Pic de Perdiguero (3222) i la seva cresta

Per la vall de LLiterola i la cabana de pastors del Forcallo.

L'activitat té 1.900 metres de desnivell positiu i permet enllaçar 5 tres mils per una cresta molt fàcil.

Perdiguero - Tuca de Lliterola - Pico Royo - Punta de Lliterola - Agulla de Lliterola.

A la cabana, trobem el torrent i anem a buscar el sender que seguim fins que hem d'escollir entre dues variants: l'esquerra ceua un barranc, boreja l'ibonet i s'enfila per grans blocs; i,  la dreta, arriba a la cubeta del llac per la seva part alta.

Des del cim, veiem els refugis Spingo, Portilló i el pic Spijeoles, que vam ascendir escalant el seu gran diedre fa dos dies.

El Grand Quayrat, el pic Lezat, el Maupas ... tot plegat, un ambient molt alpí. Abandonem la cresta pel coll inferor de Lliterola, a la falda dels pics dels Cabrioules, que deixarem per una altra ocasió.

Escalada del Gran diedre al Pic Spijeoles (3.065)

Gran Diedre, Cara Est. 300 m. D+. Màx. V
Via clàssica d'escalada en el Pirineu.

Accés pel poblet de Luchon (França) i la Vall d'Astau (granges). Pugem al llac d'Oo i d'aquí al refugi i circ d'Espingo, on dormim. Per situar-nos a la paret, prenem el camí del refugi del Portilló i tombem cap a la vall que domina la cara est, des d'on ja es pot veure la via. A la seva part final, caminem per una pedrera descomposta i un terreny força inclinat. L'inici és sobre unes roques vermelloses. La neu de la base ens obliga a accedir-hi amb un llarg de corda més.

 

La via té 9 llargs i està pràcticament equipada. Els més bonics i difícils són a la part final de la paret, on hi ha el bloc (V). Un cop finalitzada, queden pocs metres a peu fins al cim de l'Spijeoles. El descens és per la via normal, que es fa pel vessant del llac Gelat, seguint les fites.

Una escalada amb un ambient de pura alta muntanya.

Cresta dels Besiberris: nord, del mig i sud

Sortim de l'embassament de Cavallers (1785) i el voregem. El vent agita l'aigua amb força. Ens preguntem si a dalt bufarà encara més. L'indicador mostra la ruta per pujar al refugi de la Restanca. En aquest punt, abandonem el camí i enfilem pel barranc de Riumalo, que puja molt dret fins als estanyets i ens situa a peu de la muralla.

La dificultat és poca. Alguns passos de II i  de III. Hi ha anclatges preparats per realitzar dos rapels (el més llarg, de 20 m). Hem resseguit tota la cresta per dalt, sense baixar pels corredors en cap moment. La cresta està completament senyalitzada amb fites i no hi ha dubtes.

Hem enllaçat 4 tres mils: Besiberri Nord, Pic Simó, Pic Jolis i Bessiberri Sud. La baixada (entre el Besiberri Sud i el Comaloforno) ha estat entretinguda per la gran quantitat de blocs i roques que hem hagut d'anar saltant. Una bona jornada d'alta muntanya.