Cresta Salenques / part 2. Pico de Tempestades (3.290) - Aneto (3.404)

Pico de Tempestades (3.290) - Punta Brecha de Tempestades (3.274)- Espalda de Aneto (3.509) - Pico de Aneto (3.404)

Una dura i exigent jornada pirinenca.

Es tractava de completar la llarga Cresta de Salenques, que vam haver d'abandonar una vegada coronat el Pico Margalida (3.241). Per tant, hem decidit fer l'ascensió al Pico Tempestades i continuar la cresta fins al cim de l'Aneto. L'ascensió l'hem realitzat des de Ballibierna - vall de Llosas, pel barranc de Llosas i la cara sud; i, el descens l'hem fet per la glacera d'Aneto, el Pla d'Aigualluts fins a la Besurta. Pugem amb el primer autobus del dia i comencem a caminar a les 6 en punt. El Pic de Culebras i el Ballibierna es fan evidents de seguida.

A gairebé 2.500 metres trobem l'Ibón de Llosas.

Una mica més amunt, remuntem l'ibó petit. Comencem a trobar els característics blocs de granit. Seguim en direcció nord i deixem a la dreta l'accés al Pico Russell. La base de la muralla està plena de neu.

Pugem directament al Pico Tempestades (F+) fent una trepada fàcil pels blocs. Un cop a dalt, veig darrera meu la part de la Cresta de Salenques que vaig fer amb C. fa uns 2 anys. Impressionant. Per moments, el cor se'm fa petit. A partir d'aquí el terreny és caòtic i molt exposat, amb roca dolenta i descomposta. La progressió és lenta. Som 4 persones. Trobem un curt tram de paret amb passos de IV. Una xemeneia vertical (III+), amb bastantes preses però mala roca, dóna accés a la Punta Brecha de Tempestades. (D-). Arribem al punt on s'ha de fer el ràpel (15 m). Però la quantitat de neu que encara hi queda ens obliga a doblar la llargada del ràpel, fins a la profuna Brecha de Tempestades (3201) (AD). Per la vertent de Llosas hi ha grans corredors verticals i des de dalt seria com caure a l'abisme.

Tornem a guanyar alçada. Estem cansats, una mica espantats. Sentim el perill. Apareixen noves dificultats, un petit mur (III+) i un contrafort pronunciat. Hem de tornar a pujar i situar-nos a la cresta (III+). Assolim el cim de la Espalda de Aneto (D-) per una canal inestable. Seguim la cresta cimera, ara ja més fàcil, i ens porta al cim del Pico de Aneto.

Són les 6 de la tarda. Una dura jornada de 12 hores, perquè C. ha hagut d'assegurar-nos els passos i hem progressat amb llargs de corda, la qual cosa ens ha fet anar més lents, però més segurs. Havíem de fer-ho d'aquesta manera, ja que 3 persones som inexertes en la perillosa activittas d'escalar per crestes. Descendim del cim de l'Aneto fins a la Besurta pel Pla d'Aigualluts en només 3 hores. Sembla que deixar enrera el perill ens hagi fet recuperar les forces. La gan quantitat de neu ha fet possible aquest descens tant ràpid i hem pogut agafar l'últim autobús del dia (21 h). Quan m'embolico i practico activitats com aquesta a estones ho passo ben malament. No estic acostumada a desenvolupar-me per terrenys i entorns tant abismals i m'agafa por. Només desitjo arribar i em repeteixo a mi mateixa que no hi tornaré més. El curiós del cas és que un cop ha passat tot, s'esborren els mals moments, i sé que tornaré a fer-ho.

Via Yaks - vall de Remuñé

Benasque.

La vall de Remuñé es troba al final de tot de la vall de Benasque. El camí comença en el punt on s'acaba la carretera.

Hi ha diverses zones per escalar amb orientació sud. Les primeres corresponen a itineraris esportius curts de dificultat predominantment baixa. Després hi ha el grup de les Losas i Fitas del Pintrat, on es concentren la majoria de llargs itineraris d'aquesta vall. Al fons, hi ha el Pic de Maupas, una de les parets famoses del Pirineu i cim de 3000 metres, que es pot assolir escalant.

El tipus de roca és granit, amb regletes i trams bastant llisos. L'escalada és tècnica per plaques d'adherència i alguna fisura.

Via Yaks (710 m). V+ / 6a obligat. Enllaça, amb 13 llargs de corda, una via de Les Losas del Pintrat amb una via de la Fita Inferior, per fer una ascensió llarga que acabi amb cim (2.428 m). L'aproximació la fem per una vall i la tornada per l'altra, la qual cosa fa que la caminada no sigui la mateixa.

Boniques vistes a les Maladetas i Pic d'Alba. Bastant equipada amb parabolts. Els llargs més destacables són els 2 dos d'inici i els dos primers d'ascensió a la Fita Inferior.

- Losas del Pintrat: IV+ / 6a / III+/ IV/ IV+/ IV/ IV/ III/ IV+/ V/ rapel 35 m / IV+/ IV/  V+/ 5 minuts a peu +

- Fita Inferior del Pintrat (5 R): V/ V+/ IV/ III+

AQUESTA ÉS LA NOVA GUIA QUE S'HA PUBLICAT SOBRE ESCALADES A LA ZONA.