Fem una matinal d'hivern per portar a M. a les canals dels ganxos, camins equipats amb escales, cadenes i ganxos, que per a ell, són una gran aventura!
Pujem a Santa Magdalena per la canal fosca i els ganxos nous, i fem la tornada pels ganxos vells.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris petits cims. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris petits cims. Mostrar tots els missatges
11/4/15
El Taga des de la colònia Molinou
Avui hem suat de valent! Hem pujat al Taga sortint des de la carretera, al final del poble de Campdevanol. La ruta passa per Saltor i assolim en primer lloc el cim del Sant Amand, des d'on hi ha una vista preciosa del Ripollès i també del Pedraforca i la Serra del Cadí. Fins aquí, la pujada no dóna descans. Llavors, cal baixar a Coll de Jou per afrontar la pujada final al cim del Taga. Per tornar hem desfet el camí, però sense tornar a pujar al Sant Amand. Per evitar aquesta pujada, una vegada som al pla de la Pera surt un cami (marca vermella) que baixa directament i enllaça amb el camí per on hem pujat.
12/4/14
La presó de Busa
El Capolatell va servir de presó natural durant la guerra del francès.
El punt d'inici és a la carretera de Solsona a Berga. Una pista s'enfila fins a la masia i a partir d'aquest punt el corriol es fica enmig del bosc fins al mirador del Capolat (1355 m), on val la pena aturar-se i gaudir de les vistes. Continuem caminant uns vint minuts i arribem a la palanca de ferro que condueix a la presó de Busa, caracteritzada per estar envoltada de cingles dels quals era impossible escapar.
Descripció de la ruta a Descobrir
7/12/13
Tossal de les Viudes pel Grauet de Valielles
El que fa atractiva aquesta ascensió és el paisatge de la Serra dels Bastets amb les seves agulles i crestes de conglomerat. Així com també, les vistes que hi ha des del cim: la Serra de Busa, el pantà de la Llosa del Cavall, el Port del Comte, la Vall del Lord i el Pedraforca.
Hem fet un recurregut circular de gairebé 11km i mil metres de desnivell positiu, bona part dels quals es fan en la primera pujada des d'Aiguaviva fins al Tossal. Llavors, cal descendir pel vessant sud i anar a trobar el camí de Valielles a Busa que ens portarà al Coll de la Vera i d'aquí cap al Coll de Maçana. És impprtant guardar forces pel Grauet dels Llengots, la última pujada forta del dia. En general, hi ha poca senyalització (només alguna fita de tant en tant), tot i que en el tram final apareixen marques de pintura groga i vermella. Ideal per gaudir del paisatge i estar tranquil.1/11/13
El Pic Cerverís i el Balandrau des de Pardines
El Pic Cerverís (2206) i el Balandrau (2584) formen part de la ruta dels Bastions, la travessa de la Vall de Ribes.
Sortim per la part alta del poble i seguim la senyalització. Passem per les fonts i ascendim fins al Tor, on oneja una senyera. Passem una àrea de pastures i sortim a la pista que puja de Tregurà, que farem per uns pocs quilòmetres. La deixem en un revolt tancat i ens fiquem al bosc, per on pugem fins a trobar la carena i el filat. El corriol es perd i moltes vegades cal seguir la pròpia orientació.
Una vegada al Pic Cerverís el Balandrau és ben visible. Queda una bona distància, però l'anem superant molt bé amb l'ajuda de les magnífiques vistes sobre les muntanyes de Vall Ter i Núria. És una ascensió exigent pels seus 1350 metres de desnivell positiu. Recomenada si hi ha ganes d'anar amunt.
22/9/13
Pic de Costabona (2464)
Amb gairebé 2500 metres, el Costabona s'alça sobre el muncipi de Setcases, a la comarca del Ripollès.
La seva ascensió permet veure tota la panoràmica del circ de Vallter, que queda a la nostra dreta, i la vall de Prats de Mollò, al cantó esquerre. Des de dalt, hi ha una molt bona vista sobre el Massís del Canigó.
