Podem dividir els disset km. d'aquesta volta en dues parts. La meitat nord és la més bonica i amb diferència. Anem guanyant alçada pel bosc fins a l'àrea de picnic de Font Tarrés. Arribats a uns prats, veiem la cara sud de la serra del Cadí, imatge que ens acompanyarà fins al coll. En aquest punt, agafem la pista forestal del mirador de Gresolet, per on anirem baixant fins al peu del telefèric del refugi. Un caminet hi puja directament. Encara enmig del bosc, voregem el Pedraforca per un corriol estret fins a trobar un monòlit. Aquí comença la part menys interessant de la ruta: el camí dels minaires i la pista de la gravera per tornar a Gòsol.10/9/12
Volta 360º al massís del Pedraforca
Gòsol. Plaça Major. PRC 127
Podem dividir els disset km. d'aquesta volta en dues parts. La meitat nord és la més bonica i amb diferència. Anem guanyant alçada pel bosc fins a l'àrea de picnic de Font Tarrés. Arribats a uns prats, veiem la cara sud de la serra del Cadí, imatge que ens acompanyarà fins al coll. En aquest punt, agafem la pista forestal del mirador de Gresolet, per on anirem baixant fins al peu del telefèric del refugi. Un caminet hi puja directament. Encara enmig del bosc, voregem el Pedraforca per un corriol estret fins a trobar un monòlit. Aquí comença la part menys interessant de la ruta: el camí dels minaires i la pista de la gravera per tornar a Gòsol.
Podem dividir els disset km. d'aquesta volta en dues parts. La meitat nord és la més bonica i amb diferència. Anem guanyant alçada pel bosc fins a l'àrea de picnic de Font Tarrés. Arribats a uns prats, veiem la cara sud de la serra del Cadí, imatge que ens acompanyarà fins al coll. En aquest punt, agafem la pista forestal del mirador de Gresolet, per on anirem baixant fins al peu del telefèric del refugi. Un caminet hi puja directament. Encara enmig del bosc, voregem el Pedraforca per un corriol estret fins a trobar un monòlit. Aquí comença la part menys interessant de la ruta: el camí dels minaires i la pista de la gravera per tornar a Gòsol.
9/9/12
Sant Amand des de Saltor
El Ripollès. Serra Cavallera. Taga i Sant Amand
El Sant Amand es mostra majestuós pel seu vessant sud: una barca tombada de roca que domina Ripoll des de gairebé dos mil metres. L'ascensió per aquesta cara és llarga, a diferència de l'altre cantó, pel coll de Jou, que queda entre aquest cim i el Taga, el més alt de Serra Cavallera.
És interesssant fer la ruta circular, tot i que serà més llarga, pujant pel GR3 i baixant pel sender de petit recorregut. El punt on ambdós conflueixen és l'ermita de Sant Julià de Saltor. Una fita a banda esquerra, al costat del camí i al final de la casa, ens mostra la ruta cap al cim. Farem una pujada forta i sostinguda. Trobarem roca a la part final. Però, val la pena, perquè des del cim hi ha unes vistes magnífiques. És un mirador.
El Sant Amand es mostra majestuós pel seu vessant sud: una barca tombada de roca que domina Ripoll des de gairebé dos mil metres. L'ascensió per aquesta cara és llarga, a diferència de l'altre cantó, pel coll de Jou, que queda entre aquest cim i el Taga, el més alt de Serra Cavallera.
És interesssant fer la ruta circular, tot i que serà més llarga, pujant pel GR3 i baixant pel sender de petit recorregut. El punt on ambdós conflueixen és l'ermita de Sant Julià de Saltor. Una fita a banda esquerra, al costat del camí i al final de la casa, ens mostra la ruta cap al cim. Farem una pujada forta i sostinguda. Trobarem roca a la part final. Però, val la pena, perquè des del cim hi ha unes vistes magnífiques. És un mirador.
Una opció perfecte per fer més de mil metres desnivell sense haver d'anar a les grans muntanyes. Comencem a la colònia Molinou.
8/9/12
Serra Cavallera i Puig Estela
Volta circular a Serra Cavallera amb ascensió (opcional) al puig Sestela.
