Gra de Fajol petit

Via “La Vall d'en Bas” de 165 m 6a (V+ obl), a la cara sud-oest del Gra de Fajol Petit.

Havíem d'escalar-la, però C només ha portat un peu de gat. Ho hem descobert a peu de via, a punt de muntar els ràpels. La llarga pujada per la canal i la pedrera ens han servit per arribar a peu al cim del Gra de Fajol petit. Una excursió amb el ROC, que, en cas contrari, ens hagués hagut d'esperar a dalt.

Accés i croquis de la via, a caranorte.com

La Munia (3.133) - ascensió des del Circ de Troumouse

El pic de la Munia és el vèrtex del massís. La ruta parteix del Circ de Troumouse i ofereix un ambient d'alta muntanya, ja que combina l'ascensió a la murralla de la cara nord, el circ, amb la grimpada per la cresta.

• Aproximació: Gèdre (França), vall de Heás. Una carretera de pagament s'enfila fins a l'aparcament del Circ de Troumouse (2.100).  Es pot dormir a l'alberg de Le Maillet (1.800) o bé, ja dins del circ, a la cabana de la verge (2.100 m - 4 places).
• Desnivell: 1070 m
• Dificultat: PD
• Descripció de la ruta: per la cara nord i el coll de La Munia.

Sortim en direcció als llacs, però abandonem el camí abans de trobar-los. Anem cap a les pedreres de la base de la murralla. Seguim en direcció als dos monolits carcaterístics (les dues germanes), però no hi hem d'arribar. Abans de creuar el rierol, cal enfilar per un corredor (hi hem trobat neu). Seguidament, enllacem amb un altre corredor (també nevat) i sortim a una plataforma. Seguidament, cal superar "le paset" (II), equipat per a assegurar. Continuem ascendint, per roca i neu, fins al Coll de La Munia (2853), des d'on hi ha vistes impressionants a la cara nord del Mont Perdut. El punt clau de la cresta és "le pas du chat" (II+), un petit mur vertical amb una gran fisura al centre. Per arribar al pic de La Munia s'han de superar primer dues cotes secundàries (3095 i 3112).

Ruta de muntanya per Carançà i Núria.

Hem passat el Sant Joan en un petit refugi lliure a l'inici de la Vall de la Coma de Bacivers. Hem habitat una cabana de fusta, enmig del bosc, al costat de l'aigua. Els gossos, lliures i nosaltres, també. Hem apagat els telèfons. Hem menjat tot allò que a casa no podem, hem cuinat a les brases i ens hem banyat al riu. En un lloc així, d'aquesta manera, és possible oblidar-se de tot. Un parell de contratemps d'última hora, ens han fet renunciar al bany calent a les termes del poble. Una bona excusa per repetir en una altra ocasió. Una revetlla diferent, però,això sí, amb coca i cava. Com ha de ser!

Descripció de les etapes de la travessa:

• 1r dia: Tues – Gorgues de Carançà (passarel.les) – refugi Ras de Carança – caseta de xocolata (nit)







• 2n dia: Coma de Basivers – coll de la Geganta - Pic de Bastiments – Pic del Freser – Pic de l'Infern – coll de Carançà – estanys blau – estany negre – estany de Carançà – riu de Carançà - refugi Ras de Carançà – caseta de xocolata (nit).

• 3r dia: caseta de xocolata – Ras de Carançà – coll mitjà – Prats de Balaguer. (final)
  

Roca Colom i Costabona

Roca Colom i Costabona (Vallter)

Hem sentit xiular les marmotes i hem vist una quarentena d'isards junts. Caminem lleugers. Sense arribar a córrer en cap moment.

L'itinerari puja per la Portella de Morens. Prenem el GR fins a la Portella del Callau. I, després d'un petit descens, pugem al Roca Colom (2.506). Es veu la forma de con que té el cim del Costabona (2.465). De tornada, descendim cap a la vall, on té lloc el naixement del Tec, per retrobar llavors el GR. Tornem per la carena, fent el Puig de la Llosa i el Puig de Coma Ermada.

Tres dies a la comarca de la Noguera

Dia 1: Congost de Mont-rebei

Decidim correr la ruta clàssica partint de l'ermita medieval de la Pertusa fins al final del congost.
Avancem grups que han sortit molt abans que nosaltres. Els puc llegir el pensament... estem en bona forma i decidim allargar el recorregut. Enllacem amb la ruta dels Altimiris (coves i carboneres), i , la tanquem atrevessant el conegut pont penjant. Però la calor apreta i molt. De tornada, no puc seguir el mateix ritme. No hi ha aigua fins a la masia.

En aquest punt la Noguera Ribagorçana divideix el Montsec en dos: el d'Ares, a la part catalana, i el d'Estall, a la part aragonesa, amb impressionants parets verticals. És molt bonic el camí excavat a la roca que creua

el congost d'una punta a l'altra. Fa uns 2 km.

Dia 2: Congost de Terradets. Escalada a la paret de les Bagasses. Via TIM 215m. 6a+.

Dia 3: Àger. Pugem al mirador i veiem com salten amb el parapent.

Via Tim. 215 m. 6a+ (Terradets)

Capcir, el Pic Peric

Hem sortit de bon matí en un dia gris i boirós, que ens ha impedit veure els pics tots sencers. L'home del temps no s'ha equivocat. Sóm els únics que estem caminant i això ens agrada molt més. Avui el ROC ha tingut companya: la Golfa, una gossa jove i plena d'energia com ell. Tenim nous amics!

