malament per fred i córrer una marató per muntanya amb pluja a l'esquena des del quilòmetre zero. Tot i els dubtes, hem decidit no sortir. I fa ràbia. Però, ara, crec que hem encertat. Els que som de muntanya sabem que en dies com el d'avui, les sortides s'han d'anul·lar. Espero que els valents que han decidit llençar-s'hi, hàgin pogut completar el recorregut i arribar sense complicacions. Nosaltres ho hem deixat per l'any vinent.

http://www.maratodelmontseny.com/

Marató del Montseny és una cursa que transcorre pel Parc Natural del Montseny, passant pels tres cims més emblemàtics d'aquest, Turó de l'Home, Les Agudes i Matagalls, la seva distància com bé indica el nom és el d'una marató, 42kms i el seu desnivell acumulat és de 5.200 metres. La data 6 de novembre, l'hora les 08:00.

El Bestrecà (1057)

Avui els de 4potes són 3: ROC, Max i Golfa. Fem una sortida de mig dia per l'Alta Garrotxa, un espai d'interès natural, amb un relleu impresisonant de tipus calcari; hi predominen les valls profundes envoltades de cingleres i parets de roca.

Comencem en el poble d'Oix i recorrem la vall d'Hortomeier seguint el GR11. Veiem el Ferran i la seva bonica cresta. Més endavant, podem veure el Comanegra i el Pic de les Bruixes. Cal fer una parada en una esplanada, sota l'ermita de Sant Miquel, per trobar-se amb els arbres centanaris. Dalt del cim les vistes són espectaculars. Seguim la serra del Bestrecà. La tornada, molt més curta, directament a Oix.

http://www.altagarrotxa.org/

La canal del Garbí (601 m)

Segart. València. Parc de la Serra de Calderona. GR10.

Camí equipat amb alguna cadena (sense cap dificultat) que permet arribar d'una manera divertida al cim del Garbí, i el seu mirador, des d'on es pot veure València i el mar.

Torre d'eina

La Golfa i en ROC han fet el cim de la Torre d'Eina pel cantó de la Vall de Núria. La idea original era accedir-hi per la Vall d'Eina, però hem sabut que els gossos no hi poden entrar, perquè és una reserva natural. Així doncs, hem començat a la collada de Fontalba i, en primer lloc, hem pujat al Puigmal. Un cop a dalt, hem anat resseguint els cims que formen part de l'anomenada Olla de Núria fins al pic d'Eina, des del qual ens hem desviat cap al cantó francés per ascendir la Torre d'Eina. La tornada l'hem fet des del Coll d'Eina cap al Santuari de Núria i el camí de regrés a Fontalba.

Dades de l'excursió:

• Desnivell de pujada: 1.950 m.


• Recorregut: 26 km llargs.


• Alçada mitjana: a uns 2600 m.


• Temps emprat: 7 h i 40 m.


• Temperatura: de ple estiu a mig octubre, per això, els de 4 potes s'han begut les existències d'aigua de tot el grup.

Cursa de muntanya Volta al terme de Gilet

- Gilet (comunitat valenciana).

- Mitja de marató de muntanya.

• - Desnivell positiu: 1350 m




• - Transcórrer per corriols en un 80%.



• - Passa pel Parc Natural de la Serra Calderona i trams del GR10.

- Organitza: http://www.cmxocainet.blogspot.com/

Cursa Volcans d'Olot

Ha estat un molt bon dia per correr. Durant 13 km, hem recorregut la zona volcànica de la Garrotxa i hem seguit el curs del riu Fluvià.

Hem passat pels volcans següents: Biseroques, la Garrinada, Montsacopa i Montolivet.

Una cursa ràpida, sense grans desnivells, més semblant a un cross que a una cursa de muntanya. Organitzada pel centre excursionista d'Olot

ROC al camí dels enginyers (Núria)

Pugem des de Daió per les Gorgues del Freser fins al refugi de Coma de Vaca, on esmorzem, després de 2 hores de pujada. Aquesta colla camina ràpidament. El ROC no para quiet. Sol anar al davant de tot, i, llavors, recula a buscar-me.

El camí dels enginyers uneix aquest refugi amb el Santuari de Núria per una ruta a 2000 metres d'alçada amb vistes impressionants. Tot un clàssic!

Cursa de muntanya Ciutat de Vic

Coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, fa tres anys que se celebra aquesta cursa pel terme municipal de Gurb, amb sortida i arribada a la zona esportiva de Vic.

El seu punt més alt és la Creu de Gurb (800 m). Aquest any, el recorregut ha estat una mica més llarg (21 km) a causa de les obres a l'eix transversal. La calor ha estat la protagonista, tot i que som a mig setembre.

cursa de muntanya Ciutat de Vic 2011



Gra de Fajol petit

Via “La Vall d'en Bas” de 165 m 6a (V+ obl), a la cara sud-oest del Gra de Fajol Petit.

Havíem d'escalar-la, però C només ha portat un peu de gat. Ho hem descobert a peu de via, a punt de muntar els ràpels. La llarga pujada per la canal i la pedrera ens han servit per arribar a peu al cim del Gra de Fajol petit. Una excursió amb el ROC, que, en cas contrari, ens hagués hagut d'esperar a dalt.

Accés i croquis de la via, a caranorte.com

La Munia (3.133) - ascensió des del Circ de Troumouse

El pic de la Munia és el vèrtex del massís. La ruta parteix del Circ de Troumouse i ofereix un ambient d'alta muntanya, ja que combina l'ascensió a la murralla de la cara nord, el circ, amb la grimpada per la cresta.

• Aproximació: Gèdre (França), vall de Heás. Una carretera de pagament s'enfila fins a l'aparcament del Circ de Troumouse (2.100).  Es pot dormir a l'alberg de Le Maillet (1.800) o bé, ja dins del circ, a la cabana de la verge (2.100 m - 4 places).
• Desnivell: 1070 m
• Dificultat: PD
• Descripció de la ruta: per la cara nord i el coll de La Munia.

Sortim en direcció als llacs, però abandonem el camí abans de trobar-los. Anem cap a les pedreres de la base de la murralla. Seguim en direcció als dos monolits carcaterístics (les dues germanes), però no hi hem d'arribar. Abans de creuar el rierol, cal enfilar per un corredor (hi hem trobat neu). Seguidament, enllacem amb un altre corredor (també nevat) i sortim a una plataforma. Seguidament, cal superar "le paset" (II), equipat per a assegurar. Continuem ascendint, per roca i neu, fins al Coll de La Munia (2853), des d'on hi ha vistes impressionants a la cara nord del Mont Perdut. El punt clau de la cresta és "le pas du chat" (II+), un petit mur vertical amb una gran fisura al centre. Per arribar al pic de La Munia s'han de superar primer dues cotes secundàries (3095 i 3112).

Ruta de muntanya per Carançà i Núria.

Hem passat el Sant Joan en un petit refugi lliure a l'inici de la Vall de la Coma de Bacivers. Hem habitat una cabana de fusta, enmig del bosc, al costat de l'aigua. Els gossos, lliures i nosaltres, també. Hem apagat els telèfons. Hem menjat tot allò que a casa no podem, hem cuinat a les brases i ens hem banyat al riu. En un lloc així, d'aquesta manera, és possible oblidar-se de tot. Un parell de contratemps d'última hora, ens han fet renunciar al bany calent a les termes del poble. Una bona excusa per repetir en una altra ocasió. Una revetlla diferent, però,això sí, amb coca i cava. Com ha de ser!

Descripció de les etapes de la travessa:

• 1r dia: Tues – Gorgues de Carançà (passarel.les) – refugi Ras de Carança – caseta de xocolata (nit)







• 2n dia: Coma de Basivers – coll de la Geganta - Pic de Bastiments – Pic del Freser – Pic de l'Infern – coll de Carançà – estanys blau – estany negre – estany de Carançà – riu de Carançà - refugi Ras de Carançà – caseta de xocolata (nit).