Sortim de Setcases pel pont que creua el riu i seguim les marques del GR11. Les abandonem en el pal indicador cap a Prats de Molló, havent resseguit una part de la carena. En aquest punt, caminem en sentit ascedencent fins al Puig Sistra (1989) i d'aquí, ja de baixada, en direcció a la Collada Fonda (1917). L'útlima part d'aquesta llarga ascensió és la més feixuga, però el cim es pot pujar per diversos camins en funció de la duresa que se li vulgui donar. Són 1200 metres de desnivell positiu. I nosaltres hi hem destinat 6 hores.
18/8/13
De Gombren al Costa Pubilla
Amb ganes de pujar de valent!
L'escollida ha estat l'ascensió al Costa Pubilla o Pla de Pujals (2055) que és el cim més alt de la Serra de Montgrony.
Per aconseguir gairebé 1300 metres de desnivell positiu continuat hem començat des del poble de Gombren.
L'ascensió té dos trams molt clars: de Gombren al Santuari de Montgrony i d'aquest fins al pic.
L'ascensió té dos trams molt clars: de Gombren al Santuari de Montgrony i d'aquest fins al pic.
Des del cim hi ha molt bones vistes sobre Nevà, Planoles i la collada de Toses. El Puigmal al fons.
11/8/13
Puigmal i Puigmal de Llo
Clàssica ascensió al Puigmal (2909) per la Collada de Fontalba.
Per donar-li més desnivell i una major llargada hem continuat per la carena per anar a pujar el veí francès, el Puigmal de LLo (2767).
23/6/13
Pic de Rulhe (2.783)
Ariege, Aston, estany de Laparan.
Aquesta ha estat la nostra revetlla de Sant Joan: nit al refugi i ascensió al Pic de Rulhe amb la companyia del Roc i el Tuc. Deixem el cotxe a la presa. Seguim la pista fins al Pla de les Peyres, on hi ha altres cotxes aparcats. Molts pescadors. En aquest punt, agafem el sender que puja de manera lleugera, però sostinguda, fins al refugi. A dalt, hi trobem: amabilitat, muntanyes de perfils afilats i un cel ben clar. Una tarda preciosa per gaudir del paisatge.
Sortim pel GR fins al coll on el deixem i ens guiem per les fites que anem trobant. La neu encara perdura tot i que no ens hem hagut de posat els crampons. Les fites condueixen a l'enforcadura, enmig dels dos cims. Fins aquí l'ascensió és ràpida. La cresta fa que la progressió sigui una mica més lenta, però sempre divertida. Han estat 2 hores i mitja de pujada. Hem tingut la sort d'estar en tot moment per sobre de la boira. Espectacular.
Al migdia el cel s'ha tapat i les temperatures han caigut de manera contundent. Hem tornat a Laparan amb plugim, però sense arribar a mullar-nos.
13/4/13
El Carlit
Aniversari al Carlit. Després d'aquell dia que feia tant vent, avui, hi ha hagut sort. Un sol esplèndid (fins i tot massa calor) i poca gent. Tota l'ascensió amb neu, a partir dels llacs de baix. És una ascensió llarga i més si comenceu com nosaltres des de la barrera (1 hora fins al refugi). Hem hagut de carregar els esquís a l'esquena i caminar amb les botes per la carretera (que han netejat). Una vegada passada la presa, trobem bona neu fins al cim. La ruta va pujant molt a poc a poc fins els llacs superiors, on cal fer un gir per anar directament als peus de la muntanya.
Hem decidit pujar per la canal central. Hi ha qui està fent l'aresta. La calor fa que cada passa sigui un esforç. Em falta poc, en Roc em veu i recula fins a mi. C ja fa una estona que és a dalt.
La baixada del refugi fins a la barrera l'hem fet seguint un sender marcat que segueix el curs de l'aigua. Un paisatge bonic molt recomenable, i gairebé tot amb els esquís a terra. Bona jornada!
