Vall Ter, el Bastiments

Bastiments (2.881).

Circ d'Ulldeter. Com tantes altres vegades, pujo a Bastiments amb els esquís. Però les ascensions mai són iguals per moltes raons. Sobretot per les persones que t'hi acompanyen. Per a S, aquesta és una de les primeres vegades que està entre tanta neu. Cada trepitjada que fa amb les raquetes és una empremta d'energia.

A trams, he de carregar els esquís a l'esquena, perquè només hi ha rocs i glaç. La pala final sí que té neu. Com sempre, hi ha molta gent a la ruta del Bastiments, i més aquest any, perquè el vent ha despullat de neu les altres zones de Vallter. Tot i això, les condicions en que la trobem no són les millors. Però és el que hi ha i és el que es pot fer ara i aquí. 

Les Penyes Altes del Moixeró

Penyes Altes de Moixeró

Anem a caminar per la cara sud del Moixeró, la més espectacular del massís, contràriament al Cadí, que la seva cara nord és la més impressionant.

Un cop a Bagà, cal seguir la BV4024 (Coll de Pal) durant uns 4 Km . Deixem el cotxe al costat de la carretera, en un revolt a la dreta, abans de passar per sota de la C16. Comencem a caminar per la pista que puja a Gréixer.

Fem un petit tros del GR107 o camí dels Bons Homes, però ben aviat el deixem i seguim un corriol que surt a sobre de les cases del poble. Està marcat en tot moment en color groc. El camí puja dret enmig de grans fagedes i passa la Roca Gran. Més o menys, en una hora i quart trobem la pedrera i, una hora més enllà, ens situem al Coll de Rasell, des d'on cal anar seguir cap a la dreta en direcció a Penyes Altes.

El dia és gris i la boira, espesa. La boira puja i baixa tapant i destapant el paisatge rocallós del Cadí. No s'acaba de deixar veure. La neu amaga el traçat i cada vegada és més present. La neu i la boira ens fan desistir del cim i ens obliguen a tornar cap a casa. L'objectiu del dia era fer la ruta circular a les Penyes Altes pujant per la canal de la serp i tornant pel Moixeró, el Coll de Moixeró, la font de la Cabrera i el Refugi Sant Jordi.

Escalada al Puig Campana (Alacant)

Via Judes el Miserable
En el poble de Finestrat, a la comarca de la Marina Baixa (Alacant) s'alça el Puig Campana, un cim rocós de 1.406 metres gairebé arran de mar.

Després de valorar diverses possibilitats, decidim escalar una via de dificultat mitjana coneguda com "Espolon Finestrat" o Judes el miserable, en el sector de l'Agulla Encantada, classificada de V+.

Són 160 metres en 4 llargs de corda: L1: V+ / L2: V / L3:V+ / L4: V+. Està equipada amb claus, paravolts i ponts de roca. El material necessari són els empotradors i les cintes. Hem fet el descens per la mateixa via amb un ràpel de 40 metres.

Cursa de muntanya "Montserrat Nord"

Feia temps que no participava en curses, ni d'asfalt ni de muntanya, però sempre m'ha agradat estar en competició tot i que hi vaig a passar-ho bé. Ara, la gent està molt preparada. Ja no és com abans que les caminades i les curses eren populars de veritat ... 

La cursa de Muntanya Montserrat Nord comença a Monistrol i puja fins al cim de Sant Jeroni, passant pel monestir de Santa Cecília i pujant la canal de Sant Jeroni, amb fort desnivell i sostingut. La baixada es fa pel Pla dels Ocells i es continua en direcció a Sant Joan. El camí dels 3/4 és l'altre tram tècnic de la prova. El descens i arribada a Monistrol és pel camí  normal de pujada del poble al Monestir. La memòria em transporta uns anys enrere i em recorda l'esforç que vaig haver de fer en aquest camí, de pujada, per acabar els pocs quilòmetres que em faltaven per completar la travessa Matagalls - Montserrat.

Mitja Marató de Muntanya de Sant Llorenç Savall

La Primera Marató de Muntanya de Catalunya arriba aquest any 2009 a la seva 15a edició. Hi ha la possibilitat de fer la Marató tota sencera o bé fer només la Mitja Marató. 

Ambdues s'endinsen al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, i els corredors tenim unes vistes espectaculars al llarg de tot el recorregut. Els desnivells de les proves són importants, per això, els avituallaments estan propers entre ells, la qual cosa s'agreix molt. És una cursa molt ben organitzada amb implicació de tot el poble de Sant Llorenç. 

Cresta del Pico Maldito (3350 m): un temps de mil dimonis!

Pico Maldito (3.350 m) per les agulles de la cresta de Cregueña.
Agulla Juncadella (3.021 m) - Agulla de Cregueña (3.043 m) - Agulla Haurillon (3.075 m) - Pico Maldito (3.350 m). El bus surt a 1/4 de 6 o a 2/4 de 8 del Pla de Senarta. Cobreix els 9 km de pista (en bon estat) fins a la cabana de pescadors, Ballibierna, on comencem a caminar en direcció al barranc de Corones.

