Pica d'Estats (3.143) i Pic Verdaguer (3.143)

En ple novembre decidim anar a La Pica d'Estats (3.143), la muntanya més alta de Catalunya, des del refugi de Vallferrera, a uns 11 km per la pista des del poble d'Àreu.

Sortim del refugi fins a trobar el barranc de Sotllo, l'Estany de Sotllo i l'Estany d'Estats. Una vegada en el Port de Sotllo, girem a la dreta i continuem progressant per la cresta (sense dificultat) fins a assolir el Pic Verdaguer (PD). Del Pic Verdaguer a la Pica d'Estats és fàcil.

El començament de l'hivern no és el millor moment per fer una ascensió que normalment se sol afrontar durant els mesos d'estiu. Però val la pena patir una mica de fred i ascendir per terreny semi hivernal, si la contrapartida és estar completament sols en aquesta muntanya tant concorreguda. Els 1.430 metres de desnivell que separen el refugi del cim de la Pica han estat durs pel ritme d'entrenament i per la neu que ens hem anat trobant. Els meus nous companys marxen a l'Aconcagua d'aquí a 15 dies i jo els acompanyo en els seus entrenaments. No sóc a temps de poder-hi anar aquesta vegada, però és un objectiu personal que em reservo per més endavant.

Pica del Canigó (2.784) des de Merialles

El massís del Canigó es troba a 50 km del mar en línia recta, entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. Aquesta muntanya té un valor simbòlic important per als catalans. La flama del Canigó s'encén al cim de la Pica i es baixa a Perpinyà per escampar-la a les diferents fogueres de la nit de Sant Joan.

Des de Vilafranca de Conflent, cal trobar la pista que puja al refugi de Merialles (1.695). Sortim seguint el GR10, que passa pel refugi. Seguim per bosc. Per pujar a la Pica el camí es va redreçant. Pugem per la canal mixta que deixa a l'esquerra la característica Xemeneia.

Avui és el dia de Tots Sants. I ens mengem els panellets d'aquest any a dalt de la Pica del Canigó, amb un paisatge que comença a ser de color blanc. Un lloc diferent per celebrar la nostra tradicional castanyada.

Mont Perdut (3.355) - Vall d'Ordesa

És una escapada llampec. Un "cim expres". Sortim divendres a la tarda, quan tots pleguem de treballar, arribem de nit, fem el cim (en una sola tirada), agafem novament el cotxe i el dissabte al vespre ja tornem a ser a casa.

Dormim a Torla, a l'aparcament, al costat del cotxe i ens aixequem a les 6 del matí. ës una ascensió llarga. Al fons del circ de Soaso destaca l'espectacular Cua de Cavall. Optem per pujar per la variant dels ancoratges i les cadenes. El refugi de Goriz es troba a 2.160 m. Fem una parada. Un cop arribem al Llac Gelat tenim el Mont perdut a la nostra dreta. Entrem en el corredor. Hi ha neu. Ens posem els crampons. Quan la canal es torna més vertical, el correcte és progressar pel centre. La neu ens condueix al vèrtex del Mont Perdut (F+).

Marroc - Alt Atles / M'Goun (4.068 m).

Massís del M'Goun. L'Alt Atles o Atles Gran és la principal cadena muntanyosa del Marroc. Al llarg de 800 km, des de l'Atlàntic fins a Argèlia, se succeeixen més de 500 pics de 3.000 metres i alguns de més de 4.000. El M'Goun es troba a la part central i és el 5è pic més alt del país. Fem un recorregut circular de 6 dies amb tenda.

- Dia 1: trasllat en vehicle fins a Tabant (6 h), petita població berber, a 1.875 metres d'alçada.

- Dia 2: caminem per les valls dels rius Bougmmaz i Arus. Paisatge de cultius i algun bosc. 2.240 m.

- Dia 3: altiplà de Tarkeddit (2.900 m). Som a l'alta muntanya marroquí. Arribem a un coll (3.300 m) i baixem fins a l'esplanada del refugi.

- Dia 4: cim del M'Goun. Es posa a nevar i el guia marroquí no sembla interessat en continuar l'ascensió. Nosaltres, intentem no parar i creuem els dits per tal que el temps no empitjori més. Com per art de màgia, en la nostra última possibilitat, el cel s'obra. Podem continuar, però amb una bona capa de neu que fa l'ascensió encara més bonica. En primer lloc, assolim el cim secundari del M'Goun i, seguint la cresta, s'arriba al cim principal, de 4.068 metres.

El descens és realment espectacular, amb final d'etapa a la vall del riu Ulilimt, un paratge amb molt de verd. Parem les tendes i la haima. I, una vegada descansats, compartim te i galetes i comentem la jornada entre tots.

- Dia 5: seguim els engorjats que forma el riu per entremig de formacions rocoses erosionades. Descendim fins a 2.200 m.

- Dia 6: tanquem el recorregut, però hem de tornar a guanyar alçada, un coll a 2.900 metres, des d'on podrem contemplar les últimes vistes del massís del M'Goun i de l'Alt Atles, abans de baixar cap a Tabant, punt d'inici i final del recorregut. 

Visitar el Marroc és sempre molt agradable. Tot i haver-hi estat en altres ocasions, la plaça Jemaa El Fna em sorprèn cada vegada i m'agrada tant com el primer dia. Torna a ser un gust sopar enmig del fum i a la llum d'un fanalet, i perdre's pels carrerons del basar i descobrir tot el que amaguen els seus racons.

Roc Blanc (2.542) - L'Arieja

La sorpresa d'aquesta sortida ha estat la neu. Cap de nosaltres es pensava trepitjar-ne tanta i durant tanta estona. Des del Coll de Laurentis hi ha una imatge impressionant de la cara sud de la Dent d'Orlú, la més bonica, una paret de gairebé mil metres amb vies llargues per escalar.

Centre Excursionista de Sant Quirze.

Travessa Matagalls - Montserrat

Mítica caminada de resistència que enllaça el Matagalls (amb sortida a Coll Formic) amb al Monestir de Montserrat. Està organitzada pel Centre Excursionista de Gràcia.

- Distància: 83,267 Km. / Desnivell acumulat: 5.980 m. / Temps màxim: 24 hores.

Sempre havia pensat que aquesta travessa jo l'havia de fer un dia o altre. I ara, a setembre de 2007, ha arribat el moment. La marxa la fem la J i jo. I D ens assisteix amb la furgoneta tota la nit.

Em pensava que la part més pesada seria caminar a les fosques, però, per sorpresa, he aguantat el ritme sense defallir. Amb l'arribada del dia tampoc alentim el pas, però punxem entre Hostal de la Creu i Monistrol. El més dur de tot és continuar endavant amb els peus plens de butllofes. Fan tant mal que costa de suportar. Només puc posar el peu a terra d'una determinada manera. Només en aquella posició. Superem aquest entrebanc. El poder de la ment: no hi hi ha butllofes, no fan mal ... a Monistrol queda el control núm 10 i l'entrada a la plaça del monestir. És qüestió de mentalitzar-se. La pujada es fa més llarga del compte per l'efecte de les hores que portem al damunt i sobretot per no haver dormit. Però de mica en mica, sabem trobar l'energia i la motivació necessàries per completar tot el recorregut. El més emocionant són els aplaudiments de la gent que anima en els últims metres, en el camí empedrat que puja de la santa Cova.

La Matagalls - Montserrat és una prova molt exigent. És tot un repte i una experiència per a ser viscuda. Amb els dies els mals moments passen i el que perdura és una gran satisfacció personal.

Alps Suïssos - Bishorn (4153 m)

Bishorn - via normal.

Zona: Valais, alps Pennines. Vall de Anniviers. Zinal.
Alçada del cim: 4.153 m.
Itinerari per neu. Inclinació màxima: 30º. Dificultat: PD.

Desnivell de pujada: des de Zinal (1.670 m) fins al refugi de Tracuit (3.256 m) hi ha gairebé 1.600 metres de desnivell; del refugi al cim del Bishorn hi ha uns 900 metres de recorregut per glacera.