30/3/13
Carlit (2921) per La Bollosa
La Setmana Santa no ens ho està posant gens fàcil als que la volem passar fent muntanya.
Tots quatre, a casa, vam decidir de manera improvisada d'intentar el Carlit, enlloc de marxar cap al Pirineu més llunyà. Per sorpresa nostra, al refugi hi havia places. De manera que vam carregar el cotxe i vam fer camí cap a La Bollosa. Des d'on s'aparca el cotxe fins a dalt, hi hi uns 70 minuts de camí. Tot amb neu.
Res ens indicava, després d'haver fet un bon sopar, que l'endemà els nostres ànims serien ben diferents. El vent extramadament fort i la nul·la visibilitat van fer que haguéssim de girar cua. No ho vam poder ni intentar. Això que vam esperar ben bé fins al migdia, però la situació no va millorar gens.
El Carlit és la muntanya més alta de la Cerdanya i del Pirineu Oriental. Serà per a un altre dia!
27/10/12
Rasos de Peguera i serra d'Ensija (Berga)
Entrada la tarda. Estem acabant. Aquesta última pujada es fa molt llarga. El vent bufa fort i fa que tot els arbres tremolin. El bosc xiula. La temperatura ha baixat considerablement i la sensació tèrmica és sota zero. Ha arribat l'hivern!
La ruta té 3 pujades fortes, amb les quals s'acumula un desnivell positiu de gairebé 1.900 metres. La primera, és l'ascensió a la Gallina Pelada, punt més alt de la serra d'Ensija. La segona pujada és per remuntar el desnivell que hem perdut descendint fortament per la cara nord des del refugi. Anem amunt, guanyant metres per una canal, sempre seguint el sender de petit recorregut. Quan tornem a ser a la carena, es poden pujar el Puig Voltor i el Puig de la Creu. Si també fem aquest segon, haurem de tornar al coll per agafar el sender (poc freqüentat) que, amb una forta baixada, ens porta a Vallcebre. Fem uns metres per la carretera i de seguida trobem la pista. Són uns 5 km fins als peus de la tercera i última pujada, que ens enfila a l'alçada de Rasos de Peguera. Dia complert.
enllaç al wikiloc
9/9/12
Sant Amand des de Saltor
El Ripollès. Serra Cavallera. Taga i Sant Amand
El Sant Amand es mostra majestuós pel seu vessant sud: una barca tombada de roca que domina Ripoll des de gairebé dos mil metres. L'ascensió per aquesta cara és llarga, a diferència de l'altre cantó, pel coll de Jou, que queda entre aquest cim i el Taga, el més alt de Serra Cavallera.
És interesssant fer la ruta circular, tot i que serà més llarga, pujant pel GR3 i baixant pel sender de petit recorregut. El punt on ambdós conflueixen és l'ermita de Sant Julià de Saltor. Una fita a banda esquerra, al costat del camí i al final de la casa, ens mostra la ruta cap al cim. Farem una pujada forta i sostinguda. Trobarem roca a la part final. Però, val la pena, perquè des del cim hi ha unes vistes magnífiques. És un mirador.
El Sant Amand es mostra majestuós pel seu vessant sud: una barca tombada de roca que domina Ripoll des de gairebé dos mil metres. L'ascensió per aquesta cara és llarga, a diferència de l'altre cantó, pel coll de Jou, que queda entre aquest cim i el Taga, el més alt de Serra Cavallera.
És interesssant fer la ruta circular, tot i que serà més llarga, pujant pel GR3 i baixant pel sender de petit recorregut. El punt on ambdós conflueixen és l'ermita de Sant Julià de Saltor. Una fita a banda esquerra, al costat del camí i al final de la casa, ens mostra la ruta cap al cim. Farem una pujada forta i sostinguda. Trobarem roca a la part final. Però, val la pena, perquè des del cim hi ha unes vistes magnífiques. És un mirador.
Una opció perfecte per fer més de mil metres desnivell sense haver d'anar a les grans muntanyes. Comencem a la colònia Molinou.
