Distància: 25,5 km
Desnivell positiu: 1700 m
Desnivell acumulat: 3400 m
Coeficient de dificultat: 43
25/11/12
K25, trail de la Calderona
La cursa per muntanya K25 és un dels grans esdeveniments en aquesta modalitat en terres valencianes. Té lloc en el Parc Natural Serra Calderona i assoleix els cims de l'Alt del Pi, el Sierro i Rebalsadors. Contenta. Per haver haver capaç d'escurçar en 23 minuts el temps que vaig fer en aquesta mateixa cursa fa 2 anys.
Distància: 25,5 km
24/11/12
La casa cantonera
La casa cantonera és troba al poble valencià d'Algemesí. És un espai lliure per a la creativitat, l’educació i la cultura, conduït per el Joanma, la Maria Àngels i dues parelles més. Una molt bona iniciativa que vaig tenir l'oportunitat de conèixer, gràcies a la presentació de l'expedició al Lenin, de la qual Joanma i jo vam formar-ne part aquest agost passat.
27/10/12
Rasos de Peguera i serra d'Ensija (Berga)
Entrada la tarda. Estem acabant. Aquesta última pujada es fa molt llarga. El vent bufa fort i fa que tot els arbres tremolin. El bosc xiula. La temperatura ha baixat considerablement i la sensació tèrmica és sota zero. Ha arribat l'hivern!
La ruta té 3 pujades fortes, amb les quals s'acumula un desnivell positiu de gairebé 1.900 metres. La primera, és l'ascensió a la Gallina Pelada, punt més alt de la serra d'Ensija. La segona pujada és per remuntar el desnivell que hem perdut descendint fortament per la cara nord des del refugi. Anem amunt, guanyant metres per una canal, sempre seguint el sender de petit recorregut. Quan tornem a ser a la carena, es poden pujar el Puig Voltor i el Puig de la Creu. Si també fem aquest segon, haurem de tornar al coll per agafar el sender (poc freqüentat) que, amb una forta baixada, ens porta a Vallcebre. Fem uns metres per la carretera i de seguida trobem la pista. Són uns 5 km fins als peus de la tercera i última pujada, que ens enfila a l'alçada de Rasos de Peguera. Dia complert.
enllaç al wikiloc
14/10/12
Cursa de muntanya de Tivissa
Terres de l'Ebre. Hem aprofitat els tres dies de festa i hem arribat a Tivissa abans del diumenge, el dia de cursa. La primera vista del poble (venint de Móra) és molt agradable. El teló de fons són les muntanyes per on correrrem i les parets d'escalada, ben visibles.
Tenia curiositat per conèixer la Serra de Llaberia (espai d'interès natural) i no m'ha decebut; tot el contrari. Llaberia és un poblet de poques cases, recuperades amb molt bon gust. Hem caminat fins el coll de Colivassos i d'allà hem pujat al cim del Mont-redon. A sota, la cresta de la seda, que condueix a Pratdip.
Hem tingut temps també de provar la roca. La zona d'escalada més propera a Tivissa és La Llena. Més enllà, al coll de la Maula, La Cuna. aquesta última poc assegurada i de dificultat.
La cursa
Tenia curiositat per conèixer la Serra de Llaberia (espai d'interès natural) i no m'ha decebut; tot el contrari. Llaberia és un poblet de poques cases, recuperades amb molt bon gust. Hem caminat fins el coll de Colivassos i d'allà hem pujat al cim del Mont-redon. A sota, la cresta de la seda, que condueix a Pratdip.
Hem tingut temps també de provar la roca. La zona d'escalada més propera a Tivissa és La Llena. Més enllà, al coll de la Maula, La Cuna. aquesta última poc assegurada i de dificultat.
La cursa
- 23,5 km
- 1973 metres de desnivell positiu acumulat
- cursa molt tècnica, per corriols, camins, pista i cresta de muntanya
30/9/12
Cursa de muntanya Pujada al Montsià
Alcanar. Montsià. Terres de l'Ebre
Paisatge típicament mediterrani. Per correr entre el mar, el delta de l'Ebre i el massís dels Ports.