- Anada PRC 90: Camprodon - collet del gener - coll de Pal - Puig Estela (2013)
- Tornada PRC 89: coll de Pal (1779) - pla de Can Plata - Camprodon.
La part més bonica va resseguint la carena ben bé per dalt i l'utilitzem per anar. D'aquesta manera, també fem un desnivell de pujada més gran. La tornada, a partir de coll de Pal, es fa per la cara sud i més per sota (a mitja muntanya), per prats de pastura amb bestiar fins al pla de can Plata, on prenem carretera uns 2 km. Arribem a Camprodon per sender. Tota la ruta amb el cim inclòs són uns 24 km (aproximadament).
1/9/12
Els Empedrats: de Bagà al refugi Sant Jordi
Excursió familiar. Ideal per fer a l'estiu, amb aigua i ombres. Itinerari circular de 10,5 km i 900 metres de desnivell, marcat en la seva totalitat (PRC125). Avui som 3 adults, un nen i dos gossos.
La ruta s’inicia al veïnat de l’Hostalet (910) i segueix el curs del riu Bastareny, que anem travessant en diverses ocasions. Aquests dies, degut a la falta de pluja, el Bullidor de la Llet (un brollador d’aigua en unes fissures a la roca calcària) està completament sec. Enfilem pel congost dels Empedrats i ens anem mullant els peus més d'una vegada. Després d'anar pujant pel frondós bosc, arribem al refugi Sant Jordi i trobem l’enllaç amb el GR107 (Camí dels Bons Homes). Fem una parada, perquè el camí encara continuarà pujant, per creuar la cinglera (arran de cingle) pel pas de la Boixassa i fins a la collada de la Pelosa, el punt més alt (1780). A partir d'aquí, la baixada és ràpida fins al punt d'inici amb unes bones vistes sobre el massís del Pedraforca.
La ruta s’inicia al veïnat de l’Hostalet (910) i segueix el curs del riu Bastareny, que anem travessant en diverses ocasions. Aquests dies, degut a la falta de pluja, el Bullidor de la Llet (un brollador d’aigua en unes fissures a la roca calcària) està completament sec. Enfilem pel congost dels Empedrats i ens anem mullant els peus més d'una vegada. Després d'anar pujant pel frondós bosc, arribem al refugi Sant Jordi i trobem l’enllaç amb el GR107 (Camí dels Bons Homes). Fem una parada, perquè el camí encara continuarà pujant, per creuar la cinglera (arran de cingle) pel pas de la Boixassa i fins a la collada de la Pelosa, el punt més alt (1780). A partir d'aquí, la baixada és ràpida fins al punt d'inici amb unes bones vistes sobre el massís del Pedraforca.
Descripció detallada i mapa a: www.altbergueda.com
27/7/12
Pic de Perdiguero (3222) i la seva cresta
Per la vall de LLiterola i la cabana de pastors del Forcallo.
L'activitat té 1.900 metres de desnivell positiu i permet enllaçar 5 tres mils per una cresta molt fàcil.
A la cabana, trobem el torrent i anem a buscar el sender que seguim fins que hem d'escollir entre dues variants: l'esquerra ceua un barranc, boreja l'ibonet i s'enfila per grans blocs; i, la dreta, arriba a la cubeta del llac per la seva part alta.
Des del cim, veiem els refugis Spingo, Portilló i el pic Spijeoles, que vam ascendir escalant el seu gran diedre fa dos dies.
El Grand Quayrat, el pic Lezat, el Maupas ... tot plegat, un ambient molt alpí. Abandonem la cresta pel coll inferor de Lliterola, a la falda dels pics dels Cabrioules, que deixarem per una altra ocasió.
24/7/12
Escalada del Gran diedre al Pic Spijeoles (3.065)
Gran Diedre, Cara Est. 300 m. D+. Màx. V
Via clàssica d'escalada en el Pirineu.
Via clàssica d'escalada en el Pirineu.
