Els Castells del Bisaura i la serra dels Bufadors

Just a la sortida del túnel, entrant ja a la Garrotxa, una cortina d'aigua ens deixa a tots sense paraules. Sembla que no és possible anar cap a Sadernas ... mal temps! Alcem la vista i el cel està molt cobert. Girem cua cap a casa, pensant no poder fer res i, al fons, veiem una clariana on sembla que no hi plou. 

Després de molts mesos, he tornat a caminar al Bisaura. Hem sortit del Castell de Montesquiu cap al de Besora. La idea era seguir cap al Castell de Milany (ruta dels tres castells), però ho hem deixat per un altre dia. Decidim tancar el cercle per la Serra dels Bufadors i hem tornat a endinsar-nos en el paisatge màgic dels bufadors, un lloc preciós i especial com pocs, que mai deixa de sorprendre. 

Salts d'aigua a Vallfogona

Avui he tornat al bosc després de molts mesos. A partir d'ara, de mica en mica, podré anar-hi de tant en tant. En Roc ha disfrutat més que jo i tot: s'ha banyat a l'aigua glaçada i no ha parat de correr davant i darrera del grup. 

Hem fet una petita excursió de tres hores pels salts d'aigua que hi ha a l'entorn de Vallfogona del Ripollès. La zona és coneguda amb el nom del Torrent de la Masica, dins de l'espai d'interès natural Serres de Milany-Santa Magdalena. Els principals punts són els diversos gorgs, la bauma, el forn de calç, el saltant d'aigua de la font de la Tosca i l'antiga teuleria del Pinetar. Hem fet una ruta circular sortint del poble seguint les marques liles a l'anada i les blaves a la tornada. Excursió poc exigent fisicament però d'una gran bellesa paisatgística. 

Sant Miquel de Sorerols

Excursió circular de 10 km pel terme de Tavertet i visita a l'església romànica de Sant Miquel de Sorerols (s. XXI). 

Es deixa el cotxe al km. 4.5 i, ja a peu, anem cap a la casa de Subiranes. 

La tornada permet gaudir de les cingleres, el Sot de Balà i l'espectacular Morro de l'Abella.

La Serra del Verd

Un mirador sobre el Cadí, el Pedraforca, la Serra d'Ensija i el Port del Compte. 

Partim del poble de Gòsol seguint el GR150 en direcció a l'ermita de Santa Margarita i , en forta pujada, fins al coll de Mola, on agafem una pista i ens endinsem pels boscos de pi negre fins a assolir la carena i veure el Pedraforca de fons. Una vegada al Prat d'Aubes, ja estem a l'altipla on hi ha el Cap del Verd, el punt culminant de la Serra del Verd. Retornem pel torrent Fosc i per enmig del bosc fins a trobar la pista i el GR.

Cingles de Bertí pel Sot del Bac

El Figaró, estació de la Renfe. Avui, tres gossos: en Roc, la Golfa i la Murria, uns privilegiats.

Prenem el PRC33 cap al sot del bac. Veiem les formacions rocoses que havien estat vies d'escalada. El camí va pujant fins a La trona, un balcó penjat que fa de mirador, i que aprofitem per esmorzar. Trobem el GR 5, però no en fem cas, i continuem pel sender de petit recorregut. La tornada sí, la fem pel GR5, tot vorejant els cingles. A vegades la boira ens ha privat de les vistes.

Tavertet i el seu entorn

Ruta circular des de Tavertet que passa pels indrets més bonics de la zona. Més de 18 quilòmetres i gairebé mil metres de desnivell positiu.

Sortim en direcció el castell i el Puig de la Força i d'allà descendim fortament fins al pantà de Sau, a tocar de l'àrea de picnic. Remuntem pel Sot de Balà per enmig del bosc. Al fons, veiem el Morro de l'Abella, on hem d'arribar. Un esplèndid mirador. El següent punt que trobem és la roca del barret de Parereda i, ben aprop, la bauma de les Piques, que rep el seu nom de les tres piques que recullen l'aigua de la pluja. Ens queden encara uns quants quilòmetres per arribar a Tavertet. El més destacable que trobarem en aquest últim tram del recurregut són les baumes del Sunyer. Tornem al poble a través el pont vell.

Rasos de Peguera i serra d'Ensija (Berga)

Entrada la tarda. Estem acabant. Aquesta última pujada es fa molt llarga. El vent bufa fort i fa que tot els arbres tremolin. El bosc xiula. La temperatura ha baixat considerablement i la sensació tèrmica és sota zero. Ha arribat l'hivern!

La ruta té 3 pujades fortes, amb les quals s'acumula un desnivell positiu de gairebé 1.900 metres. La primera, és l'ascensió a la Gallina Pelada, punt més alt de la serra d'Ensija. La segona pujada és per remuntar el desnivell que hem perdut descendint fortament per la cara nord des del refugi. Anem amunt, guanyant metres per una canal, sempre seguint el sender de petit recorregut. Quan tornem a ser a la carena, es poden pujar el Puig Voltor i el Puig de la Creu. Si també fem aquest segon, haurem de tornar al coll per agafar el sender (poc freqüentat) que, amb una forta baixada, ens porta a Vallcebre. Fem uns metres per la carretera i de seguida trobem la pista. Són uns 5 km fins als peus de la tercera i última pujada, que ens enfila a l'alçada de Rasos de Peguera. Dia complert.

enllaç al wikiloc

Els Empedrats: de Bagà al refugi Sant Jordi

Excursió familiar. Ideal per fer a l'estiu, amb aigua i ombres. Itinerari circular de 10,5 km i 900 metres de desnivell, marcat en la seva totalitat (PRC125). Avui som 3 adults, un nen i dos gossos.

La  ruta s’inicia al veïnat de l’Hostalet (910) i segueix el curs del riu Bastareny, que anem travessant en diverses ocasions. Aquests dies, degut a la falta de pluja, el Bullidor de la Llet (un brollador d’aigua en unes fissures a la roca calcària) està completament sec. Enfilem pel congost dels Empedrats i ens anem mullant els peus més d'una vegada. Després d'anar pujant pel frondós bosc, arribem al refugi Sant Jordi i trobem l’enllaç amb el GR107 (Camí dels Bons Homes). Fem una parada, perquè el camí encara continuarà pujant, per creuar la cinglera (arran de cingle) pel pas de la Boixassa i fins a la collada de la Pelosa, el punt més alt (1780). A partir d'aquí, la baixada és ràpida fins al punt d'inici amb unes bones vistes sobre el massís del Pedraforca.

Descripció detallada i mapa a: www.altbergueda.com

Volta al Turó de l'Home i les Agudes

El Turó de l'Home i les Agudes són els cims més alts del Montseny amb 1.706 metres d'alçada. He conegut el vessant sud d'aquest massís, el més allunyat de casa, partint del poble del Montseny. I, ho he fet en companyia de C. i la família Pastor, que han vingut de visita aquest cap de setmana.

Prenem la cruïlla de Fontmartina i la Costa del Montseny i deixem el cotxe a l'aparcament de la Plana del Coll (936m). Caminem per la carretera fins a trobar un revolt tancat on agafem el GR5.2 que ens portarà als dos cims, enllaçats per un bonic camí carener. Baixem de les Agudes en direcció al coll i recuperem el GR5.2 direcció a Sant Marçal per enmig de grans fagedes. Des d'allà seguim una pista fins a la Fabriqueta d'en Tolin. A partir d'aquest punt, hem anat encadenant pistes i corriols (en el seu últim tram poc nets) fins a sortir una mica més amunt del GR5.2 on hem començat al matí.

Una bonica excursió que passa per llocs poc concorreguts d'aquest conegudíssim massís.

Travessa Vallter - Núria

Clàssica travessa d'alta muntanya que passa per les valls d'Ulldeter, Freser, Coma de Vaca i Núria. Són gairabé 30 km de recurregut i 1900 metres de desnivell positiu. El punt de partida és el refugi d'Ulldeter. El temps està inestable i decidim no baixar a Núria i, per tant, fem més curta, però no menys bonica, aquesta travessa. Grans nubolades i vent a la carena. Un intent de ruixat baixant del Torreneules. I, quan hem posat els peus a les pistes d'esquí, ens ha caigut la tempesta. Una bona pedregada! El cel ja s'ha tapat per la resta del dia.