Distància total: 31 km
Distància total: 31 km
Desnivell acumulat: 3600 m
Després de la cursa hem anat a passar la tarda al port de Les Cases d'Alcanar (al mar, on jo no m'apropo gaire). També m'agraden molt els paisatges marins. Hi havia onades fortes i el ROC ha après a saltar-les. Feia bo per prendre un bany. Però, a l'aigua no hi havia nigú més. També, hem descobert una petita zona d'escalada a Ulldecona, per sobre de l'ermita de la Pietat, on, hi ha uns abrics amb pintures rupestres.
22/9/12
Volta a la serra del Catllaràs
Alt Berguedà. La Pobla de l'Illet.
Caminem per l'antic camí ral a Ripoll. Al cap de ben poc, trobem l'ermita de Santa Maria de l'Illet i, més amunt, la curiosa rotonda de Sant Miquel. Més endavant (sempre seguint el PR 52), hi ha les runes del què havia estat el castell. Ens endinsem per un bosc de faig i pi fins al xalet del Catllaràs. Després de la pujada, ens desviem del sender per admirar el paisatge des del mirador del Roc de la Lluna (val la pena): Torreneules, Puigmal, Puigllançada, la Tosa, Penyes Altes, Pedraforca, etc. També veig les parets d'escalada, on vaig ser un dia.
Passem per prats verds molt bonics i tranquils. Alguna vaca. Deixem el PR que hem seguit tota l'estona al santuari i hostatgeria del Falgars i arribem a la Pobla de l'Illet pel GR 4 i els graus. Itinerari fàcil, de 17 km, però ben bonic. Segurament, tornaré per fer-lo corrent. És ideal per a cursa.
10/9/12
Volta 360º al massís del Pedraforca
Gòsol. Plaça Major. PRC 127
Podem dividir els disset km. d'aquesta volta en dues parts. La meitat nord és la més bonica i amb diferència. Anem guanyant alçada pel bosc fins a l'àrea de picnic de Font Tarrés. Arribats a uns prats, veiem la cara sud de la serra del Cadí, imatge que ens acompanyarà fins al coll. En aquest punt, agafem la pista forestal del mirador de Gresolet, per on anirem baixant fins al peu del telefèric del refugi. Un caminet hi puja directament. Encara enmig del bosc, voregem el Pedraforca per un corriol estret fins a trobar un monòlit. Aquí comença la part menys interessant de la ruta: el camí dels minaires i la pista de la gravera per tornar a Gòsol.
Podem dividir els disset km. d'aquesta volta en dues parts. La meitat nord és la més bonica i amb diferència. Anem guanyant alçada pel bosc fins a l'àrea de picnic de Font Tarrés. Arribats a uns prats, veiem la cara sud de la serra del Cadí, imatge que ens acompanyarà fins al coll. En aquest punt, agafem la pista forestal del mirador de Gresolet, per on anirem baixant fins al peu del telefèric del refugi. Un caminet hi puja directament. Encara enmig del bosc, voregem el Pedraforca per un corriol estret fins a trobar un monòlit. Aquí comença la part menys interessant de la ruta: el camí dels minaires i la pista de la gravera per tornar a Gòsol.9/9/12
Sant Amand des de Saltor
El Ripollès. Serra Cavallera. Taga i Sant Amand
El Sant Amand es mostra majestuós pel seu vessant sud: una barca tombada de roca que domina Ripoll des de gairebé dos mil metres. L'ascensió per aquesta cara és llarga, a diferència de l'altre cantó, pel coll de Jou, que queda entre aquest cim i el Taga, el més alt de Serra Cavallera.
És interesssant fer la ruta circular, tot i que serà més llarga, pujant pel GR3 i baixant pel sender de petit recorregut. El punt on ambdós conflueixen és l'ermita de Sant Julià de Saltor. Una fita a banda esquerra, al costat del camí i al final de la casa, ens mostra la ruta cap al cim. Farem una pujada forta i sostinguda. Trobarem roca a la part final. Però, val la pena, perquè des del cim hi ha unes vistes magnífiques. És un mirador.
