Cursa sant Amand 2011

Diumenge 1 de maig, 9 del matí, comissaria dels mossos d'esquadra de Ripoll.

Cursa Sant Amand 2011: 22.7 quilòmetres de distància, 2.740 metres de desnivell acumulat.
El punt d’alçada màxima és el pic de Sant Amand (1.832 m).
Temps màxim per completar-la: 4 hores.
La cursa transita en més d'un 75% per corriols de muntanya i transcorre pels termes municipals de Ripoll i Ogassa.

web cursa sant amand

Ascensions a tres quatre mils del Gran Atles: Raz, Timesguida i Toubkal.

Durant tres dies caminem per la vall d'Ouissadene. Aquesta vall solitària, fora de les rutes més concorregudes, ens ha de servir per prendre contacte amb la muntanya, abans de les ascensions als pics més alts. A través del Tizi Mzik tindrem accés a Imlil (1.700), capital bereber i punt de partida de les ascensions al Toubkal. El poble abasteix de serveis a les expedicions i en els últims anys ha consolidat una xarxa de petits comerços, turisme i artesania.
  

La regió del Toubkal té els pics més alts del Gran Atles i és la més visitada, ja que es troba només a dues hores de Marrakech. El Gran Atles travessa el Marroc en diagonal, des de la costa atlàntica (Agadir) fins al nord d'Algèria per més de mil quilòmetres. Aquestes muntanyes estan habitades pel poble bereber, antigament nòmada.

Dia 1: els vehicles ens deixen a Tassa Wirgane, uns 18 quilòmetres d'Asni. Remuntem la vall del riu Ouissadene fins aTizi n'Oussem (1.800), on muntem el campament. És un poble bereber típic de cases de terra i sostre pla, escalonades al pendent, i envoltades per canals de regadiu, cultius, horts i arbres fruiters. El paisatge combina el verd de la vall amb el blanc de les altes muntanyes.

Dia 2: de Tizi n'Oussem a Imlil pel Tizi Mzik. Dormin a Aroumd.

Dia 3: pugem al refugi Nelter o del Toubkal, seguint el curs del riu. Ens aturem a la pedra blanca i font de Sidi Chamharouch, lloc de peregrinació dels musulmans. Hi ha un punt de venda de refrescos i records. Muntem el campament més avall del refugi, a uns quaranta minuts. Serà casa nostra per quatre nits.

Dia 4: Ascensions al Ras (4.083) i el Timesguida (4.089) per la ruta normal de Tizi n'Ouagane. La línia de neu comença sobre el refugi. Fins al coll, el dia s'aguanta, però el cel està tapat i gris. Dalt la carena, comença a bufar un fort vent. No obstant, podem assolir els dos cims sense dificultats. La baixada per neu és molt ràpida. Esperem als companys a les tendes.

Dia 5: Ascensió al Toubkal (4.176), el cim més alt del nord d'Àfrica, per la ruta normal d'ascens per Ikhibi Sud. Ha estat una ascensió freda i molt ventada. Una mostra del clima extrem del Toubkal. Ben diferent al que jo recordava de quan hi vaig pujar per primer cop amb la Ro, en un dia assoleiat i amb vistes precioses. Els cinc minuts necessaris per fotografiar-nos en el vèrtex geodèsic triangular que corona el Toubkal.

Des d'aquí, Ro, on siguis, t'he recordat molt! 

Cursa de muntanya Alta Segarra

El bosc crema. L'esforç és més gran a causa de la calor. És com córrer a ple estiu. Sort que, de tant en tant, bufa una mica el vent. Corriols tècnics, pujades i baixades curtes, però intenses, han posat a prova les cames dels corredors durant 25 quilòmetres. Una cursa, molt bonica pel paisatge de castells per on passa, que presenta 1200 metres de desnivell positiu. Destacaria que els organitzadors i col·laboradors s'han volcat en aquesta cursa, on hi pots trobar ambient familiar, totes les atencions i uns avituallaments correctes.

enllaç al web de la cursa alta segarra

Queralbs - Pic de Nou Creus (excursió amb raquetes)

Hem arribat a l'esplanada del santuari quan encara no hi havia ningú. Pel camí, de pujada, hem anat sols. Només ens ha avançat el primer cremallera amb els treballadors de l'estació. Hem esmorzat a Sant Gil.

La neu comença al darrera mateix de l'edifici. Les raquetes ens aguanten bé. Sense elles, ens enfonsariem fins a mitja cama. Caminem per la coma de Nou Creus, tots cinc i en ROC, que pot avançar sense gaire esforç, perquè el sol encara no ha desfet la neu. Hem avançat en línia recta fins a topar amb la paret.