8/9/12
Serra Cavallera i Puig Estela
Volta circular a Serra Cavallera amb ascensió (opcional) al puig Sestela.
- Anada PRC 90: Camprodon - collet del gener - coll de Pal - Puig Estela (2013)
- Tornada PRC 89: coll de Pal (1779) - pla de Can Plata - Camprodon.
La part més bonica va resseguint la carena ben bé per dalt i l'utilitzem per anar. D'aquesta manera, també fem un desnivell de pujada més gran. La tornada, a partir de coll de Pal, es fa per la cara sud i més per sota (a mitja muntanya), per prats de pastura amb bestiar fins al pla de can Plata, on prenem carretera uns 2 km. Arribem a Camprodon per sender. Tota la ruta amb el cim inclòs són uns 24 km (aproximadament).
7/7/12
Penyes Altes del Moixeró per Coll de Pal (Bagà)
- El recorregut és el següent: Coll de Pal - Refugi Niu de l'Àliga - Coll de Jou - Penyes Altes del Moixeró - Coll del Moixeró - canal de la serp - Gréixer.
Hem pujat un cotxe al Coll de Pal i l'altre l'hem deixat al km 4 de la carretera BV4024 a Gréixer. D'aquesta manera, només s'ha de fer la ruta en un sentit.
30/6/12
Pic d'Anrodat (Vall d'Incles - Soldeu, Andorra)
Excursió de mig dia i en família. Prenem la carretera que porta al càmping (3 km) i comencem a caminar des del pont de la Baladosa (1841 m) pel marge esquerre del riu fins als Planells de Manegor (2.020 m). En aquest punt, abandonem el camí (que ens portaria al port d'Incles i als estanys de Fontargent) i ens desviem en direcció a l'estany d'Anrodat i, més amunt, l'estany de l'Isla (2.370m). Continuo sola fins al cim del Pic d'Anrodat (2.730 m). El vent bufa amb força. A baix, en la calma, juguen i neden. Com una pel·lícula a tot color.
23/6/12
Pic de l'Alba (L'Alt Arieja)
Portem la motxilla carregada per fer una travessa de muntanya i passar dos dies en plena natura i aire pur. El circuit s'inicia a l'Ospitalet. Remunta la vall d'Arques i recorre el circ i la vall de Siscar. Amb l'ascensió al cim són 1.325 metres de desnivell positiu acumulat. És un itinerari circular que es fa en un dia, però nosaltres el volem partir i fer nit al refugi lliure de Siscaró. La nostra nit de Sant Joan.
Circuit: cal sortir per la N20 en direcció al túnel de Pimorent fins al primer revolt, per agafar un camí a la dreta fins a la Jaça de Pozola (1.782), on hi ha l'enllaç a l'itinerari que farem servir per baixar. Continuem en direcció a l'Estany de Pedorrés (2.155). Una vegada a l'estany, sense borejar-lo, prenem un camí cap a la base del Pic de Regalacio, per on comencem a pujar (de manera intuïtiva) fins a assolir la carena entre aquest pic i el de l'Alba (2.764). Hi ha unes vistes precioses del Rulhe i l'Escobes. El descens és per una canal de pedres que porta directament al coll. Entrem a la vall de Siscar i ens instal·lem al refugi lliure. A la part baixa, el riu Siscar fa uns bonics salts d'aigua. Hem vist gran varietat de flors d'alta muntanya.
16/6/12
Volta al Turó de l'Home i les Agudes
El Turó de l'Home i les Agudes són els cims més alts del Montseny amb 1.706 metres d'alçada. He conegut el vessant sud d'aquest massís, el més allunyat de casa, partint del poble del Montseny. I, ho he fet en companyia de C. i la família Pastor, que han vingut de visita aquest cap de setmana.
