Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escalada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escalada. Mostrar tots els missatges

24/7/12

Escalada del Gran diedre al Pic Spijeoles (3.065)

Gran Diedre, Cara Est. 300 m. D+. Màx. V
Via clàssica d'escalada en el Pirineu.

Accés pel poblet de Luchon (França) i la Vall d'Astau (granges). Pugem al llac d'Oo i d'aquí al refugi i circ d'Espingo, on dormim. Per situar-nos a la paret, prenem el camí del refugi del Portilló i tombem cap a la vall que domina la cara est, des d'on ja es pot veure la via. A la seva part final, caminem per una pedrera descomposta i un terreny força inclinat. L'inici és sobre unes roques vermelloses. La neu de la base ens obliga a accedir-hi amb un llarg de corda més.

 
La via té 9 llargs i està pràcticament equipada. Els més bonics i difícils són a la part final de la paret, on hi ha el bloc (V). Un cop finalitzada, queden pocs metres a peu fins al cim de l'Spijeoles. El descens és per la via normal, que es fa pel vessant del llac Gelat, seguint les fites.

Una escalada amb un ambient de pura alta muntanya.

6/12/11

Escalades a Sella i a Guadalest

Província d'Alacant. La Costa Blanca. Temps benigne i agradable, per escalar a mig dia com a l'estiu.


- Sella. És una gran escola d'escalada amb més de 200 vies d'esportiva de roca calisa de molt bona qualitat i per a totes les dificultats. Les parets es troben a uns 4 km del poble i al voltant del refugi guardat. Vam degustar una exquisita xocolata calenta a la propera La Vila Joiosa.

- Guadalest. És una escola nova i petita als peus del preciós castell de Guadalest. Un lloc molt bonic i també tranquil. Està molt bé el petit càmping que han muntat a la part baixa del poble. Les persones que el regenten tenen un tacte molt familiar i acollidor. És una bona opció per després de l'escalada.

10/9/11

Gra de Fajol petit

Via “La Vall d'en Bas” de 165 m 6a (V+ obl), a la cara sud-oest del Gra de Fajol Petit.

Havíem d'escalar-la, però C només ha portat un peu de gat. Ho hem descobert a peu de via, a punt de muntar els ràpels. La llarga pujada per la canal i la pedrera ens han servit per arribar a peu al cim del Gra de Fajol petit. Una excursió amb el ROC, que, en cas contrari, ens hagués hagut d'esperar a dalt.

Accés i croquis de la via, a caranorte.com



12/6/11

Via Tim. 215 m. 6a+ (Terradets)

11/7/10

Via d'escalada al Balaitus (3.144 m)

Ascens per la via Augerot - Olivier ; 300 m, cara sud. Descens per la via Normal de La Brecha Latour.

Una manera original d'ascendir al Balaitus: una via d'escalada clàssica de poca dificultat, però molt alpina i amb molt ambient.

  • AD - 300mts de IV+ (resta III+ mantingut); reunions semiequipades




ressenya de la Vía Augerot-Olivier.

7/7/10

Cresta Salenques / part 2. Pico de Tempestades (3.290) - Aneto (3.404)

Pico de Tempestades (3.290) - Punta Brecha de Tempestades (3.274)- Espalda de Aneto (3.509) - Pico de Aneto (3.404)

Una dura i exigent jornada pirinenca.

Es tractava de completar la llarga Cresta de Salenques, que vam haver d'abandonar una vegada coronat el Pico Margalida (3.241). Per tant, hem decidit fer l'ascensió al Pico Tempestades i continuar la cresta fins al cim de l'Aneto. L'ascensió l'hem realitzat des de Ballibierna - vall de Llosas, pel barranc de Llosas i la cara sud; i, el descens l'hem fet per la glacera d'Aneto, el Pla d'Aigualluts fins a la Besurta. Pugem amb el primer autobus del dia i comencem a caminar a les 6 en punt. El Pic de Culebras i el Ballibierna es fan evidents de seguida.






A gairebé 2.500 metres trobem l'Ibón de Llosas.




Una mica més amunt, remuntem l'ibó petit. Comencem a trobar els característics blocs de granit. Seguim en direcció nord i deixem a la dreta l'accés al Pico Russell. La base de la muralla està plena de neu.




Pugem directament al Pico Tempestades (F+) fent una trepada fàcil pels blocs. Un cop a dalt, veig darrera meu la part de la Cresta de Salenques que vaig fer amb C. fa uns 2 anys. Impressionant. Per moments, el cor se'm fa petit. A partir d'aquí el terreny és caòtic i molt exposat, amb roca dolenta i descomposta. La progressió és lenta. Som 4 persones. Trobem un curt tram de paret amb passos de IV. Una xemeneia vertical (III+), amb bastantes preses però mala roca, dóna accés a la Punta Brecha de Tempestades. (D-). Arribem al punt on s'ha de fer el ràpel (15 m). Però la quantitat de neu que encara hi queda ens obliga a doblar la llargada del ràpel, fins a la profuna Brecha de Tempestades (3201) (AD). Per la vertent de Llosas hi ha grans corredors verticals i des de dalt seria com caure a l'abisme.



Tornem a guanyar alçada. Estem cansats, una mica espantats. Sentim el perill. Apareixen noves dificultats, un petit mur (III+) i un contrafort pronunciat. Hem de tornar a pujar i situar-nos a la cresta (III+). Assolim el cim de la Espalda de Aneto (D-) per una canal inestable. Seguim la cresta cimera, ara ja més fàcil, i ens porta al cim del Pico de Aneto.

Són les 6 de la tarda. Una dura jornada de 12 hores, perquè C. ha hagut d'assegurar-nos els passos i hem progressat amb llargs de corda, la qual cosa ens ha fet anar més lents, però més segurs. Havíem de fer-ho d'aquesta manera, ja que 3 persones som inexertes en la perillosa activittas d'escalar per crestes. Descendim del cim de l'Aneto fins a la Besurta pel Pla d'Aigualluts en només 3 hores. Sembla que deixar enrera el perill ens hagi fet recuperar les forces. La gan quantitat de neu ha fet possible aquest descens tant ràpid i hem pogut agafar l'últim autobús del dia (21 h). Quan m'embolico i practico activitats com aquesta a estones ho passo ben malament. No estic acostumada a desenvolupar-me per terrenys i entorns tant abismals i m'agafa por. Només desitjo arribar i em repeteixo a mi mateixa que no hi tornaré més. El curiós del cas és que un cop ha passat tot, s'esborren els mals moments, i sé que tornaré a fer-ho.

5/7/10

Via Yaks - vall de Remuñé

Benasque.

La vall de Remuñé es troba al final de tot de la vall de Benasque. El camí comença en el punt on s'acaba la carretera.

Hi ha diverses zones per escalar amb orientació sud. Les primeres corresponen a itineraris esportius curts de dificultat predominantment baixa. Després hi ha el grup de les Losas i Fitas del Pintrat, on es concentren la majoria de llargs itineraris d'aquesta vall. Al fons, hi ha el Pic de Maupas, una de les parets famoses del Pirineu i cim de 3000 metres, que es pot assolir escalant.

El tipus de roca és granit, amb regletes i trams bastant llisos. L'escalada és tècnica per plaques d'adherència i alguna fisura.

Via Yaks (710 m). V+ / 6a obligat. Enllaça, amb 13 llargs de corda, una via de Les Losas del Pintrat amb una via de la Fita Inferior, per fer una ascensió llarga que acabi amb cim (2.428 m). L'aproximació la fem per una vall i la tornada per l'altra, la qual cosa fa que la caminada no sigui la mateixa.

Boniques vistes a les Maladetas i Pic d'Alba. Bastant equipada amb parabolts. Els llargs més destacables són els 2 dos d'inici i els dos primers d'ascensió a la Fita Inferior.

- Losas del Pintrat: IV+ / 6a / III+/ IV/ IV+/ IV/ IV/ III/ IV+/ V/ rapel 35 m / IV+/ IV/  V+/ 5 minuts a peu +

- Fita Inferior del Pintrat (5 R): V/ V+/ IV/ III+

AQUESTA ÉS LA NOVA GUIA QUE S'HA PUBLICAT SOBRE ESCALADES A LA ZONA.


30/5/10

Escalada a Jerica (Castelló)

guia d'escalada a Jerica
Ajuntament de Jerica


1/5/10

La Rambla no és per a nosaltres.


Siurana - entre la serra del Montsant i les muntanyes de Prades.

Arribem al petit poble d'Arbolí, a la comarca del Baix Camp, un dels llocs típics d'escalada a Catalunya. Es respira tranquil·litat. Fem un passeig i sopem al bar de la plaça, on hem pogut saber que el refugi es va haver de tancar pel seu  mal estat, després de tretze anys de funcionament. Fem nit a l'ermita que hi ha dalt del poble.

La decisió de marxar cap al sud per esquivar la pluja ha estat encertada. La major part del país ha tingut aigua aquest cap de setmana. El temps al Pirineu, que era el nostre primer destí, ha estat més hivernal que de primavera. El corredor Jean Arlaud al Posets l'hem hagut de deixar per una altra ocasió.

Siurana és un poble pintoresc amb passat musulmà situat dalt d'una penya de roca. El lloc és encantador i entranyable.