ROC al Nou Creus

Descripció de la ruta: GR11 fins al coll de la Marrana, a 2500 m, i descendim cap a la fondalada del Freser. Deixem a mà esquerra la Vall de Coma de Vaca que utilitzarem per tornar. Una vegada assolit el coll de Tirapits, molt a prop de la base del pic de l'Infern, el camí ens porta fins a sota el pic de la Vaca i el coll de Carançà. Assolim el pic de Nou Creus i caranegem fins al Torreneules. Baixem pel coll i la bonica vall fins al Refugi de Coma de Vaca, on agafem el GR per tancar el cercle i pujar al Coll de la  Marrana, amb vistes ja sobre Vallter.

Si es disposa de més temps es pot incrementar la duresa de la travessa pujant a tots els cims que anem trobant.

Ruta de muntanya per Carançà i Núria.

Hem passat el Sant Joan en un petit refugi lliure a l'inici de la Vall de la Coma de Bacivers. Hem habitat una cabana de fusta, enmig del bosc, al costat de l'aigua. Els gossos, lliures i nosaltres, també. Hem apagat els telèfons. Hem menjat tot allò que a casa no podem, hem cuinat a les brases i ens hem banyat al riu. En un lloc així, d'aquesta manera, és possible oblidar-se de tot. Un parell de contratemps d'última hora, ens han fet renunciar al bany calent a les termes del poble. Una bona excusa per repetir en una altra ocasió. Una revetlla diferent, però,això sí, amb coca i cava. Com ha de ser!

Descripció de les etapes de la travessa:

• 1r dia: Tues – Gorgues de Carançà (passarel.les) – refugi Ras de Carança – caseta de xocolata (nit)







• 2n dia: Coma de Basivers – coll de la Geganta - Pic de Bastiments – Pic del Freser – Pic de l'Infern – coll de Carançà – estanys blau – estany negre – estany de Carançà – riu de Carançà - refugi Ras de Carançà – caseta de xocolata (nit).

• 3r dia: caseta de xocolata – Ras de Carançà – coll mitjà – Prats de Balaguer. (final)
  

Travessa del Cadí

Sortim del poble de Josa en direcció a l'ermita. De seguida agafem el GR 150, que fa una volta circular al Parc Natural del Cadí Moixeró. Prenem la variant 1 que segueix la carena.

L'itinerari és el següent: Josa de Cadí - coll de Jovell - canal Baridana - Pic del Vulturó (2.648) - canal de l'Ordiguer - canal del Cristall - Pic de Costa Cabirolera (2.604) - Josa de Cadí.

Decidim iniciar el retorn als peus del Costa Cabirolera. Renunciem al cim del Comabona (2.547), que deixem per una altra ocasió. Estem cansats, és llarg, fa calor, els genolls fallen ... Entre tots, optem per baixar directament i anar a trobar el PR que ens ha de portar al revolt de la carretera on tenim el cotxe, abans del poble de  Josa.

El descens, per sort, ha resultat ser tota una aventura; primerament, hem baixat per prats herbats amb fort pendent i terreny rocós, sense camí; i, llavors, ens hem ficat en un barranc sense aigua, que hem pogut resseguir sense perill, sortejant pels laterals els passos més drets i esmolats per l'aigua.

El ROC ha passat set, com tots nosaltres. Hem fet curt d'aigua. La calor encara es fa notar. I el Cadí és ben pelat i està completament exposat al sol.

En total han estat uns 20 km llargs, que al final, han resultat divertits i entretinguts pel fet de baixar pel barranc sec. Aquest cop, ens ha sortit bé, però també ens podíem haver ficat en un bon problema, ja que ningú coneixia per on estàvem descendint. Atrevits? Potser sí. Imprudents? Crec que no. En tot moment podíem pujar per on estàvem descendint. Això sí, amb sort, hauríem arribat de nit.

