Tossal de les Viudes pel Grauet de Valielles

El que fa atractiva aquesta ascensió és el paisatge de la Serra dels Bastets amb les seves agulles i crestes de conglomerat. Així com també, les vistes que hi ha des del cim: la Serra de Busa, el pantà de la Llosa del Cavall, el Port del Comte, la Vall del Lord i el Pedraforca. 

Hem fet un recurregut circular de gairebé 11km i mil metres de desnivell positiu, bona part dels quals es fan en la primera pujada des d'Aiguaviva fins al Tossal. Llavors, cal descendir pel vessant sud i anar a trobar el camí  de Valielles a Busa que ens portarà al Coll de la Vera i d'aquí cap al Coll de Maçana. És impprtant guardar forces pel Grauet dels Llengots, la última pujada forta del dia. En general, hi ha poca senyalització (només alguna fita de tant en tant), tot i que en el tram final apareixen marques de pintura groga i vermella. Ideal per gaudir del paisatge i estar tranquil.

El Morro de l'Abella: cinglera i coves

Està fent uns dies molt freds. L'hivern ha vingut de cop. Ahir S em va demanar si el volia acompanyar a veure la cova en la que anys enrere havia excavat. Som a la punta del Morro de l'Abella. Veiem el pantà de Sau al fons i estem envoltats per la roca vermella de Tavertet. Fem una passejada per sota la cinglera. Ens entretenim en les baumes i les coves que hi ha. Curiosament, avui no hem trobat ningú. I, això sembla impossible en un indret tant pintoresc com aquest.

Estels del sud

Una escapada abans del fred. La travessa del Massís dels Ports amb tot el necessari per fer-la a sobre. Calor, molt vent i fins i tot un dia de forta pluja. Tenia ganes d'entrar a la natura i d'allunyar-me de la vida normal durant quatre dies. Hem dormit al mig del bosc i he tornat a sentir que tenim vida. 

www.estelsdelsud.com

El Pic Cerverís i el Balandrau des de Pardines

El Pic Cerverís (2206) i el Balandrau (2584) formen part de la ruta dels Bastions, la travessa de la Vall de Ribes.  

Sortim per la part alta del poble i seguim la senyalització. Passem per les fonts i ascendim fins al Tor, on oneja una senyera. Passem una àrea de pastures i sortim a la pista que puja de Tregurà, que farem per uns pocs quilòmetres. La deixem en un revolt tancat i ens fiquem al bosc, per on pugem fins a trobar la carena i el filat. El corriol es perd i moltes vegades cal seguir la pròpia orientació. 

Una vegada al Pic Cerverís el Balandrau és ben visible. Queda una bona distància, però l'anem superant molt bé amb l'ajuda de les magnífiques vistes sobre les muntanyes de Vall Ter i Núria. És una ascensió exigent pels seus 1350 metres de desnivell positiu. Recomenada si hi ha ganes d'anar amunt.

La Serra del Verd

Un mirador sobre el Cadí, el Pedraforca, la Serra d'Ensija i el Port del Compte. 

Partim del poble de Gòsol seguint el GR150 en direcció a l'ermita de Santa Margarita i , en forta pujada, fins al coll de Mola, on agafem una pista i ens endinsem pels boscos de pi negre fins a assolir la carena i veure el Pedraforca de fons. Una vegada al Prat d'Aubes, ja estem a l'altipla on hi ha el Cap del Verd, el punt culminant de la Serra del Verd. Retornem pel torrent Fosc i per enmig del bosc fins a trobar la pista i el GR.

Pic de Costabona (2464)

Amb gairebé 2500 metres, el Costabona s'alça sobre el muncipi de Setcases, a la comarca del Ripollès. 

La seva ascensió permet veure tota la panoràmica del circ de Vallter, que queda a la nostra dreta, i la vall de Prats de Mollò, al cantó esquerre. Des de dalt, hi ha una molt bona vista sobre el Massís del Canigó. 

Sortim de Setcases pel pont que creua el riu i seguim les marques del GR11. Les abandonem en el pal indicador cap a Prats de Molló, havent resseguit una part de la carena. En aquest punt, caminem en sentit ascedencent fins al Puig Sistra (1989) i d'aquí, ja de baixada, en direcció a la Collada Fonda (1917). L'útlima part d'aquesta llarga ascensió és la més feixuga, però el cim es pot pujar per diversos camins en funció de la duresa que se li vulgui donar. Són 1200 metres de desnivell positiu. I nosaltres hi hem destinat 6 hores. 

Pic de Comaloforno

Amb 1600 metres de desnivell positiu és una llarga ascensió fins al Pic de Comaloforno, sostre comarcal de l'Alta Ribagorça, de 3.029 metres d'altitud. 

Sortim de l'aparcament de Caldes de Boi (1470) i caminant 5 minuts per la carretera que puja a l'embassament de Cavallers trobem un indicador que ens marca 3h. fins als Estanys de Gemena. Prenem aquest camí, que puja de manera constant per enmig del bosc fins al Pla de la Cabana. El següent pas són els estanys: Gemena de Baix, Gemena de Dalt i els Estanys Gelats (2540). Ens dirigim en direcció a la collada dels Abellers per roques i terreny caòtic, però sense arribar-hi. Cal saber veure una àmplia canal a la dreta i agafar-la. El terreny és inestable. Quan la canal es bifurca, cal seguir el ramal de la dreta. El punt més interessant d'aquesta ascensió és un tram de roca de 4 m de II grau amb molt bones preses. Superat aquest punt, cal anar pujant tendint cap la dreta. Hi ha laguna fita que ajuda molt, però cal estar atents. 

Aquesta és la vista sobre la cresta dels Bessiberis des del cim del Comaloforno. 

Del Rebost al Niu de l'Àliga

Ruta circular que transcorre per la part més occidental de la Cavalls del Vent. 

Pugem al refugi de Rebost des de la carretera BV4024 (on hi ha un indicador) i sempre anem seguim les marques taronges de la Cavalls del vent. Una pujada important fins al Niu de l'Àliga i un descens pel GR fins al Coll de Jou. En aquest punt prenem el PR 126 (camí ral) que, passant per la Roca Sansa, ens deixa a la pista que arriba fins al refugi de Rebost. És una ruta exigent en desnivell (1300 positius) i té una llargada d'uns 15 km. 

La Mola (1104)

Necessitem estirar les cames i fugir de la pluja d'aquests darrers dies. Correr una mica i sentir com el cos es desperta i respon. 

Hem escollit un itinerari pel Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: 18 km i 760 metres de desnivell pel massís de La Mola, a la qual hem pujat pel camí dels monjos. Una ruta per corriols, fonts i cingleres ideal per un matí de dissabte amb poques probabilitats de fer bon temps a l'alta muntanya.

De Gombren al Costa Pubilla

Amb ganes de pujar de valent!

L'escollida ha estat l'ascensió al Costa Pubilla o Pla de Pujals (2055) que és el cim més alt de la Serra de Montgrony. 

Per aconseguir gairebé 1300 metres de desnivell positiu continuat hem començat des del poble de Gombren. 

L'ascensió té dos trams molt clars: de Gombren al Santuari de Montgrony i d'aquest fins al pic. 

Des del cim hi ha molt bones vistes sobre Nevà, Planoles i la collada de Toses. El Puigmal al fons.