42 km homologats, més de 1.600 metres de desnivell positiu, 25 graus de temperatura, 800 corredors i el Parc Natural de la Serra d'Espadà, entre Castelló i València. La meva primera marató de muntanya.
Molt satisfeta, per 3 motius: he aconseguit acabar la prova, fer-ho en bones condicions i en un temps més que correcte per a mi. Hem corregut per tot tipus de terrenys: pistes, corriols, barrancs, canyissars ... sempre per un relleu abrupte, típic de la Serra de l'Espadà, en la part més alta de la cursa. El Pic d'Espadà és un mirador sobre la plana de Castellò. Els boscos de sureres li donen un aire màgic al recurregut. Ara, també, entenc perquè hem de comprar vi amb tap de suro i no sintètic. Fem aquest esforç. Siguem sensibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada