Aquesta via ferrada es troba a la cara sud de la muntanya de Montserrat (Bruc Residencial, Vinya Nova). Té una dificultat moderada i és més curta que La Teresina, a la cara nord, a la zona de Santa Cecília. Són uns 250 metres ascendint pel curs d'una torrentera amb l'ajuda de graons, cordes i cadenes. Abans dels últims metres, hi ha un bidó amb una llibreta per a qui vulgui deixar-hi la seva empremta.
26/6/06
Les Dames - Via ferrada
Aquesta via ferrada es troba a la cara sud de la muntanya de Montserrat (Bruc Residencial, Vinya Nova). Té una dificultat moderada i és més curta que La Teresina, a la cara nord, a la zona de Santa Cecília. Són uns 250 metres ascendint pel curs d'una torrentera amb l'ajuda de graons, cordes i cadenes. Abans dels últims metres, hi ha un bidó amb una llibreta per a qui vulgui deixar-hi la seva empremta.
10/11/05
Via ferrada "Els Cortals" - Encamp / Andorra
És coneguda com a via ferrada dels Clots de l'Aspra. Està considerada com a via fàcil. Per arribar-hi, hem de prendre la carretera que puja a els Cortals a la rotonda del Funicamp.
Hi ha molta neu i ens enfonsem fins al genoll. Ens costa d'arribar a peu de via. Hi ha algun tram més vertical, però sense cap tipus de dificultat. La neu ajuda a crear un ambient de més aventura.
18/9/05
Viatge al centre de la terra, cova de l'Alba
Cova d'Alba - Benasque
La cova d'Alba pertany al massís de la Maladeta. L'accés es fa des del balneari Baños de Benasque, des d'on surt un sender en direcció nord que condueix a la boca de la cova, uns 300 metres més amunt. És una gran cavitat per a una persona que no ha estat mai a l'interior d'una cova com jo. És exigent físicament. Cal trepar, destrepar i rapelar. Grans blocs, rius subterranis, passos estrets, parets verticals que rellisquen, aigua i fang. És una cova freda i molt humida. No hem pogut completar el recorregut. Els experts decideixen tornar enrere perquè no ens hem equipat suficientment i estem pelats de fred tots plegats. Hem estat 6 hores ficats a dintre la cova.
4/9/05
Via ferrada "Roc del Quer" - Canillo - Andorra
Ascendim la via ferrada Roc del Quer i descendim per la Canal de la Mora (PD), situada a la seva dreta, paral·lela al corriol de baixada a Canillo. La via ferrada segueix la línia vertical de la gran paret que hi ha davant de Canillo i puja al Coll de Montaup.
- Accés: carretera de Canillo a Ordino; es pot deixar el cotxe a peu de la via.
- Desnivell: 350 m.
- Dificultat: D - D+
1/8/05
Mont Blanc. El gegant no es deixa
Mont Blanc (4.808 m). Via normal al Mont Blanc per Gouter.
Fem nit a Saint Gervais i al matí agafem el tren fins a Nid d'Aigle (2.372 m), on comencem a caminar. Passem la barraca forestal Des Rognes (2.768 m). Es posa a nevar amb força i amb poc temps el terra queda cobert. A Tete Rouse (3.167 m) contemplem els colors de la tarda sobre Bionnassay i una magnífica posta de sol. I nosaltres sobre el mar de núvols.
L'ascensió a Gouter és tota amb neu, la qual cosa dificulta la progressió pels cables. Tot i el mal temps, decidim fer l'intent de cim.
Les dues cordades avancen pel gel al compàs d'un fort vent que xiula i gela les mans. Ningú diu res. Tothom desitja que arribi l'escalfor del dia. Els companys prenen un pas massa ràpid. i em costa seguir-los. Potser no he aconseguit una bona aclimatació i no estic en condicions de continuar. Entro a l'abric Vallot (4.362 m) tremolant de fred i sota capes de mantes aconsegueixo recuperar-me lentament. A fora ja llueix el sol. Però la possibilitat d'anar endavant ni tant sols passa pel meu cap. M'acompanya en tot moment M i tampoc es planteja de seguir amunt. Queda un llarg camí de descens i el meu cos està desgastat. El més assenyat és girar cua, com també ha fet l'altre company J. La muntanya ens ha imposat unes condicions adverses que han fet que poca gent hagi pogut fer cim aquests dies. No hi ha hagut sort! El gegant no es deixa.
L'ascensió a Gouter és tota amb neu, la qual cosa dificulta la progressió pels cables. Tot i el mal temps, decidim fer l'intent de cim.
