Patagonia - trekking al Parc Nacional dels Glaciars i al Parc Nacional de Les Torres del Paine

24 dies de viatge per les terres de la Patagonia argentina i xilena.


Des de la bonica població argentina de El Chalten fem excursions d'un dia pel Parc Nacional de Los Glaciares:

Campamento Agostini - Laguna Torre, des d'on es pot veure el Cerro Torre (3.102 m)

Laguna de Los Tres - Laguna Sucia, des d'on es pot veure el Fitz Roy (3405 m)

Loma del Pliegue Tumbado; veiem el Cerro Solo, la Laguna Toro i, al fons, el Paso del   Viento.

Piedra del Fraile - càmping Los Troncos. Un moment pel descans.

Abans de deixar Argentina, fem la visita obligada al Perito Moreno i passegem durant tres hores per les passarel·les que ens deixen observar la seva part frontal i, amb una mica de sort, la caiguda d'algun bloc gran.

Amb autocar públic, abandonem Argentina i, després d'haver formalitzat els tràmits burocràtics, entrem a Xile per Puerto Natales, amb l'objectiu de conèixer el Parc Nacional de Les Torres del Paine.

Ens hi acostem navegant pel fiord Última Esperanza i visitem el turístic Glaciar Serrano. Només es veu alguna solitària estancia molt de tant en tant. Apostem per descansar un parell de dies en una d'elles i gaudir d'aquesta solitud. Pekin, l'amo de la estancia, ens guia fins a la glacera Geike amb el seu cavall. Coneixem la seva família i la manera de viure a la pampa.

Reemprenem el viatge per riu per entrar al Parc Nacional de Les Torres del Paine. Farem una ruta circular de 9 dies a peu que ens ha de permetre donar la volta sencera de refugi en refugi.

Arribem al Refugio Torres amb autobus. A partir d'aquí, carreguem la motxilla a l'esquena per tota una setmana i comencem a caminar en direcció al Refugio Chileno. Seguim un sender còmode, només superem uns blocs de pedra al final, i arribem al mirador de Les Torres del Paine. Però, la boira espesa ens impedeix veure res.Una llàstima! Seguim cap al Campamento Seron, on fem nit en tenda. Voregem el Lago Paine i arribem al Refugio Dickson, situat al costat del llac, i de cara a l'imponent Cerro El Escudo. Som a la part nord del Parc i atravessem boscos espessos. Fem una curta etapa fins a Campamento Perros. Demà afrontarem la part més exigent del recorregut, ja que hem d'assolir el Paso John Gardner, des d'on observarem el majestuós camp de gel sud. Es llevem amb les tendes cobertes per una capa de neu nova que ha caigut durant la nit i que ha esborrat el camí de pujada. La neu fa que l'ascensió sigui més emocionant i bonica. Un cop a dalt, el vent patagònic bufa amb força, i la nostra vista és incapaç de captar tota l'extensió de gel que s'obre als nostres peus. És increïble! El dia acaba al Refugio Grey, on descansem molt còmodament després de la llarga etapa. De Pehoe, caminem fins al Refugio Los Cuernos, per endinsar-nos en el Valle del Francés i poder observar Los Cuernos del Paine i altres cerros com Fortaleza i Espada. Hem estat caminant pel vessant sud. Tanquem el circuit passant pel llac Nordenskjold fins al refugio Torres, on finalitzem.

Una ruta circular, sense dificultats, molt còmode de fer i amb precioses vistes sobre meravelloses muntanyes, glaceres espectaculars i vents que prenen velocitats de vertigen.

Algunes fotos recuperades d'aquells dies patagònics.

Pels camins dels matxos 2002 - marxa de resistència

Molts dels camins de la Marxa eren transitats pels matxos, tant acompanyant els traginers com per anar al bosc per baixar carbonet i fusta.

És una caminada de resistència que té lloc a Torelló, Osona, i que presenta un recorregut circular amb tres possibilitats d’itinerari a triar segons cada participant sobre la marxa, amb el cim obligatori de Bellmunt, i l'ascensió voluntària al cim del Puigsacalm i al Santuari de Cabrera, que completen els 63 quilòmetres i els 6.150 metres de desnivell acumulat de la ruta pels Camins dels Matxos. 

Permet visitar indrets interessants de la vall del Ges i del Fornés: restes del castell de Torelló, Bellmunt, Sant Julià de Cabrera i Puigsacalm, salt del molí, fageda de la grevolosa i Forat Micó. Bona part dels camins transcorren per una de les zones millor conservades de caducifolis de Catalunya.

edició 2002 - centre excursionista de Torelló

Rupit - Taradell. 2001.

D'aquesta manera he fet el salt a les caminades llargues, les que en diuen "de resistència". Fins ara, feia caminades populars, de no més de 25 km de distància.

L'experiència d'aquest diumenge ha estat ben diferent. La veritat és que són molts mils de metres i moltes hores seguides caminant sense parar. Els últims 10 km han estat durs per a mi. Em repetia que la meta era més aprop a cada passa, i , sobretot, que les butllofes dels peus no em feien mal. Així, talment com la protagonista de "Les veus del desert", he acabat la meva travessia.
De Rupit a Taradell o 43,5 km.

Pic de Monteixo

Pic de Monteixo (2.905)

Àreu - Pic de Monteixo per les bordes de Crusos. El Monteixo separa la vall de Tor i la vall Ferrera.

Sortim del poble d'Àreu a 1.125 metres. Seguim la carretera amunt i creuem el riu pel pont de Sorguen. Caminem per un bosc de castanyers. Cal superar un fort desnivell per arribar a les bordes de Crusos (1.800). Al final del bosc, es puja a buscar la carena que, amb fort desnivell, porta al cim. Les flors néixen de petits trossets de terra entre les pedres. A dalt, bufa fort el vent i no podem parar gaire. Veig la pica d'Estats al davant. La tornada la fem en direcció als estanys d'Aixeus (2.376) i barranc d'Aixeus, acompanyats pel soroll de l'aigua. Trobem el camí d'Aixeus i continuem pel GR11 que ens porta a la carretera.

Dediquem la tarda a visitar l'ermita de Sant Feliu de la Força i la serradora. Hem menjat i dormit a la fonda de la Vall Ferrera.