Puig de Balandrau (2.585)

L'ascensió comença a la Central de Daió, a prop del poble de Queralbs, des d'on parteix el camí que puja per les Gorgues del Freser fins a Coma de Vaca. Un cop al refugi, un camí molt marcat porta directament al Balandrau. Al cim hi ha una taula d'orientació.

ressenya ascensió Balandrau - FEEC

Carros de foc - SKY RUNNER

El repte pel qual he estat entrenant éls últims mesos és aconseguir fer la volta dels carros de foc en menys de 24 hores. No he deixat de sortir a correr cap dia d'agost tot i la calor sufocant de la tarda.

Som al Parc d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. És el primer cap de setmana de setembre, el dia oficial de sortida de l'Sky Runner. La travessa transcorrer per zones d'alta muntanya a una altitud mitjana de 2.400 metres. El recurregut és d'uns 55 km i el desnivell acumulat aproximat és d'uns 9.200 metres. El nostre recorregut parteix del refugi d'Amitges i continua en direcció contrària a les agulles del rellotge. Unes setmanes abans haviem assajat el tram de nit, per evitar perdre'ns: Amitges - Saboredo - Colomers - Restanca -Ventosa - Estany Llong - Colomina - Josep Maria Blanc - Ernest Mallafre - Amitges.

Sortim a les 4 de la matinada. Anem a bon ritme i el mantenim de manera constant durant tota l'estona, sense correr, però caminant depressa. Fem d'una tirada, sense parar, els trams fins al refugi de Ventosa, on parem uns minuts per menjar sòlid abans d'emprendre la pujada al coll de Contraix, la part més exigent de la prova, ja que cal superar més de mil metres de desnivell per grans blocs de pedra. El llarg descens fins al refugi d'Estany Llong també es nota, però encara es pot fer àgilment. A partir d'aquí, em costa mantenir el ritme necessari per acabar la prova a temps. Aconsegueixo arribar al refugi de Colomina, però aquí les forces m'abandonen. Són gairebé 16 hores d'esforç continuat i el grup decideix que abandonem tots. Ens prenem un plat de sopa calenta i dormim. L'endemà, tanquem el circuit amb menys de 24 hores, però el repte no ha estat assolit. No passa res, sempre es pot tornar a intentar un altre dia.

Algunes fotos de la Carros de Foc

100 km a peu: de Montserrat a Reus.

La Marxa Montserrat-Reus proposa un recorregut de 100 km per camins de muntanya, a completar en el temps límit de 24h.

La sortida és el dissabte al migdia a les piscines municipals de Collbató, al peu de la muntanya de Montserrat. El tancament del control d’arribada a Reus és a les 12 del migdia del dia següent, el diumenge.

Anava a bon ritme. Ha estat una llàstima, perquè altre cop m'han sortit butllofes als peus, i aquesta vegada he hagut d'abandonar. Era el km 63. Però, el dolor era masa insoportable.

 http://www.secfreddis.org/

 

Tanzania - Meru Peak i Kilimanjaro (ruta Machame)

Ascensió a l'Uhuru Peak (5.986 m), el sostre d'Àfrica, per la ruta Machame.

Fa uns mesos els companys de Patagonia es van marcar l'objectiu d'assolir el cim del Kilimanjaro i, com a membre del grup que sóc, també em van proposar d'anar-hi. No podia dir que no a un repte així. Ara, després de fer venir bé un munt de coses, tinc la oportunitat de ser-hi!

Som a Tanzania, molt a prop de la frontera amb Kenia. Comença un viatge de 15 dies pels parcs nacionals Arusha (Meru Peak) i Kilimanjaro (Uhuru Peak). Per descansar d'un cim abans d'atacar l'altre, farem 3 safaris als parcs nacionals de Ngorongoro, Manyara i Taranguire, per observar la vida salvatge. Entre les espècies vegetals, destaca el màgic baobab.

Uhuru Peak és el cim més alt del Kilimajaro (Kibo), la muntanya més alta d'Àfrica i un dels volcans més alts del món. Avui és un volcà actiu adormit. L'ascensió la fem per la ruta Machame, amb 6 dies, més llarga que la concorreguda ruta Marangu, però que ajuda a aclimatar millor.

A la cota 3.200 s'acaba la línia dels arbres i sobrepassant la barrera del bosc espès, s'obre pas el paisatge volcànic i els exemplars gegants del "senecio kilimanjari".

En els campaments, les tendes es distribueixen en els nombrosos petits vivacs protegits del vent. Barafu Camp, a 4.550 m, està situat a cavall de l'aresta descendent del cràter i és l'últim descans abans del cim. El guia ens crida a mitja nit. Ens posem a caminar a les fosques. Pràcticament no hem dormit. Fa fred. La cuca de llum puja amb zig zag pendent amunt. De mica en mica, anem avançat altres grups, que van més a poc a poc. La nit sembla no acabar-se mai. A Stela Point, l'alçada pot amb el meu organisme i és com si tingués son i tot transcorregués més lentament del compte. Els últims metres m'exigeixen esforç i tossuderia, però, un cop a dalt, el malestar físic desapareix com per art de màgia. Es fa de dia i la claror ens descobreix les neus perpètues del Kilimanjaro.