Prenem la cruïlla de Fontmartina i la Costa del Montseny i deixem el cotxe a l'aparcament de la Plana del Coll (936m). Caminem per la carretera fins a trobar un revolt tancat on agafem el GR5.2 que ens portarà als dos cims, enllaçats per un bonic camí carener. Baixem de les Agudes en direcció al coll i recuperem el GR5.2 direcció a Sant Marçal per enmig de grans fagedes. Des d'allà seguim una pista fins a la Fabriqueta d'en Tolin. A partir d'aquest punt, hem anat encadenant pistes i corriols (en el seu últim tram poc nets) fins a sortir una mica més amunt del GR5.2 on hem començat al matí.
Una bonica excursió que passa per llocs poc concorreguts d'aquest conegudíssim massís.
Prenem la cruïlla de Fontmartina i la Costa del Montseny i deixem el cotxe a l'aparcament de la Plana del Coll (936m). Caminem per la carretera fins a trobar un revolt tancat on agafem el GR5.2 que ens portarà als dos cims, enllaçats per un bonic camí carener. Baixem de les Agudes en direcció al coll i recuperem el GR5.2 direcció a Sant Marçal per enmig de grans fagedes. Des d'allà seguim una pista fins a la Fabriqueta d'en Tolin. A partir d'aquest punt, hem anat encadenant pistes i corriols (en el seu últim tram poc nets) fins a sortir una mica més amunt del GR5.2 on hem començat al matí.
Una bonica excursió que passa per llocs poc concorreguts d'aquest conegudíssim massís.
2/6/12
El Balandrau
Itinerari: Daió - gorgues del Freser - refugi de Coma de Vaca - coll dels tres pics - el Balandrau (2585 m)
 |
| ROC al cim del Balandrau |
Avui ha tingut lloc el trail i l'ultratrail "Els Bastions" amb sortida a Ribes de Freser. El temps no m'ha deixat veure arribar els primers corredors al cim d'aquest pic. El cel amenaçava, i, de fet, m'ha caigut pedra tot baixant. http://www.elsbastions.com/
27/5/12
Travessa Vallter - Núria
Clàssica travessa d'alta muntanya que passa per les valls d'Ulldeter, Freser, Coma de Vaca i Núria. Són gairabé 30 km de recurregut i 1900 metres de desnivell positiu. El punt de partida és el refugi d'Ulldeter. El temps està inestable i decidim no baixar a Núria i, per tant, fem més curta, però no menys bonica, aquesta travessa. Grans nubolades i vent a la carena. Un intent de ruixat baixant del Torreneules. I, quan hem posat els peus a les pistes d'esquí, ens ha caigut la tempesta. Una bona pedregada! El cel ja s'ha tapat per la resta del dia.
Descripció de la ruta: GR11 fins al coll de la Marrana, a 2500 m, i descendim cap a la fondalada del Freser. Deixem a mà esquerra la Vall de Coma de Vaca que utilitzarem per tornar. Una vegada assolit el coll de Tirapits, molt a prop de la base del pic de l'Infern, el camí ens porta fins a sota el pic de la Vaca i el coll de Carançà. Assolim el pic de Nou Creus i caranegem fins al Torreneules. Baixem pel coll i la bonica vall fins al Refugi de Coma de Vaca, on agafem el GR per tancar el cercle i pujar al Coll de la Marrana, amb vistes ja sobre Vallter.
 |
| ROC al Nou Creus |
Descripció de la ruta: GR11 fins al coll de la Marrana, a 2500 m, i descendim cap a la fondalada del Freser. Deixem a mà esquerra la Vall de Coma de Vaca que utilitzarem per tornar. Una vegada assolit el coll de Tirapits, molt a prop de la base del pic de l'Infern, el camí ens porta fins a sota el pic de la Vaca i el coll de Carançà. Assolim el pic de Nou Creus i caranegem fins al Torreneules. Baixem pel coll i la bonica vall fins al Refugi de Coma de Vaca, on agafem el GR per tancar el cercle i pujar al Coll de la Marrana, amb vistes ja sobre Vallter.
Si es disposa de més temps es pot incrementar la duresa de la travessa pujant a tots els cims que anem trobant.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)