Pic de l'Infern (2.860)

Enllacem el Pic de Bastiments (2.881) amb el Pic del Freser  (2.835) i el Pic de l'Infern (2.860) amb origen i final a la Coma de l'Orri, en recorregut circular pel Coll de la Marrana. Una altra jornada d'entrenament amb important desnivell que m'ha d'ajudar a anar agafant una molt bona forma física. Falta menys de 2 mesos per l'expedició a Bolívia ...

Volta a Vallter. Circ de Bacivers - Bastiments.

Pic de la Dona (2.701), Bacivers (2.609) i Bastiments (2.879).   

És una ruta menys transitada per pujar al Bastiments per la seva vessant nord. Sortim de Vallter en direcció a la Portella de Mentet i en gir a l'esquerra anem cap al primer cim, el Pic de la Dona. Més endavant, es fa visible el llac de Bacivers i ens hi dirigim. El ROC s'ha estat banyant durant 1/4 d'hora en aquella aigua tant freda! Tornem a ascendir, per assolir el cim del Bacivers i des d'allà caminem per la carena que l'uneix amb el Bastiments. Fem el descens per la ruta normal de pujada al Bastiments, el Coll de la Marrana i arribem a la part alta de les pistes d'esquí. Continuo entrenant i m'ho passo bé. El repte és aprop.

Escalada al Penyal d'Ifac - Calp (Alacant)

Via Diedro UBSA - grau V obligat. 250 m. 

L1: III / L2: V / L3: V+ / L4: V / L5: V / L6: V / rapel / L7: IV / L8: IV+.

Escalada clàssica amb la roca força polida. La via puja de manera bastant evident fins a la punta més visible de la paret. Des d'allà segueix cap a la cova, on hi ha el pas clau de la via (L3). Després del 5è llarg, s'ha de fer un rapel curt per accedir a la repisa i continuar en travessia per arribar la canal de sortida. 

maig de 2009.

 

Bassegoda (1.374) pel vessant nord

Volta i pujada al Bassegoda - Alta Garrotxa, pel vessant nord.

 

Anem fins a Sadernes i aparquem el cotxe a l'última zona permesa, sempre que entrem abans de les 8 del matí, ja que sinó haurem de caminar uns 2 km de més.

L'ascensió al Bassegoda pel vessant nord és molt bonica perquè va seguint el curs de la riera de Sant Aniol i llavors agafa una part del GR11. És una ascensió fresca i humida. A vegades, potser massa i tot! Cada vegada que hem trobat aigua ens hem hagut de descalçar. El sender va pel mig del bosc gairebé tota l'estona fins que ens situem a la base de la muntanya. Per arribar al cim, s'ha equipat un tram de cadenes. El ROC no hi pot pujar. Li fa por. Encara no hi està acostumat. Més endavant, segurament ho farà sense pensar-s'ho. La baixada la fem per la tartera del vessant sud, així podem tancar el recorregut amb una volta circular fins a l'aparcament. Una jornada d'entrenament ben feta de cara al repte que tinc a l'estiu. 

ROC a la Gallina Pelada (2.320)

La ruta d'ascensió a la Gallina Pelada o Cap Llitzet clicant en aquesta fitxa de la revista Vèrtex.

Cap de la Gallina Pelada - Serra d'Ensija (Berguedà).

Osor - Sant Miquel de les Formigues (1.200)

Osor, les Guilleries. Sortida d'entrenament. Matí de dissbate.

- Distància: 16,60 km.

- Desnivell de pujada: 900 m.

Itinerari circular amb sortida i arribada al poble d'Osor. Acumula el desnivell de pujada d'un sol cop, de manera sostinguda, per corriols, fins al petit cim de Sant Miquel de les Formigues. La tornada és tota per pista forestal i és molt adequada per fer-la corrent.

L'ultim cim dels Pirineus, el Puig Neulós

Puig Neulos (1.258). Zona de l'Albera - Cap de Creus.

L'ascensió al Puig Neulós comença al Castell de Requesens. Per arribar-hi, cal anar fins a La Junquera i llavors a Cantallops.

El Puig Neulós és un mirador sobre l'Empordà i el Rosselló. Permet veure el Canigó al fons. És un cim de poca alçada, però el desnivell que cal superar per accedir-hi és de gairebé mil metres. És l'últim cim dels Pirineus, abans que aquests es fonguin amb el mar.

ROC al Puigmal (2.913)

Pugem el Puigmal des de l'estació d'esquí francesa, com altres vegades.

Avui està molt gelat, sobretot en els trams més drets. Però, el ROC ni se n'adona, tampoc patina; com si res. Nosaltres, en canvi, hem de posar les ganivetes per facilitar l'ascensió.

El ROC sempre va a davant de tot. Li agrada ser el primer. És un gos jove, fort i amb una gran energia. Fa goig de veure com córrer muntanya amunt ... M'agrada veure'l així!

Viatge a Jordania - escalada en el desert del Wadi Rum per les rutes beduïnes.

Han estat 12 intensos dies d'activitat en el desert del Wadi Rum (rutes beduïnes als cims del Jebel Rum i Jebel Burdah) i de turisme per tot el país. De Wadi Musa ens dirigim en autobús cap a Rum, el desert meridional, territori de beduïns.

