Pic de Comaloforno

Amb 1600 metres de desnivell positiu és una llarga ascensió fins al Pic de Comaloforno, sostre comarcal de l'Alta Ribagorça, de 3.029 metres d'altitud. 

Sortim de l'aparcament de Caldes de Boi (1470) i caminant 5 minuts per la carretera que puja a l'embassament de Cavallers trobem un indicador que ens marca 3h. fins als Estanys de Gemena. Prenem aquest camí, que puja de manera constant per enmig del bosc fins al Pla de la Cabana. El següent pas són els estanys: Gemena de Baix, Gemena de Dalt i els Estanys Gelats (2540). Ens dirigim en direcció a la collada dels Abellers per roques i terreny caòtic, però sense arribar-hi. Cal saber veure una àmplia canal a la dreta i agafar-la. El terreny és inestable. Quan la canal es bifurca, cal seguir el ramal de la dreta. El punt més interessant d'aquesta ascensió és un tram de roca de 4 m de II grau amb molt bones preses. Superat aquest punt, cal anar pujant tendint cap la dreta. Hi ha laguna fita que ajuda molt, però cal estar atents. 

Aquesta és la vista sobre la cresta dels Bessiberis des del cim del Comaloforno. 

Del Rebost al Niu de l'Àliga

Ruta circular que transcorre per la part més occidental de la Cavalls del Vent. 

Pugem al refugi de Rebost des de la carretera BV4024 (on hi ha un indicador) i sempre anem seguim les marques taronges de la Cavalls del vent. Una pujada important fins al Niu de l'Àliga i un descens pel GR fins al Coll de Jou. En aquest punt prenem el PR 126 (camí ral) que, passant per la Roca Sansa, ens deixa a la pista que arriba fins al refugi de Rebost. És una ruta exigent en desnivell (1300 positius) i té una llargada d'uns 15 km. 

La Mola (1104)

Necessitem estirar les cames i fugir de la pluja d'aquests darrers dies. Correr una mica i sentir com el cos es desperta i respon. 

Hem escollit un itinerari pel Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: 18 km i 760 metres de desnivell pel massís de La Mola, a la qual hem pujat pel camí dels monjos. Una ruta per corriols, fonts i cingleres ideal per un matí de dissabte amb poques probabilitats de fer bon temps a l'alta muntanya.

De Gombren al Costa Pubilla

Amb ganes de pujar de valent!

L'escollida ha estat l'ascensió al Costa Pubilla o Pla de Pujals (2055) que és el cim més alt de la Serra de Montgrony. 

Per aconseguir gairebé 1300 metres de desnivell positiu continuat hem començat des del poble de Gombren. 

L'ascensió té dos trams molt clars: de Gombren al Santuari de Montgrony i d'aquest fins al pic. 

Des del cim hi ha molt bones vistes sobre Nevà, Planoles i la collada de Toses. El Puigmal al fons. 

Puigmal i Puigmal de Llo

Clàssica ascensió al Puigmal (2909) per la Collada de Fontalba. 

Per donar-li més desnivell i una major llargada hem continuat per la carena per anar a pujar el veí francès, el Puigmal de LLo (2767).

Pic de Rulhe (2.783)

Ariege, Aston, estany de Laparan.

Aquesta ha estat la nostra revetlla de Sant Joan: nit al refugi i ascensió al Pic de Rulhe amb la companyia del Roc i el Tuc. Deixem el cotxe a la presa. Seguim la pista fins al Pla de les Peyres, on hi ha altres cotxes aparcats. Molts pescadors. En aquest punt, agafem el sender que puja de manera lleugera, però sostinguda, fins al refugi. A dalt, hi trobem: amabilitat, muntanyes de perfils afilats i un cel ben clar. Una tarda preciosa per gaudir del paisatge.

Sortim pel GR fins al coll on el deixem i ens guiem per les fites que anem trobant. La neu encara perdura tot i que no ens hem hagut de posat els crampons. Les fites condueixen a l'enforcadura, enmig dels dos cims. Fins aquí l'ascensió és ràpida. La cresta fa que la progressió sigui una mica més lenta, però sempre divertida. Han estat 2 hores i mitja de pujada. Hem tingut la sort d'estar en tot moment per sobre de la boira. Espectacular. 

