Nepal - camp base de l'Everest

L'objectiu d'aquest viatge és arribar al camp base de l'Everest, la muntanya més alta de la terra, després de caminar durant 10 dies i, llavors, ascendir l'Island Peak (6.189 m), el meu primer cim de sis mil metres. El 85% del territori de Nepal són muntanyes. Nepal acull 8 dels 14 cims més alts de 8.000 metres. 

Des de la capital del Nepal, Katmandú, ens traslladem en avioneta fins a Luckla, una petita població a 2.850 metres. Som al Parc Nacional Sagarmatha (Everest), terra de sherpes. La població viu de l'agricultura. L'animal de càrrega és el yak, però també serveix per menjar i vestir-se. Les cases són fetes de pedra. Durant els primers dies, caminem per la part baixa (a 3.000 m), passem un munt de ponts penjants i trobem nombrosos elements d'oració que sempre hem de passar per l'esquerra.

Namche Bazaar (3.450 m) és la capital sherpa. Vista des de dalt, té forma de ferradura. És conegut el mercat del dissabte i els seus carrers són plens de botigues amb material de muntanya ben divers. Com que ja estem per sobre dels tres mil metres d'alçada, fem un dia de descans. Visitem la base militar que hi ha a un extrem del poble, perquè és un excel·lent mirador de l'Everest i l'Ama Dablam. Una altra opció, és pujar a l'Hotel Everest View, des d'on també hi ha molt bones vistes.

Tengboche (3.860 m) és el centre espiritual del territori del Khumbu. Explica la llegenda que en aquest monestir es guardaven les restes d'un home de les neus. Els monjos permeten l'entrada dels estrangers a l'interior del monestir, en les cerimònies obertes de les 7 del matí i les 3 de la tarda. Tengboche és la porta a l'alta muntanya.

Arribem a la plaça dels memorials, un lloc de record i respecte per les persones que han perdut la vida en aquestes muntanyes. Cada monument és una vida humana perduda en la consecució d'un destí volgut.




Periche (4.280 m) és l'últim poble habitat durant tot l'any i on hi ha servei mèdic. La neu ha cobert tot el paisatge de blanc. Les nits són molt fredes (-17º). He hagut de rentar roba i fa dies que no deixa de ser cartró pedra. Periche és un lloc molt fred. Una estufa central, alimentada per excrements de yak, intenta animar el capvespre i les nostres converses. Asseguts al voltant del foc, anem bevent tant te com som capaços d'ingerir. Hem assolit el cim del Nangkar Tshang, des d'on hem vist l'Ama Dablam (6.856 m). Avui noto com si el cap m'hagués d'explotar per la seva part central. Estem cansats, hem de recuperar forces després del primer esforç en alçada.

Lobuche és un reducte de vida a 4.950 metres d'alçada, ja a la glacera del Khumbu. Seguim fins a Gora Shep (5.170 m), amb l'objectiu de pujar el Kala Pattar (5.554 m), el mirador de l'Everest, el Pumori i el Nuptse. L'ascensió ja no ha estat dura com la del Nangkar Tshang, perquè estem més ben aclimatats que fa uns dies i això es nota. A dalt, el vent bufa fort. A davant, l'impressionant glacera del Khumbu i la cara sud de l'Everest, amb els seus 8.848 metres.

Avui caminarem fins al mateix camp base de l'Everest, seguint el camí dels yaks que carreguen el material de les primeres expedicions de la temporada. El camp base està envoltat per una murralla de muntanyes infranquejable, que separa Nepal de la Xina. Dediquem unes hores a observar com estan organitzant els campaments on faran vida els alpinistes durant molts dies.

Estic en aquest lloc i el meu cap somia en aquesta possibilitat. Qui sap si un dia jo també podré ser-hi? Segurament que no, aquesta és una muntanya massa alta; però estic segura que per a mi hi haurà altres muntanyes, potser no tant altes ni importants, però igualment muntanyes.