Activitats de natura per terres valencianes

- Dissabte. Barranc de Las Palomarejas. Terme municipal de Benagéber, Sinarcas.

Les aigües salvatges ens impedeixen el descens complet del barranc. Les últimes pluges han portat molta aigua al riu. El que havia de ser un barranc d'iniciació, aquàtic ... s'estava convertint en un barranc exigent i tècnic. La força de l'aigua es multiplicava a mesura que avançavem metres riu avall. Abans d'arribar a l'estret congost (la part més espectacular) el soroll ja feia basarda. El perill era gran per a un grup tant nombrós i sense material. El més prudent era girar cua.

- Diumenge. Senderisme - ascensió al Pic d'Espadà (1.106 m). 

Província de Castelló. Parc Natural de la Serra d'Espadà. Sender PRV - 63.
Inici: Ain.
Final: Alcudia de Veo.

Els dos punts interessants del recorregut són un antic molí restaurat i una nevera de pedra que s'utilitzava per emmagatzemar neu durant tot l'any. En el descens cap al poble d'Alcudia de Veo es passa per enmig  de bonics boscos d'alzina surera.

Aquestes sortides m'estan descobrint el vessant natural de la comunitat valenciana, massa sovint associada només al sol i platja.

Robiñera (3.003) fallit - ascensió al Chinipro

Cadascú pel seu compte havía intentat fer aquest cim en una altra ocasió, però cap de nosaltres ho va aconseguir, perquè tots en vam perdre. En el meu cas, la boira ens va fer girar cua.

Parzan - Chisagües.

La pista està arreglada de fa poc. Jo la recordava en bastant mal estat. Ara es pot arrribar a l'esplanada de la borda còmodament. Estem sols. El resplendor de la neu es deixa veure enmig de la foscor.

Amb la primera llum del dia, per assegurar-nos bona neu en l'ascensió, comencem a caminar per la pista, superant els 200 metres de desnivell fins al revolt de 180º a la dreta, des d'on surt el camí de pujada. Identifiquem bé el GR11 i una mica més amunt les fites que mostren l'inici del camí cap al collado de las Puertas. Aquesta vegada sembla que tot anirà bé.

Animats, comencem a pujar. La neu cobreix algums trams de camí i de tant en tant el perdem de vista. Contiuem en la direcció que creiem correcta, però aviat perdem el camí completament, perquè la muntanya està tota coberta de blanc. En aquest punt, potser amb massa ganes de pujar per neu, equivocadament ens decantem a l'esquerra i, per tant, sense ser-ne conscients ens apartem definitivament del nostre objectiu. Guanyem metres per una pala d'uns 45º i anem flanquejant sempre cap a l'esquerra, allunyant-nos cada cop més del Robiñera que deixem a la banda dreta.

Un cop a dalt, es fa visible La Munia i ens adonem que no som al cim que creiem ser. El cim assolit és el Chinipro (2.797). Decebuts, intentem trobar una explicació a la nostra errada, i no ho entenem. La vista que tenim sobre el Mont Perdut, Cilindre, Pico de Añisclo, etc. és impagable. Tot està blanc i meravellós.

El Chinipro no és conegut, és un cim solitari i molt bonic, entre La Munia i el Robiñera al nord-est i Pineta i Ordesa al sud-oest. 

Ha estat una jornada pirinenca cent per cent, amb molta neu, ambient genuí d'alta muntanya, aspecte glaciar i un punt perillós. El Chinipro, un cim secundari que amb tota seguretat no hauriem escollit mai, però que la nostra errada ens ha fet descobrir i gaudir.

Marató i mitja Castelló - Penyagolosa

La Marató i mitja Castelló - Penyagolosa és una prova esportiva de muntanya de gran fons, amb un recorregut total de 65 km pel sender GR33. Per completar el recorregut hi ha un temps màxim de 15 hores.

Travessa tota la província des de la ciutat de Castelló, a 40 metres sobre el nivell del mar, fins als 1.300 metres d'alçada del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. El desnivell de pujada és de 2.500 metres i el de baixada és de 1.000

La primera meitat és gairebé plana, per pistes forestals i algun corriol, la qual cosa permet poder-la correr tota o a trams, sengons la forma física de cada participant. A partir del km 34, Les Useres (3r control) comença la part dura, també la més bonica, la part de muntanya i els grans desnivells.


La Marató i mitja és una de les marxes més dures i tradicionals del País Valencià.

D'una prova d'aquestes característiques, aquí en diriem una marxa de resistència. En canvi, allà l'anomenen Marató i mitjà, perquè està pensada per fer-la corrent. Cal saber administrar bé l'energia per poder arribar a completar el recorregut amb èxit. És una prova exigent per la seva llarga distància i també, per acumular els desnivells importants quan les cames ja porten més de 30 km a sobre.

La Rambla no és per a nosaltres.

Siurana - entre la serra del Montsant i les muntanyes de Prades.

Arribem al petit poble d'Arbolí, a la comarca del Baix Camp, un dels llocs típics d'escalada a Catalunya. Es respira tranquil·litat. Fem un passeig i sopem al bar de la plaça, on hem pogut saber que el refugi es va haver de tancar pel seu  mal estat, després de tretze anys de funcionament. Fem nit a l'ermita que hi ha dalt del poble.