• 3r dia: caseta de xocolata – Ras de Carançà – coll mitjà – Prats de Balaguer. (final)
  

Roca Colom i Costabona

Roca Colom i Costabona (Vallter)

Hem sentit xiular les marmotes i hem vist una quarentena d'isards junts. Caminem lleugers. Sense arribar a córrer en cap moment.

L'itinerari puja per la Portella de Morens. Prenem el GR fins a la Portella del Callau. I, després d'un petit descens, pugem al Roca Colom (2.506). Es veu la forma de con que té el cim del Costabona (2.465). De tornada, descendim cap a la vall, on té lloc el naixement del Tec, per retrobar llavors el GR. Tornem per la carena, fent el Puig de la Llosa i el Puig de Coma Ermada.

Tres dies a la comarca de la Noguera

Dia 1: Congost de Mont-rebei

Decidim correr la ruta clàssica partint de l'ermita medieval de la Pertusa fins al final del congost.
Avancem grups que han sortit molt abans que nosaltres. Els puc llegir el pensament... estem en bona forma i decidim allargar el recorregut. Enllacem amb la ruta dels Altimiris (coves i carboneres), i , la tanquem atrevessant el conegut pont penjant. Però la calor apreta i molt. De tornada, no puc seguir el mateix ritme. No hi ha aigua fins a la masia.

En aquest punt la Noguera Ribagorçana divideix el Montsec en dos: el d'Ares, a la part catalana, i el d'Estall, a la part aragonesa, amb impressionants parets verticals. És molt bonic el camí excavat a la roca que creua

el congost d'una punta a l'altra. Fa uns 2 km.

Dia 2: Congost de Terradets. Escalada a la paret de les Bagasses. Via TIM 215m. 6a+.

Dia 3: Àger. Pugem al mirador i veiem com salten amb el parapent.

Via Tim. 215 m. 6a+ (Terradets)

Capcir, el Pic Peric

Hem sortit de bon matí en un dia gris i boirós, que ens ha impedit veure els pics tots sencers. L'home del temps no s'ha equivocat. Sóm els únics que estem caminant i això ens agrada molt més. Avui el ROC ha tingut companya: la Golfa, una gossa jove i plena d'energia com ell. Tenim nous amics!

El Puig Peric és un cim proper als 3.000 metres i, per tant, ens trobem en un ambient d'alta muntanya, amb gran quantitat de llacs, blocs de granit i tarteres descompostes.

Ens ha fet de tot: boira espesa, pluja fina, ruixat intens i calor d'estiu. Ens ha faltat ben poc abandonar, però, al final, hem decidit continuar una mica més. I ens ha sortit bé. Hem acabat veient fins i tot els pics en tota la seva dimensió.

Descripció del recorregut: estació d'esquí de Formigueres - cim de la serra de Mauri  (2.412) - vall de Camporells - Petit Peric (2.690) - Puig Peric (2.810).

Deixem el cotxe a l'estació superior de Formigueres, a 2.095 metres. La pista està oberta i es troba en bon estat. D'aquí al cim del Puig Peric no hi ha més de 800 metres; però, el desnivell acumulat és molt superior, ja que un cop fet el cim de la Serra de Mauri, cal baixar als Estanys de Camporrells. L'ascensió als dos cims es fa per les seves arestes, ben visibles des dels estanys. Una vegada assolit el cim del Petit Peric, cal tornar a baixar fins al coll entre els dos cims, i, des d'aquest punt, assolir el cim del Puig Peric.

Cursa sant Amand 2011

Diumenge 1 de maig, 9 del matí, comissaria dels mossos d'esquadra de Ripoll.

