Volta al Turó de l'Home i les Agudes

El Turó de l'Home i les Agudes són els cims més alts del Montseny amb 1.706 metres d'alçada. He conegut el vessant sud d'aquest massís, el més allunyat de casa, partint del poble del Montseny. I, ho he fet en companyia de C. i la família Pastor, que han vingut de visita aquest cap de setmana.

Prenem la cruïlla de Fontmartina i la Costa del Montseny i deixem el cotxe a l'aparcament de la Plana del Coll (936m). Caminem per la carretera fins a trobar un revolt tancat on agafem el GR5.2 que ens portarà als dos cims, enllaçats per un bonic camí carener. Baixem de les Agudes en direcció al coll i recuperem el GR5.2 direcció a Sant Marçal per enmig de grans fagedes. Des d'allà seguim una pista fins a la Fabriqueta d'en Tolin. A partir d'aquest punt, hem anat encadenant pistes i corriols (en el seu últim tram poc nets) fins a sortir una mica més amunt del GR5.2 on hem començat al matí.

Una bonica excursió que passa per llocs poc concorreguts d'aquest conegudíssim massís.

El Balandrau

Itinerari: Daió - gorgues del Freser - refugi de Coma de Vaca - coll dels tres pics - el Balandrau (2585 m)

ROC al cim del Balandrau

Avui ha tingut lloc el trail i l'ultratrail "Els Bastions" amb sortida a Ribes de Freser. El temps no m'ha deixat veure arribar els primers corredors al cim d'aquest pic. El cel amenaçava, i, de fet, m'ha caigut pedra tot baixant. http://www.elsbastions.com/

Travessa Vallter - Núria

Clàssica travessa d'alta muntanya que passa per les valls d'Ulldeter, Freser, Coma de Vaca i Núria. Són gairabé 30 km de recurregut i 1900 metres de desnivell positiu. El punt de partida és el refugi d'Ulldeter. El temps està inestable i decidim no baixar a Núria i, per tant, fem més curta, però no menys bonica, aquesta travessa. Grans nubolades i vent a la carena. Un intent de ruixat baixant del Torreneules. I, quan hem posat els peus a les pistes d'esquí, ens ha caigut la tempesta. Una bona pedregada! El cel ja s'ha tapat per la resta del dia.

ROC al Nou Creus

Descripció de la ruta: GR11 fins al coll de la Marrana, a 2500 m, i descendim cap a la fondalada del Freser. Deixem a mà esquerra la Vall de Coma de Vaca que utilitzarem per tornar. Una vegada assolit el coll de Tirapits, molt a prop de la base del pic de l'Infern, el camí ens porta fins a sota el pic de la Vaca i el coll de Carançà. Assolim el pic de Nou Creus i caranegem fins al Torreneules. Baixem pel coll i la bonica vall fins al Refugi de Coma de Vaca, on agafem el GR per tancar el cercle i pujar al Coll de la  Marrana, amb vistes ja sobre Vallter.

Si es disposa de més temps es pot incrementar la duresa de la travessa pujant a tots els cims que anem trobant.

Itinerari per la serra del Catllaràs des de la Nou de Berguedà (Alt Berguedà)

• Distància total: 23 km
• Desnivell positiu: 1680 metres

Sortim de la plaça del poble en direcció a l'església de Lourdes de la Nou i creuem el torrent. A mà esquerra, prenem el corriol que, en 3 km i 800 metres de desnivell, ens portarà al cim del Sobrepuny (1656), un vertader mirador. Baixem per enmig de bonics boscos de faigs fins al refugi del Clot. Llavors, pugem per la pista fins a Sant Romà de la Clusa. En aquest punt, seguim una part del GR 241, el qual abandonem per situar-nos a la carena. El primer cim que trobem és el Cap de la Baga (1755), llavors assolim el Pedró (1764), el tercer és el Roc de la Clusa (1728) i per últim, el Serrat de Fulleracs (1662). Després de tant pujar i baixar, emprenem el camí de tornada a La Nou directament per la pista de la Ínsula. Una opció més interessant és tornar pel GR.

