Pic Campbiel (3.173 m) i Pic Lentilla (3.157 m)

Saint Lary. França. 

Reserva natural de Neouvielle. Vall d'Aure. Sortida des de la presa de Cap de Long. 

• 16 km de distància i 1300 metres de desnivell positiu. 
• Ruta fàcil d'alta muntanya. 

Anem vorejant el llac, sempre sota la mirada de l'imponent i proper Pic Long. Des del coll que ens donarà accés al pic Lentilla, davant nostre, es mostren esplendids els massissos del Mont Perdut, la Múnia i el Vignemale, també, enrere, el Midi de Bigorre. Un balcó que deixa veure 360º de grans muntanyes i que val la penade fer una parada per admirar tanta bellesa i silenci. 

Agrair, la companyia de la colla del dissabte, i que M. (ara ja té set anys) i jo fem un nou tres mil junts. 

Garmo Negro (3.051 m) - Algas Norte (3.032 m) - Pico de Algas (3.3036 m) - Pico de las Argualas (3.046 m)

 Baños de Panticosa - refugio Casa de Piedra

Ascensió al Garmo Negro i progressió per cresta enllaçant 3 cims de tres mil metres. 

Picos de los Infiernos, de teló de fons.

• Desnivell positiu de 1.600 metres i 12 km de recorregut. 
• Cresta aeria, amb roca descomposta i algun pas de II+. 
• Superar la cresta ens ha costat 2 hores. 
• La part més difícil es troba a l'ascensió del pic Argualas (PD). 

Un altra gran experiència de muntanya en companyia del meu amic JM. 

Canal dels Ganxos. Joanetes. La Garrotxa

Fem una matinal d'hivern per portar a M. a les canals dels ganxos, camins equipats amb escales, cadenes i ganxos, que per a ell, són una gran aventura!

Pujem a Santa Magdalena per la canal fosca i els ganxos nous, i fem la tornada pels ganxos vells. 

Montardo (2.833 m) des del refugi de la Restanca. Vall d'Aran

Estem de vacances a Salardú durant una setmana. Em fa molt feliç, tornar a aquestes muntanyes amigues i sobretot mostrar-les al M. Ahir vam seguir la ruta dels llacs del Circ de Colomers i avui toca pujar al Montardo, una de les muntanyes més conegudes de la Vall d'Aran. Des del poble d'Arties, com que som a l'estiu, agafem un vehicle compartit, ja que està prohibida la circul.lació per la pista. 

Torna a ser un dia molt especial, ja que fem aquesta ascensió M. (té només sis anys) i jo, tots dos sols. Quina sort poder compartir amb ell la passió que sento per la muntanya i els valors que he anat aprenent d'aquesta. 

Aquesta és la ruta fins al cim.   

Pics de Ballibierna (3.67 m) i Culebras (3062 m), mirador a l'Aneto

Embassament de Llauset. 

En primer lloc, hem pujart el Ballibierna i, un cop superat el Pas del Cavall, hem assolit la Tuca de Culebras. 

El protagonista ha estat M. (de només sis anys) que s'ha estrenat en els tres mils amb aquesta ascensió. Gràcies als companys per l'aventura i al grup de muntanyencs bascos que han instal.lat el passamà al pas del cavall. Aplaudiments de tots els que estavem allà dalt per la il.lusió i seguretat de M, que ha gaudit  l'aresta afrontant el Pas del Cavall. 

Gran Pico de Eriste (3.053 m)

Ascensió al Gran Pico de Eriste des del Port de Sahún. Són 1330 metres de desnivell positiu. 

Estem allotjats al poble de San Juan de Plan. Hi havia d'anar l'any passat, però no va poder ser. Aquesta vegada, sí! Tinc la oportunitat i estic agraïda i emocionada. 

Agafem la pista que en 13 km ens porta al port i ens situa a 2000 metres. És dimecres i estem sols. Això fa que, a mesura que anem pujant, el paisatge sigui més feréstec, Remuntem el barranc de Barbarisa i en 330 metres assolim l'estany de Barbarisa. A partir d'aquí, la ruta abandona el sender i entra en terreny de blocs. Cal estar atents. Estany Gelat. Un lloc preciós, sota la muralla de roca dels grans cims. Prenem un té, encara calent i observem la ruta, poc definida. El camí s'intueix, però no està clar. Al final, ens decidim a entrar i seguir unes fites que , posades de tant en tant, ens condueixen al corredor final i al cim. 

Ruta compartida amb l'amic JM. 

