30/9/07

Roc Blanc (2.542) - L'Arieja

La sorpresa d'aquesta sortida ha estat la neu. Cap de nosaltres es pensava trepitjar-ne tanta i durant tanta estona. Des del Coll de Laurentis hi ha una imatge impressionant de la cara sud de la Dent d'Orlú, la més bonica, una paret de gairebé mil metres amb vies llargues per escalar.



Centre Excursionista de Sant Quirze.








15/9/07

Travessa Matagalls - Montserrat


Mítica caminada de resistència que enllaça el Matagalls (amb sortida a Coll Formic) amb al Monestir de Montserrat. Està organitzada pel Centre Excursionista de Gràcia.

- Distància: 83,267 Km. / Desnivell acumulat: 5.980 m. / Temps màxim: 24 hores.

Sempre havia pensat que aquesta travessa jo l'havia de fer un dia o altre. I ara, a setembre de 2007, ha arribat el moment. La marxa la fem la J i jo. I D ens assisteix amb la furgoneta tota la nit.
Em pensava que la part més pesada seria caminar a les fosques, però, per sorpresa, he aguantat el ritme sense defallir. Amb l'arribada del dia tampoc alentim el pas, però punxem entre Hostal de la Creu i Monistrol. El més dur de tot és continuar endavant amb els peus plens de butllofes. Fan tant mal que costa de suportar. Només puc posar el peu a terra d'una determinada manera. Només en aquella posició. Superem aquest entrebanc. El poder de la ment: no hi hi ha butllofes, no fan mal ... a Monistrol queda el control núm 10 i l'entrada a la plaça del monestir. És qüestió de mentalitzar-se. La pujada es fa més llarga del compte per l'efecte de les hores que portem al damunt i sobretot per no haver dormit. Però de mica en mica, sabem trobar l'energia i la motivació necessàries per completar tot el recorregut. El més emocionant són els aplaudiments de la gent que anima en els últims metres, en el camí empedrat que puja de la santa Cova.

La Matagalls - Montserrat és una prova molt exigent. És tot un repte i una experiència per a ser viscuda. Amb els dies els mals moments passen i el que perdura és una gran satisfacció personal.

10/9/07

Alps Suïssos - Bishorn (4153 m)


Bishorn - via normal.
Zona: Valais, alps Pennines. Vall de Anniviers. Zinal.
Alçada del cim: 4.153 m.
Itinerari per neu. Inclinació màxima: 30º. Dificultat: PD.


Desnivell de pujada: des de Zinal (1.670 m) fins al refugi de Tracuit (3.256 m) hi ha gairebé 1.600 metres de desnivell; del refugi al cim del Bishorn hi ha uns 900 metres de recorregut per glacera.

... i passagem per Chamonix una vegada feta la feina.



Escalada a Terradets


Escalada clàssica a Terradets: Paret de les Bagasses.

Via Tutti Fruti - 225 m. Són 8 llargs de corda: IV, IV, V, IV,6a, 6a, IV+, IV+.
La paret és gegant, vista des de l'aparcament. Massa vertical, m' impressiona. Ella és gran i jo em vaig fent cada vegada més petita. Però un cop ficada a la via, la treballo, la puc anar escalant per rampes fàcils, en els primers llargs. I així, m'hi faig amiga. Llavors, quan es posa més dreta, ja no em rebutja. La sortida es fa per la falsa feixa, que es veu des de la carretera, i es baixa caminant. Li dec a C aquesta primera experiència en una paret gran.

25/8/07

Dent d'Orlu (2.222)


La Dent d'Orlú és un cim que es distingeix per la seva silueta en forma de piràmide. És el cim més característic de la Reserva de Fauna d'Orlú, a l'Alt Arieja. La seva cara sud és una paret de granit amb tot un seguit de vies d'escalada de gairebé mil metres; en canvi, la seva cara nord és una excursió fàcil de mig dia. El desnivell a superar és de 750 metres. Una caminada senzilla, que només en la seva part final presenta un fort pendent. Avui el dia no és clar i no podem gaudir de la panoràmica que ens ofereix aquest cim.


 

18/8/07

Pica del Canigó (2.784) per Cortalets


De Prada de Conflent sortim en direcció a Sant Miquel de Cuixà i Fillols, on surt una pista (en bon estat) fins al pàrquing de la barrera i el refugi de Cortalets.

Travessem els plans i ens enfilem en direcció a la dreta cap a la carena fins a la Portella. D'aquí fins als 2.784 metres del cim del Canigó. Des del cim, baixem per la xemeneia i seguim la cresta de Barbet (fàcil i planera), ens endinsem al bosc i trobem els plans on hi ha el refugi de Cortalets.



8/7/07

Pakistan - Karakorun / Baltoro - camp base del K2


Trekking fins a Concòrdia, camp base del Broad Peak i del K2.

Juliol de 2007. El president Musharraf acaba de declarar l'alerta de seguretat en tot el país. Radicals islàmics estan atrinxerats a l'interior de la Mesquita Roja, coneguda per les seves crides a la "yihad" i els actes extremistes.