Ara, el cim ens queda a l'esquerra, just a sobre nostre. Trobem un grup d'esquiadors de muntanya que estan descendint. S'ho passen bé, la neu està en bones condicions. Decidim pujar en línia recta, com si fós una escala. Les creus estan cobertes per la neu, només en sobresurt alguna punta. Gaudim de la solitud del cim i del bon dia.

Pic de l'Infern (2.859 m)

Comencem a primera hora. Veig pocs muntanyencs davant nostre. Ha caigut una gran quantitat de neu sobre les muntayes de Vallter i Núria. Fa goig de veure un paisatge tant blanc. Disfrutem d'immillorables condicions per practicar l'esquí de muntanya.

L'objectiu d'avui és assolir el cim del Pic de l'Infern. Una excursió prou llarga per complir amb una bona jornada d'entrenament de mig dia. Veiem possible fer la travessa fins al Santuari de Núria properament: hi ha un bon gruix de neu! Deixem el Coll de la Marrana, on sempre s'hi acumula força gent, i descendim fins a trobar la vall i, amb ella, el regne del silenci. L'esforç és més gran, perquè el sol s'enlaira. Una ascensió, més ràpida del que semblava, ens situa a la cresta en poc més de 20 minuts. Deixem els esquís i finalitzem a peu. El ROC és a dalt, guiat per C. (que el subjecta), ja que hi ha poc espai en el cim.

Grau de l'Hostalot: un bonic tram del camí ral de Vic a Olot

L'antic camí ral ha estat restaurat recentment i s'ha recuperat l'empedrat medieval, el qual està molt ben conservat a la zona de les Marrades.

Iniciem la ruta en el punt on el camí ral passa l'Hostalot. Comença una llarga i pronunciada baixada fins a la Vall de'n Bas. Aprofitem per comprar pa i coca en el forn dels Hostalets. Iniciem la pujada (650 m) fins a Sant Miquel de Castelló, des d'on podem contemplar una preciosa vista. El proper punt és el poble de Falgars i d'aquí, al cotxe. En total uns 13 km de recorregut entre Osona i la Garrotxa.

http://www.turismegarrotxa.com/cultura/cultura_86_ca.html

vídeo de TV3

Les Baumes del Teixidor

Fins fa uns quaranta anys, aquestes baumes eren habitades. Encara avui es poden veure les parts que composaven la vivenda. L'entorn però està una mica degradat.

 

Punt d'inici: carretera de Sta Maria de Besora a Ripoll, casa de l'Espunyola.

Distància: 15 km.

Desnivell de pujada: 700 m.

La primera bauma que trobem (la més gran) és la bauma del Teixidor. Ens hem de desviar del camí principal per anar a trobar les baumes de Fleus, situades més amunt. Emprenem la tornada pel camí del Teixidor i el poble de Llaers.



Castell de Besora - Castell de Montesquiu

Itinerari circular de 15 km i 600 metres de desnivell positiu, que permet enllaçar els antics castells defensius de Besora i Montesquiu (Osona).

Part d'aquest recorregut transcórrer pel Parc comarcal del Castell de Montesquiu i els seus límits. El castell, amb els seus bonics jardins, és un gran casal fortificat amb orígens en el segle X.

Si es disposa de temps, es pot fer una extensió als Bufadors de Beví.

• Santa Maria de Besora - Castell de Besora - Castell de Montesquiu - Coll dels 3 Pals - Coll de Beví - Santa Maria de Besora.

La cinglera de Rupit

Ruta circular d'uns 15 km, amb origen i final al bonic poble de Rupit.

Els seus punts principals són: Rupit, masia de Corriol, la Casassa, camí dels Llancers, Torre de St. Joan, cingles de Casedavall i salt de Sallent.

descripció de la ruta

Pic de la Mina (excursió amb esquís)

És la primera vegada que puc fer el pic de la Mina sense trepitjar les pistes. Hi ha tanta neu que tot és camí. Les muntanyes de l'entorn també són més boniques que altres vegades. Però avui no porto la càmara de fotos. És també el primer cop que hi vinc amb el ROC. I, m'hagués agradat fotografiar-lo ...

El meu cap estava ocupat amb pensaments d'aquest tipus per distreure's de l'esforç que el meu cos estava fent per pujar amunt. El ROC sembla que s'oblidi de mi quan C. és amb nosaltres. És un traïdor, em deixa sola; prefereix anar amb els "més forts".

Gràcies a la parella que vam trobar en el cim, tinc la foto de record!