La seva escola d'escalada està reconeguda amb la màxima qualificació i atrau a escaldors de tot el món. No és fàcil escalar a Siurana. Hi predomina el grau alt. Proposa una escalada tècnica i vies de resistència amb passos durs al principi.  Tot i això, hem pogut trobar el nostre nivell i disfrutar de l'escalada esportiva en aquest lloc insòlit en el sector Can Marges (dalt i baix).





3/4/10

Via de l'Alba - Terradets


- Lloc: Montsec - Terradets.
- Sector: Paret de les Bagasses.
- Dificultat obligada: 6a+
- Recorregut: 250 metres.
  















6/12/09

Escalada al Puig Campana (Alacant)


Via Judes el Miserable
En el poble de Finestrat, a la comarca de la Marina Baixa (Alacant) s'alça el Puig Campana, un cim rocós de 1.406 metres gairebé arran de mar.










Després de valorar diverses possibilitats, decidim escalar una via de dificultat mitjana coneguda com "Espolon Finestrat" o Judes el miserable, en el sector de l'Agulla Encantada, classificada de V+.


Són 160 metres en 4 llargs de corda: L1: V+ / L2: V / L3:V+ / L4: V+. Està equipada amb claus, paravolts i ponts de roca. El material necessari són els empotradors i les cintes. Hem fet el descens per la mateixa via amb un ràpel de 40 metres.



17/5/09

Escalada al Penyal d'Ifac - Calp (Alacant)


Via Diedro UBSA - grau V obligat. 250 m. 

L1: III / L2: V / L3: V+ / L4: V / L5: V / L6: V / rapel / L7: IV / L8: IV+.

Escalada clàssica amb la roca força polida. La via puja de manera bastant evident fins a la punta més visible de la paret. Des d'allà segueix cap a la cova, on hi ha el pas clau de la via (L3). Després del 5è llarg, s'ha de fer un rapel curt per accedir a la repisa i continuar en travessia per arribar la canal de sortida. 

maig de 2009.



 

31/12/08

Viatge a Jordania - escalada en el desert del Wadi Rum per les rutes beduïnes.


Han estat 12 intensos dies d'activitat en el desert del Wadi Rum (rutes beduïnes als cims del Jebel Rum i Jebel Burdah) i de turisme per tot el país. De Wadi Musa ens dirigim en autobús cap a Rum, el desert meridional, territori de beduïns.


Dormim en un campament enmig del desert (Sunset Camp - 20 dòlars/persona/dia amb esmorzar i sopar). Som en el desert de Wadi Rum, un paradís per als amants de l'escalada en roca. Rosats, taronges i ocres de verticals parets gegants que impressionen. Imponents "jebels" que s'han anat erosionant al llarg de 50 milions d'anys.


Ruta beduïna clàssica d'ascensió al Jebel Rum pel costat oest, Sheik Hamdan (430 m, AD, 4a). Un joc de roca que exigeix resistència i no tenir por al buit.



Contractem els serveis d'un 4x4 que ens ha de portar al punt d'inici. Però el jove conductor desconeix on deixar-nos. Entre tots tres, llegim els mapes del nostre llibre de ressenyes, i ens sembla haver trobat el lloc. El vehicle s'allunya i acordem trobar-nos a les 4 de la tarda en aquest mateix punt. Després de seguir les fites, ens adonem que ens hem equivocat. El camí travessa d'oest a est i arribem al poble de Rum decebuts. Des d'allà, intentem salvar el dia i busquem l'inici d'una altra ruta beduïna, la Hammad's, que té una mica més de dificultat. La ruta es converteix en una via d'escalada seriosa i compromesa. Ens adonem que les rutes beduïnes no són per fer-ne broma. A més a més, estem completament sols. Decidim que demà intentarem novament de trobar l'inici de la Hamdan Route. 

L'experiència de C. fa que encerti el punt on ens ha de deixar el vehicle. Després d'una horeta de caminar, ens situem enmig de les parets verticals del Gran Siq.


Superem els tres primers llargs de corda, les travessies compromeses, la xemeneia ... i arribem a la terrassa de l'arbret. Hem superat el Siq i la ruta continua per petits deserts de sorra i divertits jebels que s'han de pujar amb l'ajuda de les mans. Tenim molta sed. Des de dalt, hi ha una impressionant vista de 360º sobre el desert del Wadi Rum. 


Ruta Burdah Nort. PD. Una deliciosa grimpada amb bona roca amb alguns passos de II.

El Jebel Burdah és un pic al sud est de l'àrea del Wadi Rum, espectacular pel seu arc de roca de 80 metres d'alçada. L'inici de la ruta està identificada amb una roca en forma de xampinyó.


Així finalitzen els nostres dies al Wadi Rum, una experiència totalment recomanable. Tenim ganes de tornar. Ens hem familiaritzat amb el lloc i la roca. I, segurament, en una altra ocasió les coses ja no ens seran o semblaran tant difícils. Però Wadi Rum és un desert i aquest fet no es pot perdre de vista. 

