El Taga des de la colònia Molinou

Avui hem suat de valent! Hem pujat al Taga sortint des de la carretera, al final del poble de Campdevanol. La ruta passa per Saltor i assolim en primer lloc el cim del Sant Amand, des d'on hi ha una vista preciosa del Ripollès i també del Pedraforca i la Serra del Cadí.  Fins aquí, la pujada no dóna descans. Llavors, cal baixar a Coll de Jou per afrontar la pujada final al cim del Taga. Per tornar hem desfet el camí, però sense tornar a pujar al Sant Amand. Per evitar aquesta pujada, una vegada som al pla de la Pera surt un cami (marca vermella) que baixa directament i enllaça amb el camí per on hem pujat.

Els Castells del Bisaura i la serra dels Bufadors

Just a la sortida del túnel, entrant ja a la Garrotxa, una cortina d'aigua ens deixa a tots sense paraules. Sembla que no és possible anar cap a Sadernas ... mal temps! Alcem la vista i el cel està molt cobert. Girem cua cap a casa, pensant no poder fer res i, al fons, veiem una clariana on sembla que no hi plou. 

Després de molts mesos, he tornat a caminar al Bisaura. Hem sortit del Castell de Montesquiu cap al de Besora. La idea era seguir cap al Castell de Milany (ruta dels tres castells), però ho hem deixat per un altre dia. Decidim tancar el cercle per la Serra dels Bufadors i hem tornat a endinsar-nos en el paisatge màgic dels bufadors, un lloc preciós i especial com pocs, que mai deixa de sorprendre. 

Salts d'aigua a Vallfogona

Avui he tornat al bosc després de molts mesos. A partir d'ara, de mica en mica, podré anar-hi de tant en tant. En Roc ha disfrutat més que jo i tot: s'ha banyat a l'aigua glaçada i no ha parat de correr davant i darrera del grup. 

Hem fet una petita excursió de tres hores pels salts d'aigua que hi ha a l'entorn de Vallfogona del Ripollès. La zona és coneguda amb el nom del Torrent de la Masica, dins de l'espai d'interès natural Serres de Milany-Santa Magdalena. Els principals punts són els diversos gorgs, la bauma, el forn de calç, el saltant d'aigua de la font de la Tosca i l'antiga teuleria del Pinetar. Hem fet una ruta circular sortint del poble seguint les marques liles a l'anada i les blaves a la tornada. Excursió poc exigent fisicament però d'una gran bellesa paisatgística. 

Sant Miquel de Sorerols

Excursió circular de 10 km pel terme de Tavertet i visita a l'església romànica de Sant Miquel de Sorerols (s. XXI). 

Es deixa el cotxe al km. 4.5 i, ja a peu, anem cap a la casa de Subiranes. 

La tornada permet gaudir de les cingleres, el Sot de Balà i l'espectacular Morro de l'Abella.

El Morro de l'Abella: cinglera i coves

Està fent uns dies molt freds. L'hivern ha vingut de cop. Ahir S em va demanar si el volia acompanyar a veure la cova en la que anys enrere havia excavat. Som a la punta del Morro de l'Abella. Veiem el pantà de Sau al fons i estem envoltats per la roca vermella de Tavertet. Fem una passejada per sota la cinglera. Ens entretenim en les baumes i les coves que hi ha. Curiosament, avui no hem trobat ningú. I, això sembla impossible en un indret tant pintoresc com aquest.

El Pic Cerverís i el Balandrau des de Pardines

El Pic Cerverís (2206) i el Balandrau (2584) formen part de la ruta dels Bastions, la travessa de la Vall de Ribes.  

Sortim per la part alta del poble i seguim la senyalització. Passem per les fonts i ascendim fins al Tor, on oneja una senyera. Passem una àrea de pastures i sortim a la pista que puja de Tregurà, que farem per uns pocs quilòmetres. La deixem en un revolt tancat i ens fiquem al bosc, per on pugem fins a trobar la carena i el filat. El corriol es perd i moltes vegades cal seguir la pròpia orientació. 

Una vegada al Pic Cerverís el Balandrau és ben visible. Queda una bona distància, però l'anem superant molt bé amb l'ajuda de les magnífiques vistes sobre les muntanyes de Vall Ter i Núria. És una ascensió exigent pels seus 1350 metres de desnivell positiu. Recomenada si hi ha ganes d'anar amunt.

La Serra del Verd

Un mirador sobre el Cadí, el Pedraforca, la Serra d'Ensija i el Port del Compte. 

Partim del poble de Gòsol seguint el GR150 en direcció a l'ermita de Santa Margarita i , en forta pujada, fins al coll de Mola, on agafem una pista i ens endinsem pels boscos de pi negre fins a assolir la carena i veure el Pedraforca de fons. Una vegada al Prat d'Aubes, ja estem a l'altipla on hi ha el Cap del Verd, el punt culminant de la Serra del Verd. Retornem pel torrent Fosc i per enmig del bosc fins a trobar la pista i el GR.