Enmig d'aquesta crisis emprenc el viatge. Per entrar al país, a banda del visat, és necessari presentar un certificat bancari de solvència econòmica. Durant cinc dies, ens aconsellen no sortir de l'hotel. Som estrangers. No se sap com seguirà el conflicte ni tampoc quines poden ser les reaccions que es podrien desencadenar. Tenim moltes ganes de sortir de la ciutat i anar a les muntanyes, però estem reclosos esperant impacientment.
L'exercit ha aconseguit penetrar a l'interior i comença a tenir el control de la situació. Mentrestant, també apareix l'equipatge de 10 de les 11 persones que estem aquí. Però, se'ns confirma que no ens han inclòs en el proper vol cap a Skardú. Reunit tot el grup, es decideix sortir per carretera immediatament. Ens esperen 900 km i 24 hores de sotracs i revolts per la mítica Karakoram fins a Skardú, la capital del Baltistan.

La base econòmica de la regió és l'agricultura, d'aquí vé la importància del riu Indo. La Karakoram segueix l'antiga ruta de la seda que uneix el Pakistan amb la Xina, travessant les cadenes muntanyoses de l'Himalàia, el Karakorum i el Pamir. Skardú és un carrer ple de comerços i oficis, on molta gent passeja i compra. Els vehicles 4x4 ens conduiran fins a Askole, on començarem a caminar. Durant els 120 km de recorregut, puc observar la vida de la gent del camp. Sorprèn la gran quantitat d'escoles de primària. Les dones treballen la terra i els homes guarden els negocis. A mesura que avancem, la pista s'estreny. Passem l'Indo i entrem a la vall de Shigar. Seguim el riu Braldo.


Després de 6 hores, som a Askole, una quarantena de cases enmig del color verd. Aquí parem el nostre primer campament. Els nens en surten a rebre.

TREKKING - ETAPES:

1a etapa: ASKOLE - JOLHA (3.300 m): seguim el curs del Braldo i després de 3 hores veiem la glacera de Biafo. Dos catalans ens comenten que el pas del Gondogoro no està equipat, cosa que ens obligaria a retornar pel mateix camí, ja que no seria possible accedir a la vall de Hushe. Creuem el riu Dumordo per un pont nou i plantem les tendes.



2a etapa: JOLHA - PAIJU (3.425 m): continuem caminant al costat del riu i comencen a aparèixer les grans muntanyes. Hi ha centenars de cims, encara verges, i milers de vies inèdites per escalar. Es fan visibles el Paiju Peak (6.600 m) i el grup de les Catedrals amb la Torre del Trango (6.239 m). Estem per sobre dels 3.000 metres i farem un dia de descans a Paiju. Els baltis celebren la seva festa ballant al voltant del foc.


3a etapa: PAIJU - URDUKAS (4.200 m): iniciem la caminada per sobre de la glacera del Baltoro, que fa 2 km d'ample i 62 de llarg. Urdukas és un paratge verd amb grans blocs de pedra enlairat uns 200 metres per sobre del costat dret. Aquesta etapa és llarga i dura. 



4a etapa: URDUKAS - GORO 2 (4.500 m): el gel es fa més evident i les muntanyes creixen. Torre Mustang (7.284 m), G - IV (7.929 m) i G - II (8.035 m).



5a etapa: GORO 2 - circ de CONCORDIA (4.700 m): finalment hem arribat al nostre punt més alt i tenim davant nostre el Broad Peak i el K2 (8.611 m). Aquí conflueixen 5 glaceres, dos dels quals són els més grans de la terra: el Baltoro, per on hem estat caminant, i l'Austin. Concòrdia és una plaça en alçada de tendes multicolors envoltada per 41 pics de més de 6.000 metres.



CONCÒRDIA - Camp Base del K2 (5.000 m). Caminada per sobre del Godwin Austin, a 5.000 metres d'alçada, passant primer pel camp base del Broad Peak.

Ens asseguren que cap persona ha pogut superar el Gondogoro Pass i que, per tant, no és possible fer la volta circular que teníem prevista.

Aquest, sens dubte, és un dels viatges de muntanya que més m'ha impressionat; potser per la duresa d'aquest país i la seva gent i la bellesa i sol·litud de les muntanyes tant feréstegues.
Potser són les muntanyes del Paquistan, les més boniques de la terra?



1/7/07

El Joc de l'Oca no és ben bé un joc


Joc de l'Oca o Torrent del Migdia - Montserrat
Des de la Vinya Nova es continua fins a Can Jorba, com si volguéssim fer la via ferrada de Les Dames. Anem a trobar el principi de la canal, que farem de baixada. 

El Joc de l'Oca és un barranc sec que es baixa mitjançant un sistema de rapels. El nom pel qual és coneguda la canal no em sembla apropiat, ja que en cap cas es tracta d'un joc. Les entrades als rapels sovint no són còmodes i s'ha de baixar per cordes i cadenes i desgrimpar alguns passos. M'he estrenat de cap i de cop en el descens amb rapel. En total són 10 rapels i el més llarg és l'últim, que fa 15 metres.

22/4/07

Els 5 cims. 2007. VIII edició.

Quatre anys després de fer aquesta marxa de resistència per primera vegada, he decidit ser-hi altre cop. M'agrada tornar als llocs que m'han deixat petjada. Aquesta marxa és molt bonica en el seu primer terç de recorregut (La Mola i El Montcau). M'he adonat que durant aquests anys he millorat la meva forma física. Entre una data i l'altra, he anat acumulant quilòmetres i això s'ha notat en el temps de la prova d'avui i les hores que vaig emprar per completar el mateix recorregut l'any 2003.