http://www.altbergueda.com/

 

Serra de Montgrony: La Covil, Costa Pubilla i Coma Ermada

• Distància total: 15 km
• Desnivell positiu: 1000 metres

Avui toca córrer. Feia mesos que volia pujar a la Serra de Montgrony i enllaçar els tres cims principals de la mateixa. La gent normalment inicia aquesta ruta pujant per l'Amorriador, però nosaltres ho hem fet a la inversa, començant pel refugi. L'itinerari és una mica perdedor a vegades. Cal estar atents. Hem corregut per prats d'alta muntanya en un dia ben fred. A dalt de la serra hem vist nevar al mes de maig. Si es vol fer un desnivell més gran es pot començar a Gombrèn i pujar a Montgrony per l'antic camí, a trams empedrat, que utilitzaven els peregrins.

Anigami fa 20 anys



I, per celebrar-ho, hem construït aquesta xarxa humana.

Felicitats per una pila d'anys, tants amics i col·laboradors.





www.anigami.cat



Pic de Montmalús (Andorra)

Sortida amb esquís de muntanya, Pas de la Casa. Amb gairebé 2800 metres, el Montmalús és una bonica ascensió que parteix de l'aparacament de Grau Roig. No ens he m endinsat en el circ de Pessons i hem pujat per una pista negra fins dalt de tot. Un cop allà, el Montmalús es mostra complet i comença l'alta muntanya. L'ascensió és llarga però avancem ràpidament. Assolit el coll, deixo els esquís i prossegueixo amb crampons. El cim ofereix unes vistes magnífiques de les muntanyes d'Andorra.

ROC al cim del Montmalús



Tuca de Basibe (Aragó)

Ruta per Cerler amb esquís de muntanya. L'Ampriu.
Bufa vent i l'estació d'esquí està parcilament tancada. La quantitat de neu que hi ha ens anima a fer una sortida des de les pistes fins a la collada de Basibé, on arriba l'últim telecadira. Altres muntanyencs com nosaltres han optat també per aquesta opció, ja que el temps està complicat per atrevir-se a coses més grans, tal com teniem previst per aquests dies de Setmana Santa. Però finalment la sortida ha estat prou bé. Una vegada al capdamunt de tot de les pistes, hem continuat pujant i hem ascendit un cim secundari (2600 m) amb una silueta retallada i punxeguda que ens ha fet oblidar que l'estació era aprop.

Marató de muntanya de l'Espadà (Castelló)

42 km homologats, més de 1.600 metres de desnivell positiu, 25 graus de temperatura, 800 corredors i el Parc Natural de la Serra d'Espadà, entre Castelló i València. La meva primera marató de muntanya.

Molt satisfeta, per 3 motius: he aconseguit acabar la prova, fer-ho en bones condicions i en un temps més que correcte per a mi. Hem corregut per tot tipus de terrenys: pistes, corriols, barrancs, canyissars ... sempre per un relleu abrupte, típic de la Serra de l'Espadà, en la part més alta de la cursa. El Pic d'Espadà és un mirador sobre la plana de Castellò. Els boscos de sureres li donen un aire màgic al recurregut. Ara, també, entenc perquè hem de comprar vi amb tap de suro i no sintètic. Fem aquest esforç. Siguem sensibles.

web marató de l'Espadà

Comanegra i Pic de les Bruixes - Alta Garrotxa

Beget és un petit poble amb encant entre la vall de Camprodon i la Garrotxa. El Comanegra es veu immediatament. Passem per la carena de Ricolta. Són bonics corriols solitaris que ens han portat al peu de la bassa de Monars, inici de l'ascensió pels qui no volen caminar gaire. Hem seguit la línia que fa de frontera amb França. Veiem el Canigó amb poca neu. Hem fet mil metres de desnivell continuat. Ens dirigim al Pic de les Bruixes tot passejant per boscos de faigs. Fem la tornada pel PR que passa per sobre la cinglera i ens condueix directament a la pista que baixa a Beget.