Pic de Costabona (2464)

Amb gairebé 2500 metres, el Costabona s'alça sobre el muncipi de Setcases, a la comarca del Ripollès. 

La seva ascensió permet veure tota la panoràmica del circ de Vallter, que queda a la nostra dreta, i la vall de Prats de Mollò, al cantó esquerre. Des de dalt, hi ha una molt bona vista sobre el Massís del Canigó. 

Sortim de Setcases pel pont que creua el riu i seguim les marques del GR11. Les abandonem en el pal indicador cap a Prats de Molló, havent resseguit una part de la carena. En aquest punt, caminem en sentit ascedencent fins al Puig Sistra (1989) i d'aquí, ja de baixada, en direcció a la Collada Fonda (1917). L'útlima part d'aquesta llarga ascensió és la més feixuga, però el cim es pot pujar per diversos camins en funció de la duresa que se li vulgui donar. Són 1200 metres de desnivell positiu. I nosaltres hi hem destinat 6 hores. 

Pic de Comaloforno

Amb 1600 metres de desnivell positiu és una llarga ascensió fins al Pic de Comaloforno, sostre comarcal de l'Alta Ribagorça, de 3.029 metres d'altitud. 

Sortim de l'aparcament de Caldes de Boi (1470) i caminant 5 minuts per la carretera que puja a l'embassament de Cavallers trobem un indicador que ens marca 3h. fins als Estanys de Gemena. Prenem aquest camí, que puja de manera constant per enmig del bosc fins al Pla de la Cabana. El següent pas són els estanys: Gemena de Baix, Gemena de Dalt i els Estanys Gelats (2540). Ens dirigim en direcció a la collada dels Abellers per roques i terreny caòtic, però sense arribar-hi. Cal saber veure una àmplia canal a la dreta i agafar-la. El terreny és inestable. Quan la canal es bifurca, cal seguir el ramal de la dreta. El punt més interessant d'aquesta ascensió és un tram de roca de 4 m de II grau amb molt bones preses. Superat aquest punt, cal anar pujant tendint cap la dreta. Hi ha laguna fita que ajuda molt, però cal estar atents. 

Aquesta és la vista sobre la cresta dels Bessiberis des del cim del Comaloforno. 

Del Rebost al Niu de l'Àliga

Ruta circular que transcorre per la part més occidental de la Cavalls del Vent. 

Pugem al refugi de Rebost des de la carretera BV4024 (on hi ha un indicador) i sempre anem seguim les marques taronges de la Cavalls del vent. Una pujada important fins al Niu de l'Àliga i un descens pel GR fins al Coll de Jou. En aquest punt prenem el PR 126 (camí ral) que, passant per la Roca Sansa, ens deixa a la pista que arriba fins al refugi de Rebost. És una ruta exigent en desnivell (1300 positius) i té una llargada d'uns 15 km. 

La Mola (1104)

Necessitem estirar les cames i fugir de la pluja d'aquests darrers dies. Correr una mica i sentir com el cos es desperta i respon. 

Hem escollit un itinerari pel Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: 18 km i 760 metres de desnivell pel massís de La Mola, a la qual hem pujat pel camí dels monjos. Una ruta per corriols, fonts i cingleres ideal per un matí de dissabte amb poques probabilitats de fer bon temps a l'alta muntanya.

De Gombren al Costa Pubilla

Amb ganes de pujar de valent!

L'escollida ha estat l'ascensió al Costa Pubilla o Pla de Pujals (2055) que és el cim més alt de la Serra de Montgrony. 

Per aconseguir gairebé 1300 metres de desnivell positiu continuat hem començat des del poble de Gombren. 

L'ascensió té dos trams molt clars: de Gombren al Santuari de Montgrony i d'aquest fins al pic. 

Des del cim hi ha molt bones vistes sobre Nevà, Planoles i la collada de Toses. El Puigmal al fons. 

Puigmal i Puigmal de Llo

Clàssica ascensió al Puigmal (2909) per la Collada de Fontalba. 

Per donar-li més desnivell i una major llargada hem continuat per la carena per anar a pujar el veí francès, el Puigmal de LLo (2767).

Pic de Rulhe (2.783)

Ariege, Aston, estany de Laparan.

Aquesta ha estat la nostra revetlla de Sant Joan: nit al refugi i ascensió al Pic de Rulhe amb la companyia del Roc i el Tuc. Deixem el cotxe a la presa. Seguim la pista fins al Pla de les Peyres, on hi ha altres cotxes aparcats. Molts pescadors. En aquest punt, agafem el sender que puja de manera lleugera, però sostinguda, fins al refugi. A dalt, hi trobem: amabilitat, muntanyes de perfils afilats i un cel ben clar. Una tarda preciosa per gaudir del paisatge.

