- Sector: Paret de les Bagasses.
- Dificultat obligada: 6a+
- Recorregut: 250 metres.
3/4/10
2/4/10
Volta al Tuc de Padernas
Itinerari d'esquí de muntanya amb origen i final a LLanos del Hospital (Benasque)
- Distància: 10,5 km.
- Desnivell de pujada: 900 m.
La neu ens obliga a deixar el cotxe a l'aparcament i sortim des d'allà. Amb els esquís anem seguint la carretera aproximadament fins al km 3 i llavors ja continuem enmig del bosc, sempre en sentit ascendent i cap a la dreta fins a trobar el refugi de la Renclusa.
Avancem en direcció a l'ibó de Padernas. Estem ben sols. En aquesta part de la muntanya no hi ha ningú més. És agradable i a la vegada es fa estrany tanta soledat.
Pugem al coll, el nostre punt més alt a 2.700 metres d'alçada. El dia s'aguanta, però es pot girar en qualsevol moment.
Tenim al davant unes vistes magnífiques de les Maladetas i la Dent d'Alba.
Deixem el Tuc de Padernas a la nostra dreta i comencem el descens per la vall, passant per dos trams més drets, abans de trobar la carretera.
1/4/10
Ascensió al Pic de Baciver (2.644)
- Lloc: Baqueira - Beret. Pla de Beret. Aparcament de l'Orri.
- Activitat: esquí de muntanya.
- Distancia: 9,23 kilòmetres
- Altitud min: 1.855 metres - Altitud màxima: 2.644 metres
- Desnivell de pujada: 800 metres
Aquesta és la meva ressenya de la ruta a WIKILOC 
L'ascensió comença a les pistes d'esquí. Travessem el bosc de pins i remuntem fins al llac de Baciver. A partir d'aquí, fem un gir en sentit nord i ja podrem veure el Tuc de Baciver. Els últims metres es fan per l'aresta sense cap dificultat.
La neu d'avui és excel·lent. Em sembla que mai l'havia trobada en tant bones condicions! El descens de la pala és ràpid i es fa curt. Ens hem desviat una mica de la ruta i hem anat a parar a una canal sense neu, que ens ha obligat a treure'ns els esquís, uns 60 metres, i baixar caminant per roca i terreny enfangat. No hem estat els únics.
Un cop al camí, hem baixat directament a les pistes. Una ascensió fàcil amb sensació d'estar fent travessia.
28/3/10
Cursa de muntanya de Manresa
La Cursa de Muntanya de Manresa va començar a les deu del matí a l'estadi d'atletisme del Congost, amb un recorregut de 19,5 quilòmetres.
L'itinerari va passar pels termes municipals de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada i Rajadell, amb vistes a la muntanya de Montserrat.
L'itinerari va passar pels termes municipals de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada i Rajadell, amb vistes a la muntanya de Montserrat.
En els primers, va tenir lloc la cronoescalada amb la pujada al Collbaix. A partir del descens , la cursa es va suavitzar, fins a arribar a la línia de meta per terreny pla.
20/3/10
Cingles del Collsacabra
Sant Martí Sacalm - Rupit (ruta circular)
Sant Martí Sacalm es troba a 9 km d'Amer. Sense entrar al poble, passem la tanca i continuem amb cotxe fins a una masia abandonada, on aparquem. En 2 km arribarem a la casa de la Triola d'on surt el Grau de Cabra Figa per pujar als cingles del Far. Continuem per la carena i seguirm el camí dalt dels cingles fins al salt de Sallent (Rupit). El descens és pel Grau de la Donada, situat a l'esquerra del mirador. Un cop a baix, caminem per la pista en direcció a Sant Martí Sacalm.
Aquesta és la meva ressenya a WIKILOC.
14/3/10
Cursa a Olost, corrent per la neu i el fang
Cursa Via Fora d'Olost. Cursa de muntanya de 15 km pels boscos d'Olost de Lluçanès (Osona). Cursa ràpida i molt divertida.
La prova ha estat dura per les condicions del terreny. La nevada ha deixat el terra molt enfangat i ple d'aigua. Els corredors hem hagut de passar tres cops pel mig del rierol. Els peus completament xops tota l'estona. A vegades es feia feixuc avançar enmig de tant fang i per un terreny tant poc estable. Però la neu al bosc i estesa pels camps ha donat a la carrera un encant particular.