El Puig Peric és un cim proper als 3.000 metres i, per tant, ens trobem en un ambient d'alta muntanya, amb gran quantitat de llacs, blocs de granit i tarteres descompostes.

Ens ha fet de tot: boira espesa, pluja fina, ruixat intens i calor d'estiu. Ens ha faltat ben poc abandonar, però, al final, hem decidit continuar una mica més. I ens ha sortit bé. Hem acabat veient fins i tot els pics en tota la seva dimensió.

Descripció del recorregut: estació d'esquí de Formigueres - cim de la serra de Mauri  (2.412) - vall de Camporells - Petit Peric (2.690) - Puig Peric (2.810).

Deixem el cotxe a l'estació superior de Formigueres, a 2.095 metres. La pista està oberta i es troba en bon estat. D'aquí al cim del Puig Peric no hi ha més de 800 metres; però, el desnivell acumulat és molt superior, ja que un cop fet el cim de la Serra de Mauri, cal baixar als Estanys de Camporrells. L'ascensió als dos cims es fa per les seves arestes, ben visibles des dels estanys. Una vegada assolit el cim del Petit Peric, cal tornar a baixar fins al coll entre els dos cims, i, des d'aquest punt, assolir el cim del Puig Peric.

Cursa sant Amand 2011

Diumenge 1 de maig, 9 del matí, comissaria dels mossos d'esquadra de Ripoll.

Cursa Sant Amand 2011: 22.7 quilòmetres de distància, 2.740 metres de desnivell acumulat.
El punt d’alçada màxima és el pic de Sant Amand (1.832 m).
Temps màxim per completar-la: 4 hores.
La cursa transita en més d'un 75% per corriols de muntanya i transcorre pels termes municipals de Ripoll i Ogassa.

web cursa sant amand

Ascensions a tres quatre mils del Gran Atles: Raz, Timesguida i Toubkal.

Durant tres dies caminem per la vall d'Ouissadene. Aquesta vall solitària, fora de les rutes més concorregudes, ens ha de servir per prendre contacte amb la muntanya, abans de les ascensions als pics més alts. A través del Tizi Mzik tindrem accés a Imlil (1.700), capital bereber i punt de partida de les ascensions al Toubkal. El poble abasteix de serveis a les expedicions i en els últims anys ha consolidat una xarxa de petits comerços, turisme i artesania.
  

La regió del Toubkal té els pics més alts del Gran Atles i és la més visitada, ja que es troba només a dues hores de Marrakech. El Gran Atles travessa el Marroc en diagonal, des de la costa atlàntica (Agadir) fins al nord d'Algèria per més de mil quilòmetres. Aquestes muntanyes estan habitades pel poble bereber, antigament nòmada.

Dia 1: els vehicles ens deixen a Tassa Wirgane, uns 18 quilòmetres d'Asni. Remuntem la vall del riu Ouissadene fins aTizi n'Oussem (1.800), on muntem el campament. És un poble bereber típic de cases de terra i sostre pla, escalonades al pendent, i envoltades per canals de regadiu, cultius, horts i arbres fruiters. El paisatge combina el verd de la vall amb el blanc de les altes muntanyes.

Dia 2: de Tizi n'Oussem a Imlil pel Tizi Mzik. Dormin a Aroumd.

Dia 3: pugem al refugi Nelter o del Toubkal, seguint el curs del riu. Ens aturem a la pedra blanca i font de Sidi Chamharouch, lloc de peregrinació dels musulmans. Hi ha un punt de venda de refrescos i records. Muntem el campament més avall del refugi, a uns quaranta minuts. Serà casa nostra per quatre nits.

Dia 4: Ascensions al Ras (4.083) i el Timesguida (4.089) per la ruta normal de Tizi n'Ouagane. La línia de neu comença sobre el refugi. Fins al coll, el dia s'aguanta, però el cel està tapat i gris. Dalt la carena, comença a bufar un fort vent. No obstant, podem assolir els dos cims sense dificultats. La baixada per neu és molt ràpida. Esperem als companys a les tendes.

Dia 5: Ascensió al Toubkal (4.176), el cim més alt del nord d'Àfrica, per la ruta normal d'ascens per Ikhibi Sud. Ha estat una ascensió freda i molt ventada. Una mostra del clima extrem del Toubkal. Ben diferent al que jo recordava de quan hi vaig pujar per primer cop amb la Ro, en un dia assoleiat i amb vistes precioses. Els cinc minuts necessaris per fotografiar-nos en el vèrtex geodèsic triangular que corona el Toubkal.

Des d'aquí, Ro, on siguis, t'he recordat molt! 

Cursa de muntanya Alta Segarra

El bosc crema. L'esforç és més gran a causa de la calor. És com córrer a ple estiu. Sort que, de tant en tant, bufa una mica el vent. Corriols tècnics, pujades i baixades curtes, però intenses, han posat a prova les cames dels corredors durant 25 quilòmetres. Una cursa, molt bonica pel paisatge de castells per on passa, que presenta 1200 metres de desnivell positiu. Destacaria que els organitzadors i col·laboradors s'han volcat en aquesta cursa, on hi pots trobar ambient familiar, totes les atencions i uns avituallaments correctes.

enllaç al web de la cursa alta segarra