... i passagem per Chamonix una vegada feta la feina.

Escalada a Terradets

Escalada clàssica a Terradets: Paret de les Bagasses.

Via Tutti Fruti - 225 m. Són 8 llargs de corda: IV, IV, V, IV,6a, 6a, IV+, IV+.

La paret és gegant, vista des de l'aparcament. Massa vertical, m' impressiona. Ella és gran i jo em vaig fent cada vegada més petita. Però un cop ficada a la via, la treballo, la puc anar escalant per rampes fàcils, en els primers llargs. I així, m'hi faig amiga. Llavors, quan es posa més dreta, ja no em rebutja. La sortida es fa per la falsa feixa, que es veu des de la carretera, i es baixa caminant. Li dec a C aquesta primera experiència en una paret gran.

Pic de Peguera (2.982) - Vall Fosca

Ressenya de la FEEC

Dent d'Orlu (2.222)

La Dent d'Orlú és un cim que es distingeix per la seva silueta en forma de piràmide. És el cim més característic de la Reserva de Fauna d'Orlú, a l'Alt Arieja. La seva cara sud és una paret de granit amb tot un seguit de vies d'escalada de gairebé mil metres; en canvi, la seva cara nord és una excursió fàcil de mig dia. El desnivell a superar és de 750 metres. Una caminada senzilla, que només en la seva part final presenta un fort pendent. Avui el dia no és clar i no podem gaudir de la panoràmica que ens ofereix aquest cim.

 

Pica del Canigó (2.784) per Cortalets

De Prada de Conflent sortim en direcció a Sant Miquel de Cuixà i Fillols, on surt una pista (en bon estat) fins al pàrquing de la barrera i el refugi de Cortalets.

Travessem els plans i ens enfilem en direcció a la dreta cap a la carena fins a la Portella. D'aquí fins als 2.784 metres del cim del Canigó. Des del cim, baixem per la xemeneia i seguim la cresta de Barbet (fàcil i planera), ens endinsem al bosc i trobem els plans on hi ha el refugi de Cortalets.

Pakistan - Karakorun / Baltoro - camp base del K2

Trekking fins a Concòrdia, camp base del Broad Peak i del K2.

Juliol de 2007. El president Musharraf acaba de declarar l'alerta de seguretat en tot el país. Radicals islàmics estan atrinxerats a l'interior de la Mesquita Roja, coneguda per les seves crides a la "yihad" i els actes extremistes.

Enmig d'aquesta crisis emprenc el viatge. Per entrar al país, a banda del visat, és necessari presentar un certificat bancari de solvència econòmica. Durant cinc dies, ens aconsellen no sortir de l'hotel. Som estrangers. No se sap com seguirà el conflicte ni tampoc quines poden ser les reaccions que es podrien desencadenar. Tenim moltes ganes de sortir de la ciutat i anar a les muntanyes, però estem reclosos esperant impacientment.

L'exercit ha aconseguit penetrar a l'interior i comença a tenir el control de la situació. Mentrestant, també apareix l'equipatge de 10 de les 11 persones que estem aquí. Però, se'ns confirma que no ens han inclòs en el proper vol cap a Skardú. Reunit tot el grup, es decideix sortir per carretera immediatament. Ens esperen 900 km i 24 hores de sotracs i revolts per la mítica Karakoram fins a Skardú, la capital del Baltistan.

La base econòmica de la regió és l'agricultura, d'aquí vé la importància del riu Indo. La Karakoram segueix l'antiga ruta de la seda que uneix el Pakistan amb la Xina, travessant les cadenes muntanyoses de l'Himalàia, el Karakorum i el Pamir. Skardú és un carrer ple de comerços i oficis, on molta gent passeja i compra. Els vehicles 4x4 ens conduiran fins a Askole, on començarem a caminar. Durant els 120 km de recorregut, puc observar la vida de la gent del camp. Sorprèn la gran quantitat d'escoles de primària. Les dones treballen la terra i els homes guarden els negocis. A mesura que avancem, la pista s'estreny. Passem l'Indo i entrem a la vall de Shigar. Seguim el riu Braldo.

