Mitja marató de l'Ardenya

Santa Cristina d'Aro. Cursa de muntanya amb quatre modalitats: cursa popular de 10 km, mitja marató, marató, i marató i mitja. www.matxacuca.cat

Transcorre pels singulars paratges del massís de l'Ardenya. Passa ben aprop de la via ferrata "les agulles rodones" i de la zona d'escalada de Solius. La part més bonica és quan el corriol s'enfila per entre les agulles i llavors passa ben bé per sobre de la cresta.

Distància: 21 km
Desnivell acumulat: 1.798 aprox

                                                                               

Sender d'Orís

Osona. sender PR-C54

El castell d'Orís era un lloc on solíem anar amb els pares a passar les tardes de dissabte i diumenge. Feia molts anys que no hi havia tornat. Està igual. O, potser, una mica més petit. Deuen ser els meus ulls de persona adulta!

El sender té forma circular. Són 23 km i uns 500 metres de desnivell. Ideal per fer en un matí d'hivern. Comencem a l'església de Vinyoles. El punt més alt és l'ermita romànica de Sant Salvador de Bellver, un racó de silenci i magnífic mirador sobre la comarca. Altres punts d'interès són la balma de Serinyà i la font de les Donzelles, pels quals cal sortir del sender i tornar-lo a trobar.

K25, trail de la Calderona

La cursa per muntanya K25 és un dels grans esdeveniments en aquesta modalitat en terres valencianes. Té lloc en el Parc Natural Serra Calderona i assoleix els cims de l'Alt del Pi, el Sierro i Rebalsadors. Contenta. Per haver haver capaç d'escurçar en 23 minuts el temps que vaig fer en aquesta mateixa cursa fa 2 anys. 

Distància: 25,5 km
Desnivell positiu: 1700 m
Desnivell acumulat: 3400 m
Coeficient de dificultat: 43

La casa cantonera

La casa cantonera és troba al poble valencià d'Algemesí. És un espai lliure per a la creativitat, l’educació i la cultura, conduït per el Joanma, la Maria Àngels i dues parelles més. Una molt bona iniciativa que vaig tenir l'oportunitat de conèixer, gràcies a la presentació de l'expedició al Lenin, de la qual Joanma i jo vam formar-ne part aquest agost passat.

Rasos de Peguera i serra d'Ensija (Berga)

Entrada la tarda. Estem acabant. Aquesta última pujada es fa molt llarga. El vent bufa fort i fa que tot els arbres tremolin. El bosc xiula. La temperatura ha baixat considerablement i la sensació tèrmica és sota zero. Ha arribat l'hivern!

La ruta té 3 pujades fortes, amb les quals s'acumula un desnivell positiu de gairebé 1.900 metres. La primera, és l'ascensió a la Gallina Pelada, punt més alt de la serra d'Ensija. La segona pujada és per remuntar el desnivell que hem perdut descendint fortament per la cara nord des del refugi. Anem amunt, guanyant metres per una canal, sempre seguint el sender de petit recorregut. Quan tornem a ser a la carena, es poden pujar el Puig Voltor i el Puig de la Creu. Si també fem aquest segon, haurem de tornar al coll per agafar el sender (poc freqüentat) que, amb una forta baixada, ens porta a Vallcebre. Fem uns metres per la carretera i de seguida trobem la pista. Són uns 5 km fins als peus de la tercera i última pujada, que ens enfila a l'alçada de Rasos de Peguera. Dia complert.

enllaç al wikiloc

Cursa de muntanya de Tivissa

Terres de l'Ebre. Hem aprofitat els tres dies de festa i hem arribat a Tivissa abans del diumenge, el dia de cursa. La primera vista del poble (venint de Móra) és molt agradable. El teló de fons són les muntanyes per on correrrem i les parets d'escalada, ben visibles.

Tenia curiositat per conèixer la Serra de Llaberia (espai d'interès natural) i no m'ha decebut; tot el contrari. Llaberia és un poblet de poques cases, recuperades amb molt bon gust. Hem caminat fins el coll de Colivassos i d'allà hem pujat al cim del Mont-redon. A sota, la cresta de la seda, que condueix a Pratdip.

