Marató de muntanya de l'Espadà (Castelló)

42 km homologats, més de 1.600 metres de desnivell positiu, 25 graus de temperatura, 800 corredors i el Parc Natural de la Serra d'Espadà, entre Castelló i València. La meva primera marató de muntanya.

Molt satisfeta, per 3 motius: he aconseguit acabar la prova, fer-ho en bones condicions i en un temps més que correcte per a mi. Hem corregut per tot tipus de terrenys: pistes, corriols, barrancs, canyissars ... sempre per un relleu abrupte, típic de la Serra de l'Espadà, en la part més alta de la cursa. El Pic d'Espadà és un mirador sobre la plana de Castellò. Els boscos de sureres li donen un aire màgic al recurregut. Ara, també, entenc perquè hem de comprar vi amb tap de suro i no sintètic. Fem aquest esforç. Siguem sensibles.

web marató de l'Espadà

Comanegra i Pic de les Bruixes - Alta Garrotxa

Beget és un petit poble amb encant entre la vall de Camprodon i la Garrotxa. El Comanegra es veu immediatament. Passem per la carena de Ricolta. Són bonics corriols solitaris que ens han portat al peu de la bassa de Monars, inici de l'ascensió pels qui no volen caminar gaire. Hem seguit la línia que fa de frontera amb França. Veiem el Canigó amb poca neu. Hem fet mil metres de desnivell continuat. Ens dirigim al Pic de les Bruixes tot passejant per boscos de faigs. Fem la tornada pel PR que passa per sobre la cinglera i ens condueix directament a la pista que baixa a Beget.

Volta a Pessons, Andorra

Som a Grau Roig, a peu de pistes. Estem pensant si sortim del cotxe o no. A fora hi ha 15 graus negatius. Després de rumiar-nos-ho una estona, decidim fer una volta (No pot ser que no fem res!) fins que el fred ens faci girar cua. Creuem l'estació d'esquí i anem a buscar la vall que ens ha de portar en direcció al Montmalús. Però, no hi pujarem avui. La vall ens protegeix del vent. Ens endinsem fins al final i ascendim al coll que ens permetrà baixar per l'altra banda i tancar el cercle. La neu està molt bé, però el vent bufa massa fort. La sensació de fred és més acusada encara. El ROC tremola. Hem de recular, perquè no ho passaria bé. Uns quants girs amb bona neu i ens n'hem fet passar les ganes. A 20 graus sota zero, crec que ja hem complert.

Cani cross 2 turons de Moià

Avui en ROC i jo hem participat per primera vegada en una cursa de canicross. A tots els que us agrada correr amb el vostre gos, us ho recomano. Emociant i gratificant. Feia temps que ho volia provar i l'experiència ha estat molt bona. Segur que repetirem.

Moià organitza aquesta cursa de caire popular que permet provar això de correr amb el gos, sense haver d'entrar en una competició o en una cursa que formi part de la lliga catalana, i haver de comprar material sofisticat, ja d'entrada.

- Distància: 10. 700 metres, pujant als 2 turons (el castell i la creu). web de la cursa 2 turons

Escalades a Sella i a Guadalest

Província d'Alacant. La Costa Blanca. Temps benigne i agradable, per escalar a mig dia com a l'estiu.


- Sella. És una gran escola d'escalada amb més de 200 vies d'esportiva de roca calisa de molt bona qualitat i per a totes les dificultats. Les parets es troben a uns 4 km del poble i al voltant del refugi guardat. Vam degustar una exquisita xocolata calenta a la propera La Vila Joiosa.

- Guadalest. És una escola nova i petita als peus del preciós castell de Guadalest. Un lloc molt bonic i també tranquil. Està molt bé el petit càmping que han muntat a la part baixa del poble. Les persones que el regenten tenen un tacte molt familiar i acollidor. És una bona opció per després de l'escalada.

Marató del Montseny

Pluja, vent i fred. Avui era el dia i no ha pogut ser. M'havia preparat per participar en la meva primera marató de muntanya, amb l'objectiu d'acabar-la i provar-me en una distància més llarga. Sabia que patiria per la duresa de la mateixa prova (42 km i 2600 m+) i volia exposar-me a una situació com aquesta. Veure la meva resposta. Cos i ment. Fa uns anys que estic corrent i avui havia de fer el salt a la llarga distància.