13/3/10
Circ d'Ulldeter
Circ d'Ulldeter
La gran nevada de dilluns passat ha assegurat la pràctica dels esports d'hivern durant aquesta primavera. Vall Ter presenta un gruix molt important de neu nova. La neu s'ha acumulat a les pistes i a la part més baixa del circ, de manera que la carena continua sense neu a causa del vent que sempre hi sol bufar.
Hi ha més esquiadors que pugen fins a la Portella de Mentet, però un cop allà tots fan marxa enrere. Nosaltres decidim pujar el Pic de la Dona (2.704), encara amb neu, i llavors continuem caminant amb els esquís a l'esquena fins al Coll de la Geganta i el cim del Pic de Bastiments (2.880). C s'emporta a ROC a baixar un dels corredors que hi ha, i jo faig el descens en solitari pel Coll de la Marrana, on hi ha molta neu.
Un recorregut exigent per les condicions amb què l'hem trobat i una gran sensació de travessa de muntanya. La temperatura ha estat de 10 graus negatius. La sensació tèrmica, de 15 sota zero, a causa del vent. Aquest és l'enllaç de la meva ruta penjada a Wikiloc.
14/2/10
Cursa de muntanya Castro d'Alfondeguilla (Castelló)
A les 9 del matí del diumenge 14 de febrer va tenir lloc la 4a Cursa de Muntanya Castro d'Alfondeguilla amb la participació de més de 400 persones.
El dia anterior la neu queia sobre les muntanyes de la Serra Calderona, mentre estàvem pujant al seu punt més alt, el Gorgo. Passejàvem amb el ROC. No teníem gaire clar que la cursa pogués celebrar-se. Neu arran de mar!
El mercuri estava sota zero. Els corredors estàvem encongits i el fred no ens motivava a córrer. La duresa del recorregut va fer que el fred desaparegués pràcticament després de la sortida. Però el dia va acabar assolellat, clar i blau, tot i que la temperatura no va pujar gaire més.
És una cursa "trenca cames" i molt bonica. Vam poder gaudir dels paisatges del Parc Natural de la Serra d'Espadan.
Distància: 17,4 km
7/2/10
Vall Ter, el Bastiments
Bastiments (2.881).
Circ d'Ulldeter. Com tantes altres vegades, pujo a Bastiments amb els esquís. Però les ascensions mai són iguals per moltes raons. Sobretot per les persones que t'hi acompanyen. Per a S, aquesta és una de les primeres vegades que està entre tanta neu. Cada trepitjada que fa amb les raquetes és una empremta d'energia.
A trams, he de carregar els esquís a l'esquena, perquè només hi ha rocs i glaç. La pala final sí que té neu. Com sempre, hi ha molta gent a la ruta del Bastiments, i més aquest any, perquè el vent ha despullat de neu les altres zones de Vallter. Tot i això, les condicions en que la trobem no són les millors. Però és el que hi ha i és el que es pot fer ara i aquí.
24/1/10
Les Penyes Altes del Moixeró
Penyes Altes de Moixeró
Anem a caminar per la cara sud del Moixeró, la més espectacular del massís, contràriament al Cadí, que la seva cara nord és la més impressionant.
Anem a caminar per la cara sud del Moixeró, la més espectacular del massís, contràriament al Cadí, que la seva cara nord és la més impressionant.
Un cop a Bagà, cal seguir la BV4024 (Coll de Pal) durant uns 4 Km . Deixem el cotxe al costat de la carretera, en un revolt a la dreta, abans de passar per sota de la C16. Comencem a caminar per la pista que puja a Gréixer.
Fem un petit tros del GR107 o camí dels Bons Homes, però ben aviat el deixem i seguim un corriol que surt a sobre de les cases del poble. Està marcat en tot moment en color groc. El camí puja dret enmig de grans fagedes i passa la Roca Gran. Més o menys, en una hora i quart trobem la pedrera i, una hora més enllà, ens situem al Coll de Rasell, des d'on cal anar seguir cap a la dreta en direcció a Penyes Altes.
El dia és gris i la boira, espesa. La boira puja i baixa tapant i destapant el paisatge rocallós del Cadí. No s'acaba de deixar veure. La neu amaga el traçat i cada vegada és més present. La neu i la boira ens fan desistir del cim i ens obliguen a tornar cap a casa. L'objectiu del dia era fer la ruta circular a les Penyes Altes pujant per la canal de la serp i tornant pel Moixeró, el Coll de Moixeró, la font de la Cabrera i el Refugi Sant Jordi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)