27/12/03

Tuc de Mulleres (3.010)


Aquesta és la meva segona sortida amb els esquís de muntanya i he aconseguit fer un tres mil.


Arribem massa tard per fer nit al refugi Hospital de Viella. Muntem les tendes a la banda esquerra de la boca sud del túnel, sobre una capa gruixuda de neu que no aconseguim treure del tot amb les pales. Emprenem la marxa a les 8 del matí des d'una alçada de 1.610 metres.

Els primers metres segueixen una pista plana, que ens serveix per fer l'escalfament. Quan trobem el bosc, el recorregut es converteix en una cursa d'obstacles (pedres, arbres caiguts, rierols ...) que hem d'anar sortejant i que ens ajuden a guanyar alçada. Tot jugant, ens situem a sota el coll de Mulleres, amb poca neu i molts rocs. En aquesta part hi ha el pendent més fort de l'ascensió. Em costa aguantar-me amb les pells de foca amb una neu tant dura i gasto molta energia amb la volta maria que encara no sé acabar correctament. Les ganivetes m'ajuden a arribar millor al refugi (2.360). El desgast és important i només em motiva veure el cim a no massa metres per sobre nostre. L'ascensió continua amb un flanqueig sostingut cap a l'esquerra, i es torna suau. Ens traiem els esquís i ens enfilem a la cresta. El fort vent ens empeny i ens deixa el nas com un tros de gel. A dalt, només hi ha temps per ser conscients d'haver fet el cim i ràpidament anem avall per afrontar el llarg descens. La neu no és la més bona, però es va deixant fer i disfrutem. Practico els girs en la baixada i em defenso més o menys bé.

Ha estat una jornada dura i aquest cop sí, en la meva segona experiència amb esquís de muntanya, he assolit el cim, el Tuc de Mulleres.