Hem tingut temps també de provar la roca. La zona d'escalada més propera a Tivissa és La Llena. Més enllà, al coll de la Maula, La Cuna. aquesta última poc assegurada i de dificultat.

La cursa

• 23,5 km
• 1973 metres de desnivell positiu acumulat
• cursa molt tècnica, per corriols, camins, pista i cresta de muntanya

www.muntanyesdetivissa.cat

Cursa de muntanya Pujada al Montsià

Alcanar. Montsià. Terres de l'Ebre

Paisatge típicament mediterrani. Per correr entre el mar, el delta de l'Ebre i el massís dels Ports.

Distància total: 31 km              

Desnivell acumulat: 3600 m

web de la cursa

Després de la cursa hem anat a passar la tarda al port de Les Cases d'Alcanar (al mar, on jo no m'apropo gaire). També m'agraden molt els paisatges marins. Hi havia onades fortes i el ROC ha après a saltar-les. Feia bo per prendre un bany. Però, a l'aigua no hi havia nigú més. També, hem descobert una petita zona d'escalada a Ulldecona, per sobre de l'ermita de la Pietat, on, hi ha uns abrics amb pintures rupestres.

Volta a la serra del Catllaràs

Alt Berguedà. La Pobla de l'Illet.

Caminem per l'antic camí ral a Ripoll. Al cap de ben poc, trobem l'ermita de Santa Maria de l'Illet i, més amunt, la curiosa rotonda de Sant Miquel. Més endavant (sempre seguint el PR 52), hi ha les runes del què havia estat el castell. Ens endinsem per un bosc de faig i pi fins al xalet del Catllaràs. Després de la pujada, ens desviem del sender per admirar el paisatge des del mirador del Roc de la Lluna (val la pena): Torreneules, Puigmal, Puigllançada, la Tosa, Penyes Altes, Pedraforca, etc. També veig les parets d'escalada, on vaig ser un dia.

Passem per prats verds molt bonics i tranquils. Alguna vaca. Deixem el PR que hem seguit tota l'estona al santuari i hostatgeria del Falgars i arribem a la Pobla de l'Illet pel GR 4 i els graus. Itinerari fàcil, de 17 km,  però ben bonic. Segurament, tornaré per fer-lo corrent. És ideal per a cursa.

 

Volta 360º al massís del Pedraforca

Gòsol. Plaça Major. PRC 127

Podem dividir els disset km. d'aquesta volta en dues parts. La meitat nord és la més bonica i amb diferència. Anem guanyant alçada pel bosc fins a l'àrea de picnic de Font Tarrés. Arribats a uns prats, veiem la cara sud de la serra del Cadí, imatge que ens acompanyarà fins al coll. En aquest punt, agafem la pista forestal del mirador de Gresolet, per on anirem baixant fins al peu del telefèric del refugi. Un caminet hi puja directament. Encara enmig del bosc, voregem el Pedraforca per un corriol estret fins a trobar un monòlit. Aquí comença la part menys interessant de la ruta: el camí dels minaires i la pista de la gravera per tornar a Gòsol.

Sant Amand des de Saltor

El Ripollès. Serra Cavallera. Taga i Sant Amand

El Sant Amand es mostra majestuós pel seu vessant sud: una barca tombada de roca que domina Ripoll des de gairebé dos mil metres. L'ascensió per aquesta cara és llarga, a diferència de l'altre cantó, pel coll de Jou, que queda entre aquest cim i el Taga, el més alt de Serra Cavallera.

És interesssant fer la ruta circular, tot i que serà més llarga, pujant pel GR3 i baixant pel sender de petit recorregut. El punt on ambdós conflueixen és l'ermita de Sant Julià de Saltor. Una fita a banda esquerra, al costat del camí i al final de la casa, ens mostra la ruta cap al cim. Farem una pujada forta i sostinguda. Trobarem roca a la part final. Però, val la pena, perquè des del cim hi ha unes  vistes magnífiques. És un mirador.

Una opció perfecte per fer més de mil metres desnivell sense haver d'anar a les grans muntanyes. Comencem a la colònia Molinou.