Itinerari circular al voltant del massís dels Annapurnes, des de Dumre fins a Pokhara, resseguint el curs de dos rius: el Marsyandi i el Kali Gandaki. L'itinerari creua una gran varietat de paisatges d'acord al canvi d'altitud. El punt més alt és el pas del Thorong La, a 5.398 m. Són 16 dies de caminada, amb una ascensió molt gradual, de manera que ajuda a fer una bona aclimatació. Dormim en tendes, tot i que els humils lodges que hi ha a banda i banda del camí son molt millors que muntar i desmuntar cada dia el campament. Anem guanyant alçada lentament; pugem amunt sense adonar-nos-en. És una terra encantadora, de gent humil. Cada dia caminant puc contemplar les escenes de la vida quotidiana. Passem per enmig dels poblets i saludem a la seva gent.
Dia 1: ens traslladem amb autobus des de Katmandú fins a Besi Sahar. Partim des de 823 m. Passem camps d'arròs i prats verds. La població d'aquesta zona és la newar, autòctona de la vall de Katmandú. Viuen de l'agricultura i la ramaderia, en cases de fang i teulades de palla.
Dia 2: continuem caminant per entre vegetació subtropical, tot i que comencen a aparèixer els primers boscos i ja veiem alguns pics de set mil metres.
Dia 3: la vall del Marsyandi s'obra i dóna pas al poblet de Tal. Som a 1.700 metres d'alçada.
Dia 4: en aquesta etapa ja podem veure l'Annapurna II (7.937 m) i l'Annapurna IV (7.525 m). La població té influència de la cultura tibetana: les cases són de pedra i sostre pla. Dormim a Koto.
Dia 5: el més impressionant d'avui és la paret de granit que s'alça 1.500 metres amunt. Arribem a Pisang, a 3.200 m.
Dia 6 i 7: hem assolit una alçada de més de 3.500 metres i és recomanable passar-hi un dia sencer. Manang és ja una població gran de la vall (més de 500 habitants) amb servei de cinema públic o bé mitjançant les televisions de les cases particulars. El dia lliure el dediquem a visitar un temple budista que a la vegada ens serveix per guanyar en aclimatació.
Dia 8: guanyem alçada ràpidament i ens situem a Thorong Pedi (4.420 m), des d'on podem veure l'Annapurna III (7.855 m).
Dia 9: ens aixequem de nit perquè avui toca superar el Thorong La. Una de les coses que més costa a muntanya, és això de llevar-se a mitja nit i començar a caminar. Prenem tè i galetes, per no sortir amb l'estómac buit, i iniciem la marxa un darrere l'altre, a pas molt lent. A pocs metres de sortit, una companya es queixa de forts mals de cap i ens diu que no pot continuar. Això fa que tots haguem de retrocedir i esperar un dia més abans de passar el Thorong La.
Dia 10: passo el dia llegint, escrivint i mirant la resta de gent que arriba a Thorong Pedi. Hi ha temps per a tot. La companya sembla que va guanyant color a la cara a poc a poc. Està bevent molt líquid i el seu cos s'està recuperant. De tota manera, està dèbil per pujar per ella mateixa i ho farà amb cavall. Sembla que el nostre grup no hagi de poder passar, ja que avui el nostre shidar ha tingut un atac d'epilèpsia, la qual cosa l'ha obligat a retornar. Pujarem demà amb cavall i sense shidar. Som el centre d'atenció de tothom!
Dia 11: avui sí que sembla que podrem passar! Ens tornem a llevar a la mateixa hora intempestiva i repetim el ritual d'ahir. Ara anem amunt. El camí de terra puja fort en zig - zag i més endavant trobem arestes de roca. El Thorong La és un mirador excepcional sobre el massís dels Annapurnes, al sud, i la vall del Kali Gandaki, a l'oest. Som a 5.398 m, el punt més alt que assolim. El dia d'avui és molt llarg, ja que per arribar a Muktinath hem de baixar fins a 3.800 m. Tenim el Dhaulagiri (8.167 m) al davant que ens acompanya durant la llarga i pronunciada baixada.
Dia 12: descansem a Muktinath, que és un lloc de peregrinació d'hinduistes i budistes. La flama permenentment encesa al costat de les fonts d'aigua es considera com un fet miraculós. Està ple de banderetes d'oració i el sol les traspassa donant-li al lloc encara més espiritualitat.
Dia 13: descendim per la gran depressió del
riu Kali Gandaki, antiga ruta comercial de la sal entre el Nepal i el Tibet. El camí transcórrer per l'ample llera del riu i patim forts vents del nord, que ens fan tapar la cara amb un mocador. Aixeco el cap i tinc sobre meu impressionants parets verticals. Acampem a
Marpha, la ciutat blanca, una de les més boniques (2.670 m).
Dia 14: tornem a trobar la línia del bosc, amb el Dhaulagiri encara present. Acampem a Kalopani (2.530 m).
Dia 15: deixem el paisatge alpí i arribem a
Tatopani, amb unes termes d'aigua calenta que després de 15 dies són el millor regal.
Dia 16: com que hem hagut d'utilitzar més dies per creuar el Thorong La, ens veiem obligats a modificar l'itinerari i a accelerar-lo en aquesta part final. No pugem a Gorephani i anem directament fins al final de la ruta a Pokhara, on descansem prop de llac, amb la vista d'una de les muntanyes més boniques, la piràmide perfecte del Machha Puchhare o cua de peix (6.997 m), també muntanya sagrada.
Aquest viatge a Nepal ha estat per a mi un gran descobriment en tots els sentits. M'ha deixat una forta emprempta i, gràcies a l'experiència viscuda, m'enduc forces per encarar una nova etapa personal.
Foto de família a Pokhara.
