Viatge pels Alps: entre França, Itàlia i Suïssa.
1.- Parc Nacional dels Ecrins (Alps del Sud)
Parc nacional d'alta muntanya amb 150 cims de més de 3.000 metres on els glaciars encara hi són ben presents. www.ecrins-parcnational.fr
El seu punt culminant és la Barra dels Ecrins de 4.102 metres. El massís dels Ecrins està estructurat per set grans valls, que es poden descobrir caminant pels 700 km de senders que té.
Càmping municipal d'Ailefroide. Un espai molt tranquil per acampar i punt de partida per a les ascensions o escalades a les muntanyes de la zona: Dome o la Barre des Ecrins, el Pelvoux (3946m) i els Ailefroides (3847).
- Ascensió al Dome de Neige (4015) amb nit al refugi dels Ecrins (3170).
Les esquerdes són ben visibles tot i que alguna és prou important.
La ruta puja pel Glaciar Blanc fins a la Bretxa Lory (3974), punt en el qual se separen les ascensions al Dome o a la Barre, la qual és més difícil.
2.- Valle di Gressoney (Itàlia)
Gressoney - la Trinite. Staffal. Important centre turístic d'hivern amb el domini esquiable Montse Rosa Ski, que s'extén al llarg de tres valls: Ayas, Lys i Sesia. Molt conegut per l'esquí fora pista. A la part alta de la vall, que fa de frontera amb Suïssa, es troben els pics més alts del massís del Monte Rosa: Castor (4.223 m), Lyskamm Occidental (4.481 m), Lyskamm Est (4527 m) i el Lugdvishoe (4.342 m), entre d'altres. Hi ha 17 pics més alts de 4000 metres. La muntanya més alta és la Punta Dufour amb 4634 metres. El nom del massís significa "gran gelera".
www.valledaosta360.com/valli-laterali/valle-di-gressoney
- Ascensió al Castor (4223) amb nit al refugi Quintino Sella (3585)
Des de Staffal pugem amb el telecabina fins a Santa Anna i llavors agafem un telesilla fins a la collada de Bettaforca (2727). En aquest punt, seguim el sender número 9 (marcat amb pintura) per arribar al refugi.
La part més interessant és la petita cresta equipada que s'ha de superar en els últims metres.
El Castor es puja pel glaciar de Felik, darrera del refugi i en direcció NO.
El temps no és el desitjat, però decidim sortir de totes maneres. Està nevant i la boira esdevé cada vegada més espesa. Una vegada arribats a la collada del Felik (4061) es tracta d'anar caminant per l'aresta fins al cim (PD). La visibilitat ha estat la justa per saber que anavem en bona direcció, però, en ocasions, no suficient. La traça durant la pujada era prou marcada, però a la baixada s'havia esborrat completament degut a la neu nova caiguda. A l'aresta final, hem trobat X.A. i el seu company que baixaven del cim i ens han esperat per reunir-nos tots i fer el descens més segur seguint el gps.
A causa de la gran quantitat de neu que ha caigut ens recomanen quedar-nos a passar la nit. La via ferrada té massa neu, no para de nevar i no es veu pràcticament res. A l'hora de sopar, només som nosaltres i un grup de francesos amb els seus guies. L'endemà sortim tots junts cap avall amb un paisatge nevat molt bonic.
- Ascensions des del refugi Gnifetti (3647)
- Piràmide Vincent (4215m, 30º, F+)
- Balmenhorn (4167, Cristo delle Vette)
- Parrotspitze (4432, aresta W, 40º, PD-)
- Zumsteinspitze (4634, 40º, F+)
Passem la nit a la Cabanya Margherita que és el refugi més alt d'Europa situat a la Punta Gnifetti (4554).
3.- Mont Blanc du Tacul (Chamonix)
Aiguille du Midi - refugi des Cosmiques - Mont Blanc du Tacul (4248).
Des del refugi es puja al Col du Midi (3532) i llavors pel vessant nord de la muntanya es van guanyant metres per terreny inclinat i abrupte (fins a 45º). Arribem a Spalla du Tacul i ens desviem cap a les roques que porten al cim .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada