Pic de Tristaina (2.879)

Andorra.

Agafem la carretera que porta a les pistes de l'estació d'esquí d'Ordino Arcalís. Hem de deixar el cotxe uns revolts per sota, en el punt on ja no podem continuar per acumulació de neu. Sortim en direcció als llacs de Tristaina amb neu sempre fins a mitja cama. Caminar amb tanta neu implica fer un esforç addicional. Anem pujant fins a la carena i la petita cresta que ens ha de conduir al cim.

ressenya FEEC

De Vall Ter al Pic de Roc Colom (2.504) per la portella de Morens

Bonica excursió amb neu sota un cel blau.

En aquesta zona i amb tanta neu hem estat sols. Ens hem enfonsat fins a mitja cama!

ressenya - fitxes Palau Robert

 

Pica d'Estats (3.143) i Pic Verdaguer (3.143)

En ple novembre decidim anar a La Pica d'Estats (3.143), la muntanya més alta de Catalunya, des del refugi de Vallferrera, a uns 11 km per la pista des del poble d'Àreu.

Sortim del refugi fins a trobar el barranc de Sotllo, l'Estany de Sotllo i l'Estany d'Estats. Una vegada en el Port de Sotllo, girem a la dreta i continuem progressant per la cresta (sense dificultat) fins a assolir el Pic Verdaguer (PD). Del Pic Verdaguer a la Pica d'Estats és fàcil.

El començament de l'hivern no és el millor moment per fer una ascensió que normalment se sol afrontar durant els mesos d'estiu. Però val la pena patir una mica de fred i ascendir per terreny semi hivernal, si la contrapartida és estar completament sols en aquesta muntanya tant concorreguda. Els 1.430 metres de desnivell que separen el refugi del cim de la Pica han estat durs pel ritme d'entrenament i per la neu que ens hem anat trobant. Els meus nous companys marxen a l'Aconcagua d'aquí a 15 dies i jo els acompanyo en els seus entrenaments. No sóc a temps de poder-hi anar aquesta vegada, però és un objectiu personal que em reservo per més endavant.

Pica del Canigó (2.784) des de Merialles

El massís del Canigó es troba a 50 km del mar en línia recta, entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. Aquesta muntanya té un valor simbòlic important per als catalans. La flama del Canigó s'encén al cim de la Pica i es baixa a Perpinyà per escampar-la a les diferents fogueres de la nit de Sant Joan.

Des de Vilafranca de Conflent, cal trobar la pista que puja al refugi de Merialles (1.695). Sortim seguint el GR10, que passa pel refugi. Seguim per bosc. Per pujar a la Pica el camí es va redreçant. Pugem per la canal mixta que deixa a l'esquerra la característica Xemeneia.

Avui és el dia de Tots Sants. I ens mengem els panellets d'aquest any a dalt de la Pica del Canigó, amb un paisatge que comença a ser de color blanc. Un lloc diferent per celebrar la nostra tradicional castanyada.

Mont Perdut (3.355) - Vall d'Ordesa

És una escapada llampec. Un "cim expres". Sortim divendres a la tarda, quan tots pleguem de treballar, arribem de nit, fem el cim (en una sola tirada), agafem novament el cotxe i el dissabte al vespre ja tornem a ser a casa.

Dormim a Torla, a l'aparcament, al costat del cotxe i ens aixequem a les 6 del matí. ës una ascensió llarga. Al fons del circ de Soaso destaca l'espectacular Cua de Cavall. Optem per pujar per la variant dels ancoratges i les cadenes. El refugi de Goriz es troba a 2.160 m. Fem una parada. Un cop arribem al Llac Gelat tenim el Mont perdut a la nostra dreta. Entrem en el corredor. Hi ha neu. Ens posem els crampons. Quan la canal es torna més vertical, el correcte és progressar pel centre. La neu ens condueix al vèrtex del Mont Perdut (F+).

Marroc - Alt Atles / M'Goun (4.068 m).

Massís del M'Goun. L'Alt Atles o Atles Gran és la principal cadena muntanyosa del Marroc. Al llarg de 800 km, des de l'Atlàntic fins a Argèlia, se succeeixen més de 500 pics de 3.000 metres i alguns de més de 4.000. El M'Goun es troba a la part central i és el 5è pic més alt del país. Fem un recorregut circular de 6 dies amb tenda.

- Dia 1: trasllat en vehicle fins a Tabant (6 h), petita població berber, a 1.875 metres d'alçada.

- Dia 2: caminem per les valls dels rius Bougmmaz i Arus. Paisatge de cultius i algun bosc. 2.240 m.

- Dia 3: altiplà de Tarkeddit (2.900 m). Som a l'alta muntanya marroquí. Arribem a un coll (3.300 m) i baixem fins a l'esplanada del refugi.