Les dues cordades avancen pel gel al compàs d'un fort vent que xiula i gela les mans. Ningú diu res. Tothom desitja que arribi l'escalfor del dia. Els companys prenen un pas massa ràpid. i em costa seguir-los. Potser no he aconseguit una bona aclimatació i no estic en condicions de continuar. Entro a l'abric Vallot (4.362 m) tremolant de fred i sota capes de mantes aconsegueixo recuperar-me lentament. A fora ja llueix el sol. Però la possibilitat d'anar endavant ni tant sols passa pel meu cap. M'acompanya en tot moment M i tampoc es planteja de seguir amunt. Queda un llarg camí de descens i el meu cos està desgastat. El més assenyat és girar cua, com també ha fet l'altre company J. La muntanya ens ha imposat unes condicions adverses que han fet que poca gent hagi pogut fer cim aquests dies. No hi ha hagut sort! El gegant no es deixa.
3/7/05
La bellesa d'un paisatge, les 3 Maries, enllaçant 3 tres mils
Punta de las Olas - Pico de Añisclo - Picos Baudrimont
Durant l'estiu l'entrada de vehicles privats està prohibida a la Vall d'Ordesa. El primer servei d'autobús que parteix del poble de Fanlo és a les 7 del matí (12 euros).
L'excursió enllaça tres ascensions de cims de més de tres metres molt propers entre ells: Punta de las Olas (3.002), Pico de Añisclo o Soum de Ramomd (3.254) i Pico Baudrimont (3.045).
És una jornada llarga, però de gran bellesa. A sota queda la ruta més utilitzada per pujar al refugi de Góriz per la vall d'Ordesa i el circ de Soaso, amb la singular cascada Cola de Caballo.
Ha estat una excursió de sol a sol, potser més lenta per ser un grup bastant nombrós. És massa llarga per fer-la en un diumenge si l'endemà s'ha de treballar. A més, no hem arribat a temps per agafar l'últim autobús (18 h) i hem baixat caminant els 12 km que té la pista. En total, han estat 12 llargues hores de caminada, però l'esforç ha valgut ben bé la pena.
1/7/05
Pic de Ballibierna (3.067) - Tuc de Culebras (3.062)
Des de l'embassament de Llauset (2.200) es pren el GR11, que s'abandona per recórrer la Vall de Llauset. El camí puja en diagonal fins al Coll de Llauset (2.865). En direcció nord i cap a la dreta, es troba la cresta que enllaça amb la Collada de las Culebras (3.010). Trepant una mica se surt al Tuc de Culebras (F+), havent superat el "pas del cavall" (II). Són uns 20 metres de roca compacta que es poden assegurar, si cal. Una trepada porta directament al Pic de Ballibierna (F+). Una ascensió fàcil i divertida, un mirador sobre l'Aneto.
1/6/05
Cova La Fou de Bor - Cerdanya
Bellver - Bor.
La cova de Bor és la més important de la Cerdanya. És una autèntica xarxa subterrània de galeries que cal gatejar. És un recorregut laberíntic d'uns 3 km per sales, amb formacions curioses, i zones d'aigua. Hem sortit molls i bruts de fang. Ens ho hem passat molt i molt bé.
25/5/05
Cap de setmana a Puigcerdà - La Cerdanya
Som al càmping de Puigcerdà, tota la colla. Hi ha gent que camina i d'altre que no camina tant. Fem dues excursions senzilles aptes per a tothom i gaudim del paisatge i la muntanya de La Cerdanya.
- Pic de Puigpedrós (2.914). Meranges - refugi de Malniu. Es pot deixar el cotxe al refugi però s'ha de pagar. Excursió molt fàcil.
- Pic de Comabona (2.547). Montellà - refugi Prat d'Aguiló - pas dels Gasolans - Comabona. Per arribar al refugi hi ha 13 km de pista apte amb vehicle tot terreny. Excursió des de la cara nord de la Serra del Cadí. Permet fer una ruta circular molt bonica i gens perdedora. Una vegada al cim, es baixa pel cantó contrari i es van a buscar unes fites que porten en descens a sota del mur del Cadí. En tot moment, el refugi de Prat d'Aguiló és visible.
13/3/05
Andorra - Pic de la Coma de Varilles (2.760)
Soldeu. Vall de Ransol.
Itinerari d'esquí de muntanya fàcil amb ascensió al pic de la Coma de Varilles, no tant conegut com el seu veï, el Pic d'Andorat. Es puja pel bosc, per la Coma de Ransol (a la dreta, queden el Pic de l'Estanyó i el Pic de la Cabaneta). Fora dels arbres, cal girar completament a l'esquerra per anar-se apropant al pic i ens situem just a sota, des d'on afrontem l'ascensió final.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




