De Gombren al Costa Pubilla

Amb ganes de pujar de valent!

L'escollida ha estat l'ascensió al Costa Pubilla o Pla de Pujals (2055) que és el cim més alt de la Serra de Montgrony. 

Per aconseguir gairebé 1300 metres de desnivell positiu continuat hem començat des del poble de Gombren. 

L'ascensió té dos trams molt clars: de Gombren al Santuari de Montgrony i d'aquest fins al pic. 

Des del cim hi ha molt bones vistes sobre Nevà, Planoles i la collada de Toses. El Puigmal al fons. 

Puigmal i Puigmal de Llo

Clàssica ascensió al Puigmal (2909) per la Collada de Fontalba. 

Per donar-li més desnivell i una major llargada hem continuat per la carena per anar a pujar el veí francès, el Puigmal de LLo (2767).

Pic de Rulhe (2.783)

Ariege, Aston, estany de Laparan.

Aquesta ha estat la nostra revetlla de Sant Joan: nit al refugi i ascensió al Pic de Rulhe amb la companyia del Roc i el Tuc. Deixem el cotxe a la presa. Seguim la pista fins al Pla de les Peyres, on hi ha altres cotxes aparcats. Molts pescadors. En aquest punt, agafem el sender que puja de manera lleugera, però sostinguda, fins al refugi. A dalt, hi trobem: amabilitat, muntanyes de perfils afilats i un cel ben clar. Una tarda preciosa per gaudir del paisatge.

Sortim pel GR fins al coll on el deixem i ens guiem per les fites que anem trobant. La neu encara perdura tot i que no ens hem hagut de posat els crampons. Les fites condueixen a l'enforcadura, enmig dels dos cims. Fins aquí l'ascensió és ràpida. La cresta fa que la progressió sigui una mica més lenta, però sempre divertida. Han estat 2 hores i mitja de pujada. Hem tingut la sort d'estar en tot moment per sobre de la boira. Espectacular. 

Al migdia el cel s'ha tapat i les temperatures han caigut de manera contundent. Hem tornat a Laparan amb plugim, però sense arribar a mullar-nos.

El poble abandonat de Peguera

De Sant Corneli a Peguera - PRC73

Una mirada al passat de la zona a través de les mines de carbó i l'indret on va viure en Caracremada, l'últim maqui català. 

Inici: Museu de les Mines de Cercs

Descripció de la ruta: Consorci Alt Berguedà

Val la pena fer una extensió i arribar al poble abandonat de Peguera. El punt per deixar i retornar al PR és el Coll de la Creu de Fumanya. 

La ruta té una distància de 21,66 km (sense extensió) i un desnivell positiu de 825 metres. 

Transvulcania 2013

Illes Canàries, Isla de la Palma

La mitja marató de muntanya Isla de la Palma és una cursa per muntanya que recorre els primers 26,8 km de l'ulta marató Transvulcania (83 Km).

Parteix del Faro de Fuencaliente (a nivell del mar) i puja fins al Refugi del Pilar, resseguint l'emblemàtica Ruta dels Volcans, però amb una major duresa, ja que es realitza en sentit ascendent (contrari a l'habitual) amb un desnivell positiu acumulat de 2.910 metres. El terreny volcànic també fa més difícil la progressió.

La Transvulcania ha estat l'excusa perfecte per fer un parèntesi de set dies en el nostre dia a dia. Ens ha apropat a una illa precisosa i a una gent amable, completament entregada a l'esdeveniment de l'any. Hem menjat peix acabat de pescar. Ens hem banyat a les piscines naturals. Hem caminat per la Caldera de Taburiente i  Roque de los Muchachos. Ens hem ficat dins dels espesos boscos de laurisilva i hem pogut veure els tajinastes ben florits. Una escapada que val la pena!

Ascensió al Teide per Pico Viejo

Illes Canàries, Tenerife, Parc Nacional del Teide

Per pujar el Teide, el cim més alt d'Espanya, cal sol·licitar prèviament el permís a la central de reserves i escollir el tram horari per accedir al cim. 

Hi hem pujat pel sender número 9, de dotze quikòmetres i mig de distància i 1.600 metres de desnivell positiu. Una ruta llarga i dura, però molt bonica, perquè travessa la zona de lava negra i voreja el cràter de Pico Viejo.

