1/5/10

La Rambla no és per a nosaltres.


Siurana - entre la serra del Montsant i les muntanyes de Prades.

Arribem al petit poble d'Arbolí, a la comarca del Baix Camp, un dels llocs típics d'escalada a Catalunya. Es respira tranquil·litat. Fem un passeig i sopem al bar de la plaça, on hem pogut saber que el refugi es va haver de tancar pel seu  mal estat, després de tretze anys de funcionament. Fem nit a l'ermita que hi ha dalt del poble.

La decisió de marxar cap al sud per esquivar la pluja ha estat encertada. La major part del país ha tingut aigua aquest cap de setmana. El temps al Pirineu, que era el nostre primer destí, ha estat més hivernal que de primavera. El corredor Jean Arlaud al Posets l'hem hagut de deixar per una altra ocasió.

Siurana és un poble pintoresc amb passat musulmà situat dalt d'una penya de roca. El lloc és encantador i entranyable.


La seva escola d'escalada està reconeguda amb la màxima qualificació i atrau a escaldors de tot el món. No és fàcil escalar a Siurana. Hi predomina el grau alt. Proposa una escalada tècnica i vies de resistència amb passos durs al principi.  Tot i això, hem pogut trobar el nostre nivell i disfrutar de l'escalada esportiva en aquest lloc insòlit en el sector Can Marges (dalt i baix).





24/4/10

Torreneules. La cua del llarg hivern ...

Queralbs (Daió) - Núria - Torreneules

Feia dies que necessitava fer una bona caminada. Una d'aquelles que et fan cansar. Més que res per treure'm la falsa sensació de sentir-me pesada. I, també, per començar-me a preparar per a l'ascensió d'aquest estiu. He de fer el canvi de xip i començar els entrenaments. Però em sembla que ja tinc la ment a punt per sortir a córrer més del normal.

El dia ha aguantat tot i les amenaces de pluja. R. ens abandona a l'alberg. Avui el seu cos no li respon prou bé. Nosaltres continuem muntanya amunt, acumulant desnivell. La boira cada cop és més espessa i no veiem l'entorn des del cim. Sort que coneixem bé la zona, ja que no es veu res! Baixem ràpidament per una clapa de neu contínua que no vol deixar nua la muntanya. És un dia molt tranquil al llac. No sembla dissabte. La poca gent que hi ha avança sense fressa i a pas lent. És primavera, però la cua del llarg hivern es resisteix a seguir el seu camí natural.



11/4/10

La Foradada. El salt de l'aigua


La Foradada - Cantonigròs. Diumenge al matí.
Una bonica passejada amb els gossos a prop de casa.


3/4/10

Via de l'Alba - Terradets


- Lloc: Montsec - Terradets.
- Sector: Paret de les Bagasses.
- Dificultat obligada: 6a+
- Recorregut: 250 metres.
  















2/4/10

Volta al Tuc de Padernas


Itinerari d'esquí de muntanya amb origen i final a LLanos del Hospital (Benasque)

- Distància: 10,5 km.
- Desnivell de pujada: 900 m.

Aquesta és la meva ressenya a WIKILOC.


La neu ens obliga a deixar el cotxe a l'aparcament i sortim  des d'allà. Amb els esquís anem seguint la carretera aproximadament fins al km 3 i llavors ja continuem enmig del bosc, sempre en sentit ascendent i cap a la dreta  fins a trobar el refugi de la Renclusa.

Avancem en direcció a l'ibó de Padernas. Estem ben sols. En aquesta part de la muntanya no hi ha ningú més. És agradable i a la vegada es fa estrany tanta soledat.


Pugem al coll, el nostre punt més alt a 2.700 metres d'alçada. El dia s'aguanta, però es pot girar en qualsevol moment. 

Tenim al davant unes vistes magnífiques de les Maladetas i la Dent d'Alba.

Deixem el Tuc de Padernas a la nostra dreta i comencem el descens per la vall, passant per dos trams més drets, abans de trobar la carretera.