Ahir, vam anar a Sant Esteve de Palautordera a recollir els dorsals. La organització ho ha preparat tot cuidadosament i estan molt il·lusionats per haver creat aquesta prova i portar corredors al Montseny per primer cop. La pluja, però, amenaça durant tota la setmana. Avui, diumenge, ens hem llevat a les 6 i ens hem dirigit cap al Parc Natural del Montseny. A mesura que avançavem, la pluja anava caient més densa i freqüent. L'aigua baixava a dolls pel costat de la carretera. El bosc moll, la boira present i el fred es feia sentir.

Una cosa és esforçar-se per superar la prova, i, una altra ben diferent, passar-ho malament per fred i córrer una marató per muntanya amb pluja a l'esquena des del quilòmetre zero. Tot i els dubtes, hem decidit no sortir. I fa ràbia. Però, ara, crec que hem encertat. Els que som de muntanya sabem que en dies com el d'avui, les sortides s'han d'anul·lar. Espero que els valents que han decidit llençar-s'hi, hàgin pogut completar el recorregut i arribar sense complicacions. Nosaltres ho hem deixat per l'any vinent.

http://www.maratodelmontseny.com/

Marató del Montseny és una cursa que transcorre pel Parc Natural del Montseny, passant pels tres cims més emblemàtics d'aquest, Turó de l'Home, Les Agudes i Matagalls, la seva distància com bé indica el nom és el d'una marató, 42kms i el seu desnivell acumulat és de 5.200 metres. La data 6 de novembre, l'hora les 08:00.

El Bestrecà (1057)

Avui els de 4potes són 3: ROC, Max i Golfa. Fem una sortida de mig dia per l'Alta Garrotxa, un espai d'interès natural, amb un relleu impresisonant de tipus calcari; hi predominen les valls profundes envoltades de cingleres i parets de roca.

Comencem en el poble d'Oix i recorrem la vall d'Hortomeier seguint el GR11. Veiem el Ferran i la seva bonica cresta. Més endavant, podem veure el Comanegra i el Pic de les Bruixes. Cal fer una parada en una esplanada, sota l'ermita de Sant Miquel, per trobar-se amb els arbres centanaris. Dalt del cim les vistes són espectaculars. Seguim la serra del Bestrecà. La tornada, molt més curta, directament a Oix.

http://www.altagarrotxa.org/

La canal del Garbí (601 m)

Segart. València. Parc de la Serra de Calderona. GR10.

Camí equipat amb alguna cadena (sense cap dificultat) que permet arribar d'una manera divertida al cim del Garbí, i el seu mirador, des d'on es pot veure València i el mar.

Torre d'eina

La Golfa i en ROC han fet el cim de la Torre d'Eina pel cantó de la Vall de Núria. La idea original era accedir-hi per la Vall d'Eina, però hem sabut que els gossos no hi poden entrar, perquè és una reserva natural. Així doncs, hem començat a la collada de Fontalba i, en primer lloc, hem pujat al Puigmal. Un cop a dalt, hem anat resseguint els cims que formen part de l'anomenada Olla de Núria fins al pic d'Eina, des del qual ens hem desviat cap al cantó francés per ascendir la Torre d'Eina. La tornada l'hem fet des del Coll d'Eina cap al Santuari de Núria i el camí de regrés a Fontalba.

Dades de l'excursió:

• Desnivell de pujada: 1.950 m.


• Recorregut: 26 km llargs.


• Alçada mitjana: a uns 2600 m.


• Temps emprat: 7 h i 40 m.


• Temperatura: de ple estiu a mig octubre, per això, els de 4 potes s'han begut les existències d'aigua de tot el grup.

Cursa de muntanya Volta al terme de Gilet

- Gilet (comunitat valenciana).

- Mitja de marató de muntanya.

• - Desnivell positiu: 1350 m




• - Transcórrer per corriols en un 80%.



• - Passa pel Parc Natural de la Serra Calderona i trams del GR10.

- Organitza: http://www.cmxocainet.blogspot.com/