La decisió de marxar cap al sud per esquivar la pluja ha estat encertada. La major part del país ha tingut aigua aquest cap de setmana. El temps al Pirineu, que era el nostre primer destí, ha estat més hivernal que de primavera. El corredor Jean Arlaud al Posets l'hem hagut de deixar per una altra ocasió.

Siurana és un poble pintoresc amb passat musulmà situat dalt d'una penya de roca. El lloc és encantador i entranyable.

La seva escola d'escalada està reconeguda amb la màxima qualificació i atrau a escaldors de tot el món. No és fàcil escalar a Siurana. Hi predomina el grau alt. Proposa una escalada tècnica i vies de resistència amb passos durs al principi.  Tot i això, hem pogut trobar el nostre nivell i disfrutar de l'escalada esportiva en aquest lloc insòlit en el sector Can Marges (dalt i baix).

ressenyes Siurana

Torreneules. La cua del llarg hivern ...

Queralbs (Daió) - Núria - Torreneules

Feia dies que necessitava fer una bona caminada. Una d'aquelles que et fan cansar. Més que res per treure'm la falsa sensació de sentir-me pesada. I, també, per començar-me a preparar per a l'ascensió d'aquest estiu. He de fer el canvi de xip i començar els entrenaments. Però em sembla que ja tinc la ment a punt per sortir a córrer més del normal.

El dia ha aguantat tot i les amenaces de pluja. R. ens abandona a l'alberg. Avui el seu cos no li respon prou bé. Nosaltres continuem muntanya amunt, acumulant desnivell. La boira cada cop és més espessa i no veiem l'entorn des del cim. Sort que coneixem bé la zona, ja que no es veu res! Baixem ràpidament per una clapa de neu contínua que no vol deixar nua la muntanya. És un dia molt tranquil al llac. No sembla dissabte. La poca gent que hi ha avança sense fressa i a pas lent. És primavera, però la cua del llarg hivern es resisteix a seguir el seu camí natural.

La Foradada. El salt de l'aigua

La Foradada - Cantonigròs. Diumenge al matí.
Una bonica passejada amb els gossos a prop de casa.

Via de l'Alba - Terradets

- Lloc: Montsec - Terradets.

- Sector: Paret de les Bagasses.

- Dificultat obligada: 6a+

- Recorregut: 250 metres.

  

Ressenya extreta de www.ressenya.net

Volta al Tuc de Padernas

Itinerari d'esquí de muntanya amb origen i final a LLanos del Hospital (Benasque)

- Distància: 10,5 km.

- Desnivell de pujada: 900 m.

Aquesta és la meva ressenya a WIKILOC.

La neu ens obliga a deixar el cotxe a l'aparcament i sortim  des d'allà. Amb els esquís anem seguint la carretera aproximadament fins al km 3 i llavors ja continuem enmig del bosc, sempre en sentit ascendent i cap a la dreta  fins a trobar el refugi de la Renclusa.

Avancem en direcció a l'ibó de Padernas. Estem ben sols. En aquesta part de la muntanya no hi ha ningú més. És agradable i a la vegada es fa estrany tanta soledat.

Pugem al coll, el nostre punt més alt a 2.700 metres d'alçada. El dia s'aguanta, però es pot girar en qualsevol moment. 

Tenim al davant unes vistes magnífiques de les Maladetas i la Dent d'Alba.

Deixem el Tuc de Padernas a la nostra dreta i comencem el descens per la vall, passant per dos trams més drets, abans de trobar la carretera.

Ascensió al Pic de Baciver (2.644)

- Lloc:  Baqueira - Beret. Pla de Beret. Aparcament de l'Orri. 

- Activitat: esquí de muntanya.  

- Distancia: 9,23 kilòmetres  

- Altitud min: 1.855 metres - Altitud màxima: 2.644 metres

- Desnivell de pujada: 800 metres  

Aquesta és la meva ressenya de la ruta a WIKILOC 

L'ascensió comença a les pistes d'esquí.  Travessem el bosc de pins i remuntem fins al llac de Baciver. A partir d'aquí, fem un gir en sentit nord i ja podrem veure el Tuc de Baciver. Els últims metres es fan per l'aresta sense cap dificultat. 

La neu d'avui és excel·lent. Em sembla que mai l'havia trobada en tant bones condicions! El descens de la pala és ràpid i es fa curt. Ens hem desviat una mica de la ruta i hem anat a parar a una canal sense neu, que ens ha obligat a treure'ns els esquís, uns 60 metres, i baixar caminant per roca i terreny enfangat. No hem estat els únics. 

Un cop al camí, hem baixat directament a les pistes. Una ascensió fàcil amb sensació d'estar fent travessia.

Cursa de muntanya de Manresa

La Cursa de Muntanya de Manresa va començar a les deu del matí a l'estadi d'atletisme del Congost, amb un recorregut de 19,5 quilòmetres.

L'itinerari va passar pels termes municipals de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada i Rajadell, amb vistes a la muntanya de Montserrat.

En els primers, va tenir lloc la cronoescalada amb la pujada al Collbaix. A partir del descens , la cursa es va suavitzar, fins a arribar a la línia de meta per terreny pla.