- Dia 4: cim del M'Goun. Es posa a nevar i el guia marroquí no sembla interessat en continuar l'ascensió. Nosaltres, intentem no parar i creuem els dits per tal que el temps no empitjori més. Com per art de màgia, en la nostra última possibilitat, el cel s'obra. Podem continuar, però amb una bona capa de neu que fa l'ascensió encara més bonica. En primer lloc, assolim el cim secundari del M'Goun i, seguint la cresta, s'arriba al cim principal, de 4.068 metres.

El descens és realment espectacular, amb final d'etapa a la vall del riu Ulilimt, un paratge amb molt de verd. Parem les tendes i la haima. I, una vegada descansats, compartim te i galetes i comentem la jornada entre tots.

- Dia 5: seguim els engorjats que forma el riu per entremig de formacions rocoses erosionades. Descendim fins a 2.200 m.

- Dia 6: tanquem el recorregut, però hem de tornar a guanyar alçada, un coll a 2.900 metres, des d'on podrem contemplar les últimes vistes del massís del M'Goun i de l'Alt Atles, abans de baixar cap a Tabant, punt d'inici i final del recorregut. 

Visitar el Marroc és sempre molt agradable. Tot i haver-hi estat en altres ocasions, la plaça Jemaa El Fna em sorprèn cada vegada i m'agrada tant com el primer dia. Torna a ser un gust sopar enmig del fum i a la llum d'un fanalet, i perdre's pels carrerons del basar i descobrir tot el que amaguen els seus racons.

Roc Blanc (2.542) - L'Arieja

La sorpresa d'aquesta sortida ha estat la neu. Cap de nosaltres es pensava trepitjar-ne tanta i durant tanta estona. Des del Coll de Laurentis hi ha una imatge impressionant de la cara sud de la Dent d'Orlú, la més bonica, una paret de gairebé mil metres amb vies llargues per escalar.

Centre Excursionista de Sant Quirze.

Travessa Matagalls - Montserrat

Mítica caminada de resistència que enllaça el Matagalls (amb sortida a Coll Formic) amb al Monestir de Montserrat. Està organitzada pel Centre Excursionista de Gràcia.

- Distància: 83,267 Km. / Desnivell acumulat: 5.980 m. / Temps màxim: 24 hores.

Sempre havia pensat que aquesta travessa jo l'havia de fer un dia o altre. I ara, a setembre de 2007, ha arribat el moment. La marxa la fem la J i jo. I D ens assisteix amb la furgoneta tota la nit.

Em pensava que la part més pesada seria caminar a les fosques, però, per sorpresa, he aguantat el ritme sense defallir. Amb l'arribada del dia tampoc alentim el pas, però punxem entre Hostal de la Creu i Monistrol. El més dur de tot és continuar endavant amb els peus plens de butllofes. Fan tant mal que costa de suportar. Només puc posar el peu a terra d'una determinada manera. Només en aquella posició. Superem aquest entrebanc. El poder de la ment: no hi hi ha butllofes, no fan mal ... a Monistrol queda el control núm 10 i l'entrada a la plaça del monestir. És qüestió de mentalitzar-se. La pujada es fa més llarga del compte per l'efecte de les hores que portem al damunt i sobretot per no haver dormit. Però de mica en mica, sabem trobar l'energia i la motivació necessàries per completar tot el recorregut. El més emocionant són els aplaudiments de la gent que anima en els últims metres, en el camí empedrat que puja de la santa Cova.

La Matagalls - Montserrat és una prova molt exigent. És tot un repte i una experiència per a ser viscuda. Amb els dies els mals moments passen i el que perdura és una gran satisfacció personal.

Alps Suïssos - Bishorn (4153 m)

Bishorn - via normal.

Zona: Valais, alps Pennines. Vall de Anniviers. Zinal.
Alçada del cim: 4.153 m.
Itinerari per neu. Inclinació màxima: 30º. Dificultat: PD.

Desnivell de pujada: des de Zinal (1.670 m) fins al refugi de Tracuit (3.256 m) hi ha gairebé 1.600 metres de desnivell; del refugi al cim del Bishorn hi ha uns 900 metres de recorregut per glacera.

... i passagem per Chamonix una vegada feta la feina.

Escalada a Terradets

Escalada clàssica a Terradets: Paret de les Bagasses.

Via Tutti Fruti - 225 m. Són 8 llargs de corda: IV, IV, V, IV,6a, 6a, IV+, IV+.

La paret és gegant, vista des de l'aparcament. Massa vertical, m' impressiona. Ella és gran i jo em vaig fent cada vegada més petita. Però un cop ficada a la via, la treballo, la puc anar escalant per rampes fàcils, en els primers llargs. I així, m'hi faig amiga. Llavors, quan es posa més dreta, ja no em rebutja. La sortida es fa per la falsa feixa, que es veu des de la carretera, i es baixa caminant. Li dec a C aquesta primera experiència en una paret gran.