Al migdia el cel s'ha tapat i les temperatures han caigut de manera contundent. Hem tornat a Laparan amb plugim, però sense arribar a mullar-nos.

El poble abandonat de Peguera

De Sant Corneli a Peguera - PRC73

Una mirada al passat de la zona a través de les mines de carbó i l'indret on va viure en Caracremada, l'últim maqui català. 

Inici: Museu de les Mines de Cercs

Descripció de la ruta: Consorci Alt Berguedà

Val la pena fer una extensió i arribar al poble abandonat de Peguera. El punt per deixar i retornar al PR és el Coll de la Creu de Fumanya. 

La ruta té una distància de 21,66 km (sense extensió) i un desnivell positiu de 825 metres. 

Transvulcania 2013

Illes Canàries, Isla de la Palma

La mitja marató de muntanya Isla de la Palma és una cursa per muntanya que recorre els primers 26,8 km de l'ulta marató Transvulcania (83 Km).

Parteix del Faro de Fuencaliente (a nivell del mar) i puja fins al Refugi del Pilar, resseguint l'emblemàtica Ruta dels Volcans, però amb una major duresa, ja que es realitza en sentit ascendent (contrari a l'habitual) amb un desnivell positiu acumulat de 2.910 metres. El terreny volcànic també fa més difícil la progressió.

La Transvulcania ha estat l'excusa perfecte per fer un parèntesi de set dies en el nostre dia a dia. Ens ha apropat a una illa precisosa i a una gent amable, completament entregada a l'esdeveniment de l'any. Hem menjat peix acabat de pescar. Ens hem banyat a les piscines naturals. Hem caminat per la Caldera de Taburiente i  Roque de los Muchachos. Ens hem ficat dins dels espesos boscos de laurisilva i hem pogut veure els tajinastes ben florits. Una escapada que val la pena!

Ascensió al Teide per Pico Viejo

Illes Canàries, Tenerife, Parc Nacional del Teide

Per pujar el Teide, el cim més alt d'Espanya, cal sol·licitar prèviament el permís a la central de reserves i escollir el tram horari per accedir al cim. 

Hi hem pujat pel sender número 9, de dotze quikòmetres i mig de distància i 1.600 metres de desnivell positiu. Una ruta llarga i dura, però molt bonica, perquè travessa la zona de lava negra i voreja el cràter de Pico Viejo.

Començem a caminar des del mirador de la carretera TF38, a 2.117 metres d'alçada, i senyalitzat amb un rètol que mostra el mapa de la ruta. Els punts més significatius són:

- Colada de lava negra

- Narices del Teide (2.650)

- Pico Viejo 83.135)

- La Rambleta (3.555)

- Sendero Telesfero, 200 metres últims fins al cim

- Teide (3.718)

El Carlit

Aniversari al Carlit. Després d'aquell dia que feia tant vent, avui, hi ha hagut sort. Un sol esplèndid (fins i tot massa calor) i poca gent. Tota l'ascensió amb neu, a partir dels llacs de baix. És una ascensió llarga i més si comenceu com nosaltres des de la barrera (1 hora fins al refugi). Hem hagut de carregar els esquís a l'esquena i caminar amb les botes per la carretera (que han netejat). Una vegada passada la presa, trobem bona neu fins al cim. La ruta va pujant molt a poc a poc fins els llacs superiors, on cal fer un gir per anar directament als peus de la muntanya.

Hem decidit pujar per la canal central. Hi ha qui està fent l'aresta. La calor fa que cada passa sigui un esforç. Em falta poc, en Roc em veu i recula fins a mi. C ja fa una estona que és a dalt.

La baixada del refugi fins a la barrera l'hem fet seguint un sender marcat que segueix el curs de l'aigua. Un paisatge bonic molt recomenable, i gairebé tot amb els esquís a terra. Bona jornada!