1/4/10

Ascensió al Pic de Baciver (2.644)


- Lloc:  Baqueira - Beret. Pla de Beret. Aparcament de l'Orri. 
- Activitat: esquí de muntanya.  
- Distancia: 9,23 kilòmetres  
- Altitud min: 1.855 metres - Altitud màxima: 2.644 metres
- Desnivell de pujada: 800 metres  
Aquesta és la meva ressenya de la ruta a WIKILOC 



L'ascensió comença a les pistes d'esquí.  Travessem el bosc de pins i remuntem fins al llac de Baciver. A partir d'aquí, fem un gir en sentit nord i ja podrem veure el Tuc de Baciver. Els últims metres es fan per l'aresta sense cap dificultat. 

La neu d'avui és excel·lent. Em sembla que mai l'havia trobada en tant bones condicions! El descens de la pala és ràpid i es fa curt. Ens hem desviat una mica de la ruta i hem anat a parar a una canal sense neu, que ens ha obligat a treure'ns els esquís, uns 60 metres, i baixar caminant per roca i terreny enfangat. No hem estat els únics. 

Un cop al camí, hem baixat directament a les pistes. Una ascensió fàcil amb sensació d'estar fent travessia.

28/3/10

Cursa de muntanya de Manresa





La Cursa de Muntanya de Manresa va començar a les deu del matí a l'estadi d'atletisme del Congost, amb un recorregut de 19,5 quilòmetres.

L'itinerari va passar pels termes municipals de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada i Rajadell, amb vistes a la muntanya de Montserrat.

En els primers, va tenir lloc la cronoescalada amb la pujada al Collbaix. A partir del descens , la cursa es va suavitzar, fins a arribar a la línia de meta per terreny pla.



20/3/10

Cingles del Collsacabra


Sant Martí Sacalm - Rupit (ruta circular)
Sant Martí Sacalm es troba a 9 km d'Amer.  Sense entrar al poble, passem la tanca i continuem amb cotxe fins a una masia abandonada, on aparquem. En 2 km arribarem a la casa de la Triola d'on surt el Grau de Cabra Figa per pujar als cingles del Far. Continuem per la carena i seguirm el camí dalt dels cingles fins al salt de Sallent (Rupit). El descens és pel Grau de la Donada, situat a l'esquerra del mirador. Un cop a baix, caminem per la pista en direcció a Sant Martí Sacalm.

Aquesta és la meva ressenya a WIKILOC.

14/3/10

Cursa a Olost, corrent per la neu i el fang


Cursa Via Fora d'Olost. Cursa de muntanya de 15 km pels boscos d'Olost de Lluçanès (Osona).  Cursa ràpida i molt divertida.

La prova ha estat dura per les condicions del terreny. La nevada ha deixat el terra molt enfangat i ple d'aigua. Els corredors hem hagut de passar tres cops pel mig del rierol. Els peus completament xops tota l'estona. A vegades es feia feixuc avançar enmig de tant fang i per un terreny tant poc estable. Però la neu al bosc i estesa pels camps ha donat a la carrera un encant particular. 
 

13/3/10

Circ d'Ulldeter


Circ d'Ulldeter

La gran nevada de dilluns passat ha assegurat la pràctica dels esports d'hivern durant aquesta primavera. Vall Ter presenta un gruix molt important de neu nova. La neu s'ha acumulat a les pistes i a la part més baixa del circ, de manera que la carena continua sense neu a causa del vent que sempre hi sol bufar.

Hi ha més esquiadors que pugen fins a la Portella de Mentet, però un cop allà tots fan marxa enrere. Nosaltres decidim pujar el Pic de la Dona (2.704), encara amb neu, i llavors continuem caminant amb els esquís a l'esquena fins al Coll de la Geganta i el cim del Pic de Bastiments (2.880). C s'emporta a ROC a baixar un dels corredors que hi ha, i jo faig el descens en solitari pel Coll de la Marrana, on hi ha molta neu.

Un recorregut exigent per les condicions amb què l'hem trobat i una gran sensació de travessa de muntanya. La temperatura ha estat de 10 graus negatius. La sensació tèrmica, de 15 sota zero, a causa del vent. Aquest és l'enllaç de la meva ruta penjada a Wikiloc.