Turisme per Jordània

Amman, la capital, és una ciutat àrab moderna. L'est i el centre de la ciutat són conservadors i d'inclinació islàmica, mentre que la zona oest es caracteritza pels seus barris residencials, nombrosos restaurants i galeries d'art. Es pot visitar el teatre romà, la ciutadella i les muralles i els mercats al voltant de la mesquita del rei Hussein. 

La visita a Petra és obligada. L'accés es fa a través del Siq (1,2 km) que condueix al Tresor, l'edifici l'edifici per excel·lència.


A Petra se l'anomena la ciutat rosa per les tonalitats de la pedra i els colors de les construccions tallades a la roca. Els nabateus s'hi van establir cap al s. VI a. C. i vivien del control de les espècies que arribaven per mar. A més a més de fer el recorregut principal, és imprescindible fer la ruta dalt del Tresor, recórrer les tombes reials i desviar-se fins a l'altar dels sacrificis i pujar al Monestir, un mirador sobre Israel i els territoris palestins. Si encara hi ha temps, una opció original és tornar al centre de visitants a través de l'estret de Wadi Muthlim. Nosaltres vam fer tots aquests recorreguts (Lonely Planet) en un sol dia, però vam sortir-ne a les fosques quan ja no quedava ningú. 
  

Ens dirigim al sud del país per la Carretera del Desert fins a Aqaba, destacat centre aquàtic. Bedouin Moon Village és un establiment de petites cabanes a 12 km al sud d'Aqaba, ideal per descansar i descobrir la vida marina de les aigües del Mar Roig a pocs metres de la platja.


Tampoc us he de perdre la sensació i experimenteu la flotabilitat de les aigües del Mar Mort, el punt més baix del planeta. Un bany a "Amman Beach", la platja pública, costa 12 JOD. 


De tornada a Amman, coneixem Wael. Ens ofereix els seus serveis com a guia amb el seu turisme a l'estació d'autobusos. Ens sembla una persona de fiar i confiem en ell. Ens acaba de mostrar la resta de llocs turístics del nord del país molt còmodament. Si mai us ve a buscar com va fer amb nosaltres, no dubteu i deixeu-vos portar que no us decebrà. 

Cap d'any 2008. C i M.

1/7/08

Escalada als estrets d'Arnes - Moles del Don


Via "Sols per a Maria" - 130 m / 6b.



Per a mi, que no tinc gaire grau d'escalada, aquesta via ha estat en general força difícil. L'entrada ja és un primer pas a superar. Una vegada a la ruta, s'ha d'escalar en continuïtat, no hi ha descans, les preses són petites, però la via és molt bonica. Tota ella s'ha de treballar bé fins a assolir una repisa, ja a la part final, on acaben les dificultats.
Decidim baixar caminant, perquè se'ns acaba el dia, tot i que ho hem de fer amb els peus de gat. No portem les sabates! El ROC ens espera a peu de paret, recolzat a la meva motxilla, perquè d'aquesta manera sap que tornarem i no se sent sol. Està content de veure'ns. L'aigua freda dels estrets del riu ens ajuda a recuperar-nos amb un bon bany.


10/9/07

Escalada a Terradets


Escalada clàssica a Terradets: Paret de les Bagasses.

Via Tutti Fruti - 225 m. Són 8 llargs de corda: IV, IV, V, IV,6a, 6a, IV+, IV+.
La paret és gegant, vista des de l'aparcament. Massa vertical, m' impressiona. Ella és gran i jo em vaig fent cada vegada més petita. Però un cop ficada a la via, la treballo, la puc anar escalant per rampes fàcils, en els primers llargs. I així, m'hi faig amiga. Llavors, quan es posa més dreta, ja no em rebutja. La sortida es fa per la falsa feixa, que es veu des de la carretera, i es baixa caminant. Li dec a C aquesta primera experiència en una paret gran.

1/7/03

El vuit per primer cop

Escalada a Montserrat - Regió d'Agulles
La Saca Gran - via Aresta Brucs. IV +. 90 m.
Avui escalo per primera vegada; J. m'ha portat a escalar a Montserrat. Som a la regió d'Agulles. Una via de poca dificultat. Es tracta de provar, de tenir noves sensacions, de no espantar-me, d'entrar en contacte amb la roca, de veure si això m'agrada, si m'enganxa o no. El més impressionant és sentir-me penjada amb el terra tants metres per sota meu. Estic pujant, en un paisatge vertical d'agulles punxegudes, com un punt en suspensió i he de confiar en un material que desconec i del que dubto per la meva total inexperiència. He tingut un bon primer dia d'escalada. Potser hi tornaré en alguna una altra ocasió; la qüestió, de moment, és conèixer coses noves i passar-ho bé.