Dormim en un campament enmig del desert (Sunset Camp - 20 dòlars/persona/dia amb esmorzar i sopar). Som en el desert de Wadi Rum, un paradís per als amants de l'escalada en roca. Rosats, taronges i ocres de verticals parets gegants que impressionen. Imponents "jebels" que s'han anat erosionant al llarg de 50 milions d'anys.

Ruta beduïna clàssica d'ascensió al Jebel Rum pel costat oest, Sheik Hamdan (430 m, AD, 4a). Un joc de roca que exigeix resistència i no tenir por al buit.

Contractem els serveis d'un 4x4 que ens ha de portar al punt d'inici. Però el jove conductor desconeix on deixar-nos. Entre tots tres, llegim els mapes del nostre llibre de ressenyes, i ens sembla haver trobat el lloc. El vehicle s'allunya i acordem trobar-nos a les 4 de la tarda en aquest mateix punt. Després de seguir les fites, ens adonem que ens hem equivocat. El camí travessa d'oest a est i arribem al poble de Rum decebuts. Des d'allà, intentem salvar el dia i busquem l'inici d'una altra ruta beduïna, la Hammad's, que té una mica més de dificultat. La ruta es converteix en una via d'escalada seriosa i compromesa. Ens adonem que les rutes beduïnes no són per fer-ne broma. A més a més, estem completament sols. Decidim que demà intentarem novament de trobar l'inici de la Hamdan Route. 

L'experiència de C. fa que encerti el punt on ens ha de deixar el vehicle. Després d'una horeta de caminar, ens situem enmig de les parets verticals del Gran Siq.

Superem els tres primers llargs de corda, les travessies compromeses, la xemeneia ... i arribem a la terrassa de l'arbret. Hem superat el Siq i la ruta continua per petits deserts de sorra i divertits jebels que s'han de pujar amb l'ajuda de les mans. Tenim molta sed. Des de dalt, hi ha una impressionant vista de 360º sobre el desert del Wadi Rum. 

Ruta Burdah Nort. PD. Una deliciosa grimpada amb bona roca amb alguns passos de II.

El Jebel Burdah és un pic al sud est de l'àrea del Wadi Rum, espectacular pel seu arc de roca de 80 metres d'alçada. L'inici de la ruta està identificada amb una roca en forma de xampinyó.

Així finalitzen els nostres dies al Wadi Rum, una experiència totalment recomanable. Tenim ganes de tornar. Ens hem familiaritzat amb el lloc i la roca. I, segurament, en una altra ocasió les coses ja no ens seran o semblaran tant difícils. Però Wadi Rum és un desert i aquest fet no es pot perdre de vista. 

Turisme per Jordània

Amman, la capital, és una ciutat àrab moderna. L'est i el centre de la ciutat són conservadors i d'inclinació islàmica, mentre que la zona oest es caracteritza pels seus barris residencials, nombrosos restaurants i galeries d'art. Es pot visitar el teatre romà, la ciutadella i les muralles i els mercats al voltant de la mesquita del rei Hussein. 

La visita a Petra és obligada. L'accés es fa a través del Siq (1,2 km) que condueix al Tresor, l'edifici l'edifici per excel·lència.

A Petra se l'anomena la ciutat rosa per les tonalitats de la pedra i els colors de les construccions tallades a la roca. Els nabateus s'hi van establir cap al s. VI a. C. i vivien del control de les espècies que arribaven per mar. A més a més de fer el recorregut principal, és imprescindible fer la ruta dalt del Tresor, recórrer les tombes reials i desviar-se fins a l'altar dels sacrificis i pujar al Monestir, un mirador sobre Israel i els territoris palestins. Si encara hi ha temps, una opció original és tornar al centre de visitants a través de l'estret de Wadi Muthlim. Nosaltres vam fer tots aquests recorreguts (Lonely Planet) en un sol dia, però vam sortir-ne a les fosques quan ja no quedava ningú. 

  

Ens dirigim al sud del país per la Carretera del Desert fins a Aqaba, destacat centre aquàtic. Bedouin Moon Village és un establiment de petites cabanes a 12 km al sud d'Aqaba, ideal per descansar i descobrir la vida marina de les aigües del Mar Roig a pocs metres de la platja.

Tampoc us he de perdre la sensació i experimenteu la flotabilitat de les aigües del Mar Mort, el punt més baix del planeta. Un bany a "Amman Beach", la platja pública, costa 12 JOD. 

De tornada a Amman, coneixem Wael. Ens ofereix els seus serveis com a guia amb el seu turisme a l'estació d'autobusos. Ens sembla una persona de fiar i confiem en ell. Ens acaba de mostrar la resta de llocs turístics del nord del país molt còmodament. Si mai us ve a buscar com va fer amb nosaltres, no dubteu i deixeu-vos portar que no us decebrà. 

Cap d'any 2008. C i M.

Esmorzar de Nadal al Puigsacalm

Tenim el costum de pujar al Puigsacalm cada 25 de desembre. Aquest cop el ROC hi és. Ens hi reunim persones que ens agrada la muntanya, que la practiquem , cadascú a la seva manera, però que no necessàriament ens hem de conèixer. Un porta l'altre ... i el grup creix cada any.

És el matí de Nadal. Aquest dia sempre vaig a caminar, aquí o a un altre lloc, sola o en companyia. M'agrada llevar-me d'hora i sortir, sense dir gaire res. Deixar que el sol em toqui la cara per sentir a la pell l'escalfor de qui ja no hi és.