Començem a caminar des del mirador de la carretera TF38, a 2.117 metres d'alçada, i senyalitzat amb un rètol que mostra el mapa de la ruta. Els punts més significatius són:

- Colada de lava negra

- Narices del Teide (2.650)

- Pico Viejo 83.135)

- La Rambleta (3.555)

- Sendero Telesfero, 200 metres últims fins al cim

- Teide (3.718)

El Carlit

Aniversari al Carlit. Després d'aquell dia que feia tant vent, avui, hi ha hagut sort. Un sol esplèndid (fins i tot massa calor) i poca gent. Tota l'ascensió amb neu, a partir dels llacs de baix. És una ascensió llarga i més si comenceu com nosaltres des de la barrera (1 hora fins al refugi). Hem hagut de carregar els esquís a l'esquena i caminar amb les botes per la carretera (que han netejat). Una vegada passada la presa, trobem bona neu fins al cim. La ruta va pujant molt a poc a poc fins els llacs superiors, on cal fer un gir per anar directament als peus de la muntanya.

Hem decidit pujar per la canal central. Hi ha qui està fent l'aresta. La calor fa que cada passa sigui un esforç. Em falta poc, en Roc em veu i recula fins a mi. C ja fa una estona que és a dalt.

La baixada del refugi fins a la barrera l'hem fet seguint un sender marcat que segueix el curs de l'aigua. Un paisatge bonic molt recomenable, i gairebé tot amb els esquís a terra. Bona jornada!

Circ de Cambre d'Aze (2750), corredor Vermicelle

És una canal de 270 metres, amb un pendent sostingut, que no supera els 40 - 45º d'inclinació. Se situa a l'extrem dret del Circ de Cambre d'Aze. Hem escurçat l'aproximació pujant un tros amb el telecadira de l'estació d'Eyne.

Ahir a la tarda, quan mirava la canal des de la carretera, la veia molt dreta. Però, un cop a dins, la veritat és que no ho és tant. Un cop acabat el corredor, hem continuat cap al cim del Cambre d'Aze, on hem parat una bona estona per gaudir de la feina feta i menjar una miqueta. El descens l'hem fet per l'ampla canal central. També es pot tornar acabant de tancar el circ i baixant per les pistes.

Un bon dia d'alpinisme a La Cerdanya amb un ambient d'alta muntanya ben real.

Carlit (2921) per La Bollosa

La Setmana Santa no ens ho està posant gens fàcil als que la volem passar fent muntanya.

Tots quatre, a casa, vam decidir de manera improvisada d'intentar el Carlit, enlloc de marxar cap al Pirineu més llunyà. Per sorpresa nostra, al refugi hi havia places. De manera que vam carregar el cotxe i vam fer camí cap a La Bollosa. Des d'on s'aparca el cotxe fins a dalt, hi hi uns 70 minuts de camí. Tot amb neu.



Res ens indicava, després d'haver fet un bon sopar, que l'endemà els nostres ànims serien ben diferents. El vent extramadament fort i la nul·la visibilitat van fer que haguéssim de girar cua. No ho vam poder ni intentar. Això que vam esperar ben bé fins al migdia, però la situació no va millorar gens.

El Carlit és la muntanya més alta de la Cerdanya i del Pirineu Oriental.  Serà per a un altre dia!



Puigpedros per Malniu

Refugi de Malniu. Meranges.

El nostre objectiu era ficar-nos en una de les canals del Puigpedrós, però, tot parlant amb el guarda, hem acabat d'aclarir el dubte ja teniem sobre si era possible o no.

Amb un dia no gaire bo, hem pujat al cim pel seu camí normal. És un itinerari molt fàcil amb 800 metres de desnivell. El que el fa bonic són les vistes que ofereix al massís del Cadí Moixeró. Però, nosaltres avui no les hem pogut contemplar perquè el cel estava completament tapat. Just a la baixada, s'ha obert una mica i ens ha deixat veure el cim que acabavem d'assolir.

La pista d'accés al refugi està tancada més abans del normal per causa de l'acumulació de neu. De pujada l'hem anada seguint, i hem tardat més d'una hora en arribar-hi. Desconeixiem que es pot agafar un itinerari (el 117) que hi porta de manera molt més entretinguda per enmig del bosc.