Balcó de Pineta

Bielsa - Vall de Pineta.

Mil metres de fort desnivell per veure la glacera del Mont Perdut a la seva cara nord.

La progressió és delicada perquè és un recorregut completament hivernal.  Les cordades avancem concentrades. El paisatge és espectaular. L'esforç és sostingut. Però de sobte el soroll d'un helicopter ens atordeix a tots. Avui una persona ha perdut la vida a la muntanya. El silenci esdevé total. Tothom s'atura. Després del rescat, es fa difícil continuar. Sembla que ningú gosi fer el primer pas per reemprendre el camí. De mica en mica, anem reaccionant. Alguns giren cua, d'altres continuem pensatius.

Desnivel.com

Cim de l'Aneto pel corredor Estasen

Aneto - corredor Estasen / Vall de Corones

L'històric corredor Estasen (PD+, 45º, 220 m) és un dels accessos al pic d'Aneto (3.404 m). La base del corredor es troba en el circ de Corones, on arribem la tarda anterior, un magnífic lloc per muntar les tendes. El descens és pel Pas de Mahoma i per la ruta normal d'ascensió a l'Aneto per Corones. El corredor és ample. La inclinació disminueix a la part final, però en cap cas supera els 50º. La sortida desemboca en un tram mixt de roca (II) i l'aresta final condueix directament al vèrtex del pic d'Aneto.

Via ferrada Bony d'Envalira - Grau Roig /Andorra

Via ferrada d'alta muntanya, més alpina, amb alguns passos d'escalada de poca graduació, que puja al Bony d'Envalira (2.774), des d'on hi ha molt bona vista. El descens es fa caminant per la vessant sud, seguint el GR, per anar a trobar les pistes.

Es considera una de les millors vies ferrades d'Andorra. S'ha d'anar a l'estació d'esquí de Grau Roig, aparcament Montmalús. Comencem a caminar per la pista d'esquí, pugem la tartera i arribem al primer cable, la base de la paret. Són uns 350 metres de desnivell des del cotxe.

Les Dames - Via ferrada

Aquesta via ferrada es troba a la cara sud de la muntanya de Montserrat (Bruc Residencial, Vinya Nova). Té una dificultat moderada i és més curta que La Teresina, a la cara nord, a la zona de Santa Cecília. Són uns 250 metres ascendint pel curs d'una torrentera amb l'ajuda de graons, cordes i cadenes. Abans dels últims metres, hi ha un bidó amb una llibreta per a qui vulgui deixar-hi la seva empremta.

Via ferrada "Els Cortals" - Encamp / Andorra

És coneguda com a via ferrada dels Clots de l'Aspra. Està considerada com a via fàcil. Per arribar-hi, hem de prendre la carretera que puja a els Cortals a la rotonda del Funicamp.

Hi ha molta neu i ens enfonsem fins al genoll. Ens costa d'arribar a peu de via. Hi ha algun tram més vertical, però sense cap tipus de dificultat. La neu ajuda a crear un ambient de més aventura.

Viatge al centre de la terra, cova de l'Alba

Cova d'Alba - Benasque

La cova d'Alba pertany al massís de la Maladeta. L'accés es fa des del balneari Baños de Benasque, des d'on surt un sender en direcció nord que condueix a la boca de la cova, uns 300 metres més amunt. És una gran cavitat per a una persona que no ha estat mai a l'interior d'una cova com jo. És exigent físicament. Cal trepar, destrepar i rapelar. Grans blocs, rius subterranis, passos estrets, parets verticals que rellisquen, aigua i fang. És una cova freda i molt humida. No hem pogut completar el recorregut. Els experts decideixen tornar enrere perquè no ens hem equipat suficientment i estem pelats de fred tots plegats. Hem estat 6 hores ficats a dintre la cova.

Més informació: Federació aragonesa d'espeleologia 

Via ferrada "Roc del Quer" - Canillo - Andorra

Ascendim la via ferrada Roc del Quer i descendim per la Canal de la Mora (PD), situada a la seva dreta, paral·lela al corriol de baixada a Canillo. La via ferrada segueix la línia vertical de la gran paret que hi ha davant de Canillo i puja al Coll de Montaup.

• Accés: carretera de Canillo a Ordino; es pot deixar el cotxe a peu de la via. 
• Desnivell: 350 m.
• Dificultat: D - D+

Mont Blanc. El gegant no es deixa

Mont Blanc (4.808 m). Via normal al Mont Blanc per Gouter.

Fem nit a Saint Gervais i al matí agafem el tren fins a Nid d'Aigle (2.372 m), on comencem a caminar. Passem la barraca forestal Des Rognes (2.768 m). Es posa a nevar amb força i amb poc temps el terra queda cobert. A Tete Rouse (3.167 m) contemplem els colors de la tarda sobre Bionnassay i una magnífica posta de sol. I nosaltres sobre el mar de núvols.

L'ascensió a Gouter és tota amb neu, la qual cosa dificulta la progressió pels cables. Tot i el mal temps, decidim fer l'intent de cim.

Les dues cordades avancen pel gel al compàs d'un fort vent que xiula i gela les mans. Ningú diu res. Tothom desitja que arribi l'escalfor del dia. Els companys prenen un pas massa ràpid. i em costa seguir-los. Potser no he aconseguit una bona aclimatació i no estic en condicions de continuar. Entro a l'abric Vallot (4.362 m) tremolant de fred i sota capes de mantes aconsegueixo recuperar-me lentament. A fora ja llueix el sol. Però la possibilitat d'anar endavant ni tant sols passa pel meu cap. M'acompanya en tot moment M i tampoc es planteja de seguir amunt. Queda un llarg camí de descens i el meu cos està desgastat. El més assenyat és girar cua, com també ha fet l'altre company J. La muntanya ens ha imposat unes condicions adverses que han fet que poca gent hagi pogut fer cim aquests dies. No hi ha hagut sort! El gegant no es deixa.

La bellesa d'un paisatge, les 3 Maries, enllaçant 3 tres mils

Punta de las Olas - Pico de Añisclo - Picos Baudrimont

Durant l'estiu l'entrada de vehicles privats està prohibida a la Vall d'Ordesa. El primer servei d'autobús que parteix del poble de Fanlo és a les 7 del matí (12 euros).

L'excursió enllaça tres ascensions de cims de més de tres metres molt propers entre ells: Punta de las Olas (3.002), Pico de Añisclo o Soum de Ramomd (3.254) i Pico Baudrimont (3.045).

És una jornada llarga, però de gran bellesa. A sota queda la ruta més utilitzada per pujar al refugi de Góriz per la vall d'Ordesa i el circ de Soaso, amb la singular cascada Cola de Caballo.

Ha estat una excursió de sol a sol, potser més lenta per ser un grup bastant nombrós. És massa llarga per fer-la en un diumenge si l'endemà s'ha de treballar. A més, no hem arribat a temps per agafar l'últim autobús (18 h) i hem baixat caminant els 12 km que té la pista. En total, han estat 12 llargues hores de caminada, però l'esforç ha valgut ben bé la pena.

Pic de Ballibierna (3.067) - Tuc de Culebras (3.062)

Des de l'embassament de Llauset (2.200) es pren el GR11, que s'abandona per recórrer la Vall de Llauset. El camí puja en diagonal fins al Coll de Llauset (2.865). En direcció nord i cap a la dreta, es troba la cresta que enllaça amb la Collada de las Culebras (3.010). Trepant una mica se surt al Tuc de Culebras (F+), havent superat el "pas del cavall" (II). Són uns 20 metres de roca compacta que es poden assegurar, si cal. Una trepada porta directament al Pic de Ballibierna (F+). Una ascensió fàcil i divertida, un mirador sobre l'Aneto.