Parc Natural del Cadí Moixeró

Circ de Colomers - Vall d'Aran

Aquest cap de setmana ens el devíem, A i jo. Marxem, finalment, després d'anys de dir-ho, a passar uns dies en un refugi, només nosaltres dues. Dormim a Salardú, en un espai al costat del riu apte per a caravanes. Comecem a Banys de Tredos.
Hem escollit el refugi de Colomers, que forma part del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Volem conèixer el circ de Colomers, una de les zones més solitàries del Parc i, l'objectiu, és pujar el Gran Tuc de Colomers (2.933), per la seva cara nord, també poc freqüentada. El circ de Colomers es va originar durant la última glaciació. Un paisatge típic dels circs glacials amb altes parets i molts llacs (un total de 38), produïts per l'erosió del gel.

L'itinerari segueix primerament el circuit llarg dels llacs de Colomers, d'uns 8 km. És una ruta circular amb origen i final en el mateix refugi de Colomers: llac Major, estanys Mòrt i Garguiilhs de Sus, estanyets deth Pòrt, llac del port de Colomèrs, Còth de Pòdo, llac de Pòdo, estany Solet, llacs Obago, Redon i Long, Coret deth Clòto, refugi de Colomèrs.

Per fer l'ascensió al Gran Tuc de Colomers, per la seva cara nord, cal abandonar el circuit anterior en el Coll i llac de Podo. Cal prestar molta atenció en les fites per anar trobant per on cal progressar. Les fites són escasses, tenen poca continuïtat i es confonen amb les pedres i blocs de granit del terreny. En aquest punt, és difícil continuar si no es disposa de mapa o no es coneix la ruta. La progressió no és evident i els senyals són pocs. Interpretem el mapa i ens guiem més o menys en la direcció correcta. Progressem lentament, però segures. Molt de tant en tant, alguna fita ens confirma que anem bé. Estem just a sota l'Agulla de Colomers. Un error de lectura fa que intentem donar-li la volta abans d'hora, quan el correcte hagués estat agafar més profunditat, gairebé a peu de muralla. Pugem per una canal descomposta, però segura, que no ens porta enlloc. Estem enmig de parets verticals i no veiem la sortida. Silenci i soledat. Alcem la vista i calculem que és arriscat pujar. Deduïm que no estem en el pas adequat, i, per això, ambdues sabem que el més prudent és girar cua. Tornem a estar situades en el mar de blocs, a l'última fita de referència. Hem estat hores en aquest lloc. Tenim el sopar a les 7 i ens queda camí per fer. Ho tenim tant a prop! El desnivell superat, el cim a tocar ... però desconeixem l'accés a la cresta. Hem de deixar-ho! A mi em sap més greu que a ella. Per a mi, sí, fer cim és clau. Però aquesta sortida té un altre component, que, possiblement, és molt més important: compartir uns dies fora de la nostra quotidianitat.

Enllaços relacionats

Ressenya del circuit dels Llacs de Colomers

Mapa Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici

Activitats de natura per terres valencianes

- Dissabte. Barranc de Las Palomarejas. Terme municipal de Benagéber, Sinarcas.

Les aigües salvatges ens impedeixen el descens complet del barranc. Les últimes pluges han portat molta aigua al riu. El que havia de ser un barranc d'iniciació, aquàtic ... s'estava convertint en un barranc exigent i tècnic. La força de l'aigua es multiplicava a mesura que avançavem metres riu avall. Abans d'arribar a l'estret congost (la part més espectacular) el soroll ja feia basarda. El perill era gran per a un grup tant nombrós i sense material. El més prudent era girar cua.

- Diumenge. Senderisme - ascensió al Pic d'Espadà (1.106 m). 

Província de Castelló. Parc Natural de la Serra d'Espadà. Sender PRV - 63.
Inici: Ain.
Final: Alcudia de Veo.

Els dos punts interessants del recorregut són un antic molí restaurat i una nevera de pedra que s'utilitzava per emmagatzemar neu durant tot l'any. En el descens cap al poble d'Alcudia de Veo es passa per enmig  de bonics boscos d'alzina surera.

Aquestes sortides m'estan descobrint el vessant natural de la comunitat valenciana, massa sovint associada només al sol i platja.

Olla de Núria: del Puigmal al Torreneueles.

Aquests dies, M i jo estem entrenant per aconseguir una forma física adequada que ens permeti intentar amb certes garanties d'èxit diversos cims als Andes Bolivians, Cordillera Real, el juliol vinent.

El ROC disfruta molt, perquè estic sortint a córrer més del normal.

És un gos de muntanya.

L'Olla de Núria és un gran clàssic. Permet fer el recorregur circular a una altura mitjana de més de dos mil metres. ës un recorregut bonic, d'alta muntanay i exigent.

Volta a Vallter. Circ de Bacivers - Bastiments.

Pic de la Dona (2.701), Bacivers (2.609) i Bastiments (2.879).   

És una ruta menys transitada per pujar al Bastiments per la seva vessant nord. Sortim de Vallter en direcció a la Portella de Mentet i en gir a l'esquerra anem cap al primer cim, el Pic de la Dona. Més endavant, es fa visible el llac de Bacivers i ens hi dirigim. El ROC s'ha estat banyant durant 1/4 d'hora en aquella aigua tant freda! Tornem a ascendir, per assolir el cim del Bacivers i des d'allà caminem per la carena que l'uneix amb el Bastiments. Fem el descens per la ruta normal de pujada al Bastiments, el Coll de la Marrana i arribem a la part alta de les pistes d'esquí. Continuo entrenant i m'ho passo bé. El repte és aprop.

Bassegoda (1.374) pel vessant nord

Volta i pujada al Bassegoda - Alta Garrotxa, pel vessant nord.

 

Anem fins a Sadernes i aparquem el cotxe a l'última zona permesa, sempre que entrem abans de les 8 del matí, ja que sinó haurem de caminar uns 2 km de més.

L'ascensió al Bassegoda pel vessant nord és molt bonica perquè va seguint el curs de la riera de Sant Aniol i llavors agafa una part del GR11. És una ascensió fresca i humida. A vegades, potser massa i tot! Cada vegada que hem trobat aigua ens hem hagut de descalçar. El sender va pel mig del bosc gairebé tota l'estona fins que ens situem a la base de la muntanya. Per arribar al cim, s'ha equipat un tram de cadenes. El ROC no hi pot pujar. Li fa por. Encara no hi està acostumat. Més endavant, segurament ho farà sense pensar-s'ho. La baixada la fem per la tartera del vessant sud, així podem tancar el recorregut amb una volta circular fins a l'aparcament. Una jornada d'entrenament ben feta de cara al repte que tinc a l'estiu. 

ROC a la Gallina Pelada (2.320)

La ruta d'ascensió a la Gallina Pelada o Cap Llitzet clicant en aquesta fitxa de la revista Vèrtex.

Cap de la Gallina Pelada - Serra d'Ensija (Berguedà).

Osor - Sant Miquel de les Formigues (1.200)

Osor, les Guilleries. Sortida d'entrenament. Matí de dissbate.

- Distància: 16,60 km.

- Desnivell de pujada: 900 m.

Itinerari circular amb sortida i arribada al poble d'Osor. Acumula el desnivell de pujada d'un sol cop, de manera sostinguda, per corriols, fins al petit cim de Sant Miquel de les Formigues. La tornada és tota per pista forestal i és molt adequada per fer-la corrent.

L'ultim cim dels Pirineus, el Puig Neulós

Puig Neulos (1.258). Zona de l'Albera - Cap de Creus.

L'ascensió al Puig Neulós comença al Castell de Requesens. Per arribar-hi, cal anar fins a La Junquera i llavors a Cantallops.

El Puig Neulós és un mirador sobre l'Empordà i el Rosselló. Permet veure el Canigó al fons. És un cim de poca alçada, però el desnivell que cal superar per accedir-hi és de gairebé mil metres. És l'últim cim dels Pirineus, abans que aquests es fonguin amb el mar.