Pics de Ballibierna (3.67 m) i Culebras (3062 m), mirador a l'Aneto

Embassament de Llauset. 

En primer lloc, hem pujart el Ballibierna i, un cop superat el Pas del Cavall, hem assolit la Tuca de Culebras. 

El protagonista ha estat M. (de només sis anys) que s'ha estrenat en els tres mils amb aquesta ascensió. Gràcies als companys per l'aventura i al grup de muntanyencs bascos que han instal.lat el passamà al pas del cavall. Aplaudiments de tots els que estavem allà dalt per la il.lusió i seguretat de M, que ha gaudit  l'aresta afrontant el Pas del Cavall. 

Gran Pico de Eriste (3.053 m)

Ascensió al Gran Pico de Eriste des del Port de Sahún. Són 1330 metres de desnivell positiu. 

Estem allotjats al poble de San Juan de Plan. Hi havia d'anar l'any passat, però no va poder ser. Aquesta vegada, sí! Tinc la oportunitat i estic agraïda i emocionada. 

Agafem la pista que en 13 km ens porta al port i ens situa a 2000 metres. És dimecres i estem sols. Això fa que, a mesura que anem pujant, el paisatge sigui més feréstec, Remuntem el barranc de Barbarisa i en 330 metres assolim l'estany de Barbarisa. A partir d'aquí, la ruta abandona el sender i entra en terreny de blocs. Cal estar atents. Estany Gelat. Un lloc preciós, sota la muralla de roca dels grans cims. Prenem un té, encara calent i observem la ruta, poc definida. El camí s'intueix, però no està clar. Al final, ens decidim a entrar i seguir unes fites que , posades de tant en tant, ens condueixen al corredor final i al cim. 

Ruta compartida amb l'amic JM. 

Pic Robiñera (3003 m ) per la Vall de Pineta

Ruta circular per coronar el pic Robiñera, partint de l'aparcament de Pineta, passant pels plans de la Larri i els llacs de la Munia. La tornada la fem descendint en direcció al barranc de Piedramula, cap al refugi de la Estiva i enllaçar altra vegada pels plans de la Larri fins arribar a l'àrea de Pineta.

Una sortida exigent, amb 21 km de distància i més de 2.000 metres de desnivell positiu. 

Un bon mirador sobre el Mont Perdut i Las Munia. 

Pic de Clarabide

Refugi d'Estós. Ascensió pel barranc de Gias, ibons de Gias i el port de Gias.
Pic de Clarabide Oriental (3012), Pic de Clarabide- Pouchergues (3020) i Pic de Clarabide Occidental (3008).
Una ascensió en companyia de M. Nosaltres i la muntanya, la muntanya i nosaltres. Ningú més en cap moment del dia. Neu continuada ja des del primer llac i fins al cim del primer Clarabide. Sort que ens hem pogut calçar un grampó cadascú. A falta d'aquells, potser hauriem hagut de recular. Al cims, bufava fort vent. Una ascensió semi hivernal que ens ha exigit una mica més del què ens pensavem.

La Punta Alta per Comalesbienes

Ascensió a la Punta Alta pel barranc i estanys de Comalesbienes. Han estat 1.400 metres de desnivell positiu durant els quals hem trobat de tot. La progessió pel barranc, amb grans blocs de granit, la cresta entre el Pic de Comalesbienes (2.993 m) i la Punta Alta (3.014) i la neu que ha aparegut en el descens cap al refugi Ventosa. La boira a la part alta no ens ha deixat gaudir de l'entorn, però li ha acabat de donar l'ambient de veritable alta muntanya. No hem trobat ningú en la part alta d'aquesta ruta circular. Les persones han aparegut a prop del refugi; per tant, hem tingut el silenci envoltant-nos en tot moment juntament amb el fred i la boira.

El Tallon desde San Nicolas de Bujaruelo

Ruta clàssica d'ascensió al Tallon amb sortida des de Bujaruelo. Més de 1.800 metres de desnivell positiu passant pel coll de Bujaruelo, el refugi de Serradets, la Bretxa de Roland, el Dedo i el cim del Tallon (3.144 m). Una bellesa de paisatge amb el Circ de Gavernie de teló de fons.

Pic de Neouvielle

Aquest pic de 3091 metres és el més visitat del sector. El seu nom significa neu vella.
Des de Fabian (França) entrem a la reserva natural de Neouvielle, un espai d'alta muntanya amb uns 700 llacs i estanys, fins al llac d'Aubert a una alçada de 2.150 metres. 

L'ascensió comença just després del mur de contenció del llac i ja no deixa de pujar en cap moment. Cal anar seguint bé les fites en direcció (sempre ascendent) cap a la dreta fins a trobar la Breque de Barris. Un gran mar de blocs de granit apareix davant nostre i ja no ens deixarà més. En arribar al peu de la bretxa de Chausenque, cal girar a l'esquerra sempre per terreny de grans blocs fins a la xemeneia d'accés al cim. El descens el fem situats més propers a la torre del Ramougn. 

Un 3000 de dificultat fàcil, amb 980 metres de desnivell positiu però en un gran ambient d'alta muntanya. 

Pic de Neouvielle (3091 m)

Reserva natural Pic Long - Neouvielle, Vall d'Aure,  Pirineu francès. 

Significa neu vella en referència a la seva petita glacera. 

Punt de partida LLac D'Aubert (2150 m ). L'ascensió al cim més conegut de la zona, però no pas el més difícil. Un desnivell de poc menys de mil metres i unes tres hores d'ascensió. Una ruta entretinguda i sense dificultat que requereix d'una petita trepada final per accedir al cim a través de la xemeneia  i la cornisa. 

El Taga des de la colònia Molinou

Avui hem suat de valent! Hem pujat al Taga sortint des de la carretera, al final del poble de Campdevanol. La ruta passa per Saltor i assolim en primer lloc el cim del Sant Amand, des d'on hi ha una vista preciosa del Ripollès i també del Pedraforca i la Serra del Cadí.  Fins aquí, la pujada no dóna descans. Llavors, cal baixar a Coll de Jou per afrontar la pujada final al cim del Taga. Per tornar hem desfet el camí, però sense tornar a pujar al Sant Amand. Per evitar aquesta pujada, una vegada som al pla de la Pera surt un cami (marca vermella) que baixa directament i enllaça amb el camí per on hem pujat.

Els Castells del Bisaura i la serra dels Bufadors

Just a la sortida del túnel, entrant ja a la Garrotxa, una cortina d'aigua ens deixa a tots sense paraules. Sembla que no és possible anar cap a Sadernas ... mal temps! Alcem la vista i el cel està molt cobert. Girem cua cap a casa, pensant no poder fer res i, al fons, veiem una clariana on sembla que no hi plou. 

Després de molts mesos, he tornat a caminar al Bisaura. Hem sortit del Castell de Montesquiu cap al de Besora. La idea era seguir cap al Castell de Milany (ruta dels tres castells), però ho hem deixat per un altre dia. Decidim tancar el cercle per la Serra dels Bufadors i hem tornat a endinsar-nos en el paisatge màgic dels bufadors, un lloc preciós i especial com pocs, que mai deixa de sorprendre.