Accés pel poblet de Luchon (França) i la Vall d'Astau (granges). Pugem al llac d'Oo i d'aquí al refugi i circ d'Espingo, on dormim. Per situar-nos a la paret, prenem el camí del refugi del Portilló i tombem cap a la vall que domina la cara est, des d'on ja es pot veure la via. A la seva part final, caminem per una pedrera descomposta i un terreny força inclinat. L'inici és sobre unes roques vermelloses. La neu de la base ens obliga a accedir-hi amb un llarg de corda més.
La via té 9 llargs i està pràcticament equipada. Els més bonics i difícils són a la part final de la paret, on hi ha el bloc (V). Un cop finalitzada, queden pocs metres a peu fins al cim de l'Spijeoles. El descens és per la via normal, que es fa pel vessant del llac Gelat, seguint les fites.
Una escalada amb un ambient de pura alta muntanya.
22/7/12
Cresta dels Besiberris: nord, del mig i sud
Sortim de l'embassament de Cavallers (1785) i el voregem. El vent agita l'aigua amb força. Ens preguntem si a dalt bufarà encara més. L'indicador mostra la ruta per pujar al refugi de la Restanca. En aquest punt, abandonem el camí i enfilem pel barranc de Riumalo, que puja molt dret fins als estanyets i ens situa a peu de la muralla.
La dificultat és poca. Alguns passos de II i de III. Hi ha anclatges preparats per realitzar dos rapels (el més llarg, de 20 m). Hem resseguit tota la cresta per dalt, sense baixar pels corredors en cap moment. La cresta està completament senyalitzada amb fites i no hi ha dubtes.
7/7/12
Penyes Altes del Moixeró per Coll de Pal (Bagà)
- El recorregut és el següent: Coll de Pal - Refugi Niu de l'Àliga - Coll de Jou - Penyes Altes del Moixeró - Coll del Moixeró - canal de la serp - Gréixer.
Hem pujat un cotxe al Coll de Pal i l'altre l'hem deixat al km 4 de la carretera BV4024 a Gréixer. D'aquesta manera, només s'ha de fer la ruta en un sentit.
30/6/12
Pic d'Anrodat (Vall d'Incles - Soldeu, Andorra)
Excursió de mig dia i en família. Prenem la carretera que porta al càmping (3 km) i comencem a caminar des del pont de la Baladosa (1841 m) pel marge esquerre del riu fins als Planells de Manegor (2.020 m). En aquest punt, abandonem el camí (que ens portaria al port d'Incles i als estanys de Fontargent) i ens desviem en direcció a l'estany d'Anrodat i, més amunt, l'estany de l'Isla (2.370m). Continuo sola fins al cim del Pic d'Anrodat (2.730 m). El vent bufa amb força. A baix, en la calma, juguen i neden. Com una pel·lícula a tot color.
23/6/12
Pic de l'Alba (L'Alt Arieja)
Portem la motxilla carregada per fer una travessa de muntanya i passar dos dies en plena natura i aire pur. El circuit s'inicia a l'Ospitalet. Remunta la vall d'Arques i recorre el circ i la vall de Siscar. Amb l'ascensió al cim són 1.325 metres de desnivell positiu acumulat. És un itinerari circular que es fa en un dia, però nosaltres el volem partir i fer nit al refugi lliure de Siscaró. La nostra nit de Sant Joan.
Circuit: cal sortir per la N20 en direcció al túnel de Pimorent fins al primer revolt, per agafar un camí a la dreta fins a la Jaça de Pozola (1.782), on hi ha l'enllaç a l'itinerari que farem servir per baixar. Continuem en direcció a l'Estany de Pedorrés (2.155). Una vegada a l'estany, sense borejar-lo, prenem un camí cap a la base del Pic de Regalacio, per on comencem a pujar (de manera intuïtiva) fins a assolir la carena entre aquest pic i el de l'Alba (2.764). Hi ha unes vistes precioses del Rulhe i l'Escobes. El descens és per una canal de pedres que porta directament al coll. Entrem a la vall de Siscar i ens instal·lem al refugi lliure. A la part baixa, el riu Siscar fa uns bonics salts d'aigua. Hem vist gran varietat de flors d'alta muntanya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)