Unes fotos d'aquell viatge al sostre d'Àfrica

Reus-Prades-Reus. 2003.

La Caminada "Reus-Prades-Reus" està organitzada per l'Associació Excta. Catalunya de Reus. 

La prova, de 55,4 quilòmetres, és puntuable per a la Copa Catalana de Caminades de Resistència de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

La caminada surt de Reus, passa per Prades per tornar altra vegada cap a Reus per la Font del Pubill, La Musara, Vilaplana, L'Aleixar i la Boca de la Mina. 

En total són 55,4 quilòmetres amb un límit de temps de 14,30 hores per completar aquest recorregut.

Més informació: http://www.aecreus.org/

Cursa de muntanya "3 comarques"

La cursa de muntanya 3 comarques té lloc al poble d'Alpens (Osona). 

Són 1.000 metres de desnivell positiu amb sortida i arribada a la plaça major del poble. El 50% del recorregut és per pistes o camins de terra, el 40% és per corriols.

- Distància: 25 km.
- Desnivell acumulat pujada: 1.000 m.
- Desnivell acumulat baixada: 1.000 m.
- Alçada màxima: 1.200 m.

3r any consecutiu a la Travessa del Montseny

La TRAVESSA DEL MONTSENY és una marxa excursionista de  resistència  de 45,8 km, que  es  realitza  al massís  del Montseny, organitzada  per  la  Taula de Joves Comtal.  

• Itinerari:  Aiguafreda (324 m), Tagamanent (1.067 m), Pla de la Calma (1.194 m), Collformic (1.145 m), Cim  del  Matagalls (1.694 m), Sant  Marçal (1.090 m), Cim  de  les  Agudes (1.703 m), Turó de l'Home (1.707 m), Santa  Fe del Montseny (1.120 m) i Gualba (184 m). 

Mitja marató Ciutat de Girona

Avui he participat en la meva primera mitja marató, la de Girona. Les sensacions han estat molt bones. He experimentat un cert defalliment, com de no poder continuar aguantant el mateix ritme, cap al km 17, que m'ha durat fins més o menys al km19, a partir del qual les forces m'han tornat a venir i he arribat emocionada a la meta. El meu temps: 1 hora 51 minuts. No està malament, per ser una activitat més que volia provar.

- Distància: 21,097 km certificats.

Tuc de Mulleres (3.010)

Aquesta és la meva segona sortida amb els esquís de muntanya i he aconseguit fer un tres mil.


Arribem massa tard per fer nit al refugi Hospital de Viella. Muntem les tendes a la banda esquerra de la boca sud del túnel, sobre una capa gruixuda de neu que no aconseguim treure del tot amb les pales. Emprenem la marxa a les 8 del matí des d'una alçada de 1.610 metres.

Els primers metres segueixen una pista plana, que ens serveix per fer l'escalfament. Quan trobem el bosc, el recorregut es converteix en una cursa d'obstacles (pedres, arbres caiguts, rierols ...) que hem d'anar sortejant i que ens ajuden a guanyar alçada. Tot jugant, ens situem a sota el coll de Mulleres, amb poca neu i molts rocs. En aquesta part hi ha el pendent més fort de l'ascensió. Em costa aguantar-me amb les pells de foca amb una neu tant dura i gasto molta energia amb la volta maria que encara no sé acabar correctament. Les ganivetes m'ajuden a arribar millor al refugi (2.360). El desgast és important i només em motiva veure el cim a no massa metres per sobre nostre. L'ascensió continua amb un flanqueig sostingut cap a l'esquerra, i es torna suau. Ens traiem els esquís i ens enfilem a la cresta. El fort vent ens empeny i ens deixa el nas com un tros de gel. A dalt, només hi ha temps per ser conscients d'haver fet el cim i ràpidament anem avall per afrontar el llarg descens. La neu no és la més bona, però es va deixant fer i disfrutem. Practico els girs en la baixada i em defenso més o menys bé.

Ha estat una jornada dura i aquest cop sí, en la meva segona experiència amb esquís de muntanya, he assolit el cim, el Tuc de Mulleres.

Nepal - Himalaia - Volta als Annapurnes

Itinerari circular al voltant del massís dels Annapurnes, des de Dumre fins a Pokhara, resseguint el curs de dos rius: el Marsyandi i el Kali Gandaki. L'itinerari creua una gran varietat de paisatges d'acord al canvi d'altitud. El punt més alt és el pas del Thorong La, a 5.398 m. Són 16 dies de caminada, amb una ascensió molt gradual, de manera que ajuda a fer una bona aclimatació. Dormim en tendes, tot i que els humils lodges que hi ha a banda i banda del camí son molt millors que muntar i desmuntar cada dia el campament. Anem guanyant alçada lentament; pugem amunt sense adonar-nos-en. És una terra encantadora, de gent humil. Cada dia caminant puc contemplar les escenes de la vida quotidiana. Passem per enmig dels poblets i saludem a la seva gent.