El Sant Amand es mostra majestuós pel seu vessant sud: una barca tombada de roca que domina Ripoll des de gairebé dos mil metres. L'ascensió per aquesta cara és llarga, a diferència de l'altre cantó, pel coll de Jou, que queda entre aquest cim i el Taga, el més alt de Serra Cavallera.
És interesssant fer la ruta circular, tot i que serà més llarga, pujant pel GR3 i baixant pel sender de petit recorregut. El punt on ambdós conflueixen és l'ermita de Sant Julià de Saltor. Una fita a banda esquerra, al costat del camí i al final de la casa, ens mostra la ruta cap al cim. Farem una pujada forta i sostinguda. Trobarem roca a la part final. Però, val la pena, perquè des del cim hi ha unes vistes magnífiques. És un mirador.
Una opció perfecte per fer més de mil metres desnivell sense haver d'anar a les grans muntanyes. Comencem a la colònia Molinou.
8/9/12
Serra Cavallera i Puig Estela
Volta circular a Serra Cavallera amb ascensió (opcional) al puig Sestela.
- Anada PRC 90: Camprodon - collet del gener - coll de Pal - Puig Estela (2013)
- Tornada PRC 89: coll de Pal (1779) - pla de Can Plata - Camprodon.
La part més bonica va resseguint la carena ben bé per dalt i l'utilitzem per anar. D'aquesta manera, també fem un desnivell de pujada més gran. La tornada, a partir de coll de Pal, es fa per la cara sud i més per sota (a mitja muntanya), per prats de pastura amb bestiar fins al pla de can Plata, on prenem carretera uns 2 km. Arribem a Camprodon per sender. Tota la ruta amb el cim inclòs són uns 24 km (aproximadament).
1/9/12
Els Empedrats: de Bagà al refugi Sant Jordi
Excursió familiar. Ideal per fer a l'estiu, amb aigua i ombres. Itinerari circular de 10,5 km i 900 metres de desnivell, marcat en la seva totalitat (PRC125). Avui som 3 adults, un nen i dos gossos.
La ruta s’inicia al veïnat de l’Hostalet (910) i segueix el curs del riu Bastareny, que anem travessant en diverses ocasions. Aquests dies, degut a la falta de pluja, el Bullidor de la Llet (un brollador d’aigua en unes fissures a la roca calcària) està completament sec. Enfilem pel congost dels Empedrats i ens anem mullant els peus més d'una vegada. Després d'anar pujant pel frondós bosc, arribem al refugi Sant Jordi i trobem l’enllaç amb el GR107 (Camí dels Bons Homes). Fem una parada, perquè el camí encara continuarà pujant, per creuar la cinglera (arran de cingle) pel pas de la Boixassa i fins a la collada de la Pelosa, el punt més alt (1780). A partir d'aquí, la baixada és ràpida fins al punt d'inici amb unes bones vistes sobre el massís del Pedraforca.
La ruta s’inicia al veïnat de l’Hostalet (910) i segueix el curs del riu Bastareny, que anem travessant en diverses ocasions. Aquests dies, degut a la falta de pluja, el Bullidor de la Llet (un brollador d’aigua en unes fissures a la roca calcària) està completament sec. Enfilem pel congost dels Empedrats i ens anem mullant els peus més d'una vegada. Després d'anar pujant pel frondós bosc, arribem al refugi Sant Jordi i trobem l’enllaç amb el GR107 (Camí dels Bons Homes). Fem una parada, perquè el camí encara continuarà pujant, per creuar la cinglera (arran de cingle) pel pas de la Boixassa i fins a la collada de la Pelosa, el punt més alt (1780). A partir d'aquí, la baixada és ràpida fins al punt d'inici amb unes bones vistes sobre el massís del Pedraforca.
Descripció detallada i mapa a: www.altbergueda.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)