Després de 6 hores, som a Askole, una quarantena de cases enmig del color verd. Aquí parem el nostre primer campament. Els nens en surten a rebre.

TREKKING - ETAPES:

1a etapa: ASKOLE - JOLHA (3.300 m): seguim el curs del Braldo i després de 3 hores veiem la glacera de Biafo. Dos catalans ens comenten que el pas del Gondogoro no està equipat, cosa que ens obligaria a retornar pel mateix camí, ja que no seria possible accedir a la vall de Hushe. Creuem el riu Dumordo per un pont nou i plantem les tendes.

2a etapa: JOLHA - PAIJU (3.425 m): continuem caminant al costat del riu i comencen a aparèixer les grans muntanyes. Hi ha centenars de cims, encara verges, i milers de vies inèdites per escalar. Es fan visibles el Paiju Peak (6.600 m) i el grup de les Catedrals amb la Torre del Trango (6.239 m). Estem per sobre dels 3.000 metres i farem un dia de descans a Paiju. Els baltis celebren la seva festa ballant al voltant del foc.

3a etapa: PAIJU - URDUKAS (4.200 m): iniciem la caminada per sobre de la glacera del Baltoro, que fa 2 km d'ample i 62 de llarg. Urdukas és un paratge verd amb grans blocs de pedra enlairat uns 200 metres per sobre del costat dret. Aquesta etapa és llarga i dura. 

4a etapa: URDUKAS - GORO 2 (4.500 m): el gel es fa més evident i les muntanyes creixen. Torre Mustang (7.284 m), G - IV (7.929 m) i G - II (8.035 m).

5a etapa: GORO 2 - circ de CONCORDIA (4.700 m): finalment hem arribat al nostre punt més alt i tenim davant nostre el Broad Peak i el K2 (8.611 m). Aquí conflueixen 5 glaceres, dos dels quals són els més grans de la terra: el Baltoro, per on hem estat caminant, i l'Austin. Concòrdia és una plaça en alçada de tendes multicolors envoltada per 41 pics de més de 6.000 metres.

CONCÒRDIA - Camp Base del K2 (5.000 m). Caminada per sobre del Godwin Austin, a 5.000 metres d'alçada, passant primer pel camp base del Broad Peak.

Ens asseguren que cap persona ha pogut superar el Gondogoro Pass i que, per tant, no és possible fer la volta circular que teníem prevista.

Aquest, sens dubte, és un dels viatges de muntanya que més m'ha impressionat; potser per la duresa d'aquest país i la seva gent i la bellesa i sol·litud de les muntanyes tant feréstegues.

Potser són les muntanyes del Paquistan, les més boniques de la terra?

El Joc de l'Oca no és ben bé un joc

Joc de l'Oca o Torrent del Migdia - Montserrat

Des de la Vinya Nova es continua fins a Can Jorba, com si volguéssim fer la via ferrada de Les Dames. Anem a trobar el principi de la canal, que farem de baixada. 

El Joc de l'Oca és un barranc sec que es baixa mitjançant un sistema de rapels. El nom pel qual és coneguda la canal no em sembla apropiat, ja que en cap cas es tracta d'un joc. Les entrades als rapels sovint no són còmodes i s'ha de baixar per cordes i cadenes i desgrimpar alguns passos. M'he estrenat de cap i de cop en el descens amb rapel. En total són 10 rapels i el més llarg és l'últim, que fa 15 metres.

Els 5 cims. 2007. VIII edició.

Quatre anys després de fer aquesta marxa de resistència per primera vegada, he decidit ser-hi altre cop. M'agrada tornar als llocs que m'han deixat petjada. Aquesta marxa és molt bonica en el seu primer terç de recorregut (La Mola i El Montcau). M'he adonat que durant aquests anys he millorat la meva forma física. Entre una data i l'altra, he anat acumulant quilòmetres i això s'ha notat en el temps de la prova d'avui i les hores que vaig emprar per completar el mateix recorregut l'any 2003.