Dia 1: ens traslladem amb autobus des de Katmandú fins a Besi Sahar. Partim des de 823 m. Passem camps d'arròs i prats verds. La població d'aquesta zona és la newar, autòctona de la vall de Katmandú. Viuen de l'agricultura i la ramaderia, en cases de fang i teulades de palla.

Dia 2: continuem caminant per entre vegetació subtropical, tot i que comencen a aparèixer els primers boscos i ja veiem alguns pics de set mil metres.

Dia 3: la vall del Marsyandi s'obra i dóna pas al poblet de Tal. Som a 1.700 metres d'alçada.

Dia 4: en aquesta etapa ja podem veure l'Annapurna II (7.937 m) i l'Annapurna IV (7.525 m). La població té influència de la cultura tibetana: les cases són de pedra i sostre pla. Dormim a Koto.

Dia 5: el més impressionant d'avui és la paret de granit que s'alça 1.500 metres amunt. Arribem a Pisang, a 3.200 m.

Dia 6 i 7: hem assolit una alçada de més de 3.500 metres i és recomanable passar-hi un dia sencer. Manang és ja una població gran de la vall (més de 500 habitants) amb servei de cinema públic o bé mitjançant les televisions de les cases particulars. El dia lliure el dediquem a visitar un temple budista que a la vegada ens serveix per guanyar en aclimatació.

Dia 8: guanyem alçada ràpidament i ens situem a Thorong Pedi (4.420 m), des d'on podem veure l'Annapurna III (7.855 m).

Dia 9: ens aixequem de nit perquè avui toca superar el Thorong La. Una de les coses que més costa a muntanya, és això de llevar-se a mitja nit i començar a caminar. Prenem tè i galetes, per no sortir amb l'estómac buit, i iniciem la marxa un darrere l'altre, a pas molt lent. A pocs metres de sortit, una companya es queixa de forts mals de cap i ens diu que no pot continuar. Això fa que tots haguem de retrocedir i esperar un dia més abans de passar el Thorong La.

Dia 10: passo el dia llegint, escrivint i mirant la resta de gent que arriba a Thorong Pedi. Hi ha temps per a tot. La companya sembla que va guanyant color a la cara a poc a poc. Està bevent molt líquid i el seu cos s'està recuperant. De tota manera, està dèbil per pujar per ella mateixa i ho farà amb cavall. Sembla que el nostre grup no hagi de poder passar, ja que avui el nostre shidar ha tingut un atac d'epilèpsia, la qual cosa l'ha obligat a retornar. Pujarem demà amb cavall i sense shidar. Som el centre d'atenció de tothom!

Dia 11: avui sí que sembla que podrem passar! Ens tornem a llevar a la mateixa hora intempestiva i repetim el ritual d'ahir. Ara anem amunt. El camí de terra puja fort en zig - zag i més endavant trobem arestes de roca. El Thorong La és un mirador excepcional sobre el massís dels Annapurnes, al sud, i la vall del Kali Gandaki, a l'oest. Som a 5.398 m, el punt més alt que assolim. El dia d'avui és molt llarg, ja que per arribar a Muktinath hem de baixar fins a 3.800 m. Tenim el Dhaulagiri (8.167 m) al davant que ens acompanya durant la llarga i pronunciada baixada.

Dia 12: descansem a Muktinath, que és un lloc de peregrinació d'hinduistes i budistes. La flama permenentment encesa al costat de les fonts d'aigua es considera com un fet miraculós. Està ple de banderetes d'oració i el sol les traspassa donant-li al lloc encara més espiritualitat.

Dia 13: descendim per la gran depressió del riu Kali Gandaki, antiga ruta comercial de la sal entre el Nepal i el Tibet. El camí transcórrer per l'ample llera del riu i patim forts vents del nord, que ens fan tapar la cara amb un mocador. Aixeco el cap i tinc sobre meu impressionants parets verticals. Acampem a Marpha, la ciutat blanca, una de les més boniques (2.670 m).

Dia 14: tornem a trobar la línia del bosc, amb el Dhaulagiri encara present. Acampem a Kalopani (2.530 m).

Dia 15: deixem el paisatge alpí i arribem a Tatopani, amb unes termes d'aigua calenta que després de 15 dies són el millor regal.

Dia 16: com que hem hagut d'utilitzar més dies per creuar el Thorong La, ens veiem obligats a modificar l'itinerari i a accelerar-lo en aquesta part final. No pugem a Gorephani i anem directament fins al final de la ruta a Pokhara, on descansem prop de llac, amb la vista d'una de les muntanyes més boniques, la piràmide perfecte del Machha Puchhare o cua de peix (6.997 m), també muntanya sagrada.

Aquest viatge a Nepal ha estat per a mi un gran descobriment en tots els sentits. M'ha deixat una forta emprempta i, gràcies a l'experiència viscuda, m'enduc forces per encarar una nova etapa personal.

Foto de família a Pokhara.