16/12/12
Tavertet i el seu entorn
Ruta circular des de Tavertet que passa pels indrets més bonics de la zona. Més de 18 quilòmetres i gairebé mil metres de desnivell positiu.
Sortim en direcció el castell i el Puig de la Força i d'allà descendim fortament fins al pantà de Sau, a tocar de l'àrea de picnic. Remuntem pel Sot de Balà per enmig del bosc. Al fons, veiem el Morro de l'Abella, on hem d'arribar. Un esplèndid mirador. El següent punt que trobem és la roca del barret de Parereda i, ben aprop, la bauma de les Piques, que rep el seu nom de les tres piques que recullen l'aigua de la pluja. Ens queden encara uns quants quilòmetres per arribar a Tavertet. El més destacable que trobarem en aquest últim tram del recurregut són les baumes del Sunyer. Tornem al poble a través el pont vell.
8/12/12
Mitja marató de l'Ardenya
Santa Cristina d'Aro. Cursa de muntanya amb quatre modalitats: cursa popular de 10 km, mitja marató, marató, i marató i mitja. www.matxacuca.cat
Transcorre pels singulars paratges del massís de l'Ardenya. Passa ben aprop de la via ferrata "les agulles rodones" i de la zona d'escalada de Solius. La part més bonica és quan el corriol s'enfila per entre les agulles i llavors passa ben bé per sobre de la cresta.
Distància: 21 km
Desnivell acumulat: 1.798 aprox
Transcorre pels singulars paratges del massís de l'Ardenya. Passa ben aprop de la via ferrata "les agulles rodones" i de la zona d'escalada de Solius. La part més bonica és quan el corriol s'enfila per entre les agulles i llavors passa ben bé per sobre de la cresta.
Distància: 21 km
Desnivell acumulat: 1.798 aprox
2/12/12
Sender d'Orís
Osona. sender PR-C54
El castell d'Orís era un lloc on solíem anar amb els pares a passar les tardes de dissabte i diumenge. Feia molts anys que no hi havia tornat. Està igual. O, potser, una mica més petit. Deuen ser els meus ulls de persona adulta!
El sender té forma circular. Són 23 km i uns 500 metres de desnivell. Ideal per fer en un matí d'hivern. Comencem a l'església de Vinyoles. El punt més alt és l'ermita romànica de Sant Salvador de Bellver, un racó de silenci i magnífic mirador sobre la comarca. Altres punts d'interès són la balma de Serinyà i la font de les Donzelles, pels quals cal sortir del sender i tornar-lo a trobar.
El castell d'Orís era un lloc on solíem anar amb els pares a passar les tardes de dissabte i diumenge. Feia molts anys que no hi havia tornat. Està igual. O, potser, una mica més petit. Deuen ser els meus ulls de persona adulta!
El sender té forma circular. Són 23 km i uns 500 metres de desnivell. Ideal per fer en un matí d'hivern. Comencem a l'església de Vinyoles. El punt més alt és l'ermita romànica de Sant Salvador de Bellver, un racó de silenci i magnífic mirador sobre la comarca. Altres punts d'interès són la balma de Serinyà i la font de les Donzelles, pels quals cal sortir del sender i tornar-lo a trobar.
25/11/12
K25, trail de la Calderona
La cursa per muntanya K25 és un dels grans esdeveniments en aquesta modalitat en terres valencianes. Té lloc en el Parc Natural Serra Calderona i assoleix els cims de l'Alt del Pi, el Sierro i Rebalsadors. Contenta. Per haver haver capaç d'escurçar en 23 minuts el temps que vaig fer en aquesta mateixa cursa fa 2 anys.
Distància: 25,5 km
Distància: 25,5 km
Desnivell positiu: 1700 m
Desnivell acumulat: 3400 m
Coeficient de dificultat: 43
24/11/12
La casa cantonera
La casa cantonera és troba al poble valencià d'Algemesí. És un espai lliure per a la creativitat, l’educació i la cultura, conduït per el Joanma, la Maria Àngels i dues parelles més. Una molt bona iniciativa que vaig tenir l'oportunitat de conèixer, gràcies a la presentació de l'expedició al Lenin, de la qual Joanma i jo vam formar-ne part aquest agost passat.
27/10/12
Rasos de Peguera i serra d'Ensija (Berga)
Entrada la tarda. Estem acabant. Aquesta última pujada es fa molt llarga. El vent bufa fort i fa que tot els arbres tremolin. El bosc xiula. La temperatura ha baixat considerablement i la sensació tèrmica és sota zero. Ha arribat l'hivern!
La ruta té 3 pujades fortes, amb les quals s'acumula un desnivell positiu de gairebé 1.900 metres. La primera, és l'ascensió a la Gallina Pelada, punt més alt de la serra d'Ensija. La segona pujada és per remuntar el desnivell que hem perdut descendint fortament per la cara nord des del refugi. Anem amunt, guanyant metres per una canal, sempre seguint el sender de petit recorregut. Quan tornem a ser a la carena, es poden pujar el Puig Voltor i el Puig de la Creu. Si també fem aquest segon, haurem de tornar al coll per agafar el sender (poc freqüentat) que, amb una forta baixada, ens porta a Vallcebre. Fem uns metres per la carretera i de seguida trobem la pista. Són uns 5 km fins als peus de la tercera i última pujada, que ens enfila a l'alçada de Rasos de Peguera. Dia complert.
enllaç al wikiloc
14/10/12
Cursa de muntanya de Tivissa
Terres de l'Ebre. Hem aprofitat els tres dies de festa i hem arribat a Tivissa abans del diumenge, el dia de cursa. La primera vista del poble (venint de Móra) és molt agradable. El teló de fons són les muntanyes per on correrrem i les parets d'escalada, ben visibles.
Tenia curiositat per conèixer la Serra de Llaberia (espai d'interès natural) i no m'ha decebut; tot el contrari. Llaberia és un poblet de poques cases, recuperades amb molt bon gust. Hem caminat fins el coll de Colivassos i d'allà hem pujat al cim del Mont-redon. A sota, la cresta de la seda, que condueix a Pratdip.
Hem tingut temps també de provar la roca. La zona d'escalada més propera a Tivissa és La Llena. Més enllà, al coll de la Maula, La Cuna. aquesta última poc assegurada i de dificultat.
La cursa
Tenia curiositat per conèixer la Serra de Llaberia (espai d'interès natural) i no m'ha decebut; tot el contrari. Llaberia és un poblet de poques cases, recuperades amb molt bon gust. Hem caminat fins el coll de Colivassos i d'allà hem pujat al cim del Mont-redon. A sota, la cresta de la seda, que condueix a Pratdip.
Hem tingut temps també de provar la roca. La zona d'escalada més propera a Tivissa és La Llena. Més enllà, al coll de la Maula, La Cuna. aquesta última poc assegurada i de dificultat.
La cursa
- 23,5 km
- 1973 metres de desnivell positiu acumulat
- cursa molt tècnica, per corriols, camins, pista i cresta de muntanya
30/9/12
Cursa de muntanya Pujada al Montsià
Alcanar. Montsià. Terres de l'Ebre
Paisatge típicament mediterrani. Per correr entre el mar, el delta de l'Ebre i el massís dels Ports.
Distància total: 31 km
Distància total: 31 km
Desnivell acumulat: 3600 m
Després de la cursa hem anat a passar la tarda al port de Les Cases d'Alcanar (al mar, on jo no m'apropo gaire). També m'agraden molt els paisatges marins. Hi havia onades fortes i el ROC ha après a saltar-les. Feia bo per prendre un bany. Però, a l'aigua no hi havia nigú més. També, hem descobert una petita zona d'escalada a Ulldecona, per sobre de l'ermita de la Pietat, on, hi ha uns abrics amb pintures rupestres.
22/9/12
Volta a la serra del Catllaràs
Alt Berguedà. La Pobla de l'Illet.
Caminem per l'antic camí ral a Ripoll. Al cap de ben poc, trobem l'ermita de Santa Maria de l'Illet i, més amunt, la curiosa rotonda de Sant Miquel. Més endavant (sempre seguint el PR 52), hi ha les runes del què havia estat el castell. Ens endinsem per un bosc de faig i pi fins al xalet del Catllaràs. Després de la pujada, ens desviem del sender per admirar el paisatge des del mirador del Roc de la Lluna (val la pena): Torreneules, Puigmal, Puigllançada, la Tosa, Penyes Altes, Pedraforca, etc. També veig les parets d'escalada, on vaig ser un dia.
Passem per prats verds molt bonics i tranquils. Alguna vaca. Deixem el PR que hem seguit tota l'estona al santuari i hostatgeria del Falgars i arribem a la Pobla de l'Illet pel GR 4 i els graus. Itinerari fàcil, de 17 km, però ben bonic. Segurament, tornaré per fer-lo corrent. És ideal per a cursa.
10/9/12
Volta 360º al massís del Pedraforca
Gòsol. Plaça Major. PRC 127
Podem dividir els disset km. d'aquesta volta en dues parts. La meitat nord és la més bonica i amb diferència. Anem guanyant alçada pel bosc fins a l'àrea de picnic de Font Tarrés. Arribats a uns prats, veiem la cara sud de la serra del Cadí, imatge que ens acompanyarà fins al coll. En aquest punt, agafem la pista forestal del mirador de Gresolet, per on anirem baixant fins al peu del telefèric del refugi. Un caminet hi puja directament. Encara enmig del bosc, voregem el Pedraforca per un corriol estret fins a trobar un monòlit. Aquí comença la part menys interessant de la ruta: el camí dels minaires i la pista de la gravera per tornar a Gòsol.
Podem dividir els disset km. d'aquesta volta en dues parts. La meitat nord és la més bonica i amb diferència. Anem guanyant alçada pel bosc fins a l'àrea de picnic de Font Tarrés. Arribats a uns prats, veiem la cara sud de la serra del Cadí, imatge que ens acompanyarà fins al coll. En aquest punt, agafem la pista forestal del mirador de Gresolet, per on anirem baixant fins al peu del telefèric del refugi. Un caminet hi puja directament. Encara enmig del bosc, voregem el Pedraforca per un corriol estret fins a trobar un monòlit. Aquí comença la part menys interessant de la ruta: el camí dels minaires i la pista de la gravera per tornar a Gòsol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)