Sortim pel GR fins al coll on el deixem i ens guiem per les fites que anem trobant. La neu encara perdura tot i que no ens hem hagut de posat els crampons. Les fites condueixen a l'enforcadura, enmig dels dos cims. Fins aquí l'ascensió és ràpida. La cresta fa que la progressió sigui una mica més lenta, però sempre divertida. Han estat 2 hores i mitja de pujada. Hem tingut la sort d'estar en tot moment per sobre de la boira. Espectacular. 

Al migdia el cel s'ha tapat i les temperatures han caigut de manera contundent. Hem tornat a Laparan amb plugim, però sense arribar a mullar-nos.

El poble abandonat de Peguera

De Sant Corneli a Peguera - PRC73

Una mirada al passat de la zona a través de les mines de carbó i l'indret on va viure en Caracremada, l'últim maqui català. 

Inici: Museu de les Mines de Cercs

Descripció de la ruta: Consorci Alt Berguedà

Val la pena fer una extensió i arribar al poble abandonat de Peguera. El punt per deixar i retornar al PR és el Coll de la Creu de Fumanya. 

La ruta té una distància de 21,66 km (sense extensió) i un desnivell positiu de 825 metres. 

El Carlit

Aniversari al Carlit. Després d'aquell dia que feia tant vent, avui, hi ha hagut sort. Un sol esplèndid (fins i tot massa calor) i poca gent. Tota l'ascensió amb neu, a partir dels llacs de baix. És una ascensió llarga i més si comenceu com nosaltres des de la barrera (1 hora fins al refugi). Hem hagut de carregar els esquís a l'esquena i caminar amb les botes per la carretera (que han netejat). Una vegada passada la presa, trobem bona neu fins al cim. La ruta va pujant molt a poc a poc fins els llacs superiors, on cal fer un gir per anar directament als peus de la muntanya.

Hem decidit pujar per la canal central. Hi ha qui està fent l'aresta. La calor fa que cada passa sigui un esforç. Em falta poc, en Roc em veu i recula fins a mi. C ja fa una estona que és a dalt.

La baixada del refugi fins a la barrera l'hem fet seguint un sender marcat que segueix el curs de l'aigua. Un paisatge bonic molt recomenable, i gairebé tot amb els esquís a terra. Bona jornada!

Puigpedros per Malniu

Refugi de Malniu. Meranges.

El nostre objectiu era ficar-nos en una de les canals del Puigpedrós, però, tot parlant amb el guarda, hem acabat d'aclarir el dubte ja teniem sobre si era possible o no.

Amb un dia no gaire bo, hem pujat al cim pel seu camí normal. És un itinerari molt fàcil amb 800 metres de desnivell. El que el fa bonic són les vistes que ofereix al massís del Cadí Moixeró. Però, nosaltres avui no les hem pogut contemplar perquè el cel estava completament tapat. Just a la baixada, s'ha obert una mica i ens ha deixat veure el cim que acabavem d'assolir.

La pista d'accés al refugi està tancada més abans del normal per causa de l'acumulació de neu. De pujada l'hem anada seguint, i hem tardat més d'una hora en arribar-hi. Desconeixiem que es pot agafar un itinerari (el 117) que hi porta de manera molt més entretinguda per enmig del bosc.

Esquerdes de la Freixaneda

Les esquerdes de la Freixeneda i el Salt de Sallent. Sant Privat. Garrotxa.

Només 15 quilòmetres i 900 metres de desnivell positiu per arribar a dos espais naturals impressionants: el salt de Sallent, una caiguda d'aigua de més de 80 metres, i les esquerdes de la Freixaneda, un bosc de verd intens amb un laberint natural de roca, entre les comarques de la Garrotxa i Osona.

Pels voltants d'Alpens.

Lluçanès. Osona.

Matí de fred i vent. Sobretot, molt vent, la qual cosa ens ha fet desistir de la idea de sortir a fer esquí de muntanya. Som al poble d'Alpens. Un bon lloc per viure si ets de la mena de persona que valora la tranquil·litat i el benestar.

Ruta circular pels voltants d'Alpens de 15 km de distància i 800 metres de desnivell acumulat. Els punts més interessants són: el Puig Cornador (1212 m), l'ermita de Santa Margarida de Vinyoles i Sant Pere de Serrallonga, edifici preromànic del s. IX

Pels camins dels matxos

Hem fet una part d'aquesta marxa de resistència de 62 km que recorda l'antic camí que seguien matxos i  traginers. La coneixem molt bé (és a casa nostra), hi hem vingut qui sap quants cops ... però, malgrat tot, jo no me'n canso: és un dels millors paistages!

Hem fet la primera meitat, partint de Sant Pere de Torelló cap al castell. Santuari de Bellmunt, Tossa de Degotalls, Salt del Molí i Salgueda (en aquest punt hem anat a trobar la variant de tornada, PRC47).

www.centreexcursionistatorello.com