El Pic Cerverís i el Balandrau des de Pardines

El Pic Cerverís (2206) i el Balandrau (2584) formen part de la ruta dels Bastions, la travessa de la Vall de Ribes.  

Sortim per la part alta del poble i seguim la senyalització. Passem per les fonts i ascendim fins al Tor, on oneja una senyera. Passem una àrea de pastures i sortim a la pista que puja de Tregurà, que farem per uns pocs quilòmetres. La deixem en un revolt tancat i ens fiquem al bosc, per on pugem fins a trobar la carena i el filat. El corriol es perd i moltes vegades cal seguir la pròpia orientació. 

Una vegada al Pic Cerverís el Balandrau és ben visible. Queda una bona distància, però l'anem superant molt bé amb l'ajuda de les magnífiques vistes sobre les muntanyes de Vall Ter i Núria. És una ascensió exigent pels seus 1350 metres de desnivell positiu. Recomenada si hi ha ganes d'anar amunt.

La Serra del Verd

Un mirador sobre el Cadí, el Pedraforca, la Serra d'Ensija i el Port del Compte. 

Partim del poble de Gòsol seguint el GR150 en direcció a l'ermita de Santa Margarita i , en forta pujada, fins al coll de Mola, on agafem una pista i ens endinsem pels boscos de pi negre fins a assolir la carena i veure el Pedraforca de fons. Una vegada al Prat d'Aubes, ja estem a l'altipla on hi ha el Cap del Verd, el punt culminant de la Serra del Verd. Retornem pel torrent Fosc i per enmig del bosc fins a trobar la pista i el GR.

Pic de Costabona (2464)

Amb gairebé 2500 metres, el Costabona s'alça sobre el muncipi de Setcases, a la comarca del Ripollès. 

La seva ascensió permet veure tota la panoràmica del circ de Vallter, que queda a la nostra dreta, i la vall de Prats de Mollò, al cantó esquerre. Des de dalt, hi ha una molt bona vista sobre el Massís del Canigó. 

Sortim de Setcases pel pont que creua el riu i seguim les marques del GR11. Les abandonem en el pal indicador cap a Prats de Molló, havent resseguit una part de la carena. En aquest punt, caminem en sentit ascedencent fins al Puig Sistra (1989) i d'aquí, ja de baixada, en direcció a la Collada Fonda (1917). L'útlima part d'aquesta llarga ascensió és la més feixuga, però el cim es pot pujar per diversos camins en funció de la duresa que se li vulgui donar. Són 1200 metres de desnivell positiu. I nosaltres hi hem destinat 6 hores. 

Pic de Comaloforno

Amb 1600 metres de desnivell positiu és una llarga ascensió fins al Pic de Comaloforno, sostre comarcal de l'Alta Ribagorça, de 3.029 metres d'altitud. 

Sortim de l'aparcament de Caldes de Boi (1470) i caminant 5 minuts per la carretera que puja a l'embassament de Cavallers trobem un indicador que ens marca 3h. fins als Estanys de Gemena. Prenem aquest camí, que puja de manera constant per enmig del bosc fins al Pla de la Cabana. El següent pas són els estanys: Gemena de Baix, Gemena de Dalt i els Estanys Gelats (2540). Ens dirigim en direcció a la collada dels Abellers per roques i terreny caòtic, però sense arribar-hi. Cal saber veure una àmplia canal a la dreta i agafar-la. El terreny és inestable. Quan la canal es bifurca, cal seguir el ramal de la dreta. El punt més interessant d'aquesta ascensió és un tram de roca de 4 m de II grau amb molt bones preses. Superat aquest punt, cal anar pujant tendint cap la dreta. Hi ha laguna fita que ajuda molt, però cal estar atents. 

Aquesta és la vista sobre la cresta dels Bessiberis des del cim del Comaloforno. 

Del Rebost al Niu de l'Àliga

Ruta circular que transcorre per la part més occidental de la Cavalls del Vent. 

Pugem al refugi de Rebost des de la carretera BV4024 (on hi ha un indicador) i sempre anem seguim les marques taronges de la Cavalls del vent. Una pujada important fins al Niu de l'Àliga i un descens pel GR fins al Coll de Jou. En aquest punt prenem el PR 126 (camí ral) que, passant per la Roca Sansa, ens deixa a la pista que arriba fins al refugi de Rebost. És una ruta exigent en desnivell (1300 positius) i té una llargada d'uns 15 km. 

La Mola (1104)

Necessitem estirar les cames i fugir de la pluja d'aquests darrers dies. Correr una mica i sentir com el cos es desperta i respon. 

Hem escollit un itinerari pel Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: 18 km i 760 metres de desnivell pel massís de La Mola, a la qual hem pujat pel camí dels monjos. Una ruta per corriols, fonts i cingleres ideal per un matí de dissabte amb poques probabilitats de fer bon temps a l'alta muntanya.

De Gombren al Costa Pubilla

Amb ganes de pujar de valent!

L'escollida ha estat l'ascensió al Costa Pubilla o Pla de Pujals (2055) que és el cim més alt de la Serra de Montgrony. 

Per aconseguir gairebé 1300 metres de desnivell positiu continuat hem començat des del poble de Gombren. 

L'ascensió té dos trams molt clars: de Gombren al Santuari de Montgrony i d'aquest fins al pic. 

Des del cim hi ha molt bones vistes sobre Nevà, Planoles i la collada de Toses. El Puigmal al fons. 

Puigmal i Puigmal de Llo

Clàssica ascensió al Puigmal (2909) per la Collada de Fontalba. 

Per donar-li més desnivell i una major llargada hem continuat per la carena per anar a pujar el veí francès, el Puigmal de LLo (2767).

Pic de Rulhe (2.783)

Ariege, Aston, estany de Laparan.

Aquesta ha estat la nostra revetlla de Sant Joan: nit al refugi i ascensió al Pic de Rulhe amb la companyia del Roc i el Tuc. Deixem el cotxe a la presa. Seguim la pista fins al Pla de les Peyres, on hi ha altres cotxes aparcats. Molts pescadors. En aquest punt, agafem el sender que puja de manera lleugera, però sostinguda, fins al refugi. A dalt, hi trobem: amabilitat, muntanyes de perfils afilats i un cel ben clar. Una tarda preciosa per gaudir del paisatge.

Sortim pel GR fins al coll on el deixem i ens guiem per les fites que anem trobant. La neu encara perdura tot i que no ens hem hagut de posat els crampons. Les fites condueixen a l'enforcadura, enmig dels dos cims. Fins aquí l'ascensió és ràpida. La cresta fa que la progressió sigui una mica més lenta, però sempre divertida. Han estat 2 hores i mitja de pujada. Hem tingut la sort d'estar en tot moment per sobre de la boira. Espectacular. 

Al migdia el cel s'ha tapat i les temperatures han caigut de manera contundent. Hem tornat a Laparan amb plugim, però sense arribar a mullar-nos.

El poble abandonat de Peguera

De Sant Corneli a Peguera - PRC73

Una mirada al passat de la zona a través de les mines de carbó i l'indret on va viure en Caracremada, l'últim maqui català. 

Inici: Museu de les Mines de Cercs

Descripció de la ruta: Consorci Alt Berguedà

Val la pena fer una extensió i arribar al poble abandonat de Peguera. El punt per deixar i retornar al PR és el Coll de la Creu de Fumanya. 

La ruta té una distància de 21,66 km (sense extensió) i un desnivell positiu de 825 metres.