8/7/07

Pakistan - Karakorun / Baltoro - camp base del K2


Trekking fins a Concòrdia, camp base del Broad Peak i del K2.

Juliol de 2007. El president Musharraf acaba de declarar l'alerta de seguretat en tot el país. Radicals islàmics estan atrinxerats a l'interior de la Mesquita Roja, coneguda per les seves crides a la "yihad" i els actes extremistes.

Enmig d'aquesta crisis emprenc el viatge. Per entrar al país, a banda del visat, és necessari presentar un certificat bancari de solvència econòmica. Durant cinc dies, ens aconsellen no sortir de l'hotel. Som estrangers. No se sap com seguirà el conflicte ni tampoc quines poden ser les reaccions que es podrien desencadenar. Tenim moltes ganes de sortir de la ciutat i anar a les muntanyes, però estem reclosos esperant impacientment.
L'exercit ha aconseguit penetrar a l'interior i comença a tenir el control de la situació. Mentrestant, també apareix l'equipatge de 10 de les 11 persones que estem aquí. Però, se'ns confirma que no ens han inclòs en el proper vol cap a Skardú. Reunit tot el grup, es decideix sortir per carretera immediatament. Ens esperen 900 km i 24 hores de sotracs i revolts per la mítica Karakoram fins a Skardú, la capital del Baltistan.

La base econòmica de la regió és l'agricultura, d'aquí vé la importància del riu Indo. La Karakoram segueix l'antiga ruta de la seda que uneix el Pakistan amb la Xina, travessant les cadenes muntanyoses de l'Himalàia, el Karakorum i el Pamir. Skardú és un carrer ple de comerços i oficis, on molta gent passeja i compra. Els vehicles 4x4 ens conduiran fins a Askole, on començarem a caminar. Durant els 120 km de recorregut, puc observar la vida de la gent del camp. Sorprèn la gran quantitat d'escoles de primària. Les dones treballen la terra i els homes guarden els negocis. A mesura que avancem, la pista s'estreny. Passem l'Indo i entrem a la vall de Shigar. Seguim el riu Braldo.


Després de 6 hores, som a Askole, una quarantena de cases enmig del color verd. Aquí parem el nostre primer campament. Els nens en surten a rebre.

TREKKING - ETAPES:

1a etapa: ASKOLE - JOLHA (3.300 m): seguim el curs del Braldo i després de 3 hores veiem la glacera de Biafo. Dos catalans ens comenten que el pas del Gondogoro no està equipat, cosa que ens obligaria a retornar pel mateix camí, ja que no seria possible accedir a la vall de Hushe. Creuem el riu Dumordo per un pont nou i plantem les tendes.



2a etapa: JOLHA - PAIJU (3.425 m): continuem caminant al costat del riu i comencen a aparèixer les grans muntanyes. Hi ha centenars de cims, encara verges, i milers de vies inèdites per escalar. Es fan visibles el Paiju Peak (6.600 m) i el grup de les Catedrals amb la Torre del Trango (6.239 m). Estem per sobre dels 3.000 metres i farem un dia de descans a Paiju. Els baltis celebren la seva festa ballant al voltant del foc.


3a etapa: PAIJU - URDUKAS (4.200 m): iniciem la caminada per sobre de la glacera del Baltoro, que fa 2 km d'ample i 62 de llarg. Urdukas és un paratge verd amb grans blocs de pedra enlairat uns 200 metres per sobre del costat dret. Aquesta etapa és llarga i dura. 



4a etapa: URDUKAS - GORO 2 (4.500 m): el gel es fa més evident i les muntanyes creixen. Torre Mustang (7.284 m), G - IV (7.929 m) i G - II (8.035 m).



5a etapa: GORO 2 - circ de CONCORDIA (4.700 m): finalment hem arribat al nostre punt més alt i tenim davant nostre el Broad Peak i el K2 (8.611 m). Aquí conflueixen 5 glaceres, dos dels quals són els més grans de la terra: el Baltoro, per on hem estat caminant, i l'Austin. Concòrdia és una plaça en alçada de tendes multicolors envoltada per 41 pics de més de 6.000 metres.



CONCÒRDIA - Camp Base del K2 (5.000 m). Caminada per sobre del Godwin Austin, a 5.000 metres d'alçada, passant primer pel camp base del Broad Peak.

Ens asseguren que cap persona ha pogut superar el Gondogoro Pass i que, per tant, no és possible fer la volta circular que teníem prevista.

Aquest, sens dubte, és un dels viatges de muntanya que més m'ha impressionat; potser per la duresa d'aquest país i la seva gent i la bellesa i sol·litud de les muntanyes tant feréstegues.
Potser són les muntanyes del Paquistan, les més boniques de la terra?