Després d'un merescut dia de camp base, tornem a fer una jornada d'aclimatació. Apostem per La Piràmide Blanca.
De baixada, aprofitem el bon temps, per fem un segon cim en el dia que, segons les ressenyes, és El Diente. Un cim secundari, però ben curiós.
Al peu de la glacera, pugem en direcció oest, fins a situar-nos sota la paret de roca, amb la intenció d'escalar-la fins al coll i atacar el cim per la cresta i la pala de neu final. És inviable! No hi ha cap altre possibilitat que tornar a la glacera i intentar el cim per l'altre extrem, més assequible i sense tant risc.
Una vegada remuntada la glacera novament i arribats al coll, una canal de roca en mal estat dóna accés al cim de La Pirámide Blanca. La pedra és molt dolenta, s'esmicola entre les mans. Els últims passos són aeris i el cim és ben petit per a tot el grup. Des de dalt hi ha una preciosa vista del Pequeño Alpamayo i dels altres cims que formen el massís del Condoriri.
De baixada, aprofitem el bon temps, per fem un segon cim en el dia que, segons les ressenyes, és El Diente. Un cim secundari, però ben curiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada