Després de les edició 2002 i 2004, on vaig participar, he tornat a fer la ruta pels camins dels matxos. Les coses han canviat bastant des d'aleshores. En aquells temps, érem només una cinquantena de persones que sortíem tots plegats de Torelló. Vestíem pantaló i portàvem botes de caminar i una motxilla a l'esquena. Ara, tots nosaltres portem malles de córrer i sabatilles lleugeres i tant poc pes com podem. Són les presses dels nous temps i la competitivitat que cada vegada més caracteritza aquestes trobades.
Ha plogut de valent. El terra completament empapat d'aigua que no podia ser absorbida. I molt fang. Tot relliscava. Era absurd continuar amb aquestes condicions. Hem aguantat la pluja tot el dia i durant 2 hores molt intensament. No valia la pena seguir. Abandonem tornant de Cabrera, havent fet la part més dura del recorregut, els desnivells més grans i a molt poc de completar-lo sencer. Només quedava tornar a Torelló. Però a vegades és bo saber renunciar, que tampoc no passa res.