Pic Robiñera (3003 m ) per la Vall de Pineta

Ruta circular per coronar el pic Robiñera, partint de l'aparcament de Pineta, passant pels plans de la Larri i els llacs de la Munia. La tornada la fem descendint en direcció al barranc de Piedramula, cap al refugi de la Estiva i enllaçar altra vegada pels plans de la Larri fins arribar a l'àrea de Pineta.

Una sortida exigent, amb 21 km de distància i més de 2.000 metres de desnivell positiu. 

Un bon mirador sobre el Mont Perdut i Las Munia. 

Pic de Clarabide

Refugi d'Estós. Ascensió pel barranc de Gias, ibons de Gias i el port de Gias.
Pic de Clarabide Oriental (3012), Pic de Clarabide- Pouchergues (3020) i Pic de Clarabide Occidental (3008).
Una ascensió en companyia de M. Nosaltres i la muntanya, la muntanya i nosaltres. Ningú més en cap moment del dia. Neu continuada ja des del primer llac i fins al cim del primer Clarabide. Sort que ens hem pogut calçar un grampó cadascú. A falta d'aquells, potser hauriem hagut de recular. Al cims, bufava fort vent. Una ascensió semi hivernal que ens ha exigit una mica més del què ens pensavem.

La Punta Alta per Comalesbienes

Ascensió a la Punta Alta pel barranc i estanys de Comalesbienes. Han estat 1.400 metres de desnivell positiu durant els quals hem trobat de tot. La progessió pel barranc, amb grans blocs de granit, la cresta entre el Pic de Comalesbienes (2.993 m) i la Punta Alta (3.014) i la neu que ha aparegut en el descens cap al refugi Ventosa. La boira a la part alta no ens ha deixat gaudir de l'entorn, però li ha acabat de donar l'ambient de veritable alta muntanya. No hem trobat ningú en la part alta d'aquesta ruta circular. Les persones han aparegut a prop del refugi; per tant, hem tingut el silenci envoltant-nos en tot moment juntament amb el fred i la boira.

El Tallon desde San Nicolas de Bujaruelo

Ruta clàssica d'ascensió al Tallon amb sortida des de Bujaruelo. Més de 1.800 metres de desnivell positiu passant pel coll de Bujaruelo, el refugi de Serradets, la Bretxa de Roland, el Dedo i el cim del Tallon (3.144 m). Una bellesa de paisatge amb el Circ de Gavernie de teló de fons.

Pic de Neouvielle

Aquest pic de 3091 metres és el més visitat del sector. El seu nom significa neu vella.
Des de Fabian (França) entrem a la reserva natural de Neouvielle, un espai d'alta muntanya amb uns 700 llacs i estanys, fins al llac d'Aubert a una alçada de 2.150 metres. 

L'ascensió comença just després del mur de contenció del llac i ja no deixa de pujar en cap moment. Cal anar seguint bé les fites en direcció (sempre ascendent) cap a la dreta fins a trobar la Breque de Barris. Un gran mar de blocs de granit apareix davant nostre i ja no ens deixarà més. En arribar al peu de la bretxa de Chausenque, cal girar a l'esquerra sempre per terreny de grans blocs fins a la xemeneia d'accés al cim. El descens el fem situats més propers a la torre del Ramougn. 

Un 3000 de dificultat fàcil, amb 980 metres de desnivell positiu però en un gran ambient d'alta muntanya. 

Pic de Neouvielle (3091 m)

Reserva natural Pic Long - Neouvielle, Vall d'Aure,  Pirineu francès. 

Significa neu vella en referència a la seva petita glacera. 

Punt de partida LLac D'Aubert (2150 m ). L'ascensió al cim més conegut de la zona, però no pas el més difícil. Un desnivell de poc menys de mil metres i unes tres hores d'ascensió. Una ruta entretinguda i sense dificultat que requereix d'una petita trepada final per accedir al cim a través de la xemeneia  i la cornisa. 

El Taga des de la colònia Molinou

Avui hem suat de valent! Hem pujat al Taga sortint des de la carretera, al final del poble de Campdevanol. La ruta passa per Saltor i assolim en primer lloc el cim del Sant Amand, des d'on hi ha una vista preciosa del Ripollès i també del Pedraforca i la Serra del Cadí.  Fins aquí, la pujada no dóna descans. Llavors, cal baixar a Coll de Jou per afrontar la pujada final al cim del Taga. Per tornar hem desfet el camí, però sense tornar a pujar al Sant Amand. Per evitar aquesta pujada, una vegada som al pla de la Pera surt un cami (marca vermella) que baixa directament i enllaça amb el camí per on hem pujat.