Una vegada superat el primer llac, anem cap al Coll de Cregueña, però abans d'arribar-hi ja podem pujar cap a la dreta, pedrera amunt. Hi ha fites. Deixem el pic d'Aragüells a la nostra esquerra.Una petita trepada ens portarà al cim de la primera agulla, la Juncadella (F+). Avancem per la cresta fins a trobar un profund tallat que ens obliga a baixar. La via està equipada per fer 2 rapel de 20 metres, que ens portaran al peu de la segona agulla. Hi ha passos de III en la majoria de murs de l'agulla de Cregueña (PD +) i algun de IV. La cresta obliga a baixar de nou per tornar a situar-nos al peu de la propera agulla.

El dia s'embolica i els núvols anuncien tempesta, per la qual cosa, hem de renunciar a l'agulla Haurillon. Baixem arran de paret per saltar-nos-la caminant. Volem intentar el Pico Maldito, tot i l'amenaça dels trons. Enfilem una via evident i practicable, vertical, que ens situa de nou a dalt de la cresta. En aquest últim tram s'avança lentament a causa dels enormes blocs de granit. Cal prestar atenció per descobrir per on passa la via exactament. És important visualitzar els diferents cordinos que hi ha instal·lats, i que marquen els següents passos. A partir d'aquí, la cresta s'ajau i es torna més amable fins ben bé al cim del Pico Maldito (PD+). Aconseguit!

Descartem tota possibilitat d'agafar l'últim bus que surt a les 6 de la tarda. Emprenem la baixada de seguida, perquè la tempesta ja és aquí. Hem d'abandonar. S'ha acabat la treva. La següent canal està equipada per baixar a peu de la muralla amb tant sols 4 ràpels.

Però comença a caure granit i en pocs minuts la roca queda completament molla i les repises ben blanques. Ens esperem que passi el més fort. Ens hem de refiar dels ancoratges. N'hi ha un de dubtós. Som 3 i el descens és una mica més lent. La corda està molla i pesa. Anem ben xops i el fred comença a calar-nos els ossos. Una vegada a peu pla, ja fora de perill, el descens fins al camí es converteix en un interminable puja i baixa de blocs amb neu que patinen molt. Dins del bosc caminem amb l'última llum del dia. Arribem a la parada de l'autobús a les 9. Només queda deixar-nos caure pista avall amb l'ajuda de la llum d'un frontal per a tots 3. Arribem a les 11 de la nit a la zona d'acampada i cansats però molt satisfets anem a sopar a Benasque. Una jornada més llarga del que marquen les guies.

Cim del Montgròs - Montserrat

Ens deixem portar per l'amic expert que coneix bé aquesta muntanya, talment com micos que trepen canals per cordes i arrels fins al mirador excepcional del Montgròs, on tots gaudim de la combinació entre esforç, diversió i paisatge impressionant.

Un desig complert, el Midi d'Ossau

Midi d'Ossau (2.884 m) per la ruta normal de les 3 xemeneies.

Dormim al terra de l'aparcament que hi ha a mà dreta poc després del Pourtalet. Comencem a les 6, encara de nit.

S'ha de caminar fins al refugi de Pombie i en direcció al port de Suzon. A partir d'aquí, ens anem situant a la base de la paret de roca que s'alça imponent davant nostre. Cal estar atents i identificar bé les entrades a les xemeneies, sobretot la primera i la segona. Es pot evitar la segona ascendint per una canal que hi ha al costat dret, tot i que la roca està descomposta i molt solta. La canal retroba el camí principal entre la segona i la tercera xemeneia. És aconsellable portar una corda de 60 m per baixar en rapel la segona xemeneia. Tot i que un grup de francesos l'han baixada sense cap mena de problema només amb l'ajuda de les mans i els peus.

Ascensió a un cim que no arriba als 3.000 metres, però molt i molt bonica.

Gran Bachimala (3.177) i Punta del Sable (3.136)

Gran Bachimala (3.177) - Punta del Sable (3.136). Per Viadós i la Cresta Meridional.

Des del poble de Plan surten taxis fins al refugi de Viadós (1.760 m). Són 10 km de pista, que hem trobat en millors condicions de les que esperàvem.

Fem l'ascensió pel coll del Senyal de Viadós i per la cresta meridional. El desnivell és de 1.550 metres.

La cresta s'estreny a partir de la cota 2.850, però llavors es torna a fer ample. S'ha de passar un ressalt vertical progressant en diagonal per unes terrasses. Llavors, l'aresta condueix a la Punta del Sable (PD-). Trams més aeris i retallats, però ja ample fins a arribar al cim del Gran Bachimala (PD).

ressenya FFEC

Via ferrada - La Teresina - Montserrat

La Teresina puja al mirador de Sant Jeroni, el punt més alt de la muntanya de Montserrat, a la seva cara nord. És una via ferrada que ressegueix les agulles característiques del massís i, per tant, és bastant aèria. També, és una via llarga (són necessàries unes 3 hores per completar-la íntegrament - grup de 3 persones). El que més m'ha agradat és el contacte que permet amb la roca, ja que els primers trams només estan equipats amb cadenes i es pot tenir la sensació de grimpar o escalar, si es vol.