Cursa Sant Amand 2011: 22.7 quilòmetres de distància, 2.740 metres de desnivell acumulat.
El punt d’alçada màxima és el pic de Sant Amand (1.832 m).
Temps màxim per completar-la: 4 hores.
La cursa transita en més d'un 75% per corriols de muntanya i transcorre pels termes municipals de Ripoll i Ogassa.

web cursa sant amand

Ascensions a tres quatre mils del Gran Atles: Raz, Timesguida i Toubkal.

Durant tres dies caminem per la vall d'Ouissadene. Aquesta vall solitària, fora de les rutes més concorregudes, ens ha de servir per prendre contacte amb la muntanya, abans de les ascensions als pics més alts. A través del Tizi Mzik tindrem accés a Imlil (1.700), capital bereber i punt de partida de les ascensions al Toubkal. El poble abasteix de serveis a les expedicions i en els últims anys ha consolidat una xarxa de petits comerços, turisme i artesania.
  

La regió del Toubkal té els pics més alts del Gran Atles i és la més visitada, ja que es troba només a dues hores de Marrakech. El Gran Atles travessa el Marroc en diagonal, des de la costa atlàntica (Agadir) fins al nord d'Algèria per més de mil quilòmetres. Aquestes muntanyes estan habitades pel poble bereber, antigament nòmada.

Dia 1: els vehicles ens deixen a Tassa Wirgane, uns 18 quilòmetres d'Asni. Remuntem la vall del riu Ouissadene fins aTizi n'Oussem (1.800), on muntem el campament. És un poble bereber típic de cases de terra i sostre pla, escalonades al pendent, i envoltades per canals de regadiu, cultius, horts i arbres fruiters. El paisatge combina el verd de la vall amb el blanc de les altes muntanyes.

Dia 2: de Tizi n'Oussem a Imlil pel Tizi Mzik. Dormin a Aroumd.

Dia 3: pugem al refugi Nelter o del Toubkal, seguint el curs del riu. Ens aturem a la pedra blanca i font de Sidi Chamharouch, lloc de peregrinació dels musulmans. Hi ha un punt de venda de refrescos i records. Muntem el campament més avall del refugi, a uns quaranta minuts. Serà casa nostra per quatre nits.

Dia 4: Ascensions al Ras (4.083) i el Timesguida (4.089) per la ruta normal de Tizi n'Ouagane. La línia de neu comença sobre el refugi. Fins al coll, el dia s'aguanta, però el cel està tapat i gris. Dalt la carena, comença a bufar un fort vent. No obstant, podem assolir els dos cims sense dificultats. La baixada per neu és molt ràpida. Esperem als companys a les tendes.

Dia 5: Ascensió al Toubkal (4.176), el cim més alt del nord d'Àfrica, per la ruta normal d'ascens per Ikhibi Sud. Ha estat una ascensió freda i molt ventada. Una mostra del clima extrem del Toubkal. Ben diferent al que jo recordava de quan hi vaig pujar per primer cop amb la Ro, en un dia assoleiat i amb vistes precioses. Els cinc minuts necessaris per fotografiar-nos en el vèrtex geodèsic triangular que corona el Toubkal.

Des d'aquí, Ro, on siguis, t'he recordat molt! 

Cursa de muntanya Alta Segarra

El bosc crema. L'esforç és més gran a causa de la calor. És com córrer a ple estiu. Sort que, de tant en tant, bufa una mica el vent. Corriols tècnics, pujades i baixades curtes, però intenses, han posat a prova les cames dels corredors durant 25 quilòmetres. Una cursa, molt bonica pel paisatge de castells per on passa, que presenta 1200 metres de desnivell positiu. Destacaria que els organitzadors i col·laboradors s'han volcat en aquesta cursa, on hi pots trobar ambient familiar, totes les atencions i uns avituallaments correctes.

enllaç al web de la cursa alta segarra

Queralbs - Pic de Nou Creus (excursió amb raquetes)

Hem arribat a l'esplanada del santuari quan encara no hi havia ningú. Pel camí, de pujada, hem anat sols. Només ens ha avançat el primer cremallera amb els treballadors de l'estació. Hem esmorzat a Sant Gil.

