Island Peak (Imja Tse) - 6.165 m / Nepal

Després de tots aquests dies d'activitat en alçada ja estem aclimatats i en condicions per intentar l'ascensió a l'Island Peak. El temps no és el desitjat i la neu ens atrapa per sorpresa. Si no canvia, haurem de renunciar al nostre cim. Però tenim un petit marge per esperar aquesta millora. Som a Chukung, a 4.700 metres.

Per sort, el sol ha sortit i ha fos tota la neu deixant el camí visible i net. Demà mateix farem el primer intent. Decidim caminar fins al camp base, a 5.050 metres. Hi ha una expedició de l'Iran, que també intentarà el cim el mateix dia.

La nit abans de cim es dorm ben poc; bé, pràcticament res de res. Es tracta de com a mínim descansar, estar estirat. Deixo preparat tot el material al meu costat de la tenda i em fico al sac gairebé tal com demà començaré a caminar. Son les 2 de la nit i toca llevar-se. Això és el més dur! Tinc un nus a l'estómac, no em puc ni empassar el tè!

La nit és freda però no excessivament. Els primers passos costen de donar. El cap mana, no pensa en res més que pujar. I, el cos segueix les seves ordres, sense queixar-se. Queden moltes hores de lluita per arribar a dalt. Pugem directament del camp base al cim, sense fer el camp d'alçada que se solia fer anys enrere. La ruta segueix l'original que es va obrir el 1953, per la vessant sud. Superem una primera part de camí pedregós que es fa feixuc, un pas endavant i algun altre endarrere. Després apareix la roca nua i la llarga glacera que condueix a l'aresta i al cim. La muntanya té poca neu i això complica una mica l'ascensió. Les formes arrodonides i amables s'han convertit en arestes tallants i més verticals.

La part final està equipada amb corda fixa i això ens dóna seguretat alhora de progressar. Però no podem badar ja que la caiguda seria fatal. El cim és molt petit. Som cinc persones i no ens podem ni moure! És fantàstic! Soc a dalt! Soc feliç! Estic envoltada de muntanyes espectaculars miri on miri, a 360º!

Nepal - camp base de l'Everest

L'objectiu d'aquest viatge és arribar al camp base de l'Everest, la muntanya més alta de la terra, després de caminar durant 10 dies i, llavors, ascendir l'Island Peak (6.189 m), el meu primer cim de sis mil metres. El 85% del territori de Nepal són muntanyes. Nepal acull 8 dels 14 cims més alts de 8.000 metres. 

Des de la capital del Nepal, Katmandú, ens traslladem en avioneta fins a Luckla, una petita població a 2.850 metres. Som al Parc Nacional Sagarmatha (Everest), terra de sherpes. La població viu de l'agricultura. L'animal de càrrega és el yak, però també serveix per menjar i vestir-se. Les cases són fetes de pedra. Durant els primers dies, caminem per la part baixa (a 3.000 m), passem un munt de ponts penjants i trobem nombrosos elements d'oració que sempre hem de passar per l'esquerra.

Namche Bazaar (3.450 m) és la capital sherpa. Vista des de dalt, té forma de ferradura. És conegut el mercat del dissabte i els seus carrers són plens de botigues amb material de muntanya ben divers. Com que ja estem per sobre dels tres mil metres d'alçada, fem un dia de descans. Visitem la base militar que hi ha a un extrem del poble, perquè és un excel·lent mirador de l'Everest i l'Ama Dablam. Una altra opció, és pujar a l'Hotel Everest View, des d'on també hi ha molt bones vistes.

Tengboche (3.860 m) és el centre espiritual del territori del Khumbu. Explica la llegenda que en aquest monestir es guardaven les restes d'un home de les neus. Els monjos permeten l'entrada dels estrangers a l'interior del monestir, en les cerimònies obertes de les 7 del matí i les 3 de la tarda. Tengboche és la porta a l'alta muntanya.

Arribem a la plaça dels memorials, un lloc de record i respecte per les persones que han perdut la vida en aquestes muntanyes. Cada monument és una vida humana perduda en la consecució d'un destí volgut.




Periche (4.280 m) és l'últim poble habitat durant tot l'any i on hi ha servei mèdic. La neu ha cobert tot el paisatge de blanc. Les nits són molt fredes (-17º). He hagut de rentar roba i fa dies que no deixa de ser cartró pedra. Periche és un lloc molt fred. Una estufa central, alimentada per excrements de yak, intenta animar el capvespre i les nostres converses. Asseguts al voltant del foc, anem bevent tant te com som capaços d'ingerir. Hem assolit el cim del Nangkar Tshang, des d'on hem vist l'Ama Dablam (6.856 m). Avui noto com si el cap m'hagués d'explotar per la seva part central. Estem cansats, hem de recuperar forces després del primer esforç en alçada.

Lobuche és un reducte de vida a 4.950 metres d'alçada, ja a la glacera del Khumbu. Seguim fins a Gora Shep (5.170 m), amb l'objectiu de pujar el Kala Pattar (5.554 m), el mirador de l'Everest, el Pumori i el Nuptse. L'ascensió ja no ha estat dura com la del Nangkar Tshang, perquè estem més ben aclimatats que fa uns dies i això es nota. A dalt, el vent bufa fort. A davant, l'impressionant glacera del Khumbu i la cara sud de l'Everest, amb els seus 8.848 metres.

Avui caminarem fins al mateix camp base de l'Everest, seguint el camí dels yaks que carreguen el material de les primeres expedicions de la temporada. El camp base està envoltat per una murralla de muntanyes infranquejable, que separa Nepal de la Xina. Dediquem unes hores a observar com estan organitzant els campaments on faran vida els alpinistes durant molts dies.

Estic en aquest lloc i el meu cap somia en aquesta possibilitat. Qui sap si un dia jo també podré ser-hi? Segurament que no, aquesta és una muntanya massa alta; però estic segura que per a mi hi haurà altres muntanyes, potser no tant altes ni importants, però igualment muntanyes.