Els Castells del Bisaura i la serra dels Bufadors

Just a la sortida del túnel, entrant ja a la Garrotxa, una cortina d'aigua ens deixa a tots sense paraules. Sembla que no és possible anar cap a Sadernas ... mal temps! Alcem la vista i el cel està molt cobert. Girem cua cap a casa, pensant no poder fer res i, al fons, veiem una clariana on sembla que no hi plou. 

Després de molts mesos, he tornat a caminar al Bisaura. Hem sortit del Castell de Montesquiu cap al de Besora. La idea era seguir cap al Castell de Milany (ruta dels tres castells), però ho hem deixat per un altre dia. Decidim tancar el cercle per la Serra dels Bufadors i hem tornat a endinsar-nos en el paisatge màgic dels bufadors, un lloc preciós i especial com pocs, que mai deixa de sorprendre. 

Salts d'aigua a Vallfogona

Avui he tornat al bosc després de molts mesos. A partir d'ara, de mica en mica, podré anar-hi de tant en tant. En Roc ha disfrutat més que jo i tot: s'ha banyat a l'aigua glaçada i no ha parat de correr davant i darrera del grup. 

Hem fet una petita excursió de tres hores pels salts d'aigua que hi ha a l'entorn de Vallfogona del Ripollès. La zona és coneguda amb el nom del Torrent de la Masica, dins de l'espai d'interès natural Serres de Milany-Santa Magdalena. Els principals punts són els diversos gorgs, la bauma, el forn de calç, el saltant d'aigua de la font de la Tosca i l'antiga teuleria del Pinetar. Hem fet una ruta circular sortint del poble seguint les marques liles a l'anada i les blaves a la tornada. Excursió poc exigent fisicament però d'una gran bellesa paisatgística. 

La presó de Busa

El Capolatell va servir de presó natural durant la guerra del francès. 

El punt d'inici és a la carretera de Solsona a Berga. Una pista s'enfila fins a la masia i a partir d'aquest punt el corriol es fica enmig del bosc fins al mirador del Capolat (1355 m), on val la pena aturar-se i gaudir de les vistes. Continuem caminant uns vint minuts i arribem a la palanca de ferro que condueix a la presó de Busa, caracteritzada per estar envoltada de cingles dels quals era impossible escapar. 

Descripció de la ruta a Descobrir

Sant Miquel de Sorerols

Excursió circular de 10 km pel terme de Tavertet i visita a l'església romànica de Sant Miquel de Sorerols (s. XXI). 

Es deixa el cotxe al km. 4.5 i, ja a peu, anem cap a la casa de Subiranes. 

La tornada permet gaudir de les cingleres, el Sot de Balà i l'espectacular Morro de l'Abella.

Tossal de les Viudes pel Grauet de Valielles

El que fa atractiva aquesta ascensió és el paisatge de la Serra dels Bastets amb les seves agulles i crestes de conglomerat. Així com també, les vistes que hi ha des del cim: la Serra de Busa, el pantà de la Llosa del Cavall, el Port del Comte, la Vall del Lord i el Pedraforca. 

Hem fet un recurregut circular de gairebé 11km i mil metres de desnivell positiu, bona part dels quals es fan en la primera pujada des d'Aiguaviva fins al Tossal. Llavors, cal descendir pel vessant sud i anar a trobar el camí  de Valielles a Busa que ens portarà al Coll de la Vera i d'aquí cap al Coll de Maçana. És impprtant guardar forces pel Grauet dels Llengots, la última pujada forta del dia. En general, hi ha poca senyalització (només alguna fita de tant en tant), tot i que en el tram final apareixen marques de pintura groga i vermella. Ideal per gaudir del paisatge i estar tranquil.

El Morro de l'Abella: cinglera i coves

Està fent uns dies molt freds. L'hivern ha vingut de cop. Ahir S em va demanar si el volia acompanyar a veure la cova en la que anys enrere havia excavat. Som a la punta del Morro de l'Abella. Veiem el pantà de Sau al fons i estem envoltats per la roca vermella de Tavertet. Fem una passejada per sota la cinglera. Ens entretenim en les baumes i les coves que hi ha. Curiosament, avui no hem trobat ningú. I, això sembla impossible en un indret tant pintoresc com aquest.

Estels del sud

Una escapada abans del fred. La travessa del Massís dels Ports amb tot el necessari per fer-la a sobre. Calor, molt vent i fins i tot un dia de forta pluja. Tenia ganes d'entrar a la natura i d'allunyar-me de la vida normal durant quatre dies. Hem dormit al mig del bosc i he tornat a sentir que tenim vida. 

www.estelsdelsud.com