La neu comença al darrera mateix de l'edifici. Les raquetes ens aguanten bé. Sense elles, ens enfonsariem fins a mitja cama. Caminem per la coma de Nou Creus, tots cinc i en ROC, que pot avançar sense gaire esforç, perquè el sol encara no ha desfet la neu. Hem avançat en línia recta fins a topar amb la paret.

Ara, el cim ens queda a l'esquerra, just a sobre nostre. Trobem un grup d'esquiadors de muntanya que estan descendint. S'ho passen bé, la neu està en bones condicions. Decidim pujar en línia recta, com si fós una escala. Les creus estan cobertes per la neu, només en sobresurt alguna punta. Gaudim de la solitud del cim i del bon dia.

Pic de l'Infern (2.859 m)

Comencem a primera hora. Veig pocs muntanyencs davant nostre. Ha caigut una gran quantitat de neu sobre les muntayes de Vallter i Núria. Fa goig de veure un paisatge tant blanc. Disfrutem d'immillorables condicions per practicar l'esquí de muntanya.

L'objectiu d'avui és assolir el cim del Pic de l'Infern. Una excursió prou llarga per complir amb una bona jornada d'entrenament de mig dia. Veiem possible fer la travessa fins al Santuari de Núria properament: hi ha un bon gruix de neu! Deixem el Coll de la Marrana, on sempre s'hi acumula força gent, i descendim fins a trobar la vall i, amb ella, el regne del silenci. L'esforç és més gran, perquè el sol s'enlaira. Una ascensió, més ràpida del que semblava, ens situa a la cresta en poc més de 20 minuts. Deixem els esquís i finalitzem a peu. El ROC és a dalt, guiat per C. (que el subjecta), ja que hi ha poc espai en el cim.

Grau de l'Hostalot: un bonic tram del camí ral de Vic a Olot

L'antic camí ral ha estat restaurat recentment i s'ha recuperat l'empedrat medieval, el qual està molt ben conservat a la zona de les Marrades.

Iniciem la ruta en el punt on el camí ral passa l'Hostalot. Comença una llarga i pronunciada baixada fins a la Vall de'n Bas. Aprofitem per comprar pa i coca en el forn dels Hostalets. Iniciem la pujada (650 m) fins a Sant Miquel de Castelló, des d'on podem contemplar una preciosa vista. El proper punt és el poble de Falgars i d'aquí, al cotxe. En total uns 13 km de recorregut entre Osona i la Garrotxa.

http://www.turismegarrotxa.com/cultura/cultura_86_ca.html

vídeo de TV3

Les Baumes del Teixidor

Fins fa uns quaranta anys, aquestes baumes eren habitades. Encara avui es poden veure les parts que composaven la vivenda. L'entorn però està una mica degradat.

 

Punt d'inici: carretera de Sta Maria de Besora a Ripoll, casa de l'Espunyola.

Distància: 15 km.

Desnivell de pujada: 700 m.

La primera bauma que trobem (la més gran) és la bauma del Teixidor. Ens hem de desviar del camí principal per anar a trobar les baumes de Fleus, situades més amunt. Emprenem la tornada pel camí del Teixidor i el poble de Llaers.



Castell de Besora - Castell de Montesquiu

Itinerari circular de 15 km i 600 metres de desnivell positiu, que permet enllaçar els antics castells defensius de Besora i Montesquiu (Osona).

Part d'aquest recorregut transcórrer pel Parc comarcal del Castell de Montesquiu i els seus límits. El castell, amb els seus bonics jardins, és un gran casal fortificat amb orígens en el segle X.

Si es disposa de temps, es pot fer una extensió als Bufadors de Beví.

• Santa Maria de Besora - Castell de Besora - Castell de Montesquiu - Coll dels 3 Pals - Coll de Beví - Santa Maria de Besora.

La cinglera de Rupit

Ruta circular d'uns 15 km, amb origen i final al bonic poble de Rupit.

Els seus punts principals són: Rupit, masia de Corriol, la Casassa, camí dels Llancers, Torre de St. Joan, cingles de Casedavall i salt de Sallent.

descripció de la ruta

Pic de la Mina (excursió amb esquís)

És la primera vegada que puc fer el pic de la Mina sense trepitjar les pistes. Hi ha tanta neu que tot és camí. Les muntanyes de l'entorn també són més boniques que altres vegades. Però avui no porto la càmara de fotos. És també el primer cop que hi vinc amb el ROC. I, m'hagués agradat fotografiar-lo ...

El meu cap estava ocupat amb pensaments d'aquest tipus per distreure's de l'esforç que el meu cos estava fent per pujar amunt. El ROC sembla que s'oblidi de mi quan C. és amb nosaltres. És un traïdor, em deixa sola; prefereix anar amb els "més forts".

Gràcies a la parella que vam trobar en el cim, tinc la foto de record!

PR Bellmunt (ruta circular)

Itinerari circular que parteix del poble de Sant Vicenç de Torelló (Osona).

Distància: 15 km.
Desnivell positiu: 900 meters.

Sortim de la zona esportiva en direcció al castell de Torelló. Pujarem al Santuari de Bellmunt pel coll de les Gargantes. Bellmunt és un excel·lent mirador sobre la plana de Vic. Baixarem pel PR cap al poble de Sant Pere de Torelló, i des d'aquest, cap al nostre punt d'origen, Sant Vicenç de Torelló.

 

Pic de Bastiments , Vall Ter

Un cim proper a casa que solem repetir sovint per fer una matinal de neu i esport a la muntanya. El rierol cobert per la neu nova, que va caure ahir, ens ha servit d'alternativa a la pista que solem utilitzar per guanyar metres fins al refugi. Els gossos van al seu aire i nosaltres ens sentim lliures tenint la gent tant a prop.

La ruta és sempre la mateixa, però mai és igual. Més amunt, gairebé a peu de pala, baixen M. i R. Ostres, avui hi som tots! De mica en mica, la gent ja va descendint. J té una llaga que la fa retirar. Els altres anem amunt. Fa bon dia i no tenim pressa. D m'espera a dalt, amb el TUC i el ROC que no es cansen.

Acabem el dia compartint taula i menjar a Camprodon.

Cursa de muntanya d'Alfondeguilla (Castelló)

El petit poble d'Alfondeguilla s'aboca en cos i ànima a organitzar aquesta carrera de muntanya, que transcorrer pels bonics paisatges del Parc Natural de la Serra d'Espadà. 

He corregut per segon any consecutiu.  Respecte l'any passat, destacaria molta més participació, cosa que, d'una banda, fa més ambient, però, de l'altra, s'ha d'anar fent, ja que el corriol de la primera pujada no pot absorbir tal volum de corredors i tampoc és fàcil avançar. A partir d'aquest punt, ja tothom agafa el seu lloc i la cursa s'estira.

D'un total de 760 corredors, més de 700 hem aconseguit acabar-la.

Distància: 18, 48 km
Desnivell: + 1160 m.

http://www.castroalfondeguilla.com/

Recorregut a WIKILOC


Cursa 2 turons - Moià

M'ha encantat veure córrer els gossos. El ROC hi havia de ser per primera vegada! Teníem ganes de fer-lo córrer  una cursa de canicros, però divendres no vam tenir sort amb el material necessari. En la propera, segurament el portarà C. perquè a mi em faria anar de cul.

Cursa de muntanya popular i ràpida per corriols i pistes amb una distància de 11,7 km. Ha fet un temps de primavera. Genial. S'ha posat molt bé, la xocolata desfeta de l'arribada.

Recorregut i perfil de la cursa a